Salve a tothom! Tornem a la nostra tasca, la d’analitzar anuncis (I, II, III i IV)! Prepareu els vostres cinc sentits i pareu atenció!

L’anunci tracta sobre un enginyer romà que té una obsessió amb les corbes i la velocitat. Per donar més importància al fet que li agraden les corbes, surten dones voluptuoses i ell és baixet i no té gaire bon cos, i  això li dóna un toc d’humor a l’anunci. Al final, com té aquesta mena d’obsessió, acaba creant un parc temàtic divertit i emocionant.

En la imatge, podem comprovar com hi ha una gran presència del món romà, tant per la vestimenta com per l’espai en què es troben, el balneari n’és un exemple. Al principi, també veiem uns soldats romans. En conclusió de l’apartat d’imatge, podem apreciar com quasi tot, té referència a l’Antiga Roma.

El so que hi ha en l’anunci, a part de la veu, és una melodia que està interpretada per una mena de flauta -podria ser un aulos-, uns tambors i uns platells. Aquests instruments eren molt típics en aquella època.

Parlant sobre el text, al principi es veu com l’arquitecte llença un paper a l’aire on suposem  que hi ha coses escrites en llatí, però que no es veuen bé. A part d’això, no hi ha més text.

El que vol aconseguir aquest anunci, amb humor i claredat, és que el seu parc temàtic és molt entretingut i alegre.

En l’anunci que hem vist, es veu una habitació i hi ha un home estirat en un triclinium -que pensem que pot ser un patrici- i els seus plebeus li proven el menjar i diuen si està bo o no per tal que ho mengi el seu superior. Van provant fins que arriba el pernil Navidul; un plebeu va a provar-ho quan l’home estirat el para i l’envia cap als lleons, llavors apareix Bertín Osborne i li diu que si és Navidul no s’ha de menjar per comprovar si està bo o no.

L’escena està totalment ambientada en l’època romana, es veu com la gent va perfectament vestida amb els típics vestits d’aquell període.

Podem escoltar una mena de trompetes de fons. Aquest instrument també era molt freqüent en aquella època.

El text juga amb el temps de l’època, ja que Osborne diu una frase molt típica espanyola que és «alma de cántaro» (i que a més no només diu això, sinó que ho “llatinitza” dient «alma de cantarus») i, en canvi, el romà diu «a los leones», una frase que era més “típica”en aquella època.

Com a conclusió creiem que aquest anunci juga amb dues èpoques, ja que Osborne pertany als nostres temps i en canvi apareix a l’anunci; pensem que això vol dir que per molt que hagin passat els anys, la cultura de l’Antiga Roma segueix present en els nostres dies. També hem comprovat que l’anunci juga amb l’exageració, ja que el pernil és tan bo, que no fa falta ni provar-lo.

No hem acabat! Ens veiem a la propera entrada! No deixeu de comentar!

Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.