Tag Archives: Antroponímia

Llatí en Els Picapedra

Salvete!

 photo los-picapiedra-48_zps00c1b163.jpg

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

 

 

Santa Anastàsia romana

Tal i com explicàvem a l’article de Sant Crescentinus (De legionari a cristià), abans de la convocació de l’Edicte de Milà el 313 dC, on l’Emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme a Roma, la religió cristiana estava prohibida i tothom que manifestés la seva fe o simpatia respecte la nova creença monoteista, podia ser condemnat a mort patint un agut i inhumà dolor. Aquest va ser el cas de Sant Crescentinus, a l’actual Itàlia. Però en aquesta ocasió us voldria parlar sobre una μάρτυς de casa nostra, una noia romana de Vil·la Primília que segons la llegenda va conéixer en persona els apòstols Sant Pere i Sant Pau i per fer pública la seva fidelitat al Cristianisme.

El nom d’Anastàsia ( ‘Αναστασία) prové del grec del verb “ἀνίστημι” que significa “fer aixecar, ressucitar” i la noia, orgullosa del nom va anar proclamant la ressurrecció dels morts i va pretendre recuperar les restes de Sant Pere i Sant Pau, en plena època romana…  Va ser condemnada per la seva fe catòlica i fins i tot davant de la mort, no va renunciar a les seves creences. Van torturar-la amb crueltat fins que van acabar decapitant-la.

Després d’aquesta Anastàsia, van aparèixer moltes seguidores que la van venerar com s’ho mereixia. De fet, la capella de Sant Anna de l’actual Premià de Dalt va ser dedicada a ella. Originalment, fou una capella paleocristiana, a més a més documentada arqueològicament per les tombes tardoromanes trobades. És la capella més antiga del terme municipal, ja que s’esmenta per primera vegada l’any 987. L’any 1508,  consta com a capella ermitana. A partir dels segles X-XI, l’ermita és restaurada amb elements romànics.

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cristians van decidir canviar el nom d’Anastàsia pel d’ “Anna” ja que “era més fàcil de pronunciar i quedava millor”, però si tenim en compte el context històric, una altra raó podria ser evitar el contacte amb les clàssiques que tan censurades es trobaven durant la fosca Edat Medieval i d’alguna manera “cristianitzar” l’Anastàsia.

Ermita de Premià de Dalt

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

L’origen llatí dels noms i cognoms catalans

Origen llatí dels noms
vid. aquí

Què us ha semblat? Què en sabeu vosaltres? Quins apunts heu publicat als vostres blocs sobre l’antroponímia d’origen grecollatí?…

Si en voleu saber més, diumenge 3 de juny, a les 11.00 hores, a l’Escola de Mallorquí de Manacor, dins el cicle de xerrades d’Acampallengua no us perdeu la meva conferència “L’origen dels noms i cognoms catalans”.

Antoni Janer Torrens
professor de l’IES Damià Huguet
Campos, Mallorca

Els antropònims al nostre Institut

Després dels fantàstics treballs de la Núria Yela i l’Oriol Garcia, tal com es va anunciar a El Fil de les Clàssiques, em toca presentar-vos el meu treball de recerca, Nomina sunt omina, en el qual he invertit molt de temps i esforç, i el qual espero que us obri una mica més el món dels noms. La meva recerca ha estat tutoritzada per Margalida Capellà, professora de Clàssiques del mateix centre, l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar.

Nomina sunt omina és un treball de recerca sobre antroponímia, és a dir, l’estudi dels noms. El nom prové de l’expressió llatina Nomen est omen, que significa “el nom és un presagi”, un joc de paraules que expressa la significació oculta que pot tenir un nom. Vaig triar aquest projecte perquè penso que tothom hauria de conèixer el significat i l’origen del seu nom, i, fent aquesta feina, podia ajudar als alumnes del meu centre a saber què significa i d’on prové el seu nom i a fer-los evident la importància d’aquest. Per això, tot seguit us penjo un Power Point on resumeixo els resultats.

Com es fa evident només amb el títol del meu treball, volia especialitzar-me amb els noms de procedència grecollatina, tot i que al nostre institut hi ha una enorme diversitat de nacionalitats i cultures.

Així doncs, després d’aquesta presentació, del Power Point traiem les següents conclusions:

  • Dels noms masculins: comparant-la amb la de l’any 2003, del treball Els antropònims a l’IES Cristòfol Ferrer de Georgina Gómez, també tutoritzat per Margalida Capellà, veiem que els noms més utilitzats han passat de ser tres David, Marc i Xavier (14 noms), a ser un de sol Marc (22 noms) i que, en la seva majoria, els noms que han estat incorporats en aquest histograma han estat noms en la seva grafia catalana i antropònims àrabs; que el nom que encapçala la llista (Marc), és d’origen llatí, cosa que veiem després reflectida en les gràfiques sobre l’origen dels noms; també podem veure que molts noms són el mateix escrit en la versió catalana o castellana.

  • Dels noms femenins: visionant el mateix gràfic del treball de la Georgina Gómez a l’any 2003, veiem que l’antropònim femení més utilitzat és Laura amb una freqüència de 9 i aquest any ho són Marta i Cristina i que els noms s’han renovat quasi per complert (22 noms de la llista passada que no es troben en aquesta i 19 noms nous); trobem al primer lloc un nom de procedència clàssica, aquest cop grec, Cristina, tot i que empatat amb un d’hebreu, Marta; els noms grecs són els que tenen més pes (9/35 dels noms més populars tenen aquest origen); que els antropònims masculins es repeteixen amb més freqüència que els femenins, ja que hi ha 386 nois i 218 noies a l’institut, i que la procedència d’aquests és més variada, tot i que trobem igualment repeticions de noms en castellà, català o altres idiomes.

  • Dels noms compostos: trobem una quantitat de 51 noms compostos masculins i 24 noms compostos femenins (un total de 75 noms compostos); comparant aquests histogrames amb els del treball anterior de la Georgina Gómez, podem comprovar que el nombre de noms compostos s’ha reduït amb el pas del temps: abans uns 96 alumnes portaven un nom format per dos antropònims i es repetien més que no pas ara. També que avui dia són, majoritàriament, alumnes de procedència llatinoamericana els que porten un nom compost.

  • Dels orígens dels noms: mirant les gràfiques del treball anterior, podem comprovar que els orígens no han variat gaire, però sí que s’han afegit de nous (celta, persa, cristianorromà, maorí, andorrà, català, japonès, maputxe, espanyol i arameu) i, com a conseqüència, el nombre de noms per origen és més baix; el grecollatí segueix primer (abans comptava amb 111 noms, avui dia amb 84), l’hebreu ha passat del segon lloc amb 48 noms, al tercer lloc amb 32 i l’àrab del tercer amb 43 noms, al número 2 actual amb 62 antropònims; la gràfica en sí reflecteix la barreja cultural amb què convivim i tota la mescla de cultures de la qual s’ha nodrit sempre el país, la que ha format la història i la que formarà el futur; podem extreure la conclusió també de que, en gran part, molts noms s’utilitzen en part per la globalització i les noves tecnologies.

  • Del nombre de noms grecs i llatins: grecs i romans són els avantpassats de la cultura catalana i espanyola en general (no sols Espanya, sinó també Amèrica Llatina) i la gran petjada cultural amb la que ens van marcar, ha seguit fins i tot després de la caiguda del seu Imperi, en la que s’inclouen els noms que avui dia seguim utilitzant, però també molts costums propis de la seva cultura, com així també la llengua. La primera conclusió que extraiem d’aquest apartat és la superioritat dels noms llatins (47 respecte els 37 grecs), que pot ser degut a que els romans van ser més propers a nosaltres, a més de que van imposar la seva cultura i van conquerir molt més del que van fer els grecs. Si els grecs encara tenen pes és per dues raons: primer perquè la majoria d’immigrants llatino-americans utilitzen noms d’aquest origen, segon perquè els romans van apropiar-se d’aquests antropònims i, a la seva vegada, els cristians van recollir dels romans tota aquesta barreja per a crear el seu Santoral. Tot i així, la quantitat que els diferencia no és gaire gran, ja que al treball “Les nostres arrels” de Georgina Gómez al 2003, al mateix gràfic, el llatí també és superior però amb una diferència més gran: compta amb 68 noms, mentre que el grec amb 43.

De les gràfiques corresponents a les enquestes realitzades a l’alumnat d’ESO i Batxillerat extrec les següents conclusions:

  • Generació més nombrosa: al nostre Institut, Cristòfol Ferrer, comptem en aquestes etapes educatives amb alumnes nascuts al 1989 i als anys que comprenen entre 1991 i 1997, inclosos. Les conclusions que traiem són que aquesta varietat de generacions, visiblement afectades per canvis de mentalitat, deguts a les noves tecnologies sobretot, és una de les raons per les quals trobem tanta diversitat d’antropònims i també, tenint en compte que la generació més nombrosa és la de 1995 (històricament reconegut com un any de mínim en la natalitat; 53.809 nadons nascuts a Catalunya), podem afirmar que l’origen dels noms s’ha vist afectat per aquest flux migratori que ha fet que una de les generacions més pobres en naixements a Catalunya sigui la més elevada en el nostre institut.

  • Països de procedència de l’alumnat: convivien l’any passat alumnes de 15 nacionalitats diferents al nostre centre educatiu. Aquesta varietat de cultures, és la que fa possible també la varietat de noms i orígens al nostre centre, com hem repetit en anteriors conclusions. Hem de tenir en compte, sobretot, que la immigració àrab destaca sobre totes les altres, 12 alumnes més que la següent nacionalitat, que seria l’argentina amb 9 alumnes.

  • Coneixença del nom: avui dia la gent no dóna gaire importància a l’antroponímia i no es té en compte realment el significat original del nom triat, així és com a l’hora de donar un significat un 65% de l’alumnat enquestat diu no saber-ho o no recordar-ho, l’altre 35%, però, afirma conèixer el seu significat, i d’aquest 35%, un 30% s’equivoca i un altre 70% coneix a la perfecció o quasi perfectament el seu significat. Si parlem de l’origen dels antropònims un 36% contesta amb una afirmació, i el 64% reconeix, contràriament, que desconeix la seva procedència. Així, un cop més ressaltem la pèrdua de la importància del nom. Hem pogut comprovar que quasi ningú coneix el significat del propi, i menys si es tracta de l’origen.

Per tant, com a conclusió pròpia i, resumint tot això, opino que seria molt trist veure com en comptes de posar noms amb un significat especial i bonic, es triessin noms només tenint en compte l’originalitat i l’exotisme del nom per seguir modes temporals, perquè, a més de complicar la recerca, que ja avui dia es dificultosa, es perdrien valors i costums que han estat vigents durant molt de temps i espero que predominin per saecula saeculorum.

Els set princeps de “Stardust” i els noms llatins

A l’antiga Roma, en un primer moment, s’atorgava als fills noms amb significat de nombres ordinals. Més tard, es van començar a posar antropònims que fessin referència a detalls físics, de naixement o futures característiques que els pares volien que els descendents tinguessin, això, es va fer per iniciar una diferenciació més concreta entre la població. A Stardust, 2007) EEUU, de Matthew Vaughn hi trobem un clar referent clàssic ja que els noms dels set princeps tenen un antropònim llatí: Primus, Secundus, Tertius, Quartus, Quintus, Sextus i Septimus. No és curiós? L’autor del llibre en el qual està basada la pel·lícula, Neil Gaiman, va donar a aquests personatges els primers noms ordinals llatins, seguint el costum romà.


FITXA TÈCNICA:

Stardust (2007) EEUU.

Director: Matthew Vaughn

Guió: Jane Goldman i Matthew Vaughn

Productors: Matthew Vaughn, Lorenzo di Bonaventura, Michael Dreyer i Neil Gaiman

Director de fotografia: Ben Davis

Música: Ilan Eshkeri

Repartiment: Claire Danes, Charlie Cox, Sienna Miller, Michelle Pfeiffer, Robert DeNiro, Peter O’Toole…

Gènere: Fantàstic

Argument: “Stardust” comença en l’humil poblet de Mur, a Anglaterra. El seu nom prové del mur de pedra que ha mantingut als seus habitants allunyats de l’amenaça que representa l’univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Malgrat això, el jove Tristà fa una boja promesa a la noia més maca del poble amb l’esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristà, haurà de passar a l’altra banda i entrar al misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les que aviat formarà part.

Imatge de previsualització de YouTube

Què n’opineu? Coneixeu algun mot de persona actual que provingui d’aquests antropònims llatins?…

Sílvia Espinach
Llatí 1r Batxillerat

Barbie de grega i de romana

A veure si identifiqueu aquestes nines? A mi m’encanten les Barbies. En tinc una pila i encara hi jugo. Relacionades amb la mitologia, tinc la Barbie Sirena i la Barbie Pegaso.

També m’agrada molt la fotografia i fer muntatges audiovisuals amb la wii i amb la Nintendo DSI. Amb Animoto també és molt fàcil. Espero que us agradi encara que ja no jugueu amb nines! Són nines Barbie de col·lecionista i són de clàssiques!

Quines heu reconegut?

Per cert, sabeu què significa el nom Barbie i quin és el seu origen? Una pista: m’han dit que també té a veure amb les clàssiques!

Valèria
Primària

Antropònims actuals d’origen llatí

El mot antropònim està format per dos radicals grecs άνθρωπος “ésser humà” i ὄνομα “nom”; els antropònims, per tant, són els noms que designen les persones. Els noms de pila catalans han estat heretats dels diferents pobles que han passat per les nostres terres juntament amb d’altres de precedència diversa. En aquest muntatge audiovisual que us he preparat podreu copsar els noms de persona que provenen del llatí i que encara avui estan de moda, alguns designen una família, d’altres fan referència a una situació geogràfica, o a animals, flors i plantes, o a boscos o provenen directament  de subtantius i adjectius llatins o de personatges mitològics.

Coty Ledesma
1r batx. llatí