Author Archives: ortiz.cristina

Llatí en Els Picapedra

Salvete!

 photo los-picapiedra-48_zps00c1b163.jpg

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

 

 

Establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo

Hola aràcnids!!!

Us parlaré d’un tema que per a mi és bastant interessant, que és la utiltizació del nom Bètulo o Baetulo en establiments comercials a Badalona.

Abans de res, per als que no sabeu què és Bètulo us faig una petita explicació:

Bètulo, (Baetulo en llatí) és el nom de la ciutat situada en un turó vora el mar que fundaren els romans cap a l’any 100 aC a l’actual Badalona. El seu recinte emmurallat ocupava un espai aproximat d’11 hectàrees i formava part d’un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani. Us enllaço un article sobre Bètulo i la web del museu de Badalona per si en voleu saber més.

Però no cal anar a l’any 100 abans de Crist per trobar aquest nom, i és que en aquest any que porto vivint a Badalona, m’he trobat aquests dos noms per tot arreu. Bètulo o Baetulo és un nom molt atractiu per anomenar un establiment; en la meva opinió, és una forma que el nom sigui estrany per a molts, però que tingui tot el sentit del món i que faci honor a les nostres arrels romanes. Però no s’utilitza el nom Bètulo correctament gairebé a cap rètol, i és una qüestió que m’ha semblat una mica estranya.

Aquest tema m’ha semblat molt curiós i portava molt de temps desitjant fer un recull d’aquests establiments per veure si realment n’eren tants… i mireu què m’he trobat!

A Badalona hi ha moltíssims establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo.

Els de clàssiques podem estar ben orgullosos!

1. Baetulo Advocats

Carrer de l’Enginyer Deulofeu, 10, 08914 Badalona, Barcelona

2. Associació Judo Baetulo

Associació de Veïns Congrès, C/Sant Marc nº 6 Badalona, Barcelona

3. Talleres Baetulo SL

Carrer del Cardenal Cisneros, 10 Badalona, Barcelona

4. Unió Baetulo 2005 S.L.

Carrer Independència, 12,  Badalona, Barcelona

5. Baetulo Ferber (Agència de viatges)

Carrer de Guifré, 189, Badalona, Barcelona

6. Baetulo Gestió SL

Carrer de Sant Rafael, 15, Badalona, Barcelona

7. Viajes Betulo SA

Avinguda Martí Pujol, 14, Badalona, Barcelona (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

8. Hotel Betulo

Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 5,  Badalona

9. Club Nàutic Betulo

Carrer de Santa Madrona, 0, Badalona, Barcelona

10. Auto Betulo S.A.

Carrer de l’Acer, 21  Badalona, Barcelona

11. Frigorifics Betulo SA

Carrer d’Antoni Bori, 31,  Badalona, Barcelona

12. Betulo Animals da Companyia

Carrer de la Creu, 77, Badalona, Barcelona

13. Betulo Labels (Elaboració d’etiquetes de resina, impresió digital i serigrafía)

Carrer Vapor, 11,  Badalona, Barcelona

14. Gráficas Betulo SL

Carrer de Jaume Ribó, 39  Badalona, Barcelona

15. Alba Betulo SL (Immobiliaria)

Carrer de Francesc Layret, 20,  Badalona, Barcelona

16. Betulo Pintors i carrossers

Nau 23, Pol.ind.les Guixeres,  Badalona,  Barcelona

17. Gabinet Betulo SL (Advocats)

Carrer General Moragues, 54 – 56, Badalona,  Barcelona

18. Motos Betulo

Avinguda de Lloreda, 89, Badalona, Barcelona

19. Promocions i rehabilitacions Betulo

Carrer de Coll i Pujol, 95,  Badalona, Barcelona

20.  Betulo 2000 Empresa Constructora S.L.

Avinguda del Marquès de Mont-Roig, 61, Badalona, Barcelona

21. Betulo Tecnología S.L.

Carrer de Saragossa, 30, Badalona, Barcelona  (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

22. Comercial Betulo de Metals SL

Carrer de Sant Bru, 171,  Badalona, Barcelona

23. Betulo Tecnologia S.L. (Informàtica)

Carrer Bolívar, 15, Barcelona

24. Electriaigua Betulo S.L.

Carrer de la Indústria, 438,  Badalona, Barcelona

25. Betulo Glass SL

Avinguda de la Cerdanya, 77, Badalona, Barcelona

26. Fermo antenes Betulo

Avinguda de Morera, 5, Badalona, Barcelona

27. Radio Taxi Betulo

Carrer de Pallars, 385, Barcelona

28. Barnizats Bétulo S.C.P.

Pasatge Josefina Vidal Folch, 3,  Sant Adrià de Besòs,  Barcelona

29. Fincas Betulo

Carrer del Taquígraf Martí, 24, Barcelona

30. Industries del Comerc Betulo S.A.

Carrer del Garbí, Parets del Vallès, Barcelona

31. Decorallar Baetulo

Carrer Francesc Macià, 17 – BJ.  Barcelona

32. Baetulo disco-pub

(Surt a diverses pàgines d’internet, però no és al lloc on diu que es troba, suposo que hi seria anys enrere…)

Via Augusta, 33, Badalona, Barcelona

33. Limpiezas Baetulo

Plaça Alcalde Xifre, 15 – PLT 1 . PTA 2, Badalona, Barcelona

  • Què us sembla? Què opineu del fet que en quasi tots els casos el nom estigui posat sense accent?
  • Si trobeu algun establiment més, poseu-lo en un comentari i completem l’article.
  • Una altra feina que podríeu fer és situar al google maps d’establiments  amb referents clàssics, algun d’aquests,  ja que només Auto Bètulo està col·locat.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Espero que us hagi semblat interessant! 🙂
Cristina Ortiz, 2on Batx
INS Isaac Albéniz

Sortida al taller de cuina grega

El passat dia 9 de Maig, les alumnes de Grec de primer de batxillerat vam anar a fer un taller de cuina grega al mercat de la Boqueria de Barcelona.
Per a mi tot va començar a les vuit i quart, quan em vaig presentar a l’institut amb la il·lusió d’anar d’excursió. En veure que tothom pujava a classe i jo no veia ni les companyes ni la Teresa, em vaig posar a buscar com una boja fins que un professor va trucar a la Teresa i li va dir que on havíem quedat era a l’estació de tren, i no a l’institut. Vaig arrencar a córrer tant com vaig poder i vaig arribar a temps. A l’estació ens esperaven la Teresa i les alumnes de Grec de l’institut de Premià de Mar amb la seva professora, la Margalida. Les professores ens van presentar i tot seguit vam pujar al tren.
Quan vam arribar a Plaça Catalunya, ens van deixar passejar una estona abans d’anar a fer el taller de cuina, i ens van reptar a trobar la parada de productes grecs que la Júlia, la Carla i jo vam trobar de seguida. La Júlia es va comprar un d’aquests batuts de fruites de coco, que per cert estava boníssim.
Quan va ser l’hora, vam anar al lloc on havíem quedat amb les professores i vam dirigir-nos al taller. Només entrar, l’Eulàlia Fargas i la seva ajudant ens van saludar i ens van explicar què és el que faríem. Us deixo el enllaç de la seva web perquè la veieu.
Va començar fent una explicació sobre l’alimentació de la Grècia antiga, i una mica també sobre com eren els grecs en aquells temps. Parlar sobre l’alimentació grega és difícil, ens va explicar, ja que no hi ha llibres específics sobre aquesta ni cap tipus de receptari. Una de les fonts és l’Odissea d’Homer, en la qual hi ha moments on es descriu el menjar, com eren els àpats, com es condimentaven, etc., però sempre dins de la descripció d’una acció. També ens va parlar d’Hipòcrates, el gran metge de l’antiguitat, el qual tenia llibres sobre medicina o dietètica on parlava del menjar, sempre des d’un punt de vista mèdic, ja fos per prohibir-lo o per a recomanar-lo per les seves propietats curatives.
Va fer referència als microclimes de la zona mediterrània, que són el motiu pel qual en aquesta zona la dieta és tan bona, ja que aquestos fan que el terreny sigui diferent, i es conreïn diversos aliments, de manera que esdevé una dieta molt rica i equilibrada. Va diferenciar la cuina atenesa de l’espartana, una cultura bastant diferent i menys refinada.
Va parlar dels diferents àpats que feien. El desdejuni, que s’anomenava ἀκράτiσμα, que consistia a menjar pa sucat amb vi, un refrigeri al migdia, sovint fora de casa, anomenat ἂριστον, i l’apat principal, que era al cap de vespre, el δεῖπνον. Es menjava sense beure fins al final del sopar, i quan s’acabava, els esclaus netejaven les taules i les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les habitacions, i aquí començava el συμπόσιον, on els homes bevien i parlaven de les seves coses. El simposi podia durar hores.
Quan va començar a especificar els aliments, va esmentar la μᾶζα, un típus de pa o coca de civada o de blat, que es feia servir com a plat, i que de vegades es menjava i de vegades no. Va parlar també dels molts tipus de pa que hi havia, ja que aquest era l’aliment principal en la dieta dels grecs. També menjaven llegums i moltes verdures i hortalisses, i van ser considerats pel poeta còmic Antífanes “Menjaires de fulles”. També menjaven fruites i fruits salvatges com les magranes, les quals consideraven un símbol de fertilitat, i també figues, pomes, raïm, dàtils, etc. Va parlar de la grandíssima varietat de carns que consumien, com la carn de xai, porc, llebre, conill, cabra… però la que més em va impressionar va ser la de gos. I també menjaven aus com la perdiu, el colom, el tord, el faisà… L’Eulalia va dir que menjaven tot el que tingués ales. I també consumien peix i ous cuinats de moltes maneres.
I ara parlant de la beguda, he de dir que transportaven i emmagatzemaven el vi en un vas ceràmic que es deia àmfora, un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret amb dues nanses, normalment acabat en un peu i que quasi sempre anava pintada. Aquí poso dos enllaços sobre ceràmica grega, un és una gimcana visual sobre ceràmica i l’altre és sobre un tipus de vas ceràmic anomenat cílix. Els grecs bevien aigua, llet, vi (normalment barrejat amb aigua o amb resina), i hidromel (beguda que es feia amb dues parts d’aigua i una de mel).
El mètode de cocció era amb oli, igual que nosaltres, i la nostra experta va parlar de la importància del oli per als grecs, fins al punt en el qual era un dels premis dels jocs Panatenesos. Condimentaven amb sal, vinagre i diverses espècies i endolcien amb mel i sucre. Va parlar de com es conservaven els aliments, i va posar com a exemple les conserves en sal (salaons).
Εn acabar d’explicar-nos tot això, ens va dit el que cuinaríem, de primer sopa de llenties amb olives de Calamata i ou dur, de segon carn de porc amb sang, que va acabar siguent carn de porc amb botifarra negra, ja que l’Eulàlia va dir que era difícil trobar la sang i perquè també havia previst que la majoria farien cara de fàstic en sentir aquesta paraula. I de postre formatge de cabra amb flors del pensament i mel (el formatge el van inventar per poder conservar la llet i que no es fes malbé) i figues seques amb nous i avellanes.
Aleshores va començar la part més bona de la sortida, la cuina! Ens vam rentar les mans i ens van donar uns davantals. A cada una ens van assignar una tasca, unes tallaven les cebes, unes altres feien els ous, les altres les figues, i jo i la Júlia la carn. Tot i que l’Eulàlia rondinava bastant, no ens va costar gaire  i tot ens va sortir molt bé. Finalment vam emplatar tot el que havíem preparat i he de dir que va quedar preciós. Quan ho vam provar a quasi totes ens van agradar les llenties, la carn no estava malament, però he de dir, i suposo que totes estaran d’acord amb mi, que estava massa especiada i el sabor era molt fort. Ens van explicar que el motiu d’això era que els grecs no podien conservar molt bé la carn i si es feia malbé, li posaven moltes espècies per tapar el sabor de la carn podrida. El formatge era el que més bo estava i les figues també estaven bé, tot i que a algunes no els van agradar.
Quan vam acabar, ens vam rentar les mans i ens vam treure el davantal. L’Eulàlia es va acomiadar de nosaltres regalant-nos el seu llibre de cuina: “Jo també cuino”.
Les quatre noies de l’Isaac Albéniz vam fer camí a casa abans, ja que les alumnes de Premià de Mar es devien haver quedat amb gana, perquè se’n van anar al Mc Donalds. Al tren de camí a Badalona un noi es va posar a fer una versió de l'”Ai se eu te pego” i d’una cançó de Pablo Alborán. No li vam donar propina, que garrepes!
Per concloure, us presento el muntatge fotogràfic de la sortida, amb fotos fetes per la Carla Pallach i la Teresa Devesa.

Com a feina, estaria bé que busquéssiu l’etimologia de la paraula que surt a la foto de l’entrada al taller de cuina i del rètol que dóna nom a la botiga grega. Podrieu afegir-la al google map d’establiments.

Cristina Ortiz

1r Batxillerat Institut Isaac Albéniz