La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:
- Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
- Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
- Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
- Escortar personatges importants.
- Crear una economia productiva al seu voltant.
- Introduir la llengua i la cultura als autòctons.
L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.
Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).
Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.
Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.
Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.
Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.
Arnau Lario
1r Batxillerat
Pingback: Fer pedagogia vestit de romà | Aracne fila i fila
Salve!
Tens molta raó Arnau! Les tasques dels legionaris que molts consideraríen poc heròiques eren tan importants com lluitar en una gran batalla. Crec que, juntament amb la seva impressionant organització, el fet de què els legionaris s’encarreguessin de totes aquestes tasques era la clau de l’èxit de les campanyes militars romanes. Sobretot destacaria la construcció d’infraestructures com vies, que conectaven els diferents asentaments, o campaments, ja que moltes ciutats que tenim actualment van ser en els seus orígens un campament romà (un exemple seria Itàlica); per altra banda tenim la introducció de llengua i la cultura als autòctons, que era el primer i més important pas per a la romanitzaciódels territoris conquerits.
Vale!
Salve!
Molt bon apunt Arnau!
L’exèrcit romà era l’exèrcit de l’antiga Roma. Va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC. I que era molt important per l’època.
El servei afectava els ciutadans entre disset i seixanta anys. Fins als quaranta-cinc participaven en les campanyes i els de més edat defensaven les ciutats i formaven la reserva. En general, les classes altes no intentaven defugir el servei militar, ja que el seu compliment era imprescindible per a poder accedir a les magistratures de l’Estat i fer carrera política.
Com que cada soldat s’havia de pagar l’equip, aquest depenia de quina de les cinc classes establertes per Serbi Tuli pertanyia l’home.
Penso que els legionaris eren també molt importants. Penso que juntament amb la seva impressionant organització, el fet de què els legionaris s’encarreguessin de totes les tasques, era el resultat de l’èxit dels militars romans.
La millor armada era de la primera classe:
Escut: circular.
Cos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebes.
Elm: casc cònic de bronze.
Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina).
De Cabiria (1914) a La Legión del Águila (2011): la recepción contemporánea del ejército romano a través del Séptimo Arte
http://www.studiahumanitatis.es/de-cabiria-1914-a-la-legion-del-aguila-2011-la-recepcion-contemporanea-del-ejercito-romano-a-traves-del-septimo-arte/
Pingback: Castra Romana | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Els campaments romans | Aracne fila i fila
Pingback: Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi | El Fil de les Clàssiques
L’exèrcit romà era l’exèrcit de l’Imperi Romà, el qual va ser capaç de que la civilització de romana dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC.
Fins al segle I a.C., la participació era obligatòria per als ciutadans, però a finals de segle el reclutament va passar a ser voluntari (era obert als extrangers).
No va ser fins la república que l’estat va començar a pagar els salaris i l’equipació de l’exèrcit.
Com a recompensa per formar-hi part, si els soldats eren ciutadans guanyaven una gran suma de diners, terres en propietat i major reconeixement social. Si eren extrangers, obtenien la ciutadania.
Si tenien la ciutadania, els soldats eren legionaris. Si eren extrangers, formaven part de les tropes auxiliars, que eren destinades lluny del seu origen i tenien armes i uniformes diferents als legionaris.
Entre la vestimenta d’un legionari, hi havia: pilum, hasta, gladius, lorica, galea, scutum, grebas.
Salve!
Com tots sabem, l’exèrcit és un instrument indispensable que tot poble invasor necessita per combatre i sotmetre els pobles enemics. Roma, com el pobre invasor per exel·lència, va aconseguir dominar tota la conca del Mediterrani, gràcies al exèrcit. Aquest no sempre va estar al mateix nivell ni tampoc va dominar en tot moment la tècnica guerrera, prova d’això van ser les diferents derrotes que va patir al llarg de la seva història. Tot i això, va tenir la gran virtut de no considerar mai una derrota en una batalla com la derrota total de la guerra i, a més a més, va saber aprofitar bé aquestes experiències per millorar les tècniques i aconseguir ser el poderós exèrcit que mantindria unit durant varis segles l’Imperi.
En els primers temps de Roma l’exèrcit en el seu conjunt rep el nom de “legio”, del verb “legere” (recollir; tropes reclutades). A partir d’aquí, la capacitat de canvi i evolució de les seves característiques fa que sigui difícil parlar de l’exèrcit romà d’una manera uniforme i haguem de dividir-lo en tres: el de la Monarquia, el de al República i el de l’Imperi.
Salve,
Molt bon treball!
És una gran feina, ens pot servir de gran ajuda. Penso que el video és un molt bon mecanisme visual per entendre aquest concepte o qualsevol altre.
L’èxercit romà és el terme genèric utilitzat per referir-se a les forces armades de l’antiga Roma , durant la monarquia, la república , l’imperi i fins i tot també a les del seu immediat successor , l’exèrcit bizantí . Va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC. L’èxercit a l’època imperial es reclutava sense cap limitació de registres, de cens. L’exèrcit imperial romà va mantenir una bona estructura organitzativa derivada de la república. Entre l’establiment de l’imperi i la meitat del segle II, l’exèrcit estava organitzat en : legions, oficials, Evocats,…
En els primers temps no hi havia distinció entre exèrcit i legió, Roma disposava d’una sola legió de fins a tres mil infants i tres-cents cavallers. A partir d’aquí, es fa difícil parlar de l’exèrcit romà d’una manera uniforme ja que s’ha acabat dividint en tres: Monarquia, República i Imperi.
Vale!
L’exèrcit romà era l’exèrcit que s’encarregava de protegir l’Imperi Romà, durant els segles I aC al V Dc. Com tots podem apreciar l’exèrcit és una protecció necessària per protegir-nos de tots els que volen fer mal a la nostra gent i combatre amb els enemics en tot moment i això va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC
Durant la monarquia el rei manava l’exèrcit , durant la República els Cònsols manaven i durant l’imperi l’emperador manava. Els soldats podien ser ciutadans, gent amb propietats o camperols auxiliars, que passaven uns requisits per poder exercir de soldat., una vegada a dintre s’entrenaven per poder aprendre a lluitar contra els enemics; com que Roma era un país que conquistava i volia ocupar molts territoris necessitava aquesta ajuda per poder aconseguir-ho, l’exèrcit també era un factor molt important per la romanització i la civilització; ells mateixos s’encarregaven de transmetre la llengua, la cultura… on ocupaven qualsevol territori.
Valeeee!!!
http://queaprendemoshoy.com/ejercito-romano-i-rangos-del-ejercito/
Salve!!
Com bé es diu en aquest article, gràcies a l’expansió i civilització de l’exèrcit romà som qui som i tenim el que tenim avui dia.
És evident que el fet de que els soldats, a mesura que anaven conquerint terres, anaven implantant els seus costums, els seus pensaments i en cada lloc podia haver un nou coneixement que s’adaptava al seu saber. Moltes vegades hem pogut imaginar-nos com devia ser la vida d’un soldat en aquella època, i la veritat, és que el fet d’imaginar-nos-ho, ja ens fa sentir importants. És per això pel que tenien i han tingut molta importància en els nostres dies ja que poc a poc van anar deixant petjada. I crec que si algú pogués aixecar el cap, com bé diu l’expressió, no s’ho creurien pas el que van poder arribar a influir-nos; ja no sols pel fet de que van ensenyar a combatre, a construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…) i fins i tot van introduir la llengua i la cultura als autòctons; sinó pel fet de que tot avui dia es basa en el seu dia a dia i en les seves maneres de fer les coses.
http://www.temporamagazine.com/el-abastecimiento-al-ejercito-romano-durante-el-imperio/
LA IMPORTÀNCIA DE L’EXÈRCIT ROMÀ
L’exèrcit és l’instrument de què Roma es va valer per conquistar primer i mantenir després un imperi que abastava tota la conca del Mediterrani .
L’Imperi va aconseguir gràcies als seus conquestes la seva màxima extensió territorial ocupant territoris en tres continents. Els legionaris romans, les “mules marianes”, formen el cos militar més eficaç de tota la Història. Mai tan pocs homes han defensat a tants ciutadans ni a tant territori. Les legions romanes professionals de finals de la República fins a l’Imperi Mitjà cabien en un estadi de futbol i van defensar eficaçment un vast imperi amb terres en tres continents. Les espectaculars gestes dels legionaris de Cèsar no han pogut ser aconseguides més de vint segles després. Soldats capaços de picar a un enemic deu vegades més nombrós que ells, constructors de ponts, de calçades i d’obres de setge de proporcions esgarrifoses, incansables marxadors que amb trenta quilos a sobre eren capaços de recórrer 50 quilòmetres per aixecar després un campament fortificat. Els nivells de treball, esforç i sacrifici d’aquests homes no tenen parangó en la Història.
Gràcies a ells, som el que som avui en dia.
Pingback: Cartes de comiat des del campament | El Fil de les Clàssiques