Tag Archives: Llengua catalana

Els barquers del Cafè naveguen cap a la Viquilletra!

Nosaltres, els alumnes de 2n de batxillerat de l’institut Issac Albéniz hem realitzat una sèrie de feines per participar a la Viquilletra. Aquestes han consistit en elaborar un seguit d’articles en els quals fem al·lusió a referents clàssics que trobem en l’obra de Jesús Moncada, El Cafè de la Granota. Aquesta obra és una lectura obligatòria en l’assignatura de Llengua catalana d’enguany, a segon de batxillerat.

Jesús Moncada, autor de l’obra “El Cafè de la Granota”. Imatge extreta d’una presentació a l’obra.

Els membres del grup “Els barquers del Cafè” hem redactat un total de tres articles. En aquests articles veiem com l’autor, Jesús Moncada, fa referències a alguns mites clàssics que trobem reflectits dins petites històries d’un poble prop del riu, on solen succeir aventures de tota mena. Els mites que podem trobar en aquest llibre són dos, a més d’expressions que podem relacionar directament amb el llatí litúrgic.

  • El mite de Sísif, que trobem en la primera història titulada: “Un barril de sabó moll”. Aquesta conte tracta sobre com un pobre peó, en Florenci, puja amb condicions adverses un barril de sabó moll fins a la botiga de l’Adelaida, que es troba a dalt de tot d’un carrer. Però a causa de les males condicions, el barril se li va esmunyir de les mans i va acabar esclafat a baix del carrer. En el seu article, les nostres companyes Carla i Irene, han buscat referents històrics i mitòlogics relacionats amb aquesta història i amb el mite de Sísif.
  • El mite i la figura de Caront la podem trobar en la setena història “Senyora Mort. Carta de Miquel Garrigues”. Aquesta història ens presenta la carta d’un home que escriu el seu desig per després de la mort. El seu desig està relacionat amb la seva vida, ja que ell és barquer i en veure un quadre on es representa Caront, vol fer de barquer en el més enllà, però sense destituir Caront. En l’article de les nostres companyes Judith i Claudia, com molt bé diu la nostra professora de català, Montserrat Vilà, en els comentaris, “han contemplat totes les cares possibles del mite: la mitològica, la filològica, l’artística”. A més, han fet un gran treball, ja que han aconseguit apropar-nos la figura de Caront i ajudar-nos a adquirir coneixements sobre aquest.

Mapa del poble de Mequinensa fet pel propi Jesús Moncada

Mapa del poble de Mequinensa dibuixat pel propi Jesús Moncada. Imatge extreta del blog oficial de l’autor

A part dels dos mites clàssics, trobem en un dels petits contes del llibre titulat “Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana”, unes referències al llatí litúrgic, és a dir, el que s’utilitza en celebracions religioses. En aquest capítol, veiem la crítica social de l’autor, ja que ens relata uns fets que succeeixen paral·lelament, com són l’enterrament d’una de les persones més estimades del poble i un important partit de futbol que se celebren a la mateixa hora, i la gent del poble dubta a quin dels dos esdeveniments assistir. Al llarg del capítol, com veiem en l’article de les companyes Núria i Laura, trobem algunes expressions llatines relacionades amb l’àmbit litúrgic. No us perdeu el fantàstic article de les nostres companyes.

En conclusió, ens presentem al concurs Viquilletra amb ganes de incentivar la gent a fer recerca de mites i referències clàssiques en les seves lectures, ja que si ens posem a analitzar cada obra, de ben segur que trobem una infinitat de relacions clàssiques!
Esperem que els nostres articles us agradin i us convidem a emprendre la lectura del Cafè de la Granota amb una visió clàssica!

Roger Navarro
Daniel Martín
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Els orígens del català

Maria i Laura presenten Els Orígens del Català

Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res!
Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim.
Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims.
Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia…
Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard.
Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques.
Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”…
Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí.
Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat!
Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat.
Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic?
Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat.
Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi?
Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat.
Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple!
Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines.
Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües.
Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint.
Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo…
Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!

Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3

Ampliem el lèxic llatí amb “Cada dia un mot de Rodamots”!

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae

El llatí i les diferents variants del català: l’article

A classe, ja hem vist com el llatí facilita, sens dubte, el coneixement de la llengua catalana i el coneixement de la llengua catalana ha de ser també un incentiu per a aprofundir la llengua  llatina.

Ens pot ajudar el llatí en l’explicació de les diferents variants lingüístiques de la llengua catalana?

Comencem per l’article. Es diferencien el català del Principat, el mallorquí i el valencià en l’article determinat?

Val a recordar que en llatí no hi ha articles tal com deia Quintilià noster sermo articulos non desiderat; en canvi, en català hi ha dues famílies d’articles.

Els articles determinats en català deriven dels pronoms llatins: les formes normatives “el”, “la”, “els”, “les” vénen del llatí ille, illa (el que està més allunyat) “aquell, aquella”, i les del parlar salat, “es”, “s'”, “sa”, “es” “ses”, d’alguns indrets de la Selva i de l’Empordà, i de Ses Illes, i de la toponímia d’altres llocs, com a l’Anoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires, Sant Just Desvern, o Sant Joan Despí, vora a tocar de Barcelona- tenen el seu origen en el llatí ipse, ipsa (indica la identitat d’algú amb si mateix) “mateix, en persona”.

Què n’opineu? Ho sabíeu o us ha sorprès?

Ara us toca a vosaltres, en quins altres casos el llatí explica les diferents variants de la llengua catalana?

Victòria Risueño

4t ESO Llatí