Tag Archives: Oratòria

L’oratòria llatina i Ciceró

Ara que ja sabem qui és Ciceró, per què no és fàcil ser un bon orador (tot i que hi ha tècniques per aprendre’n) i som coneixedors de l’oratòria llatina, ha arribat el moment d’explicar en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Marc Tul·li Ciceró (context històric, importància de l’oratòria en la seva carrera política, obres oratòries i retòriques, la seva mort, etc.).

Per acabar de repassar, fem aquest kahoot!

Cicero

El I Certamen d’oratòria ja és una realitat!

foto guany

Guanyadors I Certamen d’oratòria

Aquest Certamen d’oratòria ha estat el final d’una odissea que va començar, fa més d’un any, a l’institut Premià de Mar. El mes de desembre de 2013 vaig visitar l’institut per tornar-me a trobar amb la prof. Margalida Capellà després de trenta anys.
Davant uns cent alumnes de 4t, vaig parlar per primera vegada de la meva intenció d’organitzar un Fòrum d’oratòria. La paraula Forum es va transformar després en Certamen. Bé, tot és llatí igualment.
Obrir les portes de l’Administració no va ser fàcil. L’odissea es va posar en marxa un dia de gener de 2014, i un any després es va convocar el Certamen d’oratòria.

Malauradament no tots els instituts van participar-hi, més bé el contrari. La majoria d’escoles que es van inscriure eren concertades i privades. El Certamen estava obert a tothom. D’un total de 320 inscripcions, menys de 20 eren d’alumnes d’instituts de Catalunya. I no ho comprenc, sobretot veient el resultat: el primer premi en anglès l’ha guanyat una alumna d’un institut (IES Ernest Lluch).

fotoparticipants

I Certamen d’oratòria. Paranimf, UB

La quëstió és que des del primer moment vaig tenir clar que la professora Margalida Capellà havia de formar part d’aquest projecte. Ella era l’ànima i el punt de partida d’aquest somni. Gràcies, Margalida, per haver acceptat formar part del Jurat.

La primera convocatòria ha estat un èxit, i us animo a tots a participar-hi l’any proper.

foto finalistes (1)

Participants finalistes i premiats en el I Certamen d’Oratòria

Els somnis, somnis són… fins que deixen de ser-ho.
Aprendre a parlar en públic és una necessitat.

musa

Gràcies, Eva Maria Zimmer, la Musa del Certamen.

Marcus Tullius Cicero

Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…

En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró

Camila Arigón
1r Batx. Llatí

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA