Sóc la Maria Mayor alumna de Grec de 1r de Batx de l’IPM, i el meu apunt tracta sobre l’arquitectura a l’Antiga Grècia. Reprenent el fil de l’art grec (Unitat 8 Grec 1 ed. Teide), després d’haver fet La pintura mural a l’antiga Grècia.
L’art grec és el model d’inspiració de l’art europeu. Aquest art és desenvolupa al seu ritme i aviat arriba a la perfecció. Es divideix de la manera següent: període de formació (1000-650 aC) període arcaic (650-450 aC) període clàssic (450-325 aC) i període hel.lenístic (325-30 aC). A Grècia es troben les primeres mostres d’art en l‘art minoic o cretenc (2000-1400 aC).
L’arquitectura
En l‘art minoic es realitzaven construccions de grans palaus amb un pati central de forma rectangular i amb moltes estances i magatzems. Les obres i els artistes importants d’aquest art va ser els Palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.
En l‘art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, la
Tresor d’Atreu, Micenes
part principal del qual era el mègaron o sala rectangular amb columnes. També es feien tombres de corredor. Les arquitectures importants van ser les Fortaleses de Micenes i de Tirint, el Palau de Pilos i el Tresor d’Atreu o tomba d’Agamèmnon, a Micenes.
En el període de formació es creaven construccions dels primers temples i alguns edificis públics, com el teatre. La part més importants d’aquests temples petits era la cel.la, receptable de la imatge de la divinitat. A partir del segle VII aC ja apareix la columnata que envolta el temple. Una obra important va ser l’Herèon de Samos, d’Argos…
En el període arcaic va continuar la unitat de temple i la creació dels ordres arquitectònics dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú o el temple d’Apol.lo a Corint.
Temple d’Àrtemis
En el període d’art clàssic es feien arquitectures monumentals, apareix l‘ordre corinti i es van mantenir els ordres dòric i jònic. D’aquest període podem destacar el teatre de Dionís a Atenes o el d’Epidaure, el monument de Lisícrates a Atenes, el temple de Zeus a Olímpia i els temples de l’acròpoli d’Atenes (el Partenó i l’Erectèon) i els propileus.
Finalment, en el període hel.lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es van fer recerques noves sobre formes arquitectòniques. Es va fer una organització interna de les construccions religioses; construcció de sales del consell i de l’assamblea i d’edificis per al lleure col.lectiu. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos, l’altar de Pèrgam, el buleuteri de Milet i l’eclesiasteri de Priene i finalment el teatre de Priene i el gimnàs de Delfos.
Podries reconèixer de quina arquitectura es tracta? Qui la va crear? A quin art pertany? Quines altres manifestacions arquitectòniques gregues coneixes? Què en saps del temple d’Atena Nice Àptera?…
Has tret profit, Maria, del llibre de text i ens has fet una bona pinzellada de l’arquitectura grega amb enllaços interessant a la feina feta anteriorment al blog. Us anirà bé per fer un repàs a segon de grec i alhora per començar les classes d’Història de l’art.
Salve!
Un apunt molt interessant i ben resumit sobre els diferents períodes de l’arquitectura clàssica. Servirà d’allò més bé als alumnes que facin Història de l’Art i així el podràn complementar amb els seus apunts.
Vale!
Pingback: El temple d’Atena Nice a Atenes | Aracne fila i fila
Pingback: Kahoot d’art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila
Xaipe!
Dels tres ordres clàssics, l’ordre corinti és el tercer estil de l’arquitectura grega.
Aquest ordre representa la decoració i la vistositat. Encara és més estilitzat que el jònic. Per això, s’utilitza durant els dos últims períodes de l’arquitectura grega: el clàssic i l’hel•lenístic, i en aquest últim es prefereix l’ordre corinti, tot i que es continuen usant l’ordre dòric i jònic. Tanmateix la principal diferència entre els altres ordres és en el capitell que en aquest cas té una decoració vegetal amb fulles d’acant. El que es volia aconseguir en l’Antiga Grècia era la recerca de noves formes arquitectòniques. Uns exemples molt clars són: el temple de Zeus Olímpic a Atenes, els temples de l’acròpoli d’Atenes (El Partenó i l’Erectèon), l’Olimpièon d’Atenes o el Far d’Alexandria.
Com he comentat anteriorment, el capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d’acant. L’origen d’aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com per exemple en Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i una bona mostra d’això s’observa en el Panteó de Roma, en la Maison Carrée de Nimes o en la façana del Congrés de Diputats o bé del Museu del Prado de Madrid.
Χαιρε!!
L’ordre clàssic que falta és el corinti.
Dins de l’arquitectura grega podem trobar diferents tipus d’arts. El primer que trobem és l’art minoic, que es caracteritza per la formació de grans palaus que tenen un pati central de forma rectangular i que contenen moltes estances i magatzems. Un clar exemple d’aquest tipus d’art són els palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.
En l’art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, com el que trobem al palau de Pilos.
En el període de formació es comencen a construir els primers temples i alguns edificis públics, com el teatre.
Al període arcaic, es segueix amb la unitat del temple i és aquí quan es creen els ordres arquitectònic, dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia.
En el període clàssic apareix l’ordre corinti, i es mantenen els ordres dòric i jònic i trobem una arquitectura monumental. En aquest tipus d’art podem trobar el teatre de Dionís a Atenes o el monument de Lisícrates també a Atenes.
Finalment, en el període hel·lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es buscaven noves formes arquitectòniques i es va fer una organització interna de les construccions religioses. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos…
L’ordre corinti representava ser l’ordre més elegant i ornamental de tots els ordres clàssics. La creació d’aquest ordre va ser per l’escultor grec Cal·límac en el segle IV aC.
El capitell corinti es caracteritza per estar decorat amb fulles d’acant i petites espirals en els extrems superiors anomenades culícoles.
Aquest ordre té trets similars a l’ordre jònic, encara què es diferencien per la grandària dels capitells. Es caracteritza per:
La columna és una peça de suport composta per tres motllures.
El fust és de secció circular i presenta un lleugera èntasi. La grandària total de la columna sol ser de vint mòduls i el del propi fust de setze i dos terços.
El capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre i es reconeix
per la seva aparença de campana invertida de la qual
desborden les fulles d’acant, que les seves tiges donen lloc
a una espècie de volutes o espirals (caulícoles) en quatre cantonades.