Tag Archives: Itàlia

In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia…

Encara avui dia diem, tot fent al·lusió a la magnífica xarxa viària dels romans, en diferents llengües que tots els camins duen a Roma. Tots coneixem la Via Augusta i com els romans construïen les seves vies. Voleu saber quines són les principals vies romanes d’Itàlia i d’on sortien fins on arribaven? Si visiteu Roma, no us oblideu de caminar per la Via Àpia i potser fins i tot us vindran ganes de fer-ne un poema!

In Italia multae et magnae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia, via Aemilia. Via Appia est inter Romam et Brundisium; via Latina inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum; via Aurelia inter Romam et Genuam; via Aemilia inter Ariminum et Placentia, …via Appia longa est. Via Latina non tam longa est quam via Appia. Quam longa est via Flaminia?

(Capitulum sextum, Familia Romana LLPSI)

Quant de temps trigaríem a l’època romana en arribar a Roma des de Càpua,…? Tria un lloc i deixa en comentari per on feries camí, quina distància hauries de recórrer i quant de temps trigaries?

Irene Sanz
1r Batxillerat Llatí

El sostre de fusta de la casa de Tèlef a Herculà

Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà,  abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.

Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.

El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.

Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.

Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!

Els meus playmòbils per Itàlia a la Tabula Clikariana!

En l’últim viatge, visitant restes arqueològiques d’època romana amb els meus pares, m’ho vaig passar la mar de bé fotografiant els meus playmòbils romans. No us penseu que sigui fàcil o almenys no ho va ser per a mi: o sortia el playmòbil o sortia la meva mà o el jaciment. En fi, sis de les meves fotografies (el Colosseu de Roma, Vil·la Adriana a Tívoli, Via Àpia, Pompeia, Stabia i el Vesuvi) ara formen també part d’aquesta Tabula Clikariana:

 


Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Valèria Cuní

6è Educació Primària

Escola Bergantí, El Masnou