Category Archives: Llatí 4t

Calpea, una gran factoria romana

Calpea és una antiga fundació romana que actualment es diu Calp i està situada a la província d’Alacant. Calp tenia una piscifactoria, unes termes privades i un conjunt de domus. Actualment queden una sèrie de restes a tocar de la costa. En entrar, trobem el jaciment anomenat “la muntanyeta”, que actualment està envoltada d’un tancat de fusta i que formava part dels banys de la Reina Mora.

Els banys, en realitat, són un conjunt de piscinae que constituïen una piscifactoria la qual, entre els segles I i III dC, va tenir una gran activitat.

Piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]

Durant l’Edat Mitjana, el complex va ser conegut amb el sobrenom de “Els Banys de la Reina mora”, perquè els medievals, quan no sabien de qui era una construcció, l’adjudicaven als àrabs o al diable. La llegenda fa imaginar una reina mora que anava, des del seu palau, per uns passadissos secrets, fins al mar, on es banyava.

Per altra banda, el botànic i abat Cabanilles, un dels primers que va parlar del conjunt arqueològic a finals del segle XVIII, va pensar que les balses de Calpea eren destinades al bany, quan, en realitat, eren vivers per a peixos.

La funció de la piscifactoria era criar peixos per fer-ne salaó. El producte estrella era el garum, que es produïa de la següent manera: Es rentava el peix –majoritàriament, tonyines- amb aigua dolça, se separava l’esquelet de la carn i les vísceres, les quals eren submergides en una solució aquosa saturada de sal. Un cop fet això, es deixava assecar i fermentar el producte en unes tines, i aquesta era la base del garum, la muria i l’allec, però també d’altres varietats de salaó com el liquamen. Tots aquests productes s’exportaven en vaixells fins a la metròpoli, Roma.

La piscifactoria de Calpea, dedicada a la producció de garum.

[Font: La túnica de Neso]

Per rentar el peix amb aigua dolça hi havia un aljub (dipòsit d’aigua de pluja) i una sínia. Avui encara es conserva una arcada que devia formar part de la canalització de la piscifactoria.

Arcada de les canalitzacions de la piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]

Una mica més endavant trobem el complex termal d’aigua dolça, situat en una domus privada, que els experts han classificat com la domus núm. 1, anomenada “La Torre”. Les thermae tenen el caldarium, el tepidarium i el frigidarium, com la majoria de termes romanes, entre elles, les de Baetulo. La gran diferència és que les thermae de Baetulo eren públiques i les de Calpea eren privades. Per altra banda, les termes de Baetulo tenien peristylum, una palestra per a fer exercicis gimnàstics i un vestidor, mentre que les de Calpea només tenien peristylum (ho podeu veure en l’última imatge).

Els historiadors afirmen que, a partir del segle V, les termes de Calpea van perdre el seu ús original i es van convertir en un baptisteri.

Les termes de Calpea [Font: Viquimèdia]

La domus no està aïllada, sinó acompanyada d’altres vivendes; es tracta d’un conjunt residencial. En la zona hi va haver una petita colònia que va prendre vida gràcies a la producció de garum. En la paret d’aquesta domus veiem alguns mosaics que els experts han reconstruït; es tractava de la casa d’un patrici, que, segurament, tenia llogades les tabernae que hi ha al voltant de l’edifici.

Complex residencial de Calpea: domus i termes

Maqueta del complex termal [Font: Monuments i museus de Casp]

I vosaltres, heu visitat altres termes? Hi havia els mateixos elements que a Calpea o a Baetulo? Feu una comparació.
I les domus de Baetulo, quines diferències o semblances tenien amb les de Calpea?
Hi havia alguna factoria de garum, a Baetulo? Sabeu si també hi havia piscifactoria? Si no és a Baetulo, en coneixeu d’algun altre lloc?

Pau Molar. 4t C

El Panteó de Roma

36 Replies

Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. Una de les primeres obres que hem analitzat ha estat el Panteó de Roma i ens ha fet pensar molt amb l’assignatura de Llatí.
Ens hem adonat que la llengua llatina és molt important ja que ens trobem referents com aquest per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari.

Interior del Panteó

DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Nom: Panteó (Temple de tots els déus.
Arquitecte: No el coneixem però F. Chueca l’atribueix a Apol·lodor de Damasc (gran arquitecte greco-oriental), impulsat a construir-lo per Adrià. Sembla que el mateix Adrià va intervenir en el projecte ja que era molt aficionat a l’arquitectura.
Cronologia: 118-120 dC
Localització: Roma (Camp de Mart), sobre l’antic Panteó d’Agripa.
Dimensions: 18 m (columnes), 42 m (cúpula) 35 m (ample de pòrtic), 58 m (ø de tambor)
Materials i elements constructius:
– Granit gris i rosa en el pòrtic.
– A la cúpula podem trobar materials més lleugers: “Opus caementicium” argamassa barrejada amb pedres, pedra volcànica, pols de maó i trossos de travertí entre altres.
– Maons
– Carreus de pedra
– Gerros de ceràmica buits al l’interior de les voltes per fer-les més lleugeres.
Donada la pobresa dels materials, eren recoberts de plaques de marbre i estuc.

Sistema constructiu:
–Arquitravat al pòrtic
Elements de suport:
– 8 pilars per cúpula. Les columnes i pilastres són corintis
– 8 columnes de granit egipci al pòrtic i 8 a la façana.
Elements sostinguts:
-Cúpula, arcs de mig punt, voltes de canó. Arcs de descàrrega perquè el pes de la cúpula recaigui sobre els pilars.
-Entaulament al pòrtic.
Tipologia: Temple dedicat a tots els déus de l’antiguitat.

ANÀLISI FORMAL:

Espai interior:
Planta: Combina una planta circular coberta amb cúpula amb un pòrtic (orientat al nord) com els dels temples rectangulars que avança cap a l’espectador. Es combina, doncs, un espai centralitzat amb un eix longitudinal que uneix les dues parts esmentades.
Descripció del pòrtic: el pòrtic fa les funcions de prònaos: els intercolumnis donen pas a tres naus, la central més ampla, separades per columnes, cobertes amb una volta de canó i decorades amb cassetons de bronze daurat que s’han perdut; les naus lateral porten a dos absis amb les estàtues d’August i Agripa i la nau central arriba fins l’entrada de la cúpula.
Aquest pòrtic dóna pas a un dels espais circular més gran realitzats fins ara amb una visió estàtica (no canvia amb el desplaçament de l’espectador) i abastable a la vista.
El diàmetre de la cúpula és igual a l’alçada de la cúpula.

Rotonda: la rotonda és en realitat un cilindre tancat, sense obertures, aixecat amb dos murs d’opus caementicium per resistir el pes. El gruix dels mur és de 6 m. Vuit pilars dobles recullen la càrrega de la cúpula, repartida per grans arcs de descàrrega situats a la cúpula

L’aspecte interior d’aquesta rotonda o cilindre és el d’una estructura de dos pisos separats per entaulament i cornises:
– L’inferior amb columnes i pilastres corínties que s’alternen amb exedres i fornícules on es situaven estàtues de les divinitats. Es tracta d’una alternança d’espais massissos i espais buits amb 8 pilars.
– Els pis superior que fa les funcions de tambor de la cúpula presenta una successió regular alterna d’espais massissos i quadrats i buits rectangulars amb frontons triangular

La cúpula està formada per dues capes de formigó amb addicions de materials diferents en funció de pes recollir per uns arcs de descàrrega que connecten amb els pilars abans esmentats. El mur de la cúpula es va aprimant fins arribar a 1.40 de gruix. El revestiment de la cúpula està format per cinc anells de 28 cassetons (140 en total) que disminueixen de tamany segons l’alcada. L’efecte eteri de la cúpula queda reforçat per l’ull central (opeion, oculus) de 8.21 m d diàmetre que actua com a disc solar mòbil que il·lumina les diferents parts de interior en funció del sol que provoca gran lluminositat.

Espai exterior:
-Pòrtic: recinte rectangular de façana clàssica. És un temple octàstil d’ordre corinti, tenen capitell de marbre, el fust de granit egipci amb escalinata central i estructura arquitravada.
-Entaulament i frontó: hi ha una inscripció referent a Marc Agripa, fill de Luci, al fris: M·AGRIPA·L·F·COS·TERTIUM·FECIT

L’exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L’interior era molt més ric en decoració que l’exterior, que era força pobre.

-Elements decoratius: són poc avui en dia ja que han desaparegut moltes plaques de marbre i estuc del revestiment, així com les teules de bronze daurat que hi havia a la cúpula, tampoc es conserven els bronzes del sostre de l’entrada. Sembla ser que els cassetons de la cúpula estaven pintats de color blau amb estrelles daurades, representaven el cel. Les columnes de fust estriat i rics capitells corintis, els frontons, els medallons i les cornises són altres elements decoratius de l’interior.

Es conserven les portes de bronze originals i el paviment antic de marbre.

Estil:
El Panteó es un bon exemple de la capacitat constructiva dels romans, pels materials i tècniques, i una mostra d’interès pels espais interiors. La intencionalitat monumental era de caire imperial. Hi trobem les principals característiques de l’arquitectura romana:

– Els romans mantenen els ordres clàssics creats pels grecs però amb aportacions pròpies, com el capitell compost, el qual combina les formes vegetals del corinti amb volutes jòniques o amb una decoració figurativa. També cal assenyalar l’anomenat ordre toscà, molt semblat al dòric però amb base, fust llis i capitell amb alguna motllura afegida a l’equí i l’àbac. Malgrat aquestes innovacions els romans no van abandonar els ordres grecs.

– Els romans mantenen l’arquitectura arquitravada, especialment als edificis religiosos. Incorporen l’arc de mig punt i la volta.

-No oblidem l’acusat sentit pràctic dels romans, que els farà estudiar i preocupar-se molt més que els grecs pels espais interiors de l’edifici i la seva funcionalitat.

-Tot això farà que s’ampliï moltíssim els tipus d’edificis típics de l’art romà. Alguns d’ells es realitzaran dins d’un estil massís, racional, funcional i amb escassa decoració (com per exemple algunes termes); mentre que altres edificis els realitzaran dins d’un estil més decoratiu o representatiu, com seria el cas dels arcs de triomf, en els quals predomina la concepció de l’arquitectura com a decorat, amb una clara intenció política.

-Respecte als materials arquitectònics, els romans van fer servir diferents tipus de pedres, però l’aportació. en aquest terreny és la utilització de l’opus caementicium, formigó format per una barreja de calç, sorra, peces de roca volcànica, trossos de pedra i com a material d’unió l’anomenada puzzolana (sediment de cendres volcàniques i calç). Aquest material era barat i obligava a situar a sobre un revestiment: inicialment es va fer amb l’opus reticulatum, és a dir, cobrir el ciment amb peces de pedra col·locades romboïdament. Més endavant, van fer servir l’opus latericium, és a dir, un revestiment amb maons. També realitzaven revestiment luxosos, amb marbres de colors, estucats i pintures.

Panteó de Roma

INTERPRETACIÓ

Encàrrec: Adrià
Funció: religiosa i de glorificació a l’emperador.
Significat / Marc històric: Esta dedicat a tots els déus (Pàntheon del grec Πάνθεον): la seva planta circular simbolitza l’acolliment ofert a tots els déus. A l’interior es veia una al·lusió a la cosmologia romana, específicament a la cúpula, amb els 28 cassetons, que simbolitzen els mesos lunars, 5 esferes concèntriques que simbolitzen el sistema planetari antic amb el sol al centre i, per últim, una volta celeste amb el sol al centre que simbolitza Roma com a centre de l’univers que coneixien.

El 609 va ser convertit en església, actualment acull els sepulcres de Rafael, Victor Manuel II i Humbert I.

CONCLUSIÓ:
En conclusió, la grandiositat, la bellesa, la monumentalitat i l’equilibri d’aquesta arquitectura fa que sigui considerada com a una obra clàssica i que hagi estat imitada arreu.

La Rotonda dissenyada per Jefferson a la Universitat de Virgínia

Ens ajudes a geolocalitzar aquest i altres edificis que imitin el Panteó d’Agripa?

· Aquí us deixem un vídeo amb l’explicació del Panteó de Roma:

[youtube]http://youtu.be/PFTlZ6mLl50[/youtube]

“Les bruixes de la posada”, un conte de por

73 Replies

LES BRUIXES DE LA POSADA (L’ase d’or d’Apuleu)

El text

Els intèrprets

La banda sonora

A veure, si esbrineu quina relació tenen les bruixes d’Apuleu amb les de Burriac? Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Discipulus discipulaeque Linguae Latinae 4t ESO Opt.3

La cançó de les declinacions

16 Replies

Des de Mallorca i via Bàrbara Matas, Mercè Otero m’ha enviat aquest vídeo d’uns alumnes de l’IES Manacor, de la professora Antònia Soler, que capitanejats per Carme Gibanel, interpreten una fantàstica cançó per memoritzar les declinacions llatines. La cantant és Carme Gibanel, acompanyada dels baixistes Adrià Roldan i Josep Lluis Santandreu (de segon de batxillerat) i la pianista col·laboradora Anna Roig (de 4t ESO).Fins ara, a Aracne fila i fila sols teníem la primera i la cinquena.

[youtube]http://youtu.be/WL666KkKanc[/youtube]

En llatí hi ha declinacions

cinc són les que nosaltres aprendrem.

La primera molt fàcil és

i aquesta diu així:

A, A, AM, AE, AE, A

AE, AE, AS, ARVM, IS, IS.

La segona neutres ja té

i també la sabrem molt bé:

VS, E, VM, I, O, O

I, I, OS, ORVM, IS, IS

i abans d’acabar
els neutres tots hem d’escoltar

VM, VM, VM, A, A, A,

singular i plural.

La tercera fàcil pareix,

però atenció! no us confieu!

res o S, res o S, EM, IS, I, E o I

ES, ES, ES, VM o IVM, IBVS, IBVS

els neutres direm:

res, res, res, A, A, A,

IA, IA i la tercera està.

Escoltau! Ara en ve una altra

i aquesta ja serà la quarta:

VS, VS, VM, VS, VI, V

VS, VS, VS, VVM, IBVS, IBVS.

I ara no us espanteu

que els neutres por no faran

V, V, V, VA, VA, VA.

Si heu arribat a la cinquena

ja no tindreu més mal d’esquena

ES, ES, EM, EI, EI, E

ES, ES, ES, ERVM, EBVS, EBVS.

Els orígens del català

33 Replies

Maria i Laura presenten Els Orígens del Català

Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res!
Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim.
Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims.
Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia…
Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard.
Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques.
Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”…
Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí.
Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat!
Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat.
Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic?
Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat.
Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi?
Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat.
Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple!
Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines.
Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües.
Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint.
Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo…
Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!

Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3

Llatí a XIII

28 Replies

En el capítol “La tempesta” de la sèrie francocanadenca, inspirada en el còmic homònim creat per Jean van Hamme i William Vance, que emet TV3 XIII, a més dels números romans del títol, va començar amb uns referents clàssics i amb un petit diàleg en llatí. Quines referències hi trobes? Què has entès? Què n’opines? Per què creus que s’utilitza el llatí en un sèrie com aquesta en què XIII és un agent de la CIA sense memòria?

[youtube]http://youtu.be/Ad4Xz0qBrZw[/youtube]

La veritable importància de l’exèrcit romà

40 Replies

La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:

Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
Escortar personatges importants.
Crear una economia productiva al seu voltant.
Introduir la llengua i la cultura als autòctons.

L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.

Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).

Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.

Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.

Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.

Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.

Arnau Lario

1r Batxillerat

Mare Nostrum: final de trajecte

9 Replies

Hi ha dies en què el fet de llegir el diari esdevé una experiència dolorosa. I no parlo de ràbia, que sovint també en provoca, ni de vergonya, ni de por… em refereixo a una punxada de πάθος que pot arribar a provocar el plor. Això és el que experimento aquests dies en fer el seguiment de les notícies sobre els naufragis vora les illes de Malta o la italiana Lampedusa. Milers de persones han perdut la vida en aquest Mare Nostrum tan ple de vida, en la seva fugida de la guerra, la misèria, la fam, amb l’esperança que les ones els portin a una nova vida.

La topada amb una referència clàssica, concretament el nom d’un vaixell, m’ha fet pensar que la humanitat mai no ha deixat de moure’s a la recerca d’una nova Arcàdia. Què van fer si no, els indoeuropeus, per terra, o els troians supervivents, per aquestes mateixes aigües que ara s’empassen els immigrants africans? A la mateixa història de la civilització grega hi va haver dues onades migratòries que van marcar un ara i un després en la història hel·lènica. És més, potser nosaltres mateixos no seríem com som a hores d’ara, ni estaríem estudiant el món clàssic per buscar les nostres arrels més pregones.

Us convido, doncs, a llegir l’article i comentar-lo des de diferents vessants:

Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.
Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.
S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?

El punt Avui. Diumenge 13-X-2013, pàg. 12

[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text complet]

TERESA

Colloquium: Salutatio

30 Replies

Part dels alumnes de l’optativa 3 de 4t de l’ESO de llatí, hem optat per fer un vídeo, inspirant-nos en el treball d’anys anteriors, i ensenyar a la resta d’aràcnides el nostre Colloquium. D’aquesta manera, hem ensenyat el nostre do d’editar vídeos i ser els millors actors/actrius. És interessant saber com els romans començaven a parlar amb gent nova. Després d’haver fet aquesta activitat, ens podem sentir romans de veritat. Ha sigut tot un repte per a nosaltres, ja que a pocs dies de començar a estudiar la llengua llatina hem hagut de descobrir noves paraules, noves frases i noves pronunciacions.

Per tant, l’activitat m’ha semblat un gran èxit per part de tota la classe. Crec que ha estat entretinguda, divertida, hem après molt i hem ensenyat a tothom de què som capaços. Dos grups hem volgut fer públics a la web els nostres Colloquia. Ecce:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g-HER37pp7c[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/a53muTyQme0[/youtube]

Colloquium amicarum

22 Replies

Bonum diem!

Aquesta activitat de presentar-nos en llatí ens ha semblat molt entretinguda i completa, ja que hem pogut treballar tant l’escriptura llatina com la pronunciació.

Amb aquest diàleg hem practicat coses bàsiques del vocabulari i, a poc a poc, anem sabent més paraules i expressions noves. També hem après a utilitzar diferents programes d’edició i també ens està servint a nivell informàtic.
La nostra presentació conté un còmic amb imatges on surten vinyetes de la conversació entre dues amigues i hi ha l’enllaç d’un àudio on s’escolta la nostra veu, doblant el diàleg.

Valete!

Ariadna Zarkos et Júlia Calvo
4t ESO Lingua Latina (Optativa 3)

N.B.: Condiscipuli et condiscipulae