Dia 6 de març vàrem anar al teatre Joventut de L’Hospitalet a veure Els Menecmes (o Bessons) de Plaute, una comèdia romana després de la tragèdia grega Medea representada per Clásicos Luna.
Què n’opineu? Quines són les característiques plautines a partir de la comèdia de Els Menecmes.
Victor Huete i Naim Bensaed
1r Batxillerat Llatí
Naim, Víctor, ara els companys haurien d’explicar en comentari les característiques del teatre plautí en Els Menecmes i fer una valoració de la lectura de l’obra així com de la posada en escena pel grup Clásicos Luna que vam veure a L’Hospitalet de Llobregat.
Salve!
Vam anar al teatre Juventut de l’Hospitalet a veure l’obra de Medea i la dels Menecmes, que per cert vam estar molt bé.
L’obra dels Menecmes es tracta:
Són dos germans bessos, Menecme i Sòsicles. El, pare, Moscus, es va endur només a un fill, a Sòsicles de viatge i durant el viatge l’altre va ser raptat i venut a un negociant d’Epidamnos que l’adopta coma fill. Moscus, al assabentar-se mor. Una curiositat és que Sòsicles el van rebatejar com a Menecme en record del germà perdut i ja feia anys que estaba buscant el seu germà.
Quan ja està molt cansat i apunt de deixar de buscar-lo, decideix fer un últim esforç i anar a Epidamnos.
Després d’una sèria de confusions (com ja vam veure a l’obra, amb molta comèdia, la veritat), els bessos es troben i s’adonen que són germans.
Salve!
El glogster està molt ben fet,l’enhorabona!
Doncs bé, l’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia i llavors la disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho.
A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves per culpa d’un rival. Una altre característica de la comèdia de Plaute és la mescla dels dos registres: el col·loquial i el formal. Veiem que els esclaus parlen un registre més col·loquial, per divertir el públic i els amos parlen un registre més formal. Apareixen sempre els mateixos tipus de personatges com ara el criat, Raspall en el cas dels Menecmes, o el jove enamorat, el vell sabi i avar.
Plaute es caracteritza per fer un tipus de teatre burlesc (comèdia) la qual destaca per la utilització de frases curtes, acudits, entre altres elements que el que pretenen és fer riure als espectadors.Per això mateix les seves obres no tenen molta coherència.
Les seves obres sempre mantenen un mateix fil argumental, parla de la forçada separació d’una familia intervinguda per un esclau protagonista, com podem apreciar en l’obra “Els menecmes”, on podem veure la separació del Menecme I amb la sogra i la dona, amb l’intercanvi amb el Mnecme II, tot i no adonar-se cap dels dos ni tampoc l’esclau del Menecme II.
Per tant els Menecmes és una obra on podem veure reflexades totes les caractarístiques principals de Plaute, on apreciem la poca cpheréncia, l’embolic que suposa la continua confusió d’un bessó amb l’altre,i l’ús continu d’acudits i burles.
Plaute és un dels màxims representants de la comèdia palliata, subgènere de la comèdia romana. Plaute recull les característiques més importants del teatre romà en les seves obres, com per exemple en els Els Menecmes.
Els Menecmes tracta de les peripècies de dos germans bessons que es van separar quan eren petits. El Menecme II busca des de llavors el seu germà i va viatjant pel món per aquest mateix objectiu. El Menecme I viu a Epidamne i viu amb la seva dona i la seva sogra, amb qui sempre està discutint. Durant el seu temps lliure visita l’Eròtia, una cortesana, amb l’ajuda d’en Raspall, el seu esclau que només l’interessa menjar. El Menecme II arriba a Epidamne a la recerca del seu germà, amb el seu esclau Mesenió, qui també s’aprofita del seu amo. Els dos germans viuran divertides confussions degut a la seva semblança física, malgrat els embolics, ambdós aconseguiran la vida que sempre havien desitjat.
En primer lloc, la palliata està inspirada en la comèdia grega, concretament en la Comèdia Nova, el màxim exponent de la qual és Menandre. Els Menecmes gaudeix d’una ambientació grega: vestuaris, noms dels personatges, decoració escènica… La localització de l’obra de Plaute correspon a territoris de la Grècia antiga: Epidamne (actual Albània) i Siracussa (actual Itàlia).
Les seves obres anaven dirigides a les classes populars, per aquest motiu els personatges plautins ultilitzaven un llenguatge col·loquial, en el cas de Els Menecmes, la major part dels protagonistes tenen una parla més aviat vulgar i obscena: Raspall, Eròtia i les seves companyes, etc.
Els Menecmes responen al repartiment de personatges típic de la Comèdia palliata: el jove (els dos Menecmes), la matrona (l’esposa del Menececme I), el vell (el pare de la matrona), l’esclau paràsit (Raspall i Mesenió) i la cortesana (Eròtia). Els que vam tenir l’oportunitat de veure la representació de l’obra en directe, podem comprovar que els personatges no tenen cap complexitat psicològica perquè la seva única i exclusiva funció és fer riure a l’espectador.
Respecte a l’estructura, es pot dividir Els Menecmes en: pròleg (presentació de l’obra), els episodis (l’acció del drama) i en l’èxode (tancament de l’obra i reflexió final).
Així doncs, podem concloure que l’obra de Plaute i concretament Els Menecmes recullen les característiques principals de la Comèdia palliata, que es va desenvolupar a Roma durant els finals de la República i inicis de l’Imperi. Plaute no només demostra tenir un gran ingeni i imaginació, sinó demostra conèixer el seu poble i de crear un tipus de teatre amb el que se senten a gust.
Després d’haver llegit Els Menecmes de Plaute i haver gaudit de la representació de l’obra, puc dir qui és Plaute i com és la seva obra a trets generals.
Dono l’enhorabona a la companyia teatral “Clásicos Luna” pel seu esforç i dedicació que es veu recompensat en la seva exitosa actuació, sobretot tenint en compte la joventut dels actors.
No trobo cap dificultat en seguir l’obra en escena, tot i que recomenaria llegir l’obra abans de veure la representació, doncs és millor concentrar-se en la lectura i relaxar-se en el teatre i seguir les escenes amb facilitat que concentrar-se durant l’obra representada. És gaudeix millor coneixent prèviament l’argument de l’obra.
Salve!
Nosaltres la classe 1r de batx de llatí i de segon vam assistir a l’obra de teatre que feien al Teatre Juventut de l’Hospitalet, va estar molt bé i vam riure moltíssim.
L’obra tracta de dos bessons que es deien igual i quan eren petits es van separar. Un d’ells va voler anar a buscar-lo i després d’uns quans mals entesos força divertits amb la dona d’un dels Menecmes i la seva amant al final es van trobar.
Salve!
Plaute va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial. Justament l’originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel.lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic.
L’any passat a Tarragona ja vaig veure una representació d’una de les obres de Plaute, i aquest any a l’Hospitalet de llobregat vam veure aquesta dels Menecmes. La veritat és que són dues representacions molt divertides, passes una bona estona i rius molt. A mi, personalment em va agradar molt més la de l’any passat a tarragona que aquesta. Però bé, les dues estan molt bé.
Vale!
Els personatges de l’obra “Els Menecmes” de Plaute,són els típics utilitzats en una obra palliata i encara més són els que Plaute sol utulitzar en les seves obres, semore seguint el mateix fil argumantal, utilitzant personatges humils sense grans riqeuses ja que la seves obres anaven dirigides cap un públic de classe popular , es a dir no eren classes benestants amb moltes riqueses.
Al ser una comedia, tot i tenir alguns moments tràgics encaa que sempre dintre del seu embolic humorístic, l’obra te un final beneficiós per a tots dos bessons, ja que els dos aconsegueixen la vida que desitgen.
Salve!!
Vam anar al teatre Juventut de l’Hospitalet a veure l’obra de Medea i la dels Menecmeas, que va estar molt be. Una obra és una tràgedia i l’altre una comèdia. Explicare la comèdia.
L’obra dels Menecmes tracta:
Són dos germans bessos Menecme i Sòsicles. El pare, Moscus, es va endur només a un fill, a Sòsicles de viatge i durant el viatge l’altre va ser raptat i venut a un negociant d’Epidamnos que l’adopta com a fill. Moscus, al assabentar-se mor. Una curiositat és que Sòsicles el van rebatejar com a Menecme en record del germà perdut i ja feia anys que estaba buscant el seu germà.
Quan ja està molt cansat i apunt de deixar de buscar-lo, decideix fer un últim esforç i anar a Epidamnos.
Després d’una sèria de confusions, els bessos es troben i s’adonen que són germans.
Feliciter per l’apunt!! 🙂
Vale!!
Salve!
Primer de tot he buscat informació de Plaute per saver una mica més d’aquest home ja que en aquest apunt és esmentat.
Plaute (en llatí Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC.
Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l’Umbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palinsesto Ambrosiano informa que el Pseudolus va ser representat l’any 191 aC Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l’any 254 o be del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l’any 184 aC Tota la resta és incerta o llegendària.
Entre les seves obres destaquen les següents:
(està en castellà)
Entre sus principales obras se destacan las siguientes:
-La Asinaria: Esta comedia tiene por tema las alegres peripecias del anciano Demetrio, marido obtuso, quien, dominado por una esposa altiva, trata de sustraerle las veinte monedas que le ha reportado la venta de unos asnos, pues él desea obsequiarlas a su hijo, cuyas calaveradas alienta.
-El Mercader: Un joven ha comprado, en su viaje, una hermosa esclava. Desea llevarla a su madre, como sirvienta. Pero al padre del joven le parece la esclava muy de su gusto.
-La Escota: Es ésta tal vez la obra maestra de Plauto. Un pescador retira de las aguas una valija que contiene juguetes de la hija de su amo, víctima de un rapto. Devuelta por las aguas después de una naufragio, esta niña llega a ser, sin saberlo, cliente de su padre.
-El Anfitrión: En esta obra se han inspirado Moliere y Giradoux. Júpiter, para seducir a Alcmena, esposa de Anfitrión, adopta los rasgos de este último.
-Los Menecmos: Imitada por Shakespeare en su Comedia de los Errores. Dos gemelos que se parecen asombrosamente, pero que vivieron separados durante mucho tiempo, se vuelven a encontrar en una ciudad. Todos los confunden, y ello da origen a divertidos equívocos.
-El soldado Fanfarrón: Farsa cuya víctima es un pretendido héroe de su persona, de quien todos se burlan solapadamente, empezando por su criado Palestrión. Éste había hecho una abertura en la pared para que su amo pudiera visitar a su prometida.
-El Cofre: Comedia que trata de cómo, después de múltiples aventuras, se descubre el origen de una doncella que había sido abandonada, cuando niña, en un cesto de juguetes.
-Stichus: Representada en el año 200, esta comedia refiere la historia de dos hermanas a quienes su padre reprocha ser fieles a sus maridos, pues la pobreza obliga a éstos a emigrar a otro país. Regresan enriquecidos, y la virtud es así recompensada.
-El persa: Es una farsa urdida contra el avaro Dordalus, burlado por un amigo que se había disfrazado de mercader persa.
-Epidicus: Un anciano compra una muchacha, a la que ha oído tocar la lira, creyendo que es su hija. El joven que le ha vendido utiliza el dinero para comprar a su hermana, a quien no conoce. El anciano ha sido engañado, pero la muchacha es reconocida, y el esclavo que armó la tramoya es libertado.
-La Aulularia: En el avara de Moliere encontramos una adaptación de este mismo argumento. El héroe de Plauto encierra su tesoro en una marmita en vez de usar un cofre.
-El Fantasma: Traunión hace creer a su amo, Filolaclés, a su regreso de un viaje, que hay fantasmas en la casa. Éste es el punto de partida de intrigas y enredos en los que Plauto ha puesto de manifiesto todo su virtuosismo, y que han inspirado a Regnard.
-El Gorgojo: Aventuras de un hombre sin escrúpulos de imaginación fecunda, que vive con austacia e ingenio.
-Escudolus: (primera representación 191), refiere una sucesión de intrigas del esclavo Pseudolus. Éste sustrae dinero al viejo Simón u al inescrupuloso Ballion.
-Los Cautivos: A pesar de las fechorías del esclavo Stalagmus, el anciano Hegión encuentra y libera a su hijo.
-El Bruto: La acción gravita en torno a una hermosa mujer quien, para burlarse de un militar, finge ser madre de un niño nacido misteriosamente. Se refiere también a un esclavo bruto quien, finalmente, es educado.
-El Cartaginés: El anciano Hannon descubre que dos de sus esclavas son sus propias hijas, y víctimas de un rapto, y encuentra a su sobrino, quien ama a una de ellas.
-El Hombre de los tres denarios: Después de una serie de aventuras cómicas, un tesoro es devuelto a su legítimo dueño. Esta comedia fue imitada por Andrieux en su obra El Tesoro.
-Casina: Dos esclavos de la misma casa buscan a una esclava: el uno , para beneficiar al padre; el otro, al hijo. La suerte favorece al anciano, pero, finalmente, éste será vencido por la astucia.
Salve!
Una vegada he buscat informació, ja puc donar la meva opinió.
Realment és una obra (els dos menecmes) que està molt bé, nosaltres la vam veure a Hospitalet i els actors eren de la nostra edad. Et pot agradar més o menys com actuin ja que va a gustos però l’obra en sí està molt bé en tots els sentits.
Plaute aprofita la història de dos germans bessons que no es veuen desde fa anys però que coincideixen en la mateixa ciutat i tot són confucions dels amics i de la família.
Finalment, es coneixen i tot acava bé.
Els actors van tenir molta valentia al surtir al escenari i actuar davant d’altres instituts. A més, una representació de les clàssiques, fent un homenatge a Plaute.
Nosaltres podriem representar alguna obra de Plaute.
Salve!!
Plaute va ser un comediògraf romà i es va dedicar més concretament a escriure un subgènere de la comèdia romana conegut com comedia palliata.
L’objectiu principal que Plaute persegueix en les seves comèdies és divertir els espectadors.
Totes les característiques de Plaute a l’hora d’escriure es poden trobar en les seves obres. En aquest cas comentaré basant-me en Els Menecmes.
Resumidament l’obra tracta de que Moscus té dos fills bessons, Menecme i Sòsicles. Moscus s’endú només un dels bessons (Sòsicles) de viatge de negocis, però durant la travessia l’altre infant és raptat i després venut a un negociant que viu a Epidamnos que l’adopta com a fill. El pare mor de pena en saber-ho. Sòsicles, que ha estat rebatejat com a Menecme per l’avi en record del germà perdut, fa anys que està buscant el seu germà. Ja està a punt d’abandonar, desesperat i casi arruïnat, quan decideix fer un últim intent a Epidamnos. Després d’una sèrie de malentesos i confusions, Menecme i Sòsicles es troben i s’adonen que són bessons, gràcies en gran mesura a Messeni (esclau) que obté la llibertat com a premi al seus esforços.
Una de les característiques que feia servir Plaute era que l’acció de les seves comèdies es desenvolupa sempre a Grècia. En aquest cas, podem veure com aquesta es compleix ja que l’acció es dóna a territoris de la Grècia antiga: Epidamne, l’actual Albània i Siracussa, coneguda actualment pel nom d’Itàlia. A més podem trobar molts elements ambientats en l’època grega com la roba, noms dels personatges, la decoració…
En total, deu personatges formen part de l’obra. Els protagonistes són els dos Menecmes, (els dos identificats amb el personatge prototípic d’adulescens), els provocadors de la confusió principal; reben el mateix nom perquè a l’haver estat segrestat un dels germans, el seu avi decideix canviar el nom a l’altre bessó, fet que embolica. Els bessons van acompanyats l’un del seu esclau, Messenió (servus callidus), i l’altre del seu paràsit (parasitus), en Raspall, també personatges prototípics d’aquestes comèdies romanes anomenades fabula palliata. En aquesta obra hi apareixen també els papers de la sogra, la dona (matrona), Eròtia (meretrix), les serventes, la deessa Juno, finalment, el Metge (personatge poc recurrent a les comèdies).
Una altra característica que apareix en les obres de Plaute és que el protagonista de la comèida embolica contínuament l’acció. L’obra es pot esquematitzar de la següent manera: una exposició, una complicació (aquí és on apareix la característica plautina) que deriva en una sèrie d’errors produïts sempre que un dels dos Menecmes topa amb un personatge i immediatament és confós amb l’altre bessó no només per similitud sinó també per nom. Finalment, el drama culmina amb el reconeixement, quan els dos germans es troben cara a cara i l’embolic es soluciona.
Després d’haver treballat aquesta comèdia i d’altres més o menys a grans trets podria explicar les característiques de la comèdia plautina.
Felicitats per l’article.
Vale!!
Salve!
Els bessons, és una comèdia escrita pel comediògraf romà Plaute entre el 216 i el 186 aC. És considerada com una de les millors comèdies de Plaute, destacada per ser precursora i inspiració per moltes altres obres còmiques escrites posteriorment, com “La comèdia dels errors” de William Shakespeare.
L’argument tracta sobre Moscus, el qual té dos fills bessons, Menecme i Sòsicles. Moscus s’endú només un dels bessons (Sòsicles) de viatge de negocis, però durant la travessia l’altre infant és raptat i després venut a un negociant que viu a Epidamnos que l’adopta com a fill. El pare mor de pena en saber-ho. Sòsicles, que ha estat rebatejat com a Menecme per l’avi en record del germà perdut, fa anys que està buscant el seu germà. Ja està a punt d’abandonar, desesperat i casi arruïnat, quan decideix fer un últim intent a Epidamnos. Després d’una sèrie de malentesos i confusions, Menecme i Sòsicles es troben i s’adonen que són bessons, gràcies en gran mesura a Messeni (el servus callidus) que obté la llibertat com a premi al seus esforços.
Moltes felicitats per l’article!
Vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Medea al XVII festival juvenil de teatre grecollatí de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat
Salve!!!
Quan vaig anar a veure l’obra de “Els Menecmes” de Plaute no m’hagués imaginat que ho anés a passar tan bé. Realment va ser una obra fascinant, vaig riure com mai. Vull felicitar a la companyia teatral “Clásicos Luna” perquè el resultat del seu treball va ser boníssim.
He buscat una mica d’informació per saber una mica sobre l’autor de l’obra, Plaute. Aquest home va viure a cavall dels segles III i II a.C. Va néixer el 250 a.C. i va morir el 184 a.C. Escrivia comèdies i va arribar a tenir un gran èxit. Utilitzava un llenguatge bastant col•loquial. Era un autor molt original amb un llatí vigorós i expressiu.
Utilitza des de obscenitats fins a insults. La única seva funció és divertir i er riure el públic. Coneixem 21 de totes les seves comèdies. Jo, personalment, en conec dues. Els Menecmes i El soldat fanfarró (vaig veure aquesta obra de teatre l’any passat i vaig riure molt també).
En definitiva, va ser una molt bona experiència. Realment la tornaria a repetir!
Vale!!!
Pingback: Anònim
Salve!
Plaute va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic romà. Les seves obres es caracteritzaven per un lenguatge vigorós i expressiu, no té cap preocupació moral o intel·lectual, per tant el seu objectiu és entretenir i fer riure al públic.
Les comèdies que escribia estaven destinades a les classes més baixes i el seu llatí molt col·loquial.
En totes les seves obres apareixien personatges similars, els més típics eren aquests:
-Un noi jove enamorat d’una noia de bona família.
-Un vell colèric i garrepa.
-Un esclau irrespectuós i mentider.
-La mare, un personatge que mana i posa condicions al marit.
-Un paràsit, personatge graciós capaç de qualsevol cosa per tal de menjar.
Algunes de les comèdies conservades més importants, van ser i encara són:
– Aulularia (La comèdia de l’olla)
– Amphituro (Amfitrió)
– Bacchides (Les Baquis)
– Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
– Meneachmi (Els bessons)
Aquestes últimes són les dues que vam anar a veure l’any passat a Tàrraco i aquest a L’Hospitalet.
Pingback: I tu, què en penses? T’ha agradat anar al teatre? | Literatura grega a escena
Pingback: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona