Tag Archives: Pompeia

En homenatge als cossos de guix de Pompeia

A classe de Visual i Plàstic els alumnes de 4t B de l’institut Premià de Mar hem fet amb guix figures del cos humà. Ens plau compartir-les hic et nunc en memòria de les víctimes de Pompeia, sepultades per l’erupció del volcà Vesuvi i recuperades en guix per Giuseppe Fiorelli que és conegut pels seus calcs de guix produïts per un procés que va ser batejat amb el seu nom: el ‘procés Fiorelli’. Es va adonar que quan un cadàver o un altre material orgànic ha estat enterrat en cendra, en podrir-se deixa una cavitat en la cendra endurida que l’envolta. Quan es descobreix aquesta cavitat, s’aboca guix i es deixa endurir. Llavors, es retira amb cura la cendra exterior i el guix replica la persona o l’animal en el moment de la seva mort. Aquest procés va donar informació sobre com va morir la gent en l’erupció, el que estaven fent en els seus últims moments i la roba que portaven.

Rida
4t B

Un día en Pompeya de Fernando Lillo

Llegiu-ne un fragment i de ben segur us agradarà!

vid. “Si Pompeya no existiese, no sabríamos cómo fue la vida cotidiana de los romanos” en el blog del seu autor, el company Fernando Lillo.

Cómo era la vida cotidiana en Pompeya

Un projecte interdisciplinar sobre Pompeia

A l‘institut Castellar del Vallès, un curs més han treballat de valent i fent pinya. Gràcies a l’amiga i companya de Llengua i Literatura castellana, Ester Falip, he tingut la sort de veure créixer des del seu primer moment aquest projecte  interdisciplinari (Geologia, Cultura clàssica i Llengua i Literatura castellana)  sobre Pompeia. L’enhorabona professorat de l’institut Castellar del Vallès, sou tot un exemple a seguir!

Pompeia

Abans d’anar a veure Pompeia

Abans d’anar a veure la pel·lícula Pompeia, si no hi heu anat de viatge com la Mar, és preferible tal com ens suggereix l’Ariadna que us informeu bé de què era, què va passar ect.

El professor Fernando Lillo en una entrevista recent en el blog Tabula comenta:
“Los estrenos recientes, que apuestan por la espectacularidad (a veces más pretendida que real), no están apostando también por una calidad interpretativa o por una fidelidad histórica. En este sentido me parecen peores instrumentos pedagógicos por ser mucho más simples. No obstante, la mayoría del público joven ha visto 300, verá también su segunda parte y también acudirá a ver Pompeya, aunque no está teniendo el éxito esperado. Habrá, pues, que aprovechar esto para llevarles más cerca del Mundo Clásico a través de textos de la literatura griega y romana o de otras producciones que tratan los mismos temas de modo más respetuoso como el estupendo docudrama Pompeya, el último día (BBC), o la ya antigua serie, pero más fiel a la historia, Los últimos días de Pompeya (1984).”

Així ho hem fet els alumnes de 4t d’ESO de LLatí de l’optativa 3: en Luca amb aquesta presentació i la Paula, la Judith i la Sara amb un vídeo de conversa, d’altres amb una carta un habitant de Pompeia:

Alumnes de Llatí 4t ESO opt.3

Pompeia i les Idus de març

Hem arribat a les Idus de març que ja sabeu que és una data de malastrugança perquè va ser quan van matar Juli Cèsar.
Juli Cèsar havia estat avisat del complot contra ell, però no en va fer cas. Un dels avisos va ser un somni de la seva dona Calpúrnia. Però abans Cèsar havia tingut una altra dona important, que era Pompeia i de la qual es va divorciar.
Atenció. No s’ha de confondre, doncs, la ciutat de Pompeia que va patir l’erupció del Vesuvi, amb el nom de la dona de Cèsar.

 photo Pompeies_small_zps1dbc2c7f.jpg
Aquí teniu un article del diari La Vanguardia del 5 de març que porta aquest títol estrany de “Les Pompeies de Mas”.
Si us llegiu l’article, podreu explicar de quina Pompeia es tracta i què va passar concretament

Hauríeu de buscar una mica d’informació sobre qui va ser Plutarc i de què va la seva obra Vides Paral·leles.

També trobareu citat a l’article Marc Tul·li Ciceró i podríeu comentar quina al·lusió es fa a la seva activitat política i per què.

Potser és més difícil veure i explicar com es relaciona tota aquesta història clàssica amb la política actual, però ho podeu intentar.

A la premsa constantment surten cites clàssiques i potser aquests dies al voltant dels Idus de març en surtin més, podríeu fer una mica de recerca a veure què trobeu.

Ja hem repassat què va dir Cèsar quan va passar el Rubicó, ara toca recordar què va dir quan va veure qui hi havia entre els conjurats per matar-lo.

 

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Vigila amb el “cave canem”

Aquí us deixo el meu primer article.

Cave canem és un llatinisme que vam descobrir quan vam fer l’excursió a Tàrraco, ja que al dossier de treball de la sortida, concretament en l’apartat del circ, hi havia una paràfrasi d’aquesta expressió: Cave quadrigas! Recordeu en quin context s’emmarca i quin és el sentit de la modificació?

Aquí es veu el circ, que és un dels llocs on vam parar en l’excursió de Tàrraco.(La fotografia és de la Natàlia Alert)

El mosaic més famós amb aquest llatinisme és el de l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia, que està dins d’un marc de color negre per ressaltar més la figura. L’original es troba a l’entrada de la domus, al principi d’un passadís que ens condueix a un peristil. Els materials que conté són negre marquina, crema, pasta vítria i terracota.

La Casa del Poeta Tràgic, excavada el 1824, es troba a la cantonada de la Via del Terme i la Via de la Fulònica, davant del Fòrum de Banys i és un petit però bon exemple d’una casa de Pompeia en l’època imperial. Era un habitacle d’una família benestant, possiblement de comerciants. Tenia planta rectangular i estava aïllada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres.

Tal i com es veu a la imatge, el mosaic mostra un gos de color negre encadenat, amb la seva inscripció.

Photobucket

Aquest es trobava a l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia

Pompeia (Pompeii en llatí) és una ciutat de la Campània que a causa d’una erupció del Vesubi va ser destruïda l’any 79.  Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants.

Una de las víctimes de la catàstrofe va ser Plini el Vell, polític, historiador i escriptor científic llatí. Va morir en el seu intent de salvar molta gent. Es van perdre quasi totes les seves obres però es va salvar Naturalis Historia, que tenia 37 llibres de zoologia, geografia, botànica, etc. Va tenir una gran influència a l’Edat Mitjana.

A l’actualitat es veuen molts cartells amb aquest dibuix i aquest text traduït a la nostra llengua, a l’entrada de moltes cases i fins i tot als comerços.

Abans i ara els gossos són animals de companyia molt fidels als amos i que avisen de la presència de gent desconeguda o de perills. Són excel·lents guardians de les propietats dels amos.

 photo 1tportadacsoler.jpg

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha companyes que han fet diferents versions del cave canem al seu dossier.
(Les autores d’aquests dibuixos són la Clàudia i la Mélani.)

Qüestionari:

1- Què és el que dóna nom a la casa del poeta tràgic de Pompeia ? Quin motiu mitològic representa un fresc que s’hi va trobar? En quin enclavament de Catalunya es va trobar un mosaic amb la mateixa temàtica? Compara’ls.

2- Què és un peristil? Quines altres part de la casa coneixes? Posa’n el nom en llatí.

3- Qui s’anima a fer més versions plàstiques d’aquest llatinisme? Si en trobeu alguna versió actualitzada, feu-nos-la arribar.

Sònia Juan López

4tB

Un record de Pompeia

Pompeia va ser una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Els antics romans l’anomenaven Pompei i el 5 de febrer de l’any 63 va haver-hi un terratrèmol molt fort i la ciutat va quedar molt malament però just quan ja estaven a punt d’acabar de reconstruir-la el Vesuvi va esclatar deixant tota la ciutat sepultada.

Es diu que cap allà a les deu del matí, els gasos que empenyien des de l’interior del volcà van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i es van reduir a innombrables fragments amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el Sol. A partir d’aquell dia, la ciutat va deixar d’existir i va romandre durant segles sota una capa de més de 6 metres de cendres i escòries volcàniques. Però gràcies a que va quedar colgada de cendres la ciutat s’ha conservat d’una manera extraordinària ja que encara podem trobar cossos de la gent que hi vivia i les pintures de les parets, per aquesta raó forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu saber com era el pa i l’alimentació de Pompeia podeu visitar aquest enllaç. També si teniu curiositat podeu fer una ullada a l’apunt que va fer l’Aïda Espasa sobre la prostitució l’any passat.

A continuació, us he adjuntat un Power Point que vaig fer l’any passat, a 4t d’ESO, sobre Pompeia que espero que us agradi.

Sabíeu de l’existència de Pompeia? Què sabíeu? Què en penseu? Us sembla un tema interessant? Creieu que va patir molt la gent que vivia a Pompeia? L’heu anat a visitar?  Us agradaria anar-hi?, etc.

Clàudia Cazaux Cuberas
1r batx. C

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

Els meus playmòbils per Itàlia a la Tabula Clikariana!

En l’últim viatge, visitant restes arqueològiques d’època romana amb els meus pares, m’ho vaig passar la mar de bé fotografiant els meus playmòbils romans. No us penseu que sigui fàcil o almenys no ho va ser per a mi: o sortia el playmòbil o sortia la meva mà o el jaciment. En fi, sis de les meves fotografies (el Colosseu de Roma, Vil·la Adriana a Tívoli, Via Àpia, Pompeia, Stabia i el Vesuvi) ara formen també part d’aquesta Tabula Clikariana:

 


Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Valèria Cuní

6è Educació Primària

Escola Bergantí, El Masnou