Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà, abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.
Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.
El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.
Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.
Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!
Tot Herculà és un monument impressionant. Indispenseble de veure. Per a mi, visitar-la va resultar més impactant que la mateixa Pompeïa. El seu emplaçament, al clot excavat en el matetrial volcànic que la va tapar, al costat mateix de la ciutat moderna, et permet fer-te una idea molt fidedigna de la tragèdia que va viure aquell poble l’endemà de l’erupció del Vesuvi, amb els milers i milers de tones de material que el va colgar.
És per això que, a dia d’avui, es fa difícil imiginar-se les vistes que un convidat devia gaudir des la casa de Tèlef sobre la platja i la badia de Nàpols, especialment des del seu noble menjador enlairat fins el tercer pis. Arran de l’erupció i el materials abocats, la línia costanera d’Herculà s’endinsà dins el mar unes quantes desenes de metres. Actualment, el paissatge que es pot guaitar des de les restes de la casa és l’escarpada paret volcànica que tanca el recinte monumental pel vessant que mira la Mediterrània.
Aquesta reconstrucció és una bona notícia per a tots els amants del món antic i, en especial, d’aquells que els agrada fer-hi una aproximació des del llegat que encara es manté dempeus de l’arquitectura clàssica, ni que sigui després d’un laboriós procés de reconstrucció com el present.
Tota la raó tens, Gaby! Tot Herculà és impressionant! a mi també em va impactar moltíssim i em va agradar d’allò més. La capa de fang i cendra que es va solidificar formant un estrat compacte de 20 metres d’alçada sobre Herculà, tot i que ha complicat les operacions d’excavació, ha permès
la conservació fins als nostres dies de materials degradables com els papirs, els aliments o, en el cas de la casa de Tèlef, de la fusta. A Herculà, tot i l’estat del jaciment, es nota la inversió privada que Pompeia no té (Ercolano ok, Pompei Ko). Ja tinc ganes de veure el resultat final del projecte amb les reconstruccions amb 3D d’aquest sostre i dels marbres del fastuós triclinum de la casa de Tèlef amb unes vistes més que panaròmiques sobre l’espectacular badia de Nàpols.