Maria i Laura presenten Els Orígens del Català
Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res!
Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim.
Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims.
Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia…
Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard.
Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques.
Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”…
Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí.
Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat!
Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat.
Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic?
Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat.
Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi?
Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat.
Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple!
Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines.
Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües.
Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint.
Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo…
Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!
Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3
Salve!
Fa temps vaig comentar aquest article però ara acabo de mirar el vídeo de nou més detingudament mentre llegia el diàleg que està escrit a l’article. Sabia el fet que hi havia paraules que provenien d’altres idiomes, paraules que utilitzem avui en dia però que són estrangerismes, etc… però no sabia que s’anomenaven substrat, superstrat i adstrat, és més, mai havia sentit parlar d’això. Ara m’ha quedat tot molt més clar i quan escolti alguna cosa relacionada amb aquest tema sabré a què es refereix.
Per cert, enhorabona pel treball que han fet aquestes alumnes, ja que expliquen el tema d’una forma molt clara i amena.
Valete 🙂
Salve!
Molt bon treball! El llatí és una llengüa molt important perque la majoria de llengües que ens envolten provenen d’aquesta, encara que cada una té les seves pròpies característiques. El català és una de les llengües que provenen del llatí però no totes les paraules que diem provenen del llatí, també les hem “agafat” de altres llengües indoeuropees com el italià, el castellà, etc. i també d’altres llengües com l’anglès. Fins i tot, actualment, el català va obtenint paraules d’altres llengües que ens envolten, així enriquint encara més el nostre vocabulari.
Salve!
M’ha encantat el vídeo. Felicitats a les noies que l’han fet, s’entén de meravella. En conclusió, el 80% de les paraules en català deriven del llatí; però quan els romans van arribar aquí hi vivia gent que va aprendre el llatí a la seva manera, d’aquesta manera en diem que el substrat són les paraules que provenen d’aquells indígenes. El superstrat ho forma les paraules que van ser adquirides després de la caiguda de l’Imperi Romà que provenien dels invasors, com germànics o àrabs. Finalment, d’adstrat són aquelles aportacions de les llengües veïnes que anem rebent.
Felicitats per l’apunt! Ja vaig veure’l l’any passat, però no m’enrecordava gaire. Al igual que l’Ana, jo tampoc sabia que s’anomenessin així aquestes definicons, ja que les noves paraules que afegim al nostre idioma d’un altre les conec per etrangerismes i no per adstrat. El diàleg ha quedat força bé i molt entenedor.
Vale!
Pingback: LATIN WORDS IN CATALAN | bintatrawally2000
Pingback: Latin words in catalan | ratennotamenoburogu03
Pingback: Latin influence on Catalan | claumablog
Pingback: Origens del llatí | carpediem480
Pingback: INFLUENCE LATIN IN OTHER LANGUAGES | monverdblog