Category Archives: Llatí 2n

Escriptors clàssics als carrers de Barcelona

XAIPETE, Aràcnids! Salvete!

Vull compartir amb vosaltres aquesta nova recerca que em va proposar la Lida, col·laborar amb el projecte Callejeros literarios, amb una tasca col·laborativa com a continuació del meu treball de recerca. Hi han col·laborat els alumnes de 1r de batxillerat de llatí i de grec del nostre centre. La tasca consistia en fer una recerca dels carrers que tinguessin referents clàssics de Barcelona, més específicament aquells que havien deixat una petjada en l’àmbit de l’escriptura, els escriptors clàssics. N’hem trobat de grecs i de romans i així els hem dividit. He de dir que els alumnes de primer han fet una molt bona feina, no només han après a utilitzar Google Maps sinó que també han hagut de lidiar amb el Photobucket per pujar-hi les fotografies de les plaques dels carrers i això és digne de menció!


Veure Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran

Ara, hauríem de fer un fris cronològic dels autors trobats. Us hi animeu?

Accés a la línia de temps

Accés a la línia de temps

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec.

Clàudia i la deessa Cíbele I: L’amant

Nosaltres som en Martí Palma, Roger Navarro,Irene Berdún, Judith Consentino, Daniel Martín i Víctor Gallardo. Som alumnes de l’1.2 de batxillerat de l’INS Isaac Albéniz de Badalona.  Nosaltres us presentarem una sèrie de recreacions situades al Port d’Òstia i que narren, des de diferents punts de vista, la història de Clàudia, la Vestal.

'Port of Ostia During a Tempest', oil on canvas painting by Leonardo Coccorante, 1740s, Lowe Art Museum

Port of Ostia during a Tempest – 1740-1750 de Leonardo Coccorante – Lowe Art Museum

Tothom parlava d’ella aquells dies. Tots l’assenyalaven i la miraven malament. A la seva esquena li deien de tot, res de bo. La culpaven de l’encallament del vaixell al riu, la culpaven de la guerra; fins i tot, la culpaven de mals que ella no havia sentit mai a parlar, per principalment la culpaven de la guerra. Ja que si aquell vaixell no arribava a port l’estàtua no hi arribaria i la guerra no acabaria, tal com havia dit aquell vell oracle. Jo sóc Lucius, i sóc el que ningú coneix, però tothom considera el seu “amant”. Clàudia i jo no érem amants. Ella és una vestal, i no pot trencar ni trencarà mai el seu vot de castedat. Simplement ens vam enamorar. Clàudia era una veïna meva, vivia a la domus del costat. La vaig veure créixer, els seus pares, patricis els dos, van morir a la guerra, i ella, sola com estava, va donar la seva virginitat a Vesta. Poc temps després que fes el seu vot, la vaig veure un dia amb aquell quitó que li havia regalat. Estava molt guapa. Ens vam mirar i, poc temps després, passàvem tardes junts caminant i xerrant pel fòrum. Alguns dies visitàvem l’àgora, ens encantava anar per allà. Un dia li van dir que havia d’acompanyar l’estàtua de Cíbele cap al port de Roma i ens vam acomiadar. Jo per sorprendre-la, la vaig seguir amb la meva gal·lera. Aquell viatge va durar uns quants dies, però finalment vam arribar al riu. Allà el vaixell va encallar i ella, que anava en un carretó, era la principal culpable. Una vestal companya seva ens va veure per l’àgora ben junts, sense fer res que els déus no volguessin, i aquesta va anar a dir-ho per tot arreu. En poc temps la van culpar de la història del vaixell i de molts actes de la guerra pel fet de trencar el seu vot de castedat. Jo sabia que era fals, però és clar, si deia alguna cosa, sabrien que jo existia i potser l’acabarien enterrant viva igualment. Mentre tots parlaven d’ella, jo l’observava des de la distància i veia el que feia a totes hores. Un bon dia pel matí, vaig seguir-la fins al port, volia dir-li que jo estava amb ella, i que tots dos junts podríem fugir per sempre. I així evitar que l’enterressin viva… Ella però, no em va veure. Va agafar una barca i es va dirigir al vaixell. Des de l’altura del port, veia com amb molt esforç es lligava al cinturó quelcom que semblava una corda i com, per art dels déus, movia aquest vaixell. Ella sola, sense ajuda de ningú, només dels déus, que així van provar que ni ella ni jo érem culpables, que ella no havia trencat el seu vot de castedat. Així doncs, en veure que tot el poble l’aclamava, me’n vaig anar, i per decisió dels déus la vaig deixar en pau, i vaig continuar amb la meva patètica vida sense ella.

MARTÍ PALMA
1.2 BATXILLERAT
INS ISAAC ALBÉNIZ

Cui prodest?

Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!

Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “

El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Del segell a l’arc

Sabeu què vol dir i quin és l’origen del mot filatèlia?

Aquí teniu uns segells de la sèrie  “Arcos y puertas monumentales”

 

  1. Quin d’aquests arcs pot sortir a les PAU de Llatí? On es troba?
  2. Quins heu reconegut?
  3. Podríeu fer una mica de recerca sobre aquests tres arcs romans:
  4. On es troba Cáparra? Quins autors clàssics en parlen? Quin emperador li va donar la categoria de municipium?
  5. Com és un arc tetrapylum?
  6. Què es pot dir de la “Via de la plata”?
  7. On es troba Medinaceli? De quin segle és l’arc? Quines inscripcions s’han pogut reconstruir? Quines altres restes romanes hi ha a Medinaceli?
  8. On es troba Cabanes? Al costat de quina via romana? Quin caràcter s’atribueix a l’arc?
  9. Comenta Arcus triomphalis i col·labora amb aquest Google maps de El Fil de les Clàssiques.

Segells d'arquitectura romana

Mercè Otero (professora jubilada de llatí)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona

Tal com ens anunciava la Mònica fa un temps, el dia 26 de febrer del 2013, en el marc de les primeres jornades conjuntes entre el Conservatori i l’Institut Isaac Albéniz de Badalona “El so de la paraula”, la presència clàssica es va fer palesa sobretot al primer acte, que va tenir lloc al Museu de Badalona sota el títol de “Música i Narrativa”.

La proposta de lectura d’un fragment de la Migdiada d’un Faune de Mallarmé simultaniejada amb una original versió coreogràfica del preludi homònim de Debussy, va fer palesa la necessitat de contextualitzar el referent mitològic clàssic que dóna origen a tot plegat. Així doncs, abans de la versió simbolista d’aquest ésser boscà, els alumnes de 4t ESO van descobrir-nos un Faune molt més descarat en relació al qual Ovidi, als Fastos, ens explica el motiu de la seva aversió als vestits. La Paula i la Blanca van presentar la recitació del text, que el Rubén va dur a terme amb seguretat, acompanyat al piano per l’encomanadissa música que l’Ainhoa havia triat per a l’ocasió. Com a teló de fons, la projecció dels dibuixos inspirats en diferents moments del text, que uns quants companys ens havien regalat prèviament.

[vimeo]http://vimeo.com/62971226[/vimeo]

Tot plegat va resultar una tasca col·laborativa que l’Amar, atenta a tots els detalls, va deixar immortalitzada en el seu reportatge fotogràfic. El muntatge té com a fons musical l’Himne dels Pirates pertanyent a “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, que tan bé vau interpretar els alumnes de l’optativa de Música de quart. Cal recordar que aquest musical és una adaptació de la peça teatral homònima d’Àngel Guimerà, una mostra més de l’inefable “So de la paraula”, que Conservatori i Institut hem volgut fer sentir al llarg d’aquestes Jornades conjuntes.

El tercer acte de les Jornades va consistir en una representació musicada d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, ¿quines referències clàssiques hi vau detectar? La més evident és la referent a una de les metamorfosis ovidianes que heu llegit a Narracions de mites clàssics, ¿la recordeu? Però, a més, les referències a llocs i personatges grecs hi abunden ¿què me’n podeu dir?

Aquells que no hi vau ser presents, podeu fer una recerca sobre l’obra o esperar a l’acte de Sant Jordi a l’institut, en què possiblement ens en faran una nova representació.

TERESA

Quae metamorphoses sunt?

Seguint la tradició de la sèrie d’articles Quae fabula est?, les subportades del dossier de la Margarita ens ajudaran a recordar els mites que acabem de treballar a Narracions de mites clàssics. Quins reconeixeu? Què en recordeu?

 

[Per visualitzar millor les imatges, cliqueu a sobre]

Algunes dels dibuixos són versions de les il·lustracions del llibre, però d’altres són creacions de l’autora inspirades en algun dels relats. Comenteu-los també en aquest sentit.

Fortuna secunda!

TERESA

Viquilletra MMXIII: Vides paral·leles

Recordeu que fa un temps els companys de l’Alternativa Viquilletra us presentaven la seva primera activitat sobre Aloma de Mercè Rodoreda i us demanaven col·laboració per al projecte de la segona activitat?

Doncs ja és hora que comproveu quin profit van treure dels suggeriments que vau deixar en comentari. Tantes van ser les propostes que, evidentment, no les van aplicar totes i van haver de triar les més significatives com a base per a bastir els diàlegs que es representen al vídeo final. Tot i això, n’hi havia tants, que ha estat necessària la col·laboració d’alguns de vosaltres, que no curseu aquesta alternativa, per poder cobrir tots els papers de l’auca, especialment els corresponents als personatges clàssics. I he de dir que tots heu fet un gran esforç per assolir el to adient al vostre paper:

  • Des de la solemnitat de Neptú i Júpiter, aquest darrer també un seductor, fins a l’espontaneïtat de Mercuri i la murrieria d’Eros, les divinitats masculines marquen un ritme solemne en les seves intervencions.

  • Pel cantó femení, l’altiva i desdenyosa Hera no té res a envejar a una Afrodita falsament inofensiva, enfront d’una Esfinx convençuda del poder dels seus enigmes.

  • Les figures mitològiques humanes palesen el seu dolor, patiment i dubtes, indefensos davant del poder diví, que juga amb les seves vides. Així, la prudent Penèlope mostra la resignació de l’esposa pacient, Hero recorda amb Leandre el seu amor impossible, i Cal·listo s’ho mira tot des del cel, amb una perspectiva molt diferent.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0eLO-J0Ihys[/youtube]

Talment com les de Plutarc, aquestes Vides paral·leles, que com diu el títol del vídeo, van dels clàssics a la Rodoreda, estableixen vincles atemporals al voltant de les inquietuds humanes en front de tants sentiments… Crec que escau, en aquest cas, un comentari referent tant al tractament dels mites en l’activitat, com als temes plenament humans que aquesta posa sobre la taula. Què us sentiu més, una Hera-Anna, un Júpiter-Joan, una Afrodita-Coral, una Penèlope-Aloma…? Amb qui us identifiqueu?

Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Som conscients que a alguns us ha suposat un gran esforç enfrontar-vos a la càmera, però us n’heu sortit molt bé. Ja sabeu:  Errare humanum est.

MONTSE I TERESA

Els Menecmes de Plaute

Dia 6 de març vàrem anar al teatre Joventut de L’Hospitalet a veure Els Menecmes (o Bessons) de Plaute, una comèdia romana després de la tragèdia grega Medea representada per Clásicos Luna.

Què n’opineu? Quines són les característiques plautines a partir de la comèdia de Els Menecmes.

Victor Huete i Naim Bensaed
1r Batxillerat Llatí

Magna celebratio MMXIII: Ja hi tornem a ser!

El cap de setmana del 27 i 28 d’abril se celebrarà la novena edició de la Magna celebratio, el festival romà de Badalona. Durant uns dies, les places properes al Museu de Badalona reviuran el passat romà de la nostra ciutat i, com en les passades edicions, els aràcnids de diferents centres hi serem per deixar constància que el llegat clàssic és present a les aules de secundària, plenes d’alumnat disposat a sentir-se  antics romans per un dia i compartir els seus coneixements amb els visitants.

La nostra tasca, que compartim amb els tripulants del Vaixell d’Odisseu, de l’escola Vedruna de Gràcia, consisteix a fer funcionar l’schola i mostrar el públic com era l’educació romana, així com els ludi, on ensenyem als nens a jugar com ho feien els nostres avantpassats romans. Precisament el dia 27 de juny, a les Jornades Badalona, educació i entorn celebrades al Casinet de l’antic escorxador vam exposar el nostre projecte en forma del pòster que teniu a continuació, on es resumeix el procediment i els objectius de l’experiència.

Baetulonis Schola by Teresa Devesa Monclús

No obstant, per fer-vos una idea més completa de quina és la nostra tasca, podeu veure el muntatge fotogràfic de l’any passat i el vídeo que va gravar fa dues edicions la Margalida.

Durant el més d’abril treballarem el tema de l’educació romana, distribuirem les tasques entre l’alumnat voluntari i farem alguna sessió de coordinació amb el museu, però de moment necessitem saber quants de vosaltres us animeu a participar des dels diferents centres. Necessitarem diversos tipus de col·laboració:

  • Al ludus litterarius ensenyarem les beceroles de la llengua llatina, tot fent escriure als més menuts alguna frase o llatinisme a sobre d’un papir. També aprendrem a comptar amb l’àbac de la mà del JAM, que enguany sembla que en portarà uns quants confeccionats en fusta per l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Isaac Albéniz.
  • Al ludus grammaticus l’alumnat de Grec farà el mateix però amb la llengua grega, que era vehicular en l’educació secundària romana.
  • Al ludus rhetoricus els més agosarats de vosaltres interactuareu amb el públic, tot explicant i escenificant les diferents etapes de la nostra schola.
  • A la zona de ludi rebrem els nens i nenes amb reproduccions de joguines i jocs clàssics, amb els quals els farem passar una bona estona.

En fi, veieu que n’hi ha per a tots els gustos, i, per tant, si us animeu a posar-hi el vostre granet de sorra, deixeu en un comentari la vostra disponibilitat. Una vegada tinguem clar quants serem, els vostres professors ens encarregarem de donar-vos les instruccions pertinents perquè tingueu clara la vostra participació.

Sabem que per aquestes dates a Premià estareu ocupats amb l’alumnat d’un intercanvi, però tot i això, esperem que alguns pugueu fer una escapadeta i venir a participar-hi. Si més no, podeu venir a visitar-nos amb els vostres convidats europeus…

La maquinària s’ha posat en marxa de nou i hem intentat millorar tots els aspectes que l’any passat vam considerar millorables, esperem que tot surti bé com els anys anteriors i puguem tornar a sentir-nos baetulonenses per unum diem.

TERESA

Llatí en Els Picapedra

Salvete!

 photo los-picapiedra-48_zps00c1b163.jpg

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz