Els alumnes de cultura Clàssica de 4t de l’ESO hem escrit els nostres contes inventats en les diferents llengües que sabem per tal de demostrar que el llatí és la mare de les nostres llengües romàniques (català, castellà, gallec, italià, francès, …) i que les llengües germàniques (anglès, alemany…) són llengües cosines de les llengües romàniques (també anomenades neollatines) perquè el llatí és una llengua germana de l’antic germànic com també ho és del grec, filles totes elles de l’indoeuropeu. La similitud lèxica i morfològica entre les llengües d’Europa, tret del basc, finès i hongarès, ens fa postul·lar un origen comú: l’anomenat indoeuropeu.
A classe els companys llatinoamericans també parlen llengües romàniques: castellà a Cuba, a l’Equador, Colòmbia….
La Mariia parla ucrainès i rus, llengües eslaves, també indoeuropees, i aleshores també ens hem adonat que el seu alfabet, el ciríl·lic està emparentat amb el nostre, l’alfabet llatí. Ara bé, el seu deriva directament de l’alfabet grec i el nostre indirectament a través dels etruscs.
A classe, però, hi ha alumnes que no parlen llengües indoeuropees i aquestes llengües són l’àrab i el suajili que pertanyen a altres famílies lingüístiques.
Les llengües ens ajuden a preservar la nostra manera de pensar i de ser. Apreneu llengües!
Alumnes de Cultura Clàssica 4t IPM
Alumnes de Cultura Clàssica de 4t franja 3 amb la nostra professora, la Margalida Capellà
Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res! Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim. Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims. Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia… Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard. Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques. Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”… Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí. Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat! Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat. Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic? Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat. Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi? Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat. Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple! Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines. Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües. Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint. Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo… Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!
Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3
L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.
Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?
I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?
Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!
Valete!!!
Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar
Foto: Photoland/Corbis Images Căsătoria lui Jupiter cu Junona. Frescă de secol XVI, din Salonul Muzelor, Villa Medici din Florenţa
La Margalida volia un text al bloc en romanès i mireu per on us he traduït aquesta notícía de fa un parell de dies, del 22 d’octubre de 2011, de Daniela Şerb, publicada a la revista Adevarul:
După unii, forma inelului e inspirată de cea a Soarelui şi a Lunii, în vreme ce alţii consideră pur şi simplu că podoaba urmează conturul firesc al degetului uman. Pagini realizate de redacţia Historia.
Una dintre cele mai vechi legende despre inel ne parvine din mitologia greacă. Se spune că Prometeu a fost pedepsit de Zeus la osândă veşnică pentru că a dezvăluit oamenilor secretul focului. Prometeu trebuia să stea înlănţuit pe un munte, iar un vultur flămând îi devora ficatul. Potrivit unei alte versiuni a mitului, povestită de Hesiod, Hercule l-a eliberat pe Prometeu, dar Zeus nu l-a lăsat să scape oricum, ci l-a silit să poarte pe deget un inel din fier care încorpora o bucată de rocă, semn că niciodată nu va fi pe deplin eliberat.
Una història curta de l’anell
Segons alguns, la forma de l’anell està inspirada en la del Sol i de la Lluna, mentre que altres consideren simplement que la joia segueix la forma natural del dit humà. Una de les més antigues llegendes sobre l’anell ens arriba de la mitologia grega. Es diu que Prometeu va rebre un càstig etern per haver revelat als homes el secret del foc. Prometeu havia d’estar encadenat a una muntanya, i un voltor afamat li devoravael fetge. Segons una altra versió del mite, contada per Hesíode, Hèrcules va alliberar Prometeu, però Zeus no el va deixar escapar de cap manera, sinó que el va obligar a dur al dit un anell de ferro amb un tros de roca incorporada, senyal que mai no estaria plenament alliberat.
Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.
Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.
El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:
Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.
A classe de llatí, vàrem preguntar a la Liisa, una noia finlandesa, algunes paraules en la seva llengua, el finès. Tots els companys i companyes van col.laborar per poder aportar paraules en el meu muntatge audiovisual. Avui és el Dia Europeu de les Llengües i tot just estem acabant d’estudiar les llengües indoeuropees. Sabem que el finès, el basc i l’hongarèrs no són llengües indoeuropees, però aprofitant l’avinentesa que aquest curs tenim la sort de tenir la Liisa a classe i veient les dificultats que té ella per entendre’ns en català i en castellà, ho hem volgut demostrar amb aquest treball de camp en què es veu que el finès és molt diferent a les llengües europees, precisament perquè no és una llengua indoeuropea.
Vull agrair la col.laboració dels meus companys que han aportat les paraules i la valuosa aportació de la Liisa.
Dit això, espero que us agradi el meu muntatge i pogueu gaudir d’ell!!! No us oblideu de COMENTAR!
En aquest article publicarem diverses figures que inclouen diferents paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.
En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.
Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.
No podré celebrar amb tots vosaltres el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau (DENIP) perquè ja serem a Alemanya d’intercanvi. Per això aquí us deixo la meva contribució. Espero que us agradi!
