El Panteó de Roma

Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. Una de les primeres obres que hem analitzat ha estat el Panteó de Roma i ens ha fet pensar molt amb l’assignatura de Llatí.
Ens hem adonat que la llengua llatina és molt important ja que ens trobem referents com aquest per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

Interior del Panteó

Interior del Panteó

DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Nom: Panteó (Temple de tots els déus.
Arquitecte: No el coneixem però F. Chueca l’atribueix a Apol·lodor de Damasc (gran arquitecte greco-oriental), impulsat a construir-lo per Adrià. Sembla que el mateix Adrià va intervenir en el projecte ja que era molt aficionat a l’arquitectura.
Cronologia: 118-120 dC
Localització: Roma (Camp de Mart), sobre l’antic Panteó d’Agripa.
Dimensions: 18 m (columnes), 42 m (cúpula) 35 m (ample de pòrtic), 58 m (ø de tambor)
Materials i elements constructius:
– Granit gris i rosa en el pòrtic.
– A la cúpula podem trobar materials més lleugers: “Opus caementicium” argamassa barrejada amb pedres, pedra volcànica, pols de maó i trossos de travertí entre altres.
– Maons
Carreus de pedra
– Gerros de ceràmica buits al l’interior de les voltes per fer-les més lleugeres.
Donada la pobresa dels materials, eren recoberts de plaques de marbre i estuc.

Sistema constructiu:
Arquitravat al pòrtic
Elements de suport:
– 8 pilars per cúpula. Les columnes i pilastres són corintis
– 8 columnes de granit egipci al pòrtic i 8 a la façana.
Elements sostinguts:
-Cúpula, arcs de mig punt, voltes de canó. Arcs de descàrrega perquè el pes de la cúpula recaigui sobre els pilars.
-Entaulament al pòrtic.
Tipologia: Temple dedicat a tots els déus de l’antiguitat.

ANÀLISI FORMAL:

Espai interior:
Planta: Combina una planta circular coberta amb cúpula amb un pòrtic (orientat al nord) com els dels temples rectangulars que avança cap a l’espectador. Es combina, doncs, un espai centralitzat amb un eix longitudinal que uneix les dues parts esmentades.
Descripció del pòrtic:
 el pòrtic fa les funcions de prònaos: els intercolumnis donen pas a tres naus, la central més ampla, separades per columnes, cobertes amb una volta de canó i decorades amb cassetons de bronze daurat que s’han perdut; les naus lateral porten a dos absis amb les estàtues d’August i Agripa i la nau central arriba fins l’entrada de la cúpula.
Aquest pòrtic dóna pas a un dels espais circular més gran realitzats fins ara amb una visió estàtica (no canvia amb el desplaçament de l’espectador) i abastable a la vista.
El diàmetre de la cúpula és igual a l’alçada de la cúpula.

Rotonda: la rotonda és en realitat un cilindre tancat, sense obertures, aixecat amb dos murs d’opus caementicium per resistir el pes. El gruix dels mur és de 6 m. Vuit pilars dobles recullen la càrrega de la cúpula, repartida per grans arcs de descàrrega situats a la cúpula

L’aspecte interior d’aquesta rotonda o cilindre és el d’una estructura de dos pisos separats per entaulament i cornises:
– L’inferior amb columnes i pilastres corínties que s’alternen amb exedres i fornícules on es situaven estàtues de les divinitats. Es tracta d’una alternança d’espais massissos i espais buits amb 8 pilars.
– Els pis superior que fa les funcions de tambor de la cúpula presenta una successió regular alterna d’espais massissos i quadrats i buits rectangulars amb frontons triangular

La cúpula està formada per dues capes de formigó amb addicions de materials diferents en funció de pes recollir per uns arcs de descàrrega que connecten amb els pilars abans esmentats. El mur de la cúpula es va aprimant fins arribar a 1.40 de gruix. El revestiment de la cúpula està format per cinc anells de 28 cassetons (140 en total) que disminueixen de tamany segons l’alcada. L’efecte eteri de la cúpula queda reforçat per l’ull central (opeion, oculus) de 8.21 m d diàmetre que actua com a disc solar mòbil que il·lumina les diferents parts de interior en funció del sol que provoca gran lluminositat.

Espai exterior:
-Pòrtic: recinte rectangular de façana clàssica. És un temple octàstil d’ordre corinti, tenen capitell de marbre, el fust de granit egipci amb escalinata central i estructura arquitravada.
-Entaulament i frontó: hi ha una inscripció referent a Marc Agripa, fill de Luci, al fris: M·AGRIPA·L·F·COS·TERTIUM·FECIT

L’exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L’interior era molt més ric en decoració que l’exterior, que era força pobre.

-Elements decoratius: són poc avui en dia ja que han desaparegut moltes plaques de marbre i estuc del revestiment, així com les teules de bronze daurat que hi havia a la cúpula, tampoc es conserven els bronzes del sostre de l’entrada. Sembla ser que els cassetons de la cúpula estaven pintats de color blau amb estrelles daurades, representaven el cel.  Les columnes de fust estriat i rics capitells corintis, els frontons, els medallons i les cornises són altres elements decoratius de l’interior.

Interior del Panteó

Es conserven les portes de bronze originals i el paviment antic de marbre.

Estil:
El Panteó es un bon exemple de la capacitat constructiva dels romans, pels materials i tècniques, i una mostra d’interès pels espais interiors. La intencionalitat monumental era de caire imperial. Hi trobem les principals característiques de l’arquitectura romana:

– Els romans mantenen els ordres clàssics creats pels grecs però amb aportacions pròpies, com el capitell compost, el qual combina les formes vegetals del corinti amb volutes jòniques o amb una decoració figurativa. També cal assenyalar l’anomenat ordre toscà, molt semblat al dòric però amb base, fust llis i capitell amb alguna motllura afegida a l’equí i l’àbac. Malgrat aquestes innovacions els romans no van abandonar els ordres grecs.

– Els romans mantenen l’arquitectura arquitravada, especialment als edificis religiosos. Incorporen l’arc de mig punt i la volta.

-No oblidem l’acusat sentit pràctic dels romans, que els farà estudiar i preocupar-se molt més que els grecs pels espais interiors de l’edifici i la seva funcionalitat.

-Tot això farà que s’ampliï moltíssim els tipus d’edificis típics de l’art romà. Alguns d’ells es realitzaran dins d’un estil massís, racional, funcional i amb escassa decoració (com per exemple algunes termes); mentre que altres edificis els realitzaran dins d’un estil més decoratiu o representatiu, com seria el cas dels arcs de triomf, en els quals predomina la concepció de l’arquitectura com a decorat, amb una clara intenció política.

-Respecte als materials arquitectònics, els romans van fer servir diferents tipus de pedres, però l’aportació. en aquest terreny és la utilització de l’opus caementicium, formigó format per una barreja de calç, sorra, peces de roca volcànica, trossos de pedra i com a material d’unió l’anomenada puzzolana (sediment de cendres volcàniques i calç). Aquest material era barat i obligava a situar a sobre un revestiment: inicialment es va fer amb l’opus reticulatum, és a dir, cobrir el ciment amb peces de pedra col·locades romboïdament. Més endavant, van fer servir l’opus latericium, és a dir, un revestiment amb maons. També realitzaven revestiment luxosos, amb marbres de colors, estucats i pintures.

Panteó de Roma

INTERPRETACIÓ

Encàrrec: Adrià
Funció: religiosa i de glorificació a l’emperador.
Significat / Marc històric: Esta dedicat a tots els déus (Pàntheon del grec Πάνθεον): la seva planta circular simbolitza l’acolliment ofert a tots els déus. A l’interior es veia una al·lusió a la cosmologia romana, específicament a la cúpula, amb els 28 cassetons, que simbolitzen els mesos lunars, 5 esferes concèntriques que simbolitzen el sistema planetari antic amb el sol al centre i, per últim, una volta celeste amb el sol al centre que simbolitza Roma com a centre de l’univers que coneixien.

El 609 va ser convertit en església, actualment acull els sepulcres de Rafael, Victor Manuel II i Humbert I.

CONCLUSIÓ:
En conclusió, la grandiositat, la bellesa, la monumentalitat i l’equilibri d’aquesta arquitectura fa que sigui considerada com a una obra clàssica i que hagi estat imitada arreu.

Pervivència arreuLa Rotonda dissenyada per Jefferson a la Universitat de Virgínia

Ens ajudes a geolocalitzar aquest i altres edificis que imitin el Panteó d’Agripa?

