Els conceptes principals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. L’antecedent de l’art grec és l’art etrusc, a l’actual Toscana italiana, del qual conservem informació gràcies a Vitruvi. I va influir posteriorment l’art romà, el renaixement i el neoclassicisme. Hi podem classificar tres etapes: l’arcaica, la clàssica i l’hel·lenística. L’art grec té tant escultura, com pintura, com arquitectura. Tot i que de pintura pràcticament només es conserven les que es pintaven als recipients, no és el cas de l’escultura i l’arquitectura.
En arquitectura, els edificis estaven compostos per 4 parts: el krèpis (base), la columnata (les columnes), l’entaulament (l’arquitrau i el fris) i, finalment, la coberta. Les característiques columnes podien ser d’ordre dòric, jònic o corinti. Tot i que cadascun correspon a una etapa diferent, al ser la història acumulativa podia ser que hi hagués un ordre anterior en un edifici de l’època hel·lenística per exemple. Aquí tenim els tres ordres:
A més, els grecs buscaven tanta simetria, harmonia i perfecció que van fer una sèrie de càlculs matemàtics (èntasi) perquè les columnes del Partenó des de lluny, es veiessin completament paral·leles entre elles i perpendiculars al terra, ja que l’ull humà deforma una mica la imatge. Els grecs utilitzaven únicament el sistema arquitravat.
En quant a les escultures, van començar a tenir més moviment, des d’un moviment dissimulat (a l’època arcaica) a un moviment dramàtic i molt expressiu (època hel·lenística).
| GREC ARCAIC | GREC CLÀSSIC | GREC HEL·LENÍSTIC |
| Kore | Dorífor de Policlet | Lacoont i els seus fills |
 |
 |
 |
Heus aquí una petita taula amb les característiques dels 3 períodes de l’antiga Grècia:
| GREC ARCAIC | GREC CLÀSSIC | GREC HEL·LENÍSTIC | |
| Influències | Egipte | Autòcton | Orientals |
| Escultura | Posicions rígides | Escàs moviment | Màxima expressivitat i dramatisme |
| Arquitectura (ordre) | Dòric (s. VIIa.C) | Jònic (s. VI a.C) | Corinti (s. IV a.C) |
| Temes | Ofrenes a déus | Ideal de bellesa | Diversos |
| Context | Imperi micènic | La polis grega | Imperi d’Alexandre el Gran |
Judit Gimènez Roig, 2n Batxillerat C
Judit, quins ordres arquitectònics grecs més bonics! Ets tota una artista! Es veu que gaudeixes molt de les classes d’art grec.
Ara en podries fer la recerca etimològica!
Moltes gracies Margalida, he trobat que seria una nova manera d’estudiar-me les parts de les columnes per a Història de l’art i, al mateix temps, tot i que el resultat podria ser molt millor, de que els companys ho vegin més gràficament. Aquí teniu un ThinkLink amb les definicions i l’origen etimològic de les parts de les columnes que observem a la imatge de la meva pintura.
Així m’agrada, Judit!
Moltes felicitats Judit! Es veu que has treballat molt i per els que fagin historia de l’art els hi servirà molt. Tens molt d’art en les teves mans, jo no seria capaç de pintar-ho. Queden molt clares les caracteristiques dels 3 periodes de l’antiga Grècia.
Que bonic t’ha quedat el dibuix Judit! És el que hem estat durant aquest principi de curs a les classes de història de l’art. Opino que per molt que altres estructures arquitectòniques com el barroc, el renaixement, etc. també siguin boniques, les estructures gregues i romanes són les que més m’agrada ja que amb les poques eines i avenços que tenien van poder fer uns temples i unes estructures que ens han arribat fins a l’actualitat.
Felicitats Judit!
És un dibuix genial i està tot molt ben situat per fer entendre a la gent les diferents parts. Jo vaig estudiar els diferents ordres a segon d’ESO però encara recordo algunes coses.
Salve!
Que bé que la Judit hagi compartit els coneixements que hem adquirit aquest primer trimestre en història de l’art!
Més endavant es van incorporar dos ordres nous, el toscà, que era com el dòric però amb el fust llis, i el compost, on el capitell era una barreja entre el jònic i el corinti.
Χαιρετε,
Un dibuix molt bó que explica molt bé els diferents estils arquitectònics que hi havien a Grècia. A mi el que més m’agrada és el corint per les fulles d’acant, però també l’estil simple del dòric, que té com major referent l’oracle de Delfos.
Χαιρετε,
Un dibuix molt ben fet per a separar els diferents corrents arquitectònics de l’Antiga Grècia, sincerament m’agrda més l’estil de les escultures en la Grècia hel·lenística. Bon treball!
Xaipete!
Està molt bé representar l’art de l’antiga grècia, l’any passat ja vam estudiar a llatí l’estil jònic, dòric i corinti, la veritat que era molt original i molt caotic tot en aquella época, a diferencia d’ara..
Molt ben fets els dibuixos, Judit, el felicito!
Els alumnes que cursin Història de l’Art els hi serà de molta utilitat per repassar els diferents corrents arquitectònics. D’aquesta manera tenen quelcom visual i, com no, no deixa de ser un altre mètode d’estudi.
Vale!
El dibuix està molt ben fet i s’entèn prou bé. M’agrada moltíssim l’art de l’Àntiga Grècia ja que és molt net, és a dir, que massa perfecta i sempre utilitzen blancs per fer-lo i el blanc és un color molt bonic i tranquil.
El que també em sembla fascinant és les escultures que feien, semblen tan reals… I l’arquitectura amb aquelles grans construccions quan encara no hi havia màquines i que semblen fetes pels mateixos dèus.
Molt be companya judit ! Es un gran dibuix que marca a la perfecció els diferents estils que hi havian. Amb aquest dibuix es impossible confondres. Comparteix-ho gustos amb el meu gran company Carlos i tinc preferencia per l’estil simple del dòric, el qual té com major referent l’oracle de Delfos.
Pingback: Kahoot d’art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila
Xaipe!
És un dibuix genial i està tot molt ben situat per fer entendre a la gent les diferents parts. Jo vaig estudiar els diferents ordres a segon d’ESO però encara recordo algunes coses.El dibuix està molt ben fet i s’entèn prou bé. M’agrada moltíssim l’art de l’Àntiga Grècia ja que és molt net, és a dir, que massa perfecta i sempre utilitzen blancs per fer-lo i el blanc és un color molt bonic i tranquil.
Xaipe!!
El dibuix està molt ben fet, sembla de veritat!!
Són uns dibuixos que ens marquen molt les característiques de com feien les seves obres arquitectòniques, com estructuraven les seves obres… Pel que fa l’escultura els hi donaven molt moviment i eren obres molt expressives i estètiques… En l’arquitectura es tractava de grans construccions, tots els edificis estaven compostos de 4 parts i sempre es regien així. Les característiques columnes podien ser d’ordre dòric, jònic o corinti depèn de l’època en que fos.
Xaipe!
L’art a l’antiga Grècia era un aspecte molt important i una de les coses que més ens ha servit per a poder saber més detalls de com eren les vides de la gent en aquella època.
Havia sentit parlar dels tres estils artístics, el dòric, el jònic i el corinti en diferents aspectes. També és curiós de veure els referents que van prendre els grecs per fer el seu art.
Felicitats per l’apunt, em sembla molt complert.
Xaipe!
L’estil dòric s’emprava en exteriors, especialment dels temples dedicats als déus barons. Els estils jònic i corinti s’empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines. La columna s’aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l’equí i l’àbac. L’entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s’alternen els tríglifs i les mètopes, com per exemple el Partenó. La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes es troba l’entaulament, que consta d’arquitrau, fris i cornisa. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.
L’estil jònic, en canvi, és més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L’arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica, com l’Erecteó.
L’estil corinti representa la decoració i la vistositat. Encara és més estilitzat que el jònic i la principal diferència entre les dues ordres es troba al capitell, que en aquest cas llueix una decoració vegetal amb fulles d’acant (temple de Zeus Olímpic a Atenes). Les façanes transversals a l’eix de l’edifici presenten, en tots els casos, un frontó triangular que defineix un espai (el timpà) decorat per relleus i escultures.
Pingback: Preparats per fer un kahoot sobre el teatre grec! | Literatura grega a escena
Salve!
M’ha agradat molt el dibuix! Un dibuix molt molt i molt bó, trobo que explica molt bé els diferents estils arquitectònics que hi havien a Grècia.
Un dibuix molt bó que explica molt bé els diferents estils arquitectònics que hi havien a Grècia. A mi el que més m’agrada és l’estil simple del dòric, que té com a referent l’oracle de Delfos.
Bonum diem!
Molt bon article sobretot el dibuix ja qu explica molt bé tots els estils d’arquitectura de Grècia que hi havia en aquella època.
El que més m’agrada és l’estil corinti representa la decoració i la vistositat. Encara és més estilitzat que el jònic i la principal diferència entre les dues ordres es troba al capitell, que en aquest cas llueix una decoració vegetal amb fulles d’acant (temple de Zeus Olímpic a Atenes). Les façanes transversals a l’eix de l’edifici presenten, en tots els casos, un frontó triangular que defineix un espai (el timpà) decorat per relleus i escultures.