Calpea és una antiga fundació romana que actualment es diu Calp i està situada a la província d’Alacant. Calp tenia una piscifactoria, unes termes privades i un conjunt de domus. Actualment queden una sèrie de restes a tocar de la costa. En entrar, trobem el jaciment anomenat “la muntanyeta”, que actualment està envoltada d’un tancat de fusta i que formava part dels banys de la Reina Mora.
Els banys, en realitat, són un conjunt de piscinae que constituïen una piscifactoria la qual, entre els segles I i III dC, va tenir una gran activitat.
Piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]
Durant l’Edat Mitjana, el complex va ser conegut amb el sobrenom de “Els Banys de la Reina mora”, perquè els medievals, quan no sabien de qui era una construcció, l’adjudicaven als àrabs o al diable. La llegenda fa imaginar una reina mora que anava, des del seu palau, per uns passadissos secrets, fins al mar, on es banyava.
Per altra banda, el botànic i abat Cabanilles, un dels primers que va parlar del conjunt arqueològic a finals del segle XVIII, va pensar que les balses de Calpea eren destinades al bany, quan, en realitat, eren vivers per a peixos.
La funció de la piscifactoria era criar peixos per fer-ne salaó. El producte estrella era el garum, que es produïa de la següent manera: Es rentava el peix –majoritàriament, tonyines- amb aigua dolça, se separava l’esquelet de la carn i les vísceres, les quals eren submergides en una solució aquosa saturada de sal. Un cop fet això, es deixava assecar i fermentar el producte en unes tines, i aquesta era la base del garum, la muria i l’allec, però també d’altres varietats de salaó com el liquamen. Tots aquests productes s’exportaven en vaixells fins a la metròpoli, Roma.
[Font: La túnica de Neso]
Per rentar el peix amb aigua dolça hi havia un aljub (dipòsit d’aigua de pluja) i una sínia. Avui encara es conserva una arcada que devia formar part de la canalització de la piscifactoria.
Arcada de les canalitzacions de la piscifactoria de Calpea [Foto: Joan Molar]
Una mica més endavant trobem el complex termal d’aigua dolça, situat en una domus privada, que els experts han classificat com la domus núm. 1, anomenada “La Torre”. Les thermae tenen el caldarium, el tepidarium i el frigidarium, com la majoria de termes romanes, entre elles, les de Baetulo. La gran diferència és que les thermae de Baetulo eren públiques i les de Calpea eren privades. Per altra banda, les termes de Baetulo tenien peristylum, una palestra per a fer exercicis gimnàstics i un vestidor, mentre que les de Calpea només tenien peristylum (ho podeu veure en l’última imatge).
Els historiadors afirmen que, a partir del segle V, les termes de Calpea van perdre el seu ús original i es van convertir en un baptisteri.
Les termes de Calpea [Font: Viquimèdia]
.jpg){kind=link}
La domus no està aïllada, sinó acompanyada d’altres vivendes; es tracta d’un conjunt residencial. En la zona hi va haver una petita colònia que va prendre vida gràcies a la producció de garum. En la paret d’aquesta domus veiem alguns mosaics que els experts han reconstruït; es tractava de la casa d’un patrici, que, segurament, tenia llogades les tabernae que hi ha al voltant de l’edifici.
Maqueta del complex termal [Font: Monuments i museus de Casp]
- I vosaltres, heu visitat altres termes? Hi havia els mateixos elements que a Calpea o a Baetulo? Feu una comparació.
- I les domus de Baetulo, quines diferències o semblances tenien amb les de Calpea?
- Hi havia alguna factoria de garum, a Baetulo? Sabeu si també hi havia piscifactoria? Si no és a Baetulo, en coneixeu d’algun altre lloc?
Pau Molar. 4t C
Bona feina, Pau. A veure si els alumnes de Premià hi contribueixen amb els balnea de Can Ferrerons i anem completant el Google Map.
Nosaltres les termes que hem visitat son molt diferents ja que les de Calpea estàn envoltades de mar, i les de Baetulo, no són així perquè no tenen mar al costat, encara que les de Calpea hi han que tampoc estàn amb mar al voltant, i les del Baetulo estan cobertes, i en canvi les de Calpea estan al aire lliure.
Les domus de Calpea estan al aire lliure, i les del baetulo estan cobertes.
A Baetulo no recordo que estigues la factoria de garum.
A Baetulo si que hi havia una pisifactoria.
Aquest article ens ha semblat interessant, perquè ens agradaria visitar les termes de Calpea perque són bastant diferents a les de Baetulo, i ens semblen molt boniques, i això a Badalona no és troba.
Salvete!
Ens interessa molt conèixer nous llocs d’origen romà, per així poder visitar-los i a travès d’això conèixer més sobre la cultura romana. Tant una com l’altre hem visitat termes romanes com les de Baetulo, Barcino i Tarraco. I la veritat es que ens semblen espectaculars! Ens hauria agradat poder gaudir d’aquestes termes, és una pèna que amb el temps s’hagi perdut la tradició.
També ens ha sobtat que en aquells temps ja tinguessin piscifactories i que fòssin uns grans gourmets, com ara en l’elaboració del Garum i d’altres delícies de l’antiga Roma.
Sobre les domus podriem dir que ens semblen unes cases molt senyorials i majestuoses.
Ens agradaría molt poder visitar Calpea i gaudir de les restes romanes que hi queden! Però per mala sort, ens queda una mica lluny i haurem d’anar per lliure o ens haurem de quedar només amb les imatges que ens han aportat el fotògraf i l’autor de l’article.
Vale!
Salvete!
Primerament molt bon article Pau, veig que t’estrenes ben d’hora a l’Aracne i amb un article extens i ben treballat.
Doncs jo a part de visitar les termes de Badalona, també he visitat (quan vem anar d’excursió) a les Termes de Bàrcino. En la de Baetulo es veia perfectament el frigidàrium el caldàrium i el tepidàrium i en les de Bàrcino només el que es va deduïr que era el frigidàrium.
Les termes de Calpea eren privades, a diferència que les de Baetulo que eren públiques. A part les de Baetulo eren més sofisticades ja que tenien a part del perystilium un vestidor on poder-se canviar, en canvi les de Calpea no tenien pas vestidor.
Pel que fa les domus, podriem dir que eren pràctiment iguals, amb les zones de les domus (atrium, impluvium…), a més, tant les de Calpea com les de Baetulo tenen mosaics i el lloc on es feia el gàrum, la salsa a base de peix tant famosa al mediterrani.
Valete!
Salvete!!!
Les termes que hem visitat son molt diferentsa a les de Calpea, que estan envoltades de mar. El model més próxim que tenim es Baetulo, que a diferència de Calpea, és un model Romà clássic. Calpea té unes característiques molt diferents, respecte a la típica ciutat Romana, Calpea està descoberta, té piscifactoria, les thermae són privades, i per últim a Calpea les termes només tenien peristylum a diferència de Baetulo que tenien peristylum, per a fer exercicis gimnàstics i un vestidor. Baetulo si té piscifactoria, no se si té garum.
Hem sembla que Calpea és una ciutat Romana molt bonica, tot i així m’agrada més Baetulo, ja que la tenim a la nostra propia ciutat.
Vale!
Jo personalment he visitat termes més comunes i més a prop de casa com són les de Baetulo, les de Tàrraco, Barcino i finalment les d’Empúries.
A les més recents que he estat varen ser fa un parell de setmanes a Barcino i vaig poder apreciar com les termes de la ciutat teníen també les tres típiques sales d’aigua calenta, tèbia i freda (caldàrium,tepidàrium i frigidàrium) i també tenien una palestra on podien fer exercicis físics tot i que no recordo que tinguin vestidor.
Les de Baetulo teníen també les 3 típiques sales i la palestra amb vestidor, mentre que les de Calpea no en teníen, de vestidor.
A Baetulo no hi havia cap factoria de elaboració del gàrum, però per exemple, a Barcino si que en vam poder veure una i si no recordo malament, a Tàrraco també l’any passat.
No obstant, a Baetulo si que podem trobar una piscifactoria.
Personalment, penso que una visita a Calpea es difícil per la seva llunyanía, però podría resultar molt interessant i enriquidora ja que veiem com les termes són just vora el mar, cosa que ens fa un contrast que queda molt bonic com hem pogut apreciar a les fotografies del reportatge.
Valete! 🙂
Salvete!!
Jo he anat a les termes de Bàrcino. Aquestes termes s’assemblen bastant a les de Calpea, encara que hi ha coses en les que canvien. En les restes de Bàrcino les domus eren senzilles i ocupaven un espai de carrer. A l’atri hi havia un altar on el pater familias exercia de sacerdot. És un pati que no té natura. En canvi el peristil era un pati per lleure en el qual si que hi havia natura. Al voltant dels patis es distribuïen les habitacions. No tenien finestres perquè ja disposaven dels patis que els hi proporcionaven la llum. Només tenien finestres les habitacions on vivien els esclaus. Al igual que en les termes de Calpea l’amo de la domus problablement o treballava a les tabernae que emboltaven la casa o les tenia llogades.
A diferència amb Calpea, nosaltres vam poder veure la fullònica, que era on es rentava la roba. En aquella època, per rentar, es feia servir l’orina, l’aigua la calç i les cendres. Per esbandir es posava en una mena de piscina i després s’assecava sola o cremant sofre. Amb el card treien les boles que es creaven a la roba i la lavanda feia de repel·lent d’insectes i d’ambientador.
Una altra cosa que a Calpea no trobem i que també hi havia a Bàrcino era la tintoreria, que s’utilitzava per tenyir la roba. Normalment la roba es tenyia amb minerals i amb plantes.
Igual com Calpea vam veure parts de les antigues termes romanes, com el frigidarium, que era la piscina d’aigües fredes. Se sap que es el frigidarium i no cap de les altres dues pel fet que no té cap lloc on hagés pogut estar el forn o caldera per escalfar l’aigua. A Bàrcino només es conserva aquesta part.
Les termes de Bàrcino eren públiques, però es pagaven. Hi podia accedir tothom, però no anaven mai homes i dones junts a les termes.
Compartia amb Calpea el fet de tenir una factoria de salaó de peix. A Bàrcino es distingien clarament dos espais grans per salar el peix i dos petits per fer el garum. Aquesta salsa es conservava a les dòlies, què eren espais rodons de ceràmica que també servien per a conservar el peix.
A Bàrcino hi havia també la factoria de vi on el raïm es premsava amb una premsa de fusta i es deixava fermentar en bodegues plenes de dòlies.
Valete!!
Nosaltres hem vist les termes de Barcino on hi havia un caldarium (piscina d’aigua calenta), tepidarium (piscina d’aigua templada) i frigidarium (piscina d’aigua freda), on amés hi havia un perystilum (lloc per fer exercici físic i un vestuari).
Les termes de Barcino i Baetulo eren públiques a diferència de les Calpea que eren privades.
Les domus de Calpea pertenyien a un patrici envoltat d’altres vivendes amb una tabernae que el propietari de la domus acostumava a llogar. Hi havia una domus la qual tenia un complex termal a dintre anomenada ”La Torre” una de les quals pertanyia també Baeurulo amb la diferència de que les de Calpea eresn privade i les de Baetulo públiques.
A Baetulo no em consta que hi hagi una factoria de garum, en canvi a Barcino sí, com van apendre a la sortida a Barcino. Allà amés de saber de la seva utilitat vam aprendre a com es produia aquest aliment. Primer de tot esrentava el peix amb aigua dolça i es separava l’esquelet de la carn i les vísceres, les quals eren submergides en una solució aquosa saturada de sal. Finalment es deixava assecar i fermentar el producte en unes tines, i aquesta era la base del garum.
Salvete!
Nosaltres, els alumnes de segon de Batxillerat, conjuntament amb els de primer i quart d’ESO, vam visitar les restes de Barcino, i entre les restes els termes. Si comparem els elements de cada terme, són exactament iguals. Hi ha el terme de l’aigua calenta(caldarium), el de l’aigua templada(tepidarium) i per últim, el de l’aigua freda(frigidarium). La gran diferència és que les thermae de Barcino eren públiques i les de Calpea eren privades.
Les domus de Barcino i Calpea, tenen unes semblances i unes diferències, les diferències són que a
Barcino les domus estaven envoltades de carrers i no de veïns, ni d’altres cases. I a Calpea les domus no estan aïllades, sinó estaven acompanyades d’altres vivendes; es tracta d’un conjunt residencial.
I una de les semblances que tenien Barcino i Calpea sobre les domus, eren que en la paret d’aquesta domus veiem alguns mosaics que els experts han reconstruït; es tractava de la casa d’un patrici, que, segurament, tenia llogades les tabernae que hi ha al voltant de l’edifici.
A Barcino, també s’utilitzava la factoria de garum. Crec que a Barcino no hi havia una pscifactoria.
No en conec d’altre lloc on hi hagi una pscifactoria.
Valete!
Salvete!
Les termes que nosaltres hem visitat han sigut les de Bàrcino.
A diferència de Bàrcino les termes que hi han a Calpea estan situades a una domus anomenada pels experts com ” La Torre” i per tant són privades.
Una altra diferència que tenen aquestes dues termes és que a Bàrcino només hi ha frigidarum i Calpea té el caldarium, el tepidarium i el frigidarium.
La diferència que tenen les domus de Bàrcino a les de Calpea és que les domus de Bàrcino estaven emmurallades, encanvi Calpea no tenia aquest reforç de protecció.
No recordo molt bé si a Baetulo hi ha factoria de garum però si que gràcies a l’excursió a Bàrcino puc afirmar que allà si que hi ha.
És un article molt interessant, fins aviat!
Salvete!
Nosaltres les termes que hem visitat han sigut les de Bàrcino. I les termes de Bàrcino són molts diferents a las de Calpea.
La diferència que tenen aquestes dues termes és que a Baetulo es publica i Calpea es privada.
Una diferència de les domus de Bàrcino a les de Calpea és que tenian muralles, encanvi Calpea no tenia molt reforç amb muralles.
Pau nosaltres pensem que el treball que has fet es molt interessant i esta molt be.
Vale!
Per començar, m’ha semblat un bon article Pau, ja que s’expressa bastant be i amb molta claretat. Gràcies a aixó podem coneixer altres termes semblans a la de Barcino.
Nosaltres vam anar a visitar les termes de Barcino que son semblants a la de Calpea per diferents motius.
A Baetulo també hi podriem trobar el frigidarium, el tepidarium i el caldarium com a la Calpea.
A Baetulo es conserven diverses estances situades a l’entorn del atri, unes altres tabernae relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball destinada a la producció de vi .Hi havia també una palestra per dur a terme exercicis gimnàstics i un vestuari.
Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals.
A la Calpea es molt semblant; A les paret d’aquesta domus també hi han alguns mosaics que els experts han reconstruït; es tractava de la casa d’un patrici, que, segurament, tenia llogades les tabernae que hi ha al voltant de l’edifici.
La gran diferència és que les thermae de Baetulo eren públiques i les de Calpea eren privades.
Valete!
Crec que després d’aquest exercici comparatiu heu pogut comprovar que als jaciments romans solen tenir elements comuns, característics de la cultura romana, però amb trets particular de cada lloc. El fet d’haver visitat llocs diferents ens permet tenir una visó més completa de la presència romana a les nostres terres.
Només he tingut l’oportunitat de visitar termes en aquesta excursió realitzada encara que m’agradaria molt poder conèixer altres punts. Calpea i Baetulo són molt diferents: per exemple, Calpea es troba a l’aire lliure, al costat del mar i eren termes privades mentre que Baetulo era tot el contrari. Les domus, tant a Baetulo com a Calpea, eren lo mateix: cases/habitatges. Les úniques diferencies potser es troben en el seu voltant: qué té l’una i que no té l’altre. Segurament la decoració i l’arquitectura de la casa també cambiava una mica segons els propietaris. El article m’ha semblat enriquidor i molt apropiat pel que hem estat fent els últims dies. De mica en mica, anem aprenent més coses que sempre ens havíem preguntat sobre els origens i forma de viure de la societat de la nostra ciutat. Abans no havíem tingut l’oportunitat de descobrir i ara per fi queden ben aclarats els conceptes que abans divagaven. És molt complet i per descomptat pel que jo sé i ens van explicar aquell dia, a Bàrcino sí que havia (òbviament) una factoria de garum, ja que era la salsa especial del regne i era imprescindible. Però no sé si a Baetulo hi hagués, el més probable és que sí. Tampoc sé si hagués una piscifactoria, segurament sí, era algo necessari però potser m’equivoco. Jo no conec molt més llocs, només em limito a conèixer Bàrcino.
Vale!
Pingback: Arle, la ciutat romana de la Camarga | Aracne fila i fila
Pingback: Arle, la ciutat romana de la Camarga | Aracne fila i fila