Fa dos mesos que vam celebrar l’any nou; però els antics romans el celebraven tal dia com avui, a l’inici del mes de març. Per què avui no celebrem el principi de l’any?
Visioneu aquest interessant vídeo (o el programa de Quèquicom) i en trobareu la resposta.
La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila(2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004),Àtila, rei dels huns(2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:
L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.
Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).
Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.
Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.
Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.
Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.
Aquest estiu vaig descobrir un joc molt interessant, modern en què el món ha estat arrasat per una Gran Guerra cap a l’any 2077. Com a conseqüència d’aquesta guerra, on es van fer servir armes de gran destrucció, com ara bombes nuclears, la Terra ha estat fortament castigada a causa d’aquest holocaust nuclear. Aquest joc és la premiada saga Fallout.
Tot i la gran destrucció, les persones sempre han trobat un mètode per sobreviure al llarg de la història, i en aquesta ocasió no seria pas diferent. Les persones que van preveure el desastre nuclear van construir un seguit de refugis sota terra, on no hi entraria ningú, ni tampoc en sortiria ningú.
En la primera part, que en realitat és la tercera entrega de la saga, es dóna a conèixer tota la història i descobreixes també que no tothom va poder entrar en algun d’aquests refugis i es van quedar a fora. Aquestes persones són supervivents, armats, afectats per la forta radiació de les bombes nuclears i alguns estan una mica “afectats” mentalment per la destrucció.
Però és a la quarta part de la saga on em vaig trobar una sorpresa. Com he dit abans, el món ha estat destruït i els Estats Units (on passa tota la trama de la història) ha quedat destruït en un gran desert, menys poques ciutats que s’han salvat. Com va dir un gran filòsof, la primer guerra mundial va seria amb fusells, la segona amb metralladores, la tercera amb bombes nuclears i la quarta seria amb pedres i pals. Doncs aquesta teoria es compliria, menys que es desenvoluparien armes làser, de plasma, però també amb roques i amb armes improvisades, simplement per intentar sobreviure.
Doncs com que tot ha tornat al passat, també la gent està dividida en grups i tribus amb ideologies concretes, pensaments restringits i filosofies definides per la seva història fins al moment. Aquests grups han de ser forts, poderosos i que provoquin temor als altres grups.
Un d’aquests grups, i un dels més poderosos és la Legió de Cèsar. Aquests valents legionaris estan dividits i organitzats tal i com ho estaven en l’antiga Roma: amb Centurions, un cap visible: el Cèsar, es concentren en campaments idèntics, amb una Guàrdia Pretoriana per protegir el Cèsar, alguns frumentarius i fins i tot tenen els diners de plata, la mateixa moneda que a l’antiga Roma, els sodats més veterans es distingeixen amb les vestimentes i els colors d’aquestes, i quan passes pel costat de qualsevol legionari, et diuen com en l’antiguitat: fidelitat a Caesar!!!.
Les armes que utilitzen no són pas modernes, ni armes làsers, ni de foc… simplement utilitzen gladius (espases) i llances. A dintre del campament hi ha l’arena, on s’entrenen lluitant cos a cos, on són realment experts, com a l’antiga Roma, temuts en combat per la seva gran preparació. El seu caràcter és sempre lleial al Cèsar, nobles amb els seus aliats i molt feroços i sense escrúpols contra l’enemic, on lluitarà fins a la mort, encara que perdi la llança, atacarà amb l’espasa, i si perd l’espasa lluitarà amb els punys si no té cap arma més, encara que l’enemic sigui potencialment més mortífer que ell, sempre pel Cèsar.
Realment és impressionant veure com han recreat tot el món militar romà amb una fidelitat molt curosa i com de bé han refrescat un dels millors exèrcits de la història del món i introduint-lo en un món postapocalíptic on només sobreviuen els més forts i valents. Si ho voleu comprovar (vid. vexillarius “portaestendard”), en podeu establir els paral·lelismes i deixar-ne constància en comentari.
Som els legionaris de primer de batxillerat tot responent a la missiva de la Margalida a Castra romana: “Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistular i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit”. Ja que la nostra correspondència malgirbada en forma de comentari a El Fil de les Clàssiques va agradar no sols a la nostra mater sinó que, fins i tot, va emocionar el propi déu Hermes i ens qualifica de legionarios epistulares de Vindolanda, volem acomiadar el curs a Aracne amb aquest recull epistolar dels legionaris supervivents (hem tingut més baixes de les desitjades!) que esperem que us agradi i que continueu ampliant durant les vacances o els cursos vinents. Molt bon estiu! Carpe diem!
Ja sabeu que sóc un apassionat als clicks de PLAYMOBIL, i tot buscant per el Youtube vídeos de romans, em vaig trobar aquest. Em sembla interessant aquest vídeo sobre el procés de esclavització que feien servir els romans en forma d’aquests ninots interactius.
>
Els soldats romans porten unes inicials gravades als seus estandards: Què signifiquen?