Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!
Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “
El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat
Com ha dit la meva companya, molts cops en els titulars periodístics trobem alguns llatinismes.
L’altra dia, em van regalar un llibre anomenat: HIC ET NUNC Aquí i ara… encara parlem en llatí , escrit per Toni Batllori, Pere Led i Josep Manuel Udina. Aquest llibre fa un recull dels llatinismes que trobem en el nostre dia a dia, en documents jurídics… I és molt curiós perquè a les pàgines del final hi ha un recull de noms de marques, botigues o institucions en llatí i un recull de diferents titulars amb llatinismes. Sembla mentida però és un recurs molt utilitzat!
Trobo que és una manera d’utilitzar un llenguatge més culte i alhora és una manera de cridar l’atenció del lector.
Tot i així, crec que per desgràcia només estem acostumats als llatinismes i, per tant, si en un titular ens haguessin posat Cui prodest? en comptes de Quid prodest? molt probablement no ens assabentaríem del canvi de significat.
Trobo, que igual que ens aprenem frases de filòsofs amb llatí, es podrien aprendre de la literatura clàssica, ja que està molt present en la literatura de tots els temps i, a la llarga s’acabarien popularitzant.
Salve!!
A l’examen de llatí de les PAU, el sèrie 3 surt un exercici referent a Ciceró, que tracta sobre definir la seva biografia i els fets més rellevants de la seva vida;
Marc Tul·li Ciceró va nèixer a Arpínum el 106 aC i va morir a Formia l’any 43 aC. Fou un filòsof, polític, escriptor i orador de l’antiga Roma.
Prové d’una família de l’ordre eqüestre. L’any 63 aC va ser escollit cònsol i va ser doncs quan va actuar contra el partit dels populars i va descobrir la conjuració de Catilina. L’any 58 aC va ser desterrat però desprès de l’assasinat de César. l’any 58 aC, va tornar a l’activitat política. Un any més tard fou assasinat per ordre d’Antoni.
El seu ideari polític es va centrar en la concordia ordinum, és a dir, en la unió d’interessos entre la noblesa, els cavallers i la plebs.
Va ser escriptor de tractats políticofilosòfics, de tractats de retòrica i d’epistolografia. Encara que, es dedicà de forma més continuada a l’oratòria.
Va escriure, a més, la seva biografia anomenada Plutarc.
Alguns dels seus discursos més coneguts són:
– Les Catilinàries
– Les Filípiques
– La Defensa del poeta Àrquias
Més llatinismes incorrectes! http://nihilnovum.wordpress.com/2014/12/05/latinismos-incorrectos-peccata-minuta/
“Qui Prodest
Una de les innovacions educatives dels darrers anys ha consistit a reduir el pes de les humanitats dels currículums i els horaris, de manera que sembla que es potenciï el fet que les noves generacions no aprenguin llatí, i per tant el seu “qui prodest”, l’” a qui beneficia?” tot plegat. L’obsessió per les destreses i la practicitat (competències bàsiques) en detriment d’un coneixement (pretesament avorrit) que hagi d’ajudar l’individu a conèixer el món (i per tant, poder-lo canviar), fa que en tot aquest debat oblidem quins poden ser els motius i les intencions que hi ha al darrere de l’Escola Nova 21. Per això, cal analitzar alguns fets.” http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269567