Category Archives: Llatí 1r

El sostre de fusta de la casa de Tèlef a Herculà

Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà,  abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.

Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.

El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.

Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.

Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!

Portes obertes 2012 a Pol·lèntia

El propassat 19 de juliol, vàrem tenir l’oportunitat de visitar el jaciment romà de Pol·lèntia (Mallorca), convidats pel consorci municipal rector del conjunt arqueològic de la ciutat. Com és costum en els darrers anys, en aquesta visita guiada oberta al públic, els arqueòlegs van explicar i mostrar les àrees que enguany han estat objecte d’intervenció, en el marc de la campanya estiuenca d’excavacions que dirigeixen conjuntament Miquel Àngel Cau, de la Universitat de Barcelona, i Esther Chávez, de la Universidad de La Laguna (Tenerife). En aquesta ocasió, l’arqueòloga canària va ser la responsable d’oferir al públic detallades explicacions de l’execució dels treballs i, al final de la visita, ens va atendre, de forma personalitzada, la nostra petició d’enregistrar-la, oferint un resum concís dels objectius d’enguany.

Volem agrair a Esther Chávez la seva atenció, així com als responsables municipals d’Alcúdia per aquesta iniciativa de portes obertes, que permet apropar el treball minuciós dels arqueòlegs al públic, i que ja hem recollit en vídeos i articles anteriors del Fil de les Clàssiques i Aracne Fila i Fila.

Gaby per a Aracne Fila i Fila

De vacances: Festa do Esquecemento

Feia temps que volia fer un article com aquest, ja que el meu pare és natal de Xinzo da Limia a la província gallega d’Ourense.


Mostra un mapa més gran

La Festa do Esquecemento “festa de l’oblit” és una festa de recreació històrica de la localitat de Xinzo da Limia. Durant tres dies, el penúltim cap de setmana d’agost, es recrea la dominació romana de Galícia. La part principal de la festa consisteix en creuar el riu Limia, tothom va vestit de legionari romà i de celtes. És una litúrgia molt especial i emocionant on les mostres de les cultures celtes i romanes es fan molt evidents.

Aquest festa es fa per  rememorar l’arribada fins a la marge esquerre del riu Limia de les legions romanes comandades per Decimus Iunius Brutus l’any 135 aC. He tingut la sort de poder veure aquesta  festa, és molt bonica i molt interessant.

La bellesa del lloc feia oblidar tots els records dels que creuaven el riu Lethes, el Riu de l’Oblit. Diu la llegenda que tot aquell que el creua oblida qui és. Els soldats van creuar el riu Lethes, una vegada que el comandant amb el seu gran estandard romà els cridà pel seu nom. D’aquesta manera els va demostrar que no era el riu de l’oblit, en gallec “esquecemento”.

Decimus Iunius Brutus creua el riu Lethes

Vid. Imatges

En aquest vídeo, s’hi pot veure  com el general  romà creua el riu Lethes amb el seu estàndard.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1eRGQGFgUSc[/youtube]

Aquest petit article espero que us hagi ajudat a conèixer una altra festa que es celebra a Hispània a causa dels romans i moltes són les que tenen lloc durant el mes d’agost, si podeu gaudiu-les. Gràcies.

Iván Zapico Fernández
1r Batxillerat Llatí

De vacances: Ermitage de Sant Petersburg

La combinació de les matemàtiques i l’art és ben coneguda i ha de ser tota una via de treball interdisciplinar. A l’Ermitage o Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, hi trobem la forma octogonal de la planta de Can Ferrerons de Premià de Mar esdevinguda mosaic amb el cap de la Medusa com a emblema i amb tota una pila de figures geomètriques i formes i episodis clàssics simètrics:

Clica damunt la imatge i explora


Vid. Galeria de Google Art Project

La col·lecció del Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg té 75 mil metres quadrats d’exposició en 24 quilòmetres de visita  en un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d’Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l’edifici de l’Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins l’any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, de les quals 15 mil són quadres, 12 mil escultures, un milió de monedes i medalles, 600 mil obres gràfiques, 200 mil objectes d’arts aplicades, 600 mil peces arqueològiques, abasta des d’antiguitats gregues i romanes fins a quadres i escultures de l’Europa Occidental molts dels quals de pervivència clàssica, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes.

Compté 106.000 objectes de Grècia i de Roma, i de les excavacions arqueològiques que van tenir lloc durant al litoral del mar Negre durant els segles XIX i XX  a  les ciutats de NinfeaPanticapea,QuersonesosTeodòsia.

Tot seguit un petit tastet de les 15.000 peces gregues i romanes, sarcòfags, joies d’or, gemmes tallades, o més de 200 bustos de marbre d’època romana i una pila de pintures amb referents clàssics de la pinacoteca considerada, juntament amb la del Museu del Prado, la més gran del món:

En tornar de vacances ja podem començar a treballar tot aquest filó!

Bernat Ancochea
Director de l’institut Premià de Mar
Professor de Matemàtiques

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

Aracne fila i fila, semifinalista a Educared 2012!

Amb aquestes paraules, la Fundació Telefònica felicitava els semifinalistes del premi d’innovació educativa 2012:

“¡Por fin lo que muchos de vosotros estábais esperando! Ya están disponibles en Delicious los trabajos que han sido seleccionados como semifinalistas del Premio Fundación Telefónica de Innovación Educativa.

En la evaluación de todos los trabajos y posterior selección de los semifinalistas han participado más de 80 expertos del ámbito docente y tecnológico agrupados en 27 comisiones técnicas, procedentes de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Ecuador, España, México, Perú y Venezuela. La selección de los semifinalistas entre los más de 1700 trabajos presentados ha sido un trabajo complicado pero muy enriquecedor para los miembros de las comisiones debido a la calidad de los proyectos.

El siguiente paso será la selección de los trabajos finalistas. De nuevo, cuatro equipos formados por reconocidos expertos elegirán los trabajos finalistas de esta edición. Los resultados se conocerán en la primera quincena de agosto. Y a partir de ese momento, hasta septiembre, podréis votar vuestro candidato a Premio Especial del Público.

Desde la Organización del Premio queremos daros las gracias a todos por vuestra participación e implicación en el Premio. Como novedad este año, os anunciamos ya que desde el mes de septiembre empezaremos a trabajar con todos vosotros para preparar los trabajos para la próxima edición, así que no nos perdáis de vista.

¡Enhorabuena a todos los semifinalistas!”

Aracne fila i fila, un bloc interescolar de clàssiques i en català ha arribat a ser semifinalista! L’ENHORABONA, aràcnids i aràcnides! Arribar fins aquí és tot un mèrit i un gran orgull! A veure, però, si la nostra filadora Aracne aconseguix filant i filant arribar ben lluny. L’Enhorabona!

“Metamorfosi de Ticià 2012”

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu  a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i  d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney.  En aquest encreuament d’arts,  el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians  per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

Els nostres mal gestos també són romans!

Hauríeu d’haver vist el gest que vàrem fer tots tres, quan la Margalida un dia a classe de llatí ens va proposar de fer a nosaltres, afortunats, aquest treball sobre la pervivència dels gestos dels antics romans en els joves d’avui a partir d’un estudi d’un grup d’investigadors filòlegs de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Maria Antònia Fornés. Nosaltres ens ho vàrem passar d’allò més bé, ara -bé més aviat quan comenci el curs escolar- us toca a vosaltres de jutjar el nostre treball i d’escodrinyar els gestos i mal gestos actuals, herència d’aquests romans que no ens deixen de sorprendre cada dia que passa. També podeu anar a les fonts dels textos originals que els descriuen i complementar-ho amb testimonis artístics (pintura, mosaic, escultura, et.). Llavors podreu jutjar a consciència si els romans de les pel·lícules són creïbles. Us deixem amb la mel a la boca: sabíeu que els romans eren uns grans besadors i que aquesta també és una herència que ens han llegat? Bé, però això són figues d’un altre paner i ara us deixem amb els nostres mal gestos. No sigueu durs amb nosaltres! Mai no ens haguéssim pogut imaginar de fer un treball de classe així!

[youtube]https://youtu.be/id8qdp6kA78[/youtube]

Carlos, Erik et Sergio

LLatí 4t ESO optativa 1

In albis

Fins ara, no ens havíem adonat de que aquí a Premià, tenim una escola de teatre anomenada In Albis.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Jo hi vaig però ignorava que el seu nom fos llatí i tampoc en sabia el seu significat. Realment és una mica irònic aquest nom per a una escola de teatre i és molt contradictori; però a la vegada molt original. Sabeu què vol dir In albis? Comenteu!

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO

Animeu-vos a jugar com nosaltres: “El Joc de les Preposicions”!

Fa unes quantes setmanes nosaltres, la Chaima, la Laia i la Sara, alumnes de grec de 1r de batxillerat vam proposar als nostres companys un joc a classe de grec per aprendre’ns les preposicions gregues i llatines: “El Joc de les Preposicions”. Aquest joc consisteix en un tauler dividit en quatre sortides, per a quatre equips o jugadors. Cada jugador té una fixa d’un color diferent.

Bé doncs per començar s’ha de tirar un dau, el que tira un dau i treu un nombre més gran que els seus contrincants comença la partida. Després s’ha d’agafar una targeta i respondre la pregunta. Les preguntes us faran aprendre les preposicions gregues i llatines i qui arriba a la meta guanya la partida!

Vet aquí el muntatge audiovisual del nostre joc, ideat a partir de les tasques del Moodle de Grec i de Llatí. Espero que el curs vinent el demaneu a la Margalida per jugar-hi i no us oblideu de comentar també la vostra experiència amb les preposicions, nosaltres ens ho vàrem passar molt bé tot aprenent-les com podeu veure:

Chaima, Laia i Sara

Alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat