Mare Nostrum: final de trajecte

Hi ha dies en què el fet de llegir el diari esdevé una experiència dolorosa. I no parlo de ràbia, que sovint també en provoca, ni de vergonya, ni de por… em refereixo a una punxada de πάθος que pot arribar a provocar el plor. Això és el que experimento aquests dies en fer el seguiment de les notícies sobre els naufragis vora les illes de Malta o la italiana Lampedusa. Milers de persones han perdut la vida en aquest Mare Nostrum tan ple de vida, en la seva fugida de la guerra, la misèria, la fam, amb l’esperança que les ones els portin a una nova vida.

La topada amb una referència clàssica, concretament el nom d’un vaixell, m’ha fet pensar que la humanitat mai no ha deixat de moure’s a la recerca d’una nova Arcàdia. Què van fer si no, els indoeuropeus, per terra, o els troians supervivents, per aquestes mateixes aigües que ara s’empassen els immigrants africans? A la mateixa història de la civilització grega hi va haver dues onades migratòries que van marcar un ara i un després en la història hel·lènica. És més, potser nosaltres mateixos no seríem com som a hores d’ara, ni estaríem estudiant el món clàssic per buscar les nostres arrels més pregones.

Us convido, doncs, a llegir l’article i comentar-lo des de diferents vessants:

  • Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
  • Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.
  • Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.
  • S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?

El punt Avui. Diumenge 13-X-2013, pàg. 12
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text complet]

TERESA

9 thoughts on “Mare Nostrum: final de trajecte

  1. Marisol Marro Redondo

    La referència mítica es el buc Cassiopea que va ser l’esposa de Cefeu el rei d’Etiòpia, que Etiòpia mitològica no es com l’Etiòpia actual, i probablement era a les costes orientals Mediterranis, un altre punt que es pot lligar al reportatge, la seva situació geogràfica. Cassiope presumia de la seva bellesa i també la de la seva filla Andròmeda, deia que aquesta bellesa superava la de les nereides o nimfes del mar. A causa d’això Posidó es va enfadar i va voler castigar a Cassiope enviant contra les costes d’Etiòpia a Cetus, un mostra marí semblant a una balena. Cassiope i el seu marit espantats van consultar a l’oracle i seguint el seu consell van agafar a Andròmeda i la van lligar a una roca de la costa com a sacrifici, però ella va ser salvada per Perseu amb el seu pegàs i al no donar el sacrifici Posidó no va voler deixar llibre a Cassiope i la va castigar eternament a estar lligada a una cadira girant en el firmament. Jo crec que es un nom original per un buc, ja que te a veure amb el mar la història del seu nom, posidó el deu del mar, les nimfes, el monstre marí…

    Amb πάθος suposso que es refereix a dolor, per el context y per la noticia, el seu significat pot ser; dolor, sofriment, mort, mala sort, misèria, incident, desastre…i prové de πάσχω que significa Sento sofriment, jo sento… i de πάθος provenen παθητικός que és sofrir, -πάθεια, que és estat…
    Arcàdia va ser una regió de l’antiga Grècia al centre del Peloponès, la seva paraula grega és Αρκαδία. Aquest nom li ve donat per el seu heroi mitològic Arcas, així que la paraula de la que prové és Αρκάς. Jo suposo que en el text fa referència a trobar una nova terra pura, tranquil·la, amb oportunitats i humilitat, com era Arcàdia encara que hagi estat territori de diferents imperis i països abans.

    A Grècia van haver-hi també diferents migracions amb motius semblant per el qual els immigrants, emigran del seu país cap a europa també. Una de les causes a Grècia era per l’augment de la població, però amb aquest cas no crec que es pugui associar gaire, només que apareixen molts cadàvers d’immigrants, això podría estar relacionat. Sabem que hi ha molta pobressa al món i a Grècia també van emmigrar per baralles entre rics i pobres (pagesos), i en l’actualitat tenim molta diferència en una classe social o un altre. A Grècia també va estar el motiu de la recerca de matèrias primeres, aquí ho podríem relacionar com en buscar de més treball o més posibilitats per viure.
    No crec que el Mediterrani sigui un cementiri, ja que estan troban i treien els cadavers, però si que queda en la memòria com un aconteciment molt trist i horrible, es podría dir, que sembla un camp després d’una guerra, batalla…Nosaltres no podem fer gran cosa, potser donar suport, pensar que aquestas personas fugian per algún motiu de la seva terra i que nosaltres tenim sort amb el que tenim. Els nostres governants poden fer moltes coses per millorar el món, però no volen, així que si algú no posa de la seva part no crec que es pugui fer res.

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Una reflexió acurada, Marisol, sobre aquest fenomen atemporal.
    Encara queda molt per concretar sobre les migracions en la història de Grècia en les llegendes romanes. Investigueu una mica més.

  3. Mónica Martínez

    Χαίρετε
    Cementiri Mediterrani… no és molt agradable de llegir però bé, no hi podem fer res així que respondré algunes de les següents preguntes:

    1. Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
    La referencia mítica del reportatges troba en el nom del buc Cassiopea.
    Cassiopea és la mare d’Andròmeda i esposa de Cefeu, rei d’Etiòpia.
    Cassiopea, sempre presumia de la bellesa de la seva filla Andròmeda i fins i tot la va arribar a comparar amb les Nereides, filles del déu del mar Nereu. Aquestes, indignades per l’atreviment de Cassiopea, van demanar a Posidó venjança i ell, en resposta, va enviar un monstre marí, Cetus, a les costes del país causant mals considerables.

    Per a poder enfrontar la situació Cefeu va consultat l’oracle d’Amó, i aquest el va aconsellar sacrificar a Andròmeda al monstre marí.

    Així Andròmeda va ser oferida a Cetus. Però Perseu, que venia de retorn del seu viatge després de derrotar a Medusa, es va enamorar d’ella a primera vista, i va proposar al rei alliberar-la, a canvi que li concedís la seva mà;

    Finalment, Perseu va matar el monstre, petrificant-lo amb el cap de Medusa, i es va casar amb Andròmeda. Tot i així, Cassiopea va ser castigada per la seva vanitat, va ser col·locada al cel i va ser condemnada eternament a donar voltes al voltant del Pol Nord.
    Jo crec que el nom del buc és original perquè està relacionat amb el mar i de més,però no es gaire bona idea sabent la història que porta darrere…

    2. Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.

    Antigament, l’ Arcàdia era una regió situada al centre del Peloponnès, limitada a l’est per l’Argòlida, al nord per l’Acaida a l’oest per l’Èlide i al sud per Messenia i Lacònia. Era una regió paradisíaca, el producte més valorat de la qual foren els ases, apreciats a tota Grècia. Després de guerres, i altres successos, molts immigrants van viatjar cap a Arcàdia per tal de viure millor. Aquests fets, es poden comprar amb l’actual situació dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra i marxen amb l’esperança de trobar alguna cosa millor a la que tenen.

    3. S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?
    El mar Mediterrani s’està convertint en una mena de cementiri situat entre l’esperança i la desgràcia. Molt agent que hi ha mort ha sigut en camí a la ‘felicitat’ o simplement per una desgràcia. Però, aquesta gent, la que anava en busca d’alguna cosa, com per exemple els immigrants que viatgen en pateres i que acaben morint a causa del viatge o enfermetats, tan sols són pobres persones que van en busca d’un lloc millor i això mai ho podrem arreglar, a no ser que acabem d’un per tots, amb les diferències entre el primer i el tercer món, i això…no crec que sigui possible.

  4. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ai, Mònica, i jo que pensava que alguna de vosaltres proposaria la solució definitiva… I les migracions històriques de què us parlava? Encara no me n’heu dit res.

  5. Anna Ferrón

    χαίρετε

    1. Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?

    · El buc Cassiopea : És el buc que aquest dissabte va embarcar els 339 morts en el naufragi. Cassiopea ve de la mitologia.
    Era una dona que presumia de la seva bellesa i de la seva filla. Posidó per la seva arrogància de la dona va decidir castigar-la. Cassiopea i el seu marit van anar a l’oracle i ell va dir que havien de sacrificar a la seva filla. Aixi van fer van encadenar-la a la vora del mar perquè el monstre marí se la menges però Perseu va arribar a temps de desencadenar-la.
    Van casar-se i Posido amb l’intenció que Cassiopea no tingues castig la va cordar a una cadira que estava la meitat de temps amb el cap boca avall mentre girava al voltant de l’estel polar.

    2. Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.

    · πάθος : És pot utilitzar per parlar del sofriment d’una persona humana. Én la critica artística que vol dir emoció intima i tot el que sent o experimenta una persona . La paraula πάθος prove de πάσχω que vol dir sento sofriment. De la pauraula πάθος provenen altres paraules com ,
    – πάθεια .

    3. Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.

    Arcadia va ser una regio situada al centre del Peloponnès. Molts immigrants van dirigir-se cap a Arcadia per viure més traqnuil·lament i millor. Despres d’haver passat per un periode de gurres.
    Actualment hi passa semblant. Els immigrants marxen dels seus països i venen aquí per trovar una estabilotata i marxar dels problemas que n’hi hna on viuen.
    Les migracions històriques es divideixen en grans períodes: les migracions tempranes, les neolítiques, medievals i modernes, per la Revolució industrial i per las contemporànias.

    4. S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?
    · Penso que cada cop i passen més desgràcies i que em fa patir la mort d’aquestes persones. Nosaltres els ciutadans no podem fer-hi res al respecte ja que nosaltres no tenim el control d’allò que ocurreix . Per exmple els immigrants que viatgen cap a un lloc on poder estar més agust i trobar la felicitat.

  6. MARINA SALAS ZAMORA

    Des de fa un parell de setmanes, les notícies no parlen d’una altra cosa que dels milers d’immigrants intentant arribar a les costes italianes en busca del somni europeu i que acaba esdevenint una tragèdia que fa posar la pell de gallina. Molts d’ells hi perden la vida, conscients d’haver deixat la seva terra, allà on hi havien creat arrels, i pot ser alguns dels familiars. Tot això, personalment, em fa reflexionar i adonar-me que sóc molt privilegiada de viure en una societat on puc gaudir d’una educació i una sanitat gratuïta, les quals, han de continuar essent de la mateixa qualitat que em aconseguit fins ara, i també, d’un bon plat calent quan arribo a casa.
    Durant aquests dies també m’he adonat, que igual que hi ha moltes persones amb molt poc cor i ètica, fent referència als traficants que aboquen a la mort a tots aquests immigrants que cerquen una millora social, també queda una part de solidaritat en l’ésser humà, com tota la gent que posa en perill la seva vida per a salvar als nàufrags i els cossos desapareguts.
    Fet aquest apunt i reflexió, passaré a respondre les preguntes que ens ha proposat la Teresa en aquest article.

    • Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
    El nom del buc és Cassiopea, Κασσιέπεια en grec, mare d’Andròmeda, que orgullosa de la seva bellesa, es va atrevir a rivalitzar a les Nereides, o segons altres tradicions, inclús amb Hera. Les deesses van demanar a Posidó que la castigués, i li va enviar un monstre marí, que va destruir el país de Cassiopea. Per poder parar els càstigs que se l’hi havien enviat, Andrómeda va haver de ser entregada al monstre; però va arribar Perseu, que la alliberà i la portà amb ell. Cassiopea va ser transformada en constel•lació. En aquest mite es podria trobar rel•lació amb l’article fent referència a les tragèdies que pot provocar la força del mar o els monstres marins que hi viuen dins seu. Pel que fa el buc, un nom original i ben buscat, perquè estic segura que la gent que conegui el mite de Cassiopea ràpidament el relacionarà amb les aigües del mar.

    •Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.
    El text mostra una clara evidencia del que pot significa Πάθος; dolor, sofriment humà… D’aquesta paraula en provenen altres com ara παθητικός que significaria sofrir o estat que seria πάθεια.
    Arcàdia o Ἁρκαδία és la regió central del Peloponès. Una de les paraules que provenen d’aquest mot és Ἁρκας, àrcade, d’Arcàdia, o ἀρκεοις que significa ajuda, auxili, socors, auxili. Possiblement, durant l’antiguitat, Arcàdia hauria sigut un lloc segur on molts haguessin volgut arribar per a millorar la seva condició de vida.

    ·Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.
    Algunes fons indiquen que les migracions dels indoeuropeus, una tribu nòmada de l’est d’Ucraïna i el sud de Rússia, van ser fruit d’un anhel d’expansió que es va duu a terme a cavall en diverses ones migratòries durant el tercer mil·lenni abans de Crist. Com observem, la seva expansió va coincidir amb la domesticació del cavall. Si reflexionem, segur que trobarem una semblança amb el que passa actualment, ja que possiblement aquest afany de migrar cap a noves terres era degut a la curiositat que sentien per trobar un nou lloc on viure-hi millor.
    Seguint les recomanacions que li va fer la deessa de l’amor , Eneas va fugir amb la seva família, els pocs compatriotes supervivents i els déus protectors de la ciutat de Troia després de la guerra. Afrodita els va indicar que havien de posar rumb a Itàlia i així ho van fer, però el camí no els va ser gens fàcil, perquè la deessa Hera, que tant havia perjudicat els troians durant la guerra, va posar- los molts obstacles. I quan per fi semblava que havien deixat els perills enrere, els va colpir una nova desgracia: la mort d’ Anquises, el pare d’Eneas. L’heroi, molt entristit, li va donar sepultura i va continuar el viatge seguint les costes de Sicília. FInalment, els troians van establir-se al Laci i hi van fundar unes quantes ciutats, entre les quals Alba Longa. Aquest viatge d’Eneas té molta similitud amb les migracions actual, on els navegants han d’afrontar mil i una proves fins a arribar a bon port i malauradament, molts perden la vida pel camí.

    S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants? El Mediterrani s’està convertint en plenitud en un parador de la mort on molts immigrants hi perden la vida mentre van a la recerca d’una nova vida on poder, almenys, completar dos o tres àpats al dia. Em costa pensar quin paper hi juguem aquí nosaltres, perquè, realment tenim el dret de pensar i millorar el món o estem sotmesos a una constant manipulació pels més poderosos? És una qüestió que em plantejo sovint i a la qual no crec que hi pugui trobar solució fins que els nostres governants comencin a exercir la seva verdadera feina, que és vetllar pel bé del seu poble i no per la seva butxaca. Si més no, sempre ens quedaran petits gestos com col·laboracions a ONG o accions solidaries pels països més desfavorits. Perquè mentre al món hagi un pobre més, una altre es farà rica.

    MARINA SALAS ZAMORA

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Et felicito per la reflexió, Marina, sobretot perquè sé del cert que ets una persona compromesa i sempre disposada a col·laborar en l’organització del col·lectiu d’estudiants. Tant de bo els petits gestos a què fas referència puguin servir per anar fent petits canvis.
    Pel que fa a les preguntes, quan em referia a paraules que provenen de πάθος, em referia a mots catalans que en provinguin etimològicament. Poden començar per “pat(o)-” o acabar “-patia”. Se us n’acudeixen ara algunes? Tenen relació amb el significat de l’original grec?
    Ben desenvolupada la referència a les migracions indoeuropees, i la llegenda de l’arribada d’Eneas al Laci. Quan fem el tema de la Història grega, veuràs que hi ha dues grans onades de colonitzacions fruit, en general, de fenòmens migratoris semblants.
    A partir d’ara, assegura’t sempre que no perds el comentaris en el procés de publicació, especialment en texts tan complets com aquest.

  8. MARINA SALAS ZAMORA

    Χαίρετε!

    A veure si ho he sabut trobar bé al diccionari etimològic.
    Patir:
    1. al·lopatia: sensibilitat enfront d’un altre
    2. antipatia
    3. apatia

    Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *