Author Archives: zapico.ivan1220

Les Harpies i el Mothman en l’actualitat

 

Gravat de 1660 de Matthius Merian

Recentment  em vaig trobar un cas molt fascinant que m’ha portat a preguntar-vos què en penseu:  Les Harpies han existit de veritat o simplement eren invencions dels antics grecs i romans?

Científicament és impossible que aquest éssers alats puguin existir, la raó principal és que aquestes bèsties raptores són meitat dona i meitat au amb urpes ben esmolades. En la mitologia grega hi havia dues històries sobre l’aparició d’aquestes bèsties:

  • Les Harpies (en grec, Ἃρπυιαι), filles de Taumant i de l’oceànida Electra, eren esperits del vent que segrestaven persones. Sovint se les esculpia a les tombes com a raptores d’ànimes.  Acostumen a ser dues: Ael·lo (també dita Nicòtoe) i Ocípete. Tenen un paper cabdal en la llegenda de Fineu en el perible dels argonautes a la recerca del velló d’or. Zetes u Càlais, els Borèades, les van perseguir i van deixar d’empaitar Fineu. També apareixen a la llegenda de Pandàreu.
  • La següent les relaciona amb les Gòrgones, són quatre Harpies, Ael·lo (Huracà), Celeno (Fosca), Ocípete (Ràpida) i Podarge (Pilot).

 

Eneas i els seus companys contra les harpies, de François Perrier

Segons les cròniques de l’Eneida,  llibre que hem hagut de llegir, diuen que vivien a l’illa de les Estròfades, a la part sud de Grècia, en el mar Egeu; però Virgili les situa a l’entrada dels Inferns. En el viatge d’Eneas l’expedició va decidir recalar a una illa que tenia un bon aspecte ja que volien descansar i fer un bon banquet. Segons les cròniques, les Harpies van robar el banquet a l’exèrcit troià, aquest fet provocà la fugida  de tota l’expedició. Celeno diu a Eneas que no tornin a les seves cases fins que no es morin de gana.

Ara és quan l’actualitat es creua amb el passat, l’1 de novembre de 1966 al petit poble de Charleston (EEUU), Richard West va denunciar a la policia que hi havia un ésser de dos o tres metres d’alçada amb ales i d’aspecte humà al sostre de la seva casa també va destacar els seus ulls brillants. Aquest fet es va estendre per tota la regió. El 12 de novembre de 1966 en un poble anomenat Cledentin, a prop de Virgínia, cinc homes estaven preparant un enterrament quan de sobte dels arbres va aparèixer un ésser amb ales i amb aspecte humà que va començar a volar. En cinc anys van haver-hi més de 100 casos com aquest.

Estàtua del Mothman a Charleston

De seguida, l’exèrcit Americà va aparèixer a la regió de Virgínia i va declarar un mes de toc de queda. La casuística era molt extensa i la població començava a estar insegura i a tenir molta por. Les autoritats no van dir res al respecte ja que el fet era inexplicable i científicament impossible. Només trobem la investigació de la periodista Mary Hire, però que no va poder acabar ja que  “homes de negre” la van obligar a no continuar-la. Els homes de negre són el servei secret Americà.

Després del Mothman trobem diferents casos arreu del món però el més proper va ser un a Barcelona. El cas és molt sorprenent ja que va ser a principis dels 90, eren les dues del matí quan de sobte un veí del barri de les Corts es va despertar i va començar a escoltar crits molt desagradables i quan va mirar cap el carrer va veure el mateix ser que a Virgínia. Més veïns van veure aquesta bèstia, el fenomen va durar aproximadament deu minuts, casualment els diaris no van informar del fet ja que intenten amagar aquests fets paranormals.

Us preguntareu , en què s’assemblen les Harpies i el Mothman?

Les Harpies i el Mothman tenen aspecte humà i són criatures molt espantoses, tenen unes ales molt grans d’uns 3 metres i emeten crits molt peculiars. Està clar que tenen un aspecte molt similar i fins i tot podem dir que són el mateix tipus de criatura. També es diu que les Harpies i el Mothman són criatures que donen mals auguris i solen donar mala sort.

Llavors podem dir que  els antics no es van inventar aquestes criatures alades?

Científicament és impossible la seva existència, però si donem per descomptat que poden ser criatures no descobertes encara podria ser veritat. Crec que és una història digna de ser recordada i trobo que és molt curiós com uns escriptors de fa molts segles ja en parlaven.

Creieu  que les Harpies existeixen? I el Mothman?

Creieu que els antics autors explicaven la veritat o només narraven històries folklòriques?

Per què encara d’una dona dolenta en diem una harpia?

Per què aquesta àguila es diu harpia?


 

Iván Zapico Fernández

2n Batx. Llatí

Illuminatis, realitat o ficció?

Ja que aquest any he fet el treball de recerca sobre “Les societats secretes”, he trobat oportú fer aquest petit article referent a les activitats clàssiques d’aquestes institucions. Gràcies a l’ajuda incessant del meu company Eric, hem pogut fer l’apunt, tot partint de l’article de la meva companya Coty i també d’un altre article publicat a El Fil de les Clàssiques.

Des de l’antiga sumèria ja hi ha hagut societats secretes, o podríem dir discretes. La definició, segons el diccionari català, de societats secretes és:

Una societat és “1 1 f. [LC] [SO] Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns. La societat humana. Viure en societat.”

El secret és “1 adj. [LC] No revelat a la generalitat, que qui ho sap no ha de divulgar, que resta amagat, ignorat de la gent. Matrimoni secret. Un contracte secret. Policia secreta. Una ordre secreta. Votació secreta. Societat secreta. Tenir secreta una cosa. Tenir enemics secrets. Una porta secreta.”

Aquestes petites definicions les he posat com a introducció a aquest món tant difús; per tant una societat secreta seria:

Conjunt de persones que es reuneixen habitualment en un lloc amb una ubicació desconeguda. Aquest tipus de societat sol ser de caràcter iniciàtic i es caracteritza per l’ús d’insígnies i salutacions molt especials.

La història de les societats secretes és molt extensa però no vull estendre’m molt per això em vull centrar en l’ordre hermètica dels illuminatis i espero que vosaltres m’ajudeu a trobar societats secretes amb referents clàssics.

HISTÒRIA:

L’Ordre dels Il luminats de Baviera va ser fundada la nit del 30 d’abril a l’1 de maig de 1776 (vigília de la famosa nit de Walpurgis), en un bosc prop d’Ingolstadt (Baviera), al sud d’Alemanya, on un petit grup de joves van establir i van jurar complir els propòsits de la societat. Entre les persones que es trobaven aquella nit només se sap la identitat de tres: Adam Weishaupt, Max Merz i Anton von Massenhausen. El fet que no es sàpiga qui va estar present aquella nit ha estat el causant d’especulacions pel que fa al nombre de persones que van crear l’ordre, algunes diuen que van ser només quatre i altres argumenten que tretze.

Fundador de l'ordre Illuminati, Adam Weishaupt

DISSOLUCIÓ:

El 22 de juny del 1784, el príncep elector de Baviera, el duc Karl Theodor va intuir el perill que suposaven els Illuminati per a l’Església catòlica i les monarquies a causa de la seva ideologia, va aprovar un edicte contra aquests, la maçoneria, i en general qualsevol societat no autoritzada per la llei (Englobant a les dues institucions com si tinguessin una naturalesa comuna, malgrat l’important conflicte que ja existia en aquell moment entre els Illuminati i els Maçons).

El més atractiu d’aquesta societat secreta és l’alt grau de simbolisme que hi té. Aquí us poso alguns exemples:

En aquesta imatge, hi podem veure com en el bitllet de dòlar surt el gran símbol dels illuminati ,i la gran piràmide truncada. També surt la paraula “masón”, que es refereix a la maçoneria.

Podem trobar com en el bitllet de dòlar hi ha un lema  annuit coeptus i el novus ordo seclorum.

Literalmente aquestes inscripcions  signifiquen  «va justificar les coses que va iniciar» L’ull de la imatge del dolar representa Déu, el coneixement omnipotent i suprem.

 

Aquí podem veure la constitució francesa de l’any 1789 amb el símbol de l’ull, un clar referent illuminati.

Tota societat secreta o no ha de tenir una jerarquia on els de dalt manen sobre els altres, en aquest món està passant el mateix, els coneguts com a il·luminats solen ser les elits, ja siguin banquers com Madoff o multimilionaris com Rockefeller o la família Bush.

Insígnia dels Illuminatis , mussol que representa a Minerva

Aquí us deixo els graus illuminatis:

I.Primera classe: Viver

1. Preparatori.

2. Novici (noveller)

3. Minerval.

4. Il.luminat menor.

 

II. Segona classe: Francmaçoneria:

5. Aprenent.

6. Company.

7. Mestre.

8. Il.luminat major.

9. Il.luminat dirigent.

 

III. Tercera classe: Misteris:

10. Sacerdot (Petits misteris)

11. Regent (Petits misteris)

12. Mag (Grans misteris)

13. Rei (Grans misteris)

Encara que resulti una mica estrany  a l’antiga Roma també hi havia societats secretes i moltes d’elles eren molt esotèriques. Feien rituals amb assassinats, sobretot amb sang i també hi havia sexe. Una d’aquestes societats secretes seguia el culte al déu Mitra.

Nosaltres pensem que totes aquestes societats secretes són una mica vinarres, tot i això creiem que  tant illuminatis com maçons  oculten coses que ens interessaríem a tothom. Com va dir Kennedy en el seu últim discurs un dia abans que l matessin:

“La societat americana no accepta els grups que fan rituals i símbols on mitjançant  la ambició volen expandir el seu domini arreu del món”.

Iván Zapico Fernández , 2n de Batxillerat C, Llatí

De vacances: Festa do Esquecemento

Feia temps que volia fer un article com aquest, ja que el meu pare és natal de Xinzo da Limia a la província gallega d’Ourense.


Mostra un mapa més gran

La Festa do Esquecemento “festa de l’oblit” és una festa de recreació històrica de la localitat de Xinzo da Limia. Durant tres dies, el penúltim cap de setmana d’agost, es recrea la dominació romana de Galícia. La part principal de la festa consisteix en creuar el riu Limia, tothom va vestit de legionari romà i de celtes. És una litúrgia molt especial i emocionant on les mostres de les cultures celtes i romanes es fan molt evidents.

Aquest festa es fa per  rememorar l’arribada fins a la marge esquerre del riu Limia de les legions romanes comandades per Decimus Iunius Brutus l’any 135 aC. He tingut la sort de poder veure aquesta  festa, és molt bonica i molt interessant.

La bellesa del lloc feia oblidar tots els records dels que creuaven el riu Lethes, el Riu de l’Oblit. Diu la llegenda que tot aquell que el creua oblida qui és. Els soldats van creuar el riu Lethes, una vegada que el comandant amb el seu gran estandard romà els cridà pel seu nom. D’aquesta manera els va demostrar que no era el riu de l’oblit, en gallec “esquecemento”.

Decimus Iunius Brutus creua el riu Lethes

Vid. Imatges

En aquest vídeo, s’hi pot veure  com el general  romà creua el riu Lethes amb el seu estàndard.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest petit article espero que us hagi ajudat a conèixer una altra festa que es celebra a Hispània a causa dels romans i moltes són les que tenen lloc durant el mes d’agost, si podeu gaudiu-les. Gràcies.

Iván Zapico Fernández
1r Batxillerat Llatí

Els videojocs i la seva inspiració clàssica

Aquest és el meu primer article a  Aracne i, com m’agraden els jocs, m’he fixat que hi ha molt referents clàssics en múltiples jocs, com ara observant aquest article o aquest altre.

Això em va fer investigar una mica. No vaig tardar massa en trobar múltiples d’aquests jocs, on apareixien tant referents del món romà com del món grec. Aquests són un dels principals jocs que vaig trobar:

La saga IMPERIVM si voleu estratègia militar i urbanisme:

IMPERIVM I (Les guerres de les Gàl·lies).

IMPERIVM II (La conquesta d’Hispània)

IMPERIVM III (Les grans batalles de Roma)

IMPERIVM CIVITAS (Format per tres entregues).

La saga IMPERIVM es basa en jocs d’estratègia enfocats en l’època romana, des de l’origen d’aquesta civilització fins a la decadència i la destrucció.Aquests jocs són molts estratègics i s’ha de pensar molt.

En canvi, IMPERIVM CIVITAS tracta de la supervivència  en una ciutat romana i es veu  molt bé com era aquesta civilització. Ens ensenyen a crear: escoles, cases, fòrums o cuines, etc..

Un altre joc és Age of Mythology, més pel vessant dels déus grecs.

És un videojoc d’estratègia de la saga d’Age of Empires però on apareixen elements de la mitologia grega, germànica i egípcia. El jugador ha d’avançar d’edat, derrotar els enemics. Té unitats per aconseguir recursos (vilatans), unitats per lluitar i les unitats mítiques, més poderoses que la resta i que depenen del déu que s’hagi invocat en cada edat. Aquestes unitats estan basades en personatges mitològics cèlebres com l’esfinx, l’ hidra o el centaure, entre altres. El déu invocat també permet llençar poders o màgies especials. El joc va vendre més d’un milió de còpies.

Encara en jocs en clau grega, tenim God of War.

Kratos neix a Esparta, una província grega caracteritzada per ser bressol dels millors guerrers de l’Imperi. Des de molt petit denota gran força, resistència i tenacitat, a diferència del seu germà menor, el qual és rebutjat pels militars i manat a l’exili. Kratos és reclutat i separat de la seva mare i germà, el qual, mentre Kratos és introduït en l’art de la guerra, mor, descendeix al regne d’Hades i es converteix en una espècie de dimoni del com no se sap fins a la data. En les múltiples entregues, aquest personatge lluita contra Ares i en derrotar-lo, ell es converteix en el nou déu de la guerra, per això es diu així el joc.

Aquest joc ha estat àmpliament premiat i ha tingut al mercat una gran rebuda. Per això,  s’ha convertit en una saga. Els seus títols són:

God of War: Fantasma d’Esparta.

God of War: II.

God of War: Candenes de l’Olimp.

God of War III.

Aquí us deixo un altre enllaç.

Aquests són alguns que nosaltres coneixem, però de ben segur que n’hi ha molts més d’estratègia militar com Rome Total War, Praetorians o d’estratègia econòmica i urbanisme com Caesar o d’estratègia militar, urbanisme i mitologia com Grepolis. Què en sabeu d’aquests? En coneixeu algun altre?

Iván Zapico Fernández

INS Premià de Mar

1r de Batxillerat