Tag Archives: LLPSI

El meu curs d’estiu a l’Accademia Vivarium Novum

Al mes de juliol vaig fer el primer mes del curs d’estiu de l’Accademia Vivarium Novum de Luigi Miraglia i us voldria explicar la meva experiència.

L’entorn és perfecte. Ara, crec que des de fa dos anys, la Vivarium està en un palau renaixentista a Frascati, l’antiga Tusculum. Sembla ser que l’Estat els l’ha cedit a canvi que el vagin restaurant. I en això estan, els pobres. Han arreglat el jardí i van per les habitacions. Hi ha zones força envellides però es nota que han treballat molt i ja és habitable.

Els professors són molt savis. Se saben Família Romana de memòria i saben on insistir i què posar en relleu. Estava Miraglia, savi entre els savis, quatre professors de vuit anys (és a dir que ja fa vuit anys que estan a la Vivarium) i uns deu “subprofesors” amb una experiència de dos o tres anys. S’ha de saber que l‘Accademia Vivarium Novum és una institució educativa molt peculiar que no cobra res als seus trenta alumnes. Es mantenen per subvencions, donacions i el que guanyen a l’escola d’estiu. Viuen en règim de internat i la llengua d’ús és el llatí. La matèria que s’hi dona és llatí, grec, literatura i filosofia llatina i grega fins al segle XVIII (i música). Per tant, un jove que estigui dos anys a la Vivarium sap molt de llatí. L’Accademia tampoc paga els professors, que són antics alumnes seus. Entenen la docència i l’aprenentatge com una donació de saber, gairebé com una donació personal. Potser per això els professors són l’amabilitat concentrada. Mai una mirada de cansament o impaciència. Mai una burla o una ironia. I això impressiona.

Els alumnes érem tots uns entusiastes. La recomanació és parlar llatí sempre, en tots els moments del dia: de les vuit del matí a dotze de la nit per tal que el cervell quedi ràpidament xop de llatinitat i es faciliti l’aprenentatge. No tothom ho feia; alguns joves de llengua anglesa i francesa sovint tornaven a la seva llengua i en general, els diumenges per la tarda, si es baixava a Frascati amb connacionals es descansava una mica de tanta llatinitat.

Els nivells personals eren molt diferents: professors universitaris, professors d’Institut, alumnes italians de Batxillerat, quatre preveres catòlics (que feien Missa diària en llatí) un alemany d’onze anys, diversos jubilats i simples afeccionats. Els afeccionats impressionaven: un informàtic txec sense cap lligam amb les Humanitats que estava cansat de jugar a la Play, una infermera americana, mare de quatre fills petits, que volia aprofundir en la fe, un metge jubilat alemany vidu que des de fa anys fa aquí les seves vacances d’estiu envoltat de lletraferits com ell… Tota una col·lecció de personalitats especials!

L’horari és el següent: de nou a dues Familia Romana dividits en dos grups de 30-40. El mètode és llegir en veu alta Família Romana vàries vegades, es representa tot el que es pot representar (proporcionant-nos grans moments de diversió) i explicar els detalls gramaticals que apareixen en Latine Disco i algun més. A la tarda l’alumnat pot fer els exercicis que pugui i vulgui i a dos quarts de cinc classe en petit grup amb els subprofessors. De dos quarts de quatre a les cinc hi ha classe de grec (Athenaze) i de dos quarts de sis a les set el professor Miraglia fa una conferència, en llatí, de temes pedagògics, gramaticals i filosòfics. A dos quarts de vuit ens reunim per fer teatre, cançons i jocs fins a les nou, que es sopa.

El mètode pedagògic és, doncs, molt senzill. De fet no hi ha cap adaptació. Els grups són totalment heterogenis. El primer dia es fan tres capítols, el segon dos més. I l’últim dia es fa el capítol trenta-quatre. El que no pot seguir s’ha de espavilar. El professorat posat mitjans per ajudar. Hi ha la classe en petit grup i si algú es quedava penjat es podia tenir professors particulars a gairebé qualsevol hora. Hi havia diversos alumnes (dos xinesos i dues americanes) que tenien professor particular des de dos quarts de quatre fins a les deu de la nit.

Segurament l’inconvenient principal d’aquesta escola d’estiu és la manca d’adaptació a l’alumnat de nivells inferiors i la dificultat per aconsellar-los. Quan s’ha après llatí parlant-lo durant mesos i llegint i rellegint és normal que no es comprenguin certes dificultats dels alumnes novells. Pels alumnes menys dotats i menys preparats d’origen l’aprenentatge era molt difícil. El professorat o no sabia o no els podia ajudar a seguir. Probablement perquè era impossible!! Les persones amb un nivell molt baix de llatí necessiten un aprenentatge previ abans de sotmetre’s a una immersió en llatí com es fa allà. Amb això els organitzadors haurien de ser més curosos i exigir un nivell mínim per prevenir decepcions.

Crec que el gran mèrit d’aquest curs d’estiu és l’existència d’un ambient febrós d’autosuperació en el qual cada alumne dóna el màxim que pot donar. Els que van sobrats van al curs de grec de la tarda i després a la conferència diària de Miraglia sobre pedagogia, lingüística i filosofia… I després de sopar a passejar i xerrar. Els que van més justos doncs a rellegir els capítols a la sala d’estudi, aprofitar els descans per fer exercicis, fer classes extra amb els subprofessors i quedar-se fins les tantes. Al final s’hi veuen els resultats: sobretot a nivell oral. Tothom aprèn i tothom millora. En aquest sentit l’experiència educativa és molt bona.

Un altre mèrit és la durada del curs. Poder estar un mes (o dos!) en una bombolla apartada del món real dedicat només a l’estudi del llatí és insuperable educativament: si es vol tota la persona pot dedicar-se a una sola cosa. Les virtuts de la concentració en un sol tema són evidents.

I el tercer mèrit són els contactes que s’hi fan. Si s’és prou obert es pot sortir amb una bona col·lecció de correus per tenir gent amb qui parlar per Skype, o fer intercanvis de material didàctic o experiències.

Crec que l’assistència al curs és molt beneficiosa i la recomano amb entusiasme, sempre que es compleixin dues condicions: tenir un cert nivell de llatí (amb un 4t d’ESO o 1r BATX n’hi ha prou) i haver llegit abans Familia Romana. La primera condició és obligatòria i la segona és molt recomanable.

Espero haver fer una descripció fidel de la meva experiència. A mi m’agradaria tornar-hi, sobretot per fer el segon mes i treballar Roma Aeterna. Espero poder fer-ho algun dia. Deo Volente.

Arcadius

Corpus hūmānum: manus

Després de treballar a classe (lectura, Pensa i kahoot) el Capitulum undecimum: Corpus hūmānum de Lingua Latina per se illustrata, hem decidit també ampliar el thinglink del cos humà amb un dibuix de l’Anto, per tal de saber si el nom de les parts del cos humà, i en aquest cas de la mà, perviuen en les nostres llengües.

Responde Latine:
Quomodo dicitur cоntrасtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur ареrtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur digitus primus manus?
Quomodo dicitur digitus secundus manus?
Quomodo dicitur digitus tertius aut medius manus?
Quomodo dicitur digitus quartus manus?
Quomodo dicitur digitus quintus aut minimus manus?
Quomodo dicuntur digiti manus?
Quomodo dicitur pars manus inter carpum et digitos inventa?

Quines parts de la mà perviuen en les nostres llengües?

Ada Andiñach i Antonella Cerdà, 1r batx. Llatí

In ludo

A partir de la lectura del Capitulum quintum decimum de Pars I Familia Romana de Lingua Latina per se illustrata d’Hans H. Ørberg, alguns alumnes hem fet una petita recreació tot canviant magister Diodorus per nostra magistra (Chorouk) i en Sextus (discipulus bonus et industrius) per la Claudia (Clàudia O.), en Ramon, en Joaquín i el Robert fan de Marcus, Quintus et Titus  i la Laia Costa de Narrator.

Audite et Respondete Latine:

https://exteriors.files.wordpress.com/2016/03/in-ludo.mp3

1. Ubi sunt Claudia, Titus, Marcus Quintusque?

2. Ubi sedent?

3. Quem exspectant?

4. Suntne discipuli laeti?

5. Quid facit magistra?

6. Cur Quintus non recitare potest?

7. Estne aeger Marcus? 

8. Cur Titus quoque surgere nec recitare potest?

9. Suntne discipuli aegri?

10. Quid Claudia magistrae dicit?

11. Cur discipuli magistram metuunt?

12. Ut valet magistra? Cur?

13. Quid Claudia recitat?

14. Cur gaudet magistra?

15. Quem laudat magistra?

16. Quis est discipulus improbissimus? Cur Titus librum suum non habet?

Discipuli

In ludo

Com era l’escola a l’antiga Roma? Hagués estat possible aquesta escena In ludo? Per què?…

Discipuli Lingua Latina

Ludificació del llatí: Miles Romanus amb kahoot

Salve! som l’Eloi Salat i en Ramon Albero de la classe de llatí de 1r de batxillerat, i com que volíem trobar una manera més divertida d’estudiar els capitula de Lingua Latina per se illvstrata hem decidit, amb el vist-i-plau de la Margalida, fer un kahoot una mica més original, introduint parts del vídeo de l’Arnau Lario (ex-alumne de clàssiques de l’IPM, aràcnida i autor del Treball de Recerca sobre Reconstrucció Històrica) que tractava sobre el capitulum duodecimum: Miles Romanus del llibre de llatí (vid. Fer pedagogia vestit de romà)

Captura

Què us ha semblat aquest kahoot? Ja sabeu ara els noms en llatí d’aquest Miles Romanus, sui generis segons la magistra, que ens ha fet la Irene?

Miles Romanus. Irene me fecit

Eloi i Ramon

Quaeritur Medus

Hem tornat de vacances de Nadal i els alumnes de 4t de llatí ens hem perdut, sobretot ja no recordem què se n’ha fet d’en Medus (Quis est Medus? Quid fecit? Ubi est? Cur Medus in villa Iulii non est?…). Oferim, doncs, una recompensa per localitzar-lo ja que recordem que s’ha fugat amb els diners de l’amo, en Iulius de Lingua Latina per se illustrata.

Discipuli discipulae Lingua Latina 4t ESO

Pensvm C: Capitvlvm XXIII (LLPSI)

Per què ens agrada tant a classe de Llatí fer Kahoots de LLPSI? Per què ens agrada aprendre jugant? Ahir vaig aprendre una paraula: gamificació o més aviat ludificació, del mot llatí ludus “joc, escola”. Aprenem llatí, doncs, fent un kahoot entre tots. Hi voleu jugar?

Sense títol

Aquí teniu el kahoot del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata per si voleu, després de treballar-lo i de comentar l’epistolografia romana, fer un bon repàs a tot el capítol XXIII i a la vegada us animeu a fer un kahoot del capítol XXIV, ja treballat a classe.

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

Familia mea, gens mea: Familia Iulii

Alumnes de 4t ESO de Llatí, ara que ja coneixeu la família d’en Julius (capitulum secundum, Familia Romana, LLPSI), heu de presentar-la visualment de la millor manera possible (dibuix, muntatge audiovisual, titelles, ninotets, figuretes de playmobil, retallables de paper…)

Si les manualitats o les eines digitals no són el vostre fort, podeu fer-vos passar per un dels membres de la família d’en Julius i fer el vostre arbre genealògic en llatí, la vostra història, etc   vid. Familia mea, gens mea! (Podeu utilitzar qualsevol eina informàtica, per exemple  Prezzi (vid. feina dels vostres companys),  popplet  …)

Per tal de familiaritzar-vos amb el lèxic, primer jugueu.
Miguel Ángel:

Soukaina:

Ariadna Casas:

Alba:

Carmen:

Maryama:

Aroa:

Jennifer:

Isra: Familia Adams

In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia…

Encara avui dia diem, tot fent al·lusió a la magnífica xarxa viària dels romans, en diferents llengües que tots els camins duen a Roma. Tots coneixem la Via Augusta i com els romans construïen les seves vies. Voleu saber quines són les principals vies romanes d’Itàlia i d’on sortien fins on arribaven? Si visiteu Roma, no us oblideu de caminar per la Via Àpia i potser fins i tot us vindran ganes de fer-ne un poema!

In Italia multae et magnae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia, via Aemilia. Via Appia est inter Romam et Brundisium; via Latina inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum; via Aurelia inter Romam et Genuam; via Aemilia inter Ariminum et Placentia, …via Appia longa est. Via Latina non tam longa est quam via Appia. Quam longa est via Flaminia?

(Capitulum sextum, Familia Romana LLPSI)

Quant de temps trigaríem a l’època romana en arribar a Roma des de Càpua,…? Tria un lloc i deixa en comentari per on feries camí, quina distància hauries de recórrer i quant de temps trigaries?

Irene Sanz
1r Batxillerat Llatí