· Aquí us deixem un vídeo amb l’explicació del Panteó de Roma:

[youtube]http://youtu.be/PFTlZ6mLl50[/youtube]

36 thoughts on “El Panteó de Roma

  1. thiriet.carlos

    Salve,
    Fa poc vam estudiar a Història de l’art aquest monument tan emblemàtic de la ciutat de Roma. que es trobava situat al Camp de Mart. De fet, vaig tenir la sort de poder veure’l amb els meus propis ulls quan vaig anar a Roma fa uns anys. Em sembla increible que destrujessin part d’aquest monument històric per fer obres relacionades amb l’església, ja que per culpa d’això avui dia no el podem disfrutar al màxim.
    Sicerament, crec que aquest és un dels edificis més bells del món, tant pel seu magnífic pòrtic hexàstil de columnes corínties com per la seva cúpula, que és una clara representació de la volta celeste. al igual que l’òcul ho és del sol. Epero que no es deteriori més amb el pas del temps i perduri al llarg dels segles.

    Vale

  2. Chaymae Zaouaghi

    Salve!!
    L’article és molt complet i per tant no he trobat molt per afegir. Però mirant el llibre d’història de l’art he pogut trobar models i influències d’aquest temple.
    Els temples circulars i l’us de la cúpuola com a sistema de coberta no van ser una invenció romana. A grècia hi havia “thólos”, mentre que l’arc, la volta i la cúpula ja eren coneguts als mons mosapotàmic i micènic, i van ser utilitzats amb un gran nivell perfecció pel poble etrusc.

    la transcendència de la cúpula del Panteó en l’arquitectura occidental ha estat enorme. Brunrlleschi la va estudiar per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i , entre molts d’altres, també va servir de model a Bramante (San Pierto in Monotorio), Miquel Àngel (cúpula de la basílica de Sant Pere) , Bernini (col·legiata de Santa Maria Assunta, a Ariccia) i Palladio (villa Carpa de Vicenza).
    He efegit una ifluèncian en el mapa d’influències.
    Vale!!

  3. Iria Rael

    Salve!
    Aquest article sobre el Panteó és molt complet i segur que pels alumnes que fan història de l’art els hi anirá molt bé. Jo en canvi no faig història de l’art però ja coneixia el Panteó. Com tots sabem el Panteó és un dels edificis de l’antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a els déus. Els romans l’anomenen popularment la Ritonna («la Rotonda»), i d’aquí prové el nom de la plaça on s’aixeca.
    Actualment el Panteó ha tingut una enorme importància en l’arquitectura. Durant el Renaixement, els artistes i arquitectes que van inspirar-se en l’antiguitat clàssica no podien obviar un dels edificis més bells i millor conservats de tot Roma.
    Algun dia m’agradaria anar a Roma i poder visitar El Panteó entre molts altres monuments.

    En el Google Maps dels Panteons ha afegit el Panteó de Madrid, anomenat Panteó d’Hombres Il·lustres, que és un edifici d’estil neobizantí, obra de l’arquitecte Fernando Arbós i Tremanti. Es troba situat al barri de Pacífic ( Retiro), al costat de la Basílica de Nostra Senyora d’Atocha.

  4. Ariadna Ruiz

    Salve!

    Crec que és molt emocionant trobar edificis que han siguts construïts fa una pila d’anys i que es trobin en tan bon estat com és el d’aquest. La veritat és que costa de creure que abans, amb una tecnologia no gaire avançada que tenien els romans, hagin pogut fer aquest formidable edifici.

    Fins i tot hi ha llegendes que expliquen que són obres de dimonis, ja que de la grandiositat que tenen, els mateixos romans ni s’ho creien; com és el cas de l’aqüeducte de Tarragona.

    La llegenda explica que l’aqüeducte es va fer amb la necessitat de portar aigua a la ciutat. Quan l’estructura gairebé estava acabada, a la nit hi va haver forts vents que ho van enderrocar. L’endemà, l’arquitecte en veure la destrossa es va posar molt nerviós i espantat, perquè l’endemà era el dia que s’havia d’inaugurar, presa del pànic, va dir que tant de bo el dimoni ho pogués fer. De sobte, se li va aparèixer Satanàs, i li va dir que faria el pont, però que a canvi, la primera persona que begués d’aquella aigua es quedaria amb la seva ànima. L’arquitecte, que no tenia més remei, va acceptar la proposta i el dimoni va tornar a construir l’aqüeducte. Finalment, el primer que va veure d’aquella aigua va ser un ase portat per l’arquitecte i els seus ajudants.

  5. Laia Costa

    Salve!
    Aquest any jo també començo l’assignatura d’Història de l’Art. Ja hem treballat l’art grec clàssic i ara comencem l’art romà. Un dels edificis a treballar és el Panteó de Roma, el qual vaig tenir l’oportunitat de veure l’any passat. Podem veure com la pervivència de la llengua llatina també la podem trobar en l’arquitectura.
    El Panteó és un edifici situat a Roma, construït l’any 118-120 dC. No sabem exactament quin va ser el seu autor, però sabem que va ser construït a càrrec d’Agripa, tal com diu al frontó.
    Els seus materials son Granit gris i rosa en el pòrtic, Maons, Carreus de pedra i a l’interior Gerros de ceràmica buits.
    Trobem com els romans mantenen l’arquitectura arquitravada e incorporen l’arc de mig punt i la volta.
    Té una funció religiosa e imperial. Era dedicat a tots els déus: Pàntheon del grec Πάνθεον: tots els déus. La seva planta circular simbolitza l’acolliment ofert als déus.
    El 609 va ser convertit en església.
    En definitiva, podem veure la perfecció dels romans en aquesta magnífica obra i l’ús del llatí per transmetre’ns un coneixement.

  6. sanchez.cano

    Salve!!

    Fa un parell d’anys vaig anar a Roma i vaig tenir el plaer de visitar el Panteó. Va ser una visita impressionant en què es veu una obra magnífica, enorme, curada en quant als materials utilitzats, detalls increibles que el fan únic. Hi tornaria un munt de vegades! Pel que jo penso, una obra d’aquest tipus ens deixen referències de les increibles obres que van fer els romans, la dedicació que van aportar, els temples, els panteons, els teatres i un munt més d’obres realment bonissimes de contemplar.
    A Història de l’art també he treballat el Panteó, i això m’ha donat una riquesa cultural molt gran sobre el que era i quina era la seva funció. La pròxima vegada que vagi a Roma podré fixar-m’hi amb més detall!

  7. Alexia Álvarez Pàmies

    Salve!
    Aquesta obra l’hem treballada historia de l’art fa poc, i m’encantaria que en el viatge a Roma d’ aquest any poguéssim visitar-la, ja que la trobo preciosa.
    Tipus d’obra i funció: arquitectura religiosa. Temple dedicat a tots els déus romans.
    Nom: Panteó d’Agripa, com diu la inscripció que apareix en el fris.
    Localització: Camp de Mart, Roma.
    Autor: possiblement Apol•lodor de Damasc, construït durant l’Imperi d’Adrià.
    Cronologia: segle II, entre els anys 118-125. Alt Imperi Romà
    Estil artístic: Art Romà.

    El Panteó d’Agripa és potser l’obra mestra de l’arquitectura romana. És l’edifici millor conservat. Els romans demostren que són autèntics arquitectes, creen i acoten l’espai interior. Els grecs, en canvi, donen prioritat a l’exterior, els temples els construeixen com escultures per a ser contemplades des de fora.

    Aquest temple té una enorme simbologia, va ser construït en el moment de major esplendor de l’Imperi Romà, dedicat a tots els déus, la cúpula simbolitza el cel i la resta del temple al poder terrenal centrat a Roma, les perfectes esferes representen la unió del cel i el centre de l’Imperi. La Unió de cel i terra.

    El Panteó és un dels millors exemples del concepte que tenien els romans de l’arquitectura i l’art, es tracta d’una arquitectura eclèctica on fonen el grec i el romà, són construccions pragmàtiques, útils, al servei del poder, deixen constància de la grandesa de Roma. També ens permet conèixer la religió politeista.

    Els seus gran aportació és saber fondre en un mateix espai elements arquitrabados i esfèrics. Creen un espai intern diàfan, nítid, simètric i amb una llum envoltant on tradició i audàcia s’uneixen.

    El Panteó d’Agripa, les solucions tècniques i sobretot la cúpula influiran en les obres arquitectòniques de moviments artístics posteriors del Renaixement, Barroc o Neoclassicisme. La cúpula del Duomo de Florència de Brunelleschi o la de Sant Pere del Vaticà del Miquel Àngel van tenir molt present aquesta obra que acabem de comentar. Una obra única, increïble amb solucions arquitectòniques desconegudes fins ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *