Ara que ja hem treballat el capitulum quintum de Familia Romana LLPSI i sabem que la vil·la era l’equivalent de la domus al camp, la nostra magistra Lida ens ha proposat que fem un anunci per llogar la vil·la d’en Juli.
Quin anunci heu fet vosaltres? Quin us sembla més suggeridor?
La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics. La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.
L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.
L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.
De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).
Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?…
Carlos Thiriet
2n Batx. Llatí
Sevilla està situada al Sud-oest de la Península Ibèrica. És la capital de la comunitat autònoma d’Andalusia i la quarta població espanyola per nombre d’habitants.
Els orígens d’aquesta ciutat es remunten a un petit poblat que es trobava en una illa del Guadalquivir. L’assentament va rebre el nom d’Spal o Ispal, que en fenici vol dir “L’ illa de Baal”, el déu més important de la cultura fenícia. Encara avui en dia es discuteix si Ispal va ser fundada pels fenicis o pels tartessis, aquests últims un antic poble del sud de la península. La ciutat va anar creixent gràcies al comerç establert amb els fenicis i els grecs.
Tresor del Carambolo, d’origen fenici i trobat l’any 1958 a un turó a 3 km de Sevilla.
Va ser durant la segona guerra púnica quan la ciutat va rebre la influència romana. El general romà Publi Corneli Escipió va fundar a prop d’Ispal, Hispalis pels romans, una ciutat per donar terres als seus soldats el 206 a.C., Itàlica. En aquesta ciutat van néixer dos dels més importants emperadors romans, Trajà (primer emperador d’origen no romà) i Adrià (un dels cinc bons emperadors).
Posteriorment, al segle I a.C., Juli Cèsar va arribar a la zona i va renombrar Ispal amb el nom romà d’Hispalis. A mitjans del segle I a.C., Hispalis ja tenia muralles i fòrum, i amb una gran activitat mercantil en el seu port, fet que va donar riquesa i fama a la ciutat. Aviat es va convertir en una de les quatre ciutats de la província de la Baetica que tenia un conventus iuridici o assemblea. Cadascun dels convents aconsellava al governador de la província, sovint d’origen romà, sobre com havia de portar la gestió del territori i els béns materials.
Conventus o assemblees d’Hispania a l’època imperial
En el fòrum, ampliat durant l’època imperial, estava ple de temples, termes, mercats i altres edificacions públiques. Actualment es troba allà la plaça de l’Alfalfa, una de les més importants de Sevilla. La ciutat va ser una de les primeres en rebre el cristianisme, i en el segle III ja van ser martiritzades dos germanes, Santa Justa i Santa Rufina (actuals patrones de la ciutat), que van ser assassinades per negar la deessa Venus.
Santa Justa i Santa Rufina pintades per Miguel de Esquivel
En resum, Sevilla és una ciutat amb molta herència romana, que s’afegeix a l’herència que moltíssims altres pobles han deixat al llarg de la seva història (visigots, víkings i musulmans). Esperem que es continuï descobrint cada vegada més sobre l’herència que ens van deixar els romans i tots els altres pobles perquè puguem saber més del nostre passat.
D’on sou? On passeu les vacances? Quins indrets visiteu?… No us oblideu de compartir els vostres llocs d’estiu, de ben segur molts referents clàssics hi trobareu! Molt bones vacances!
Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat Humanístic
Un hispalense a Premià de Mar
PERSONATGE MITOLÒGIC, MARCA D’ANTICONCEPTIUS, DISSENYADORA ESPANYOLA, COL·LECCIÓ DE LOUIS VUITTON I PRODUCTORA D’AUDIOVISUALS
Sabeu qui va ser la Sibil·la de Cumes? Coneixeu el cant de la Sibil·la? Què vol dir sibil·lí?
Francesc Franquet Yerro
DÉU ROMÀ DEL VI, LA GRESCA I LES ORGIES, IMATGE D’UNA BACANAL (TIZIANO), MARCA DE CAVA CATALÀ, ATRACCIÓ DE PORT AVENTURA, EMPRESA DE CATERING DE GIRONA I EMPRESA D’ESDEVENIMENTS DE BARCELONA
Quins altres referents de Bacus coneixes?
Francesc Franquet Yerro
PERSONATGE MITOLÒGIC, EL REI MIDAS DE HOLLYWOOD, CENTRES DE MANTENIMENT DE VEHICLES, MARCA DE TAULES DE MESCLES DE SO I SOFTWARE PER A L’ANÀLISI SÍSMICA D’EDIFICIS
Coneixeu el mite de Midas?
Francesc Franquet Yerro
DEESSA ROMANA (ESPOSA DE JÚPITER), MES DE L’ANY, FILM DE JASON REITMAN (2007), BOTIGA ANGLESA DE MÚSICA DANCE I ACTRIU ANGLESA (JUNO TEMPLE)
Francesc Franquet Yerro
Salve a tothom! Tornem a la nostra tasca, la d’analitzar anuncis (I, II, III i IV)! Prepareu els vostres cinc sentits i pareu atenció!
L’anunci tracta sobre un enginyer romà que té una obsessió amb les corbes i la velocitat. Per donar més importància al fet que li agraden les corbes, surten dones voluptuoses i ell és baixet i no té gaire bon cos, i això li dóna un toc d’humor a l’anunci. Al final, com té aquesta mena d’obsessió, acaba creant un parc temàtic divertit i emocionant.
En la imatge, podem comprovar com hi ha una gran presència del món romà, tant per la vestimenta com per l’espai en què es troben, el balneari n’és un exemple. Al principi, també veiem uns soldats romans. En conclusió de l’apartat d’imatge, podem apreciar com quasi tot, té referència a l’Antiga Roma.
El so que hi ha en l’anunci, a part de la veu, és una melodia que està interpretada per una mena de flauta -podria ser un aulos-, uns tambors i uns platells. Aquests instruments eren molt típics en aquella època.
Parlant sobre el text, al principi es veu com l’arquitecte llença un paper a l’aire on suposem que hi ha coses escrites en llatí, però que no es veuen bé. A part d’això, no hi ha més text.
El que vol aconseguir aquest anunci, amb humor i claredat, és que el seu parc temàtic és molt entretingut i alegre.
En l’anunci que hem vist, es veu una habitació i hi ha un home estirat en un triclinium -que pensem que pot ser un patrici- i els seus plebeus li proven el menjar i diuen si està bo o no per tal que ho mengi el seu superior. Van provant fins que arriba el pernil Navidul; un plebeu va a provar-ho quan l’home estirat el para i l’envia cap als lleons, llavors apareix Bertín Osborne i li diu que si és Navidul no s’ha de menjar per comprovar si està bo o no.
L’escena està totalment ambientada en l’època romana, es veu com la gent va perfectament vestida amb els típics vestits d’aquell període.
Podem escoltar una mena de trompetes de fons. Aquest instrument també era molt freqüent en aquella època.
El text juga amb el temps de l’època, ja que Osborne diu una frase molt típica espanyola que és «alma de cántaro» (i que a més no només diu això, sinó que ho “llatinitza” dient «alma de cantarus») i, en canvi, el romà diu «a los leones», una frase que era més “típica”en aquella època.
Com a conclusió creiem que aquest anunci juga amb dues èpoques, ja que Osborne pertany als nostres temps i en canvi apareix a l’anunci; pensem que això vol dir que per molt que hagin passat els anys, la cultura de l’Antiga Roma segueix present en els nostres dies. També hem comprovat que l’anunci juga amb l’exageració, ja que el pernil és tan bo, que no fa falta ni provar-lo.
No hem acabat! Ens veiem a la propera entrada! No deixeu de comentar!
Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.
Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatia, El fil del mite Grec i Siringa, la música de l’antiga Grècia.
Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.
D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.
De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.
El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.
Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!
TERESA
L’Omaima i jo, la Iria, vam decidir fer un apunt diferent i més original! Així que aquí us deixem els nostres thinglinks sobre les nostres mascotes, esperem que us agradin i que us animeu a fer-ne un, seguint la tradició aràcnida: Meum carum animal!!
A veure si sabeu de qui és asquesta gossa i com es diu?
Iria & Omaima
