Regala, regala petons

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d’”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l’”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!

30 pensaments a “Regala, regala petons

  1. Retroenllaç: Regala, regala petons | El Fil de les Cl&agrave...

  2. Gaby

    Un article excel·lent, Margalida, que ens evoca els diferents sentits i la transcendència que l’acció de besar tenia a l’antiguitat. En aquest 2014, acabat d’encetar, petons per a tu i per a tots els teus estimats alumnes!

  3. Retroenllaç: Regala, regala petons | LVDVS CHIRONIS 3.0 | Sc...

  4. Retroenllaç: Regala, regala petons | OPVS CHIRONIS | Scoop.it

  5. irina

    Salve!
    És cert que aquesta cançó ha anat sonant durant tot el nadal, a mi personalment m’agrada, tot i que hi ha d’altres persones que no els hi agrada. Pel que fa als petons, els millors besadors eren els romans, que els classificaven en tres tipus: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). En canvi els grecs no van conèixer els petons fins quan Alexandre el gran va envair l’India.

    El poeta Catul està relacionat amb la cançó ja que les seves obres inclouen poemes eròtics, en els quals parla de la seva amant Lèsbia, la qual segons alguns era una dona que s’allunyava del model de dona romana. Un d’aquests poemes parla de petons:

    Vivamos, querida Lesbia, y amémonos,
    y las habladurías de los viejos puritanos
    nos importen todas un bledo.
    Los soles pueden salir y ponerse;
    nosotros, tan pronto acabe nuestra efímera vida,
    tendremos que vivir una noche sin fin.
    Dame mil besos, después cien,
    después hasta dos mil, después otra vez cien;
    luego cuando lleguemos a muchos miles,
    perderemos la cuenta para ignorarla
    y para que ningún malvado pueda dañarnos,
    cuando se entere del total de nuestros besos.

    En aquest poema Catul li diu a la seva amant que li faci mil petons.

  6. Andrea Balart

    Salve!

    Els romans ens han deixat un gran llegat fins i tot la manera de fer els petonts. Aquesta classificació dels petons la fem també avui en dia. Aquesta cançó ha estat sonant durant totes les festes i no sabia que estava relacionada amb el poeta romà Catul del segle I aC. Es conserven 116 poemes de temàtica molt variada, però els que ens interessen són els eròtics o amorosos que dedicava a Lèsbia, anomenada en realitat Clàudia Clòdia, germana del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre i dona de Quint Cecili Metel Celer el qual, era governador de la Gàl·lia. Deixo aquí el poema en llatí que podem veure que parla de petons:

    Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
    rumoresque senum seueriorum
    omnes unius aestimemus assis.
    Soles occidere et redire possunt:
    nobis, cum semel occidit breuis lux,
    nox est perpetua una dormienda.
    Da mi basia mille, deinde centum,
    dein mille altera, dein secunda centum,
    deinde usque altera mille, deinde centum.
    Dein, cum milia multa fecerimus,
    conturbabimus illa, ne sciamus,
    aut nequis malus inuidere possit,
    cum tantum sciat esse basiorum.

    Aquí deixo la traducció en castellà del poema:

    Vivamos, Lesbia mía, y amémonos.
    Que los rumores de los viejos severos
    no nos importen.
    El sol puede salir y ponerse:
    nosotros, cuando acabe nuestra breve luz,
    dormiremos una noche eterna.
    Dame mil besos, después cien,
    luego otros mil, luego otros cien,
    después hasta dos mil, después otra vez cien;
    luego, cuando lleguemos a muchos miles,
    perderemos la cuenta, no la sabremos nosotros
    ni el envidioso, y así no podrá maldecirnos
    al saber el total de nuestros besos.

    Vale!

  7. berjano.cris

    Salve :)

    Gai Valeri Catul va néixer l’any 87 aC a Verona i va morir a l’edat de treinta anys, és a dir, cap als anys 57aC o 58aC. Fou un poeta romà del segle I aC i el seu nom en llatí és; Gaius Valerius Catullus. L’obra que es conserva de Catul aplega 116 poemes, molt variats pel que fa als temes, la mètrica i l’extensió. Va fer poesia eròtica que està dedicada gairebé en la seva totalitat a Lèsbia, però també hi ha poemes dedicats a amants masculins. També va fer poemes satírics i elegies.

    Pel que fa a la cançó Regala petons, no l’havia escoltat mai. La relació que hi ha entre aquesta cançó i Catul, és que els dos parlen sobre temes relacionats amb els petons.

  8. Xènia Serra

    Salve!
    La cançó de TV3 “Regala Petons” no em sona gaire ja que no miro gaire la televisió, però és una cançó que està totalment d’acord amb el tema d’aquest article. Aquesta és la primera vegada que escolto sobre Catul i crec que aquesta cançó té característiques semblants a les d’aquest poeta ja que ens parla sobre l’amor, l’amistat, etc. diferenciant-los amb els diferents petons que hi ha.

  9. Marta Gallardo

    Salve!
    No sabia que una cançó com la de “regala petons”, la tan escoltada aquest Nadal a TV3, podia tenir alguna relació amb Catul, un poeta romà del segle I aC. Tampoc tenia ni idea de que els petons els hem heredat dels romans i que per ells hi havien tres tipus de petons: Osculum (petó a la galta), basium (petó als llavis) i savolium (petó profund, que es coneix com el petó francés o amb llengua).
    Vale!

  10. Andrea Torrente

    Salve!
    Aquesta cançó l’he conegut perquè porta sonant un temps a TV3 per tal de fer saber que el Nadal és una época d’amor, afecte i carinyo. De totes maneres, no m’hauria imaginat que tingués res a veure amb un poema Romà, Catul.
    L’article ens explica que els romans eren bons besadors i que tenien tres tipus de petons: osculum (típic petó), basium(a la gañta), savolium (als llavis). També ens diu que ja els antics romans, a l’hora de saludar-se es donaven petons a la galta tal i com ho fem ara.

  11. Zícora

    Salve.

    He escoltat la cançó però el cert és que no em sonava de res. Tot i així, m’ha agradat força. He cercat informació sobre el poeta hi he trobat que Gai Valeri Catul ( Gaius Valerius Catullus ), fou un poeta romà del segle I a.C. La seva obra s’ha estat estudiant àmpliament i segueix influenciant la poesia i altres formes artístiques. Les seves dates, tant de naixement com de mort, són absolutament incertes. Tot i així, Sant Gerolamo afirma que possiblement va néixer l’any 87 a.C i va morir a l’edat de 30 anys. Pot ser va néixer a Verona en el si d’una família influent i rica. Quan va complir els 20, se’n va anar cap a Roma amb l’objectiu de completar la seva educació literària. Va arribar a considerar Roma com casa seva. En les seves obres apareix sovint el nom de Lèsbia, que en realitat podia tractar-se de Clàudia Clòdia.

    Vale.

  12. Aida González

    Salve!
    La cançó de TV3 “Regala Petons” està totalment d’acord amb el tema d’aquest article.
    Aquesta cançó porta sonant un temps a la cadena per tal de fer saber que el Nadal és una época d’amor, afecte i carinyo.
    No savia que els petons els hem heredat dels romans i que per ells hi havien tres tipus de petons:: Osculum (petó a la galta), basium (petó als llavis) i savolium (petó profund, que es coneix com el petó francés o amb llengua).
    Vale!

  13. lourdes caparros

    Salve, no tenia ni idea de que els petons tinguesin tanta historia al pasat, pel que he llegit els romans tenien tres categories diferents de petons, el petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua).

    Pel que fa a la caço de regala petons no l’havia escoltat mai, però si que he escoltat algunes cançons com la de ”Besos” del canto del loco, en les quals el tema principal són els petons.
    Actualment els petons son un bonic gest d’amor o amistat, un gest carinyos que agrada a tothom.

  14. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    Per començar, m’ha semblat molt interessant aquest article, ja que mai m’havia plantejat la qüestió d’on venia la història dels petons.

    La nadala de TV3 té a veure amb les Clàssiques, ja que fa presència a noms com Geriona, Flumine i a més el tema és els petons, i com he llegit a l’article són de procedència romana i encara estan vigents avui dia els diferents tipus de petons que existien abans.

    Valete :)

  15. Judith Martínez Barranco

    salve!

    M’ha semblat un article força interessant, mai m’havia plantejat la història dels petons, tot i així, hi ha molt tipus de moments per donar petons, hi ha vegades que és el moment adecuat, i també hi ha que no és el moment adecuat.
    La nadala de TV3, té coses de clàssiques ja que fa referència a noms clàssics i també com diu l’article els petons són de procedència romana.

    vale

  16. Abril Ramos

    L’article explica que els romans eren bons besadors. El que m’ha sorprés més és que no en tenia ni idea de que la cançó tenia referents classics i no ho havia pensat mai. Tenien tres tipus de petons: osculum (típic petó), basium(a la gañta), savolium (als llavis).

    Els romans es saludaven amb un petó a la galta tal i com fem nosaltres.

  17. Natàlia Rubio

    Salve!
    No m’hauria pensat mai que la cançó de Regala Petons tant escoltada aquest Nadal a TV3, tenia un origen tant antic i, encara menys, que tingués res a veure amb el poeta romà Catul! Però, el que més m’ha sorprès, ha sigut que la tradició de fer petons els hem heredat dels romans i que per ells hi havien tres tipus de petons: Osculum (petó a la galta), basium (petó als llavis) i savolium (petó profund, que es coneix com el petó francés o amb llengua).
    Vale!

  18. Guillem Tur

    Salve! :)

    Aquesta nadala la vaig escoltar per primer cop al programa “d’Oh happy day” a TV3, i si sóc sincer no em va agradar gens. A més no vaig entendre molt bé la lletra i per tant no sabia que tingués a veure amb un poeta Romà com és Catul! Però al llegir l’article, és sorprenent el que hem heredat dels romans. Els petons ja se’ls feien ells abans!! A l’Antiga Roma, ja hi havien els tres tipus de petons actuals: Osculum (petó a la galta), Basium (petó als llavis) i Savolium (petó profund, petó amb llengua).

    Vale!

  19. Sara Martín

    Salvete!
    Una vegada més, hem heredat les costums de l’Antiga Roma a la nostra vida quotidiana. És molt maco que els petons, que expressen amor, carinyo i afecte, ja es donéssin tan antigament.
    A més, em sembla molt interessant que tinguéssin un nom per cada petó: Osculum per la galta, Basium pels llavis i Savolium com el petó apassionat.
    Valete!

  20. Paula Contreras

    Salve!
    No sabia que la cançó que porta sonant tot el Nadal a TV3 estava relacionada amb el poeta romà Catul. A mi aquesta cançó m’agrada força, trobo que sempre s’haurien de ragalar petons.

  21. Laura Garcia

    Bonum diem!

    La veritat és que la lletra de la cançó no esta gens malament, d’alguna manera t’explica que el Nadal és una època plena d’amor on el millor que pots fer és regalar, tendresa, afecte i felicitat a la gent que t’envolta i estimes amb petons. El que no m’ha acabat d’agradar és com la canta aquest noi “d’Oh happy day” trobo que el to no esta ben trobat, potser una noia ho hagués fet millor.
    Per altra banda mai m’hauria imaginat que aquesta cançó provenia d’una llarga tradició a partir del poema del romà Catul. La veritat em sembla una anècdota molt interessant , m’agrada llegir coses d’aquest tipus, ja que són molt entretingudes. Enhorabona per l’article!

    Vale!

  22. Salve!

    Salve!
    Aquest nadal vaig escoltar aquesta cançó , no hem va agradar massa i al veure-la m’ha sorprès molt perquè mai hagués pensat que es podia relacionar amb el món Romà, concretament amb el poeta Catul.
    Encara que crec que tot el que fem al llarg del dia es pot relacionar amb el romans, a part dels petons com podem veure aquí ens van deixar infinites cosese.

  23. Clara Serrano Jiménez

    És meravellos aquest article, m’ha agradat moltisim!!
    I respecte a les teves preguntes Lida, la nadala de TV3 té molt a veure amb les Clàssiques, ja que el tema dels petons, com ve diu al article te provinencia romana. A més, fa presència a noms com Geriona, Flumine.

  24. noradomingo

    Salve!!!
    No tenia idea de que Catul tingués a veure amb els petons de la cançó de Tv3!!!
    Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia terratinent i amb activitats comercials. La seva vida va ser breu: va viure només uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C. De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament. Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al comerç ni a la política com altres del seu cercle, sinó que es va abocar al otium: la vida de societat, les relacions amb els amics, l’amor i la poesia. Catul escriu alguns poemes sobre amors passatgers com un jovenet anomenat Juvenci o algunes noietes fàcils. Però les seves millors poesies tracten dels seus turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar, en honor de Safo, a una aristòcrata anomenada en realitat Clòdia. Aquesta era una dona casada, bella i amb inclinacions literàries, força més gran que Catul. A través del seu germà Clodi i del seu marit participava indirectament en la política de Roma. Escandalitzava tot Roma amb la seva vida lliure, les seves relacions incestuoses amb Clodi i la seva multitud d’amants. La seva recerca de plaer va fer-se completament desenfrenada en morir el seu marit, enverinat, segons Ciceró, per la mateixa Lèsbia. Els poemes de Catul mostren totes les vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lèsbia en els set o vuit anys que van durar: la felicitat de les primeres trobades, el sofriment i els retrets del poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqüents ruptures i reconciliacions i la separació definitiva, amb la qual no va aconseguir, tanmateix, deixar d’estimar-la.
    L’obra de Catul es caracteritza per la passió (en l’amor, en la vida, en l’amistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en les que reflecteixen la seva vida privada, sinó també en els poemes erudits, on per primer cop els arguments mitològics serveixen sovint per expressar els sentiments del poeta.

  25. Sergio Fernández

    Quin article més macu, els petos procedeixen de l’antiga Roma una costum que nosaltres em adquirit i a perdurat dutant el segles.

    Valete

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *