L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

8 thoughts on “L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

  1. Iria Rael

    Salve!
    L’Ara Casali (Museus Vaticans, Roma), està inspirada en l’obra ”Ab urbe condita” de Tit Livi, la seva obra ens parla de la fundació de Roma, en ella ens parla sobre els fundadors de Roma, Ròmul i Rem. En aquesta fotografia observem l’Ara casali, l’obra plasma quatre escenes de ”Ab urbe condita” (”Des de la fundació de Roma”).Començant des de adalt fins abaix, en la primera part podem observar com el déu Mart viola a la Rea, i la deixa embarassada de bessons. Anomenats Ròmul i Rem. En aquest fragment de l’obra ens parla d’aquesta part.
    Al principi al observar l’imatge, no vaig conseguir apreciar res, únicament a la part final els dos bessons Ròmul i Rem.
    1. Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l’origen d’una ciutat tan
    important i en l’establiment de l’imperi més gran després del poder dels déus.
    Embarassada per la força, la vestal va infantar bessonada i va dir que Mart era el pare
    de la seva descendència equívoca, sigui perquè ho creia de veritat, sigui perquè era
    més honorable que fos un déu l’autor d’aquella falta.
    En la segona part observem com Rea Sílvia, dóna els nadons als servidors d’Amuli.
    2. Però ni els déus ni els homes alliberen la mare o la descendència de la crueltat del rei:
    la sacerdotessa és encadenada en una presó i el rei mana que els nens siguin
    precipitats al corrent del riu. Per una casualitat, segurament preparada pels déus, el
    Tíber havia sortit de mare formant suaus estanys i els encarregats de dur a terme
    l’ordre no podien acostar-se per enlloc al llit habitual del riu, però tenien l’esperança
    que l’aigua, encara que estava encalmada, era prou fonda per ofegar els nens. Creient
    executar així l’ordre del rei, abandonen els infants en un toll accessible, on ara hi ha la
    figuera Ruminal, en altre temps anomenada Romular.
    En la tercera apareix el personatge del déu Mart, observan com tiran als seus fills al riu Tíber.
    3. Aleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitàries. Diu la tradició que
    l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat
    exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a
    prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als
    infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els
    nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva
    cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que
    Larència era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos:
    d’aquí prové l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi.
    4. Per últim, veiem com la lloba acull als infants Ròmul i Rem.
    Així foren engendrats i criats. Quan els nens van fer-se grans, recorrien els congostos
    caçant i no s’estaven sense fer res a la cabana o ajaguts guardant el ramat. Així van
    enrobustir el seu cos i la seva ànima i no sols plantaven cara a les feres sinó també
    atacaven els lladres carregats de botí i es repartien entre els pastors el que els
    prenien. Creixent cada dia que passava el nombre de joves del seu grup, compartien
    amb ells els perills i les diversions.

  2. Margalida Capellà Soler

    Una ben trobada pervivència dels orígens fundacionals de Roma en l’art, Carlos!

    Iria, si no es coneix l’obra de Tit Livi, no se sap què opines tu i què és traducció dels fragments (ben trobats) del llibre primer Ab urbe condita.

  3. Chaymae Zaouaghi

    Salve!!!
    L’Ara casali es va inspirar en el primer llibre de Tit Livi Ab Urbe Condita , com podem veure en els següents fragments d’aquesta obra. Aquests fragments estan ordenats segons les escenes representades del naixement de Ròmul i Rem, Altar Casali:

    Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l’origen d’una ciutat tan important i en l’establiment de l’imperi més gran després del poder dels déus. Embarassada per la força, la vestal va infantar bessonada i va dir que Mart era el pare de la seva descendència equívoca, sigui perquè ho creia de veritat, sigui perquè era més honorable que fos un déu l’autor d’aquella falta.

    Però ni els déus ni els homes alliberen la mare o la descendència de la crueltat del rei: la sacerdotessa és encadenada en una presó i el rei mana que els nens siguin precipitats al corrent del riu.

    Per una casualitat, segurament preparada pels déus, el Tíber havia sortit de mare formant suaus estanys i els encarregats de dur a terme l’ordre no podien acostar-se per enlloc al llit habitual del riu, però tenien l’esperança que l’aigua, encara que estava encalmada, era prou fonda per ofegar els nens. Creient executar així l’ordre del rei, abandonen els infants en un toll accessible, on ara hi ha la figuera Ruminal, en altre temps anomenada Romular.

    Aleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitàries. Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que Larència era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos: d’aquí prové l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi.

    Al principi costa molt de reconèixer el mite a primera vista però, la ultima línia (la ultima) podem veure la lloba alletant a Ròmul i Rem i a partir d’aquí podem començar a identificar els altres mites.
    Hi ha algunes coses que hem de destacar en aquesta obra d’Ara Casalí. Primer podem veure que el riu Tibet on s’abandonen els nadons està personificat.
    En segon lloc podem destacar també la presència del pare dels nadons, el deu Mart amb la llança que és el seu símbol.
    Per tant, Ara Casalí es va inspirar en l’obra de Tit Livi -una de les fonts històriques més importants- representant el naixement de Ròmul i Rem i en conseqüència el naixement d’una nova ciutat, Roma.
    Vale!!

  4. Raül Àlvarez

    Salve,
    Una rara necessitat humana, des de fa ja massa temps, ha estat glorificar els orígens i passats, realitats que, si bé poden afectar a la tradició i cultura pròpia, nosaltres, com a persones, no hem tingut res a veure. Llavors, per què ens empenyem amb tal ímpetu a defensar el que no és nostre? Doncs perquè molta gent creu que pertànyer a un tros de terra et fa posseïdor espontani d’aquestes fites.

    Amb aquestes afirmacions exposades, és senzill entendre els motius de, per exemple, César August, que va voler inventar-se un passat per a la ciutat que regia, Roma. I quina millor manera que encarregar-ho a un dels millors poetes romans que respiraven en aquells temps, Virgili, el qual escrigué com a resposta l’Eneida.

    Ho resumiré breument, tenim l’escenari de La Guerra de Troia, Eneas, juntament amb el seu pare, fill, i gent aleatòria de la mateixa ciutat, fugen d’aquesta. Rep l’ordre diví de fundar una ciutat que en el futur serà, òbviament, Roma (encara que el vertader fundador serà el seu fill, però com que no fa res, el títol se l’emporta ell). Després de trepidants aventures, arriben a la zona designada, però ja està ocupada pels llatins. Llavors comença una guerra degut a unes quantes fúries (comandades per Juno, la dolenta de la història, mira quina sorpresa), les quals trastornen a Turnus, rei dels rútuls, i instiga als homes a mantenir les seves terres. Com ja he dit, guerra, guanya Eneas i final feliç.

    Aquesta és la primera part de l’origen, però després va interposar-se Tit Livi, qui creia que no hi havia encara suficients mites relacionats amb Roma, així que va posar-se mans a la obra per presentar el que explicaré a continuació (s’ha de dir que no és pas l’únic difusor d’aquesta idea, doncs també va ser interpretada per historiadors com Estrabó, Eutropi, etc).

    Aquesta part del mite serà explicada segons l’ordre de la pedra Ara Casali . Comença amb un déu un tant poca solta, per dir-ho de forma fina, doncs va seguir la gran afició de les divinitats, “forçar” a les dones a tenir fills. Violar-les en altres paraules. D’aquest acte tant meravellós amb Rea Sílvia van sortir dos bessons, Ròmul i Rem. El problema és el següent, eren fills de la filla de l’antic rei d’Alba Longa, Numítor, qui va ser destituït pel seu germà, Amuli. Aquest últim temia tant la possibilitat de futurs rivals que ja havia matat a tots els descendents barons del germà. Sabedor del naixement, va voler matar als nadons, però l’home ordenat a fer tal crim no va poder, pel qual els va abandonar, a dos nadons, dos éssers vius sense capacitats més enllà de vociferar sons inconnexes, en el riu Tíber, per a rematar la jugada , crec jo.

    Potser esperava a que es convertissin en un préssec gegant i dos vells els acollissin. Tornant a la història, al final una lloba, alies dona de la nit o de la vida, els va trobar i, com una bona mare transgressora de les barreres socialment acceptades, va cuidar dels nadons (també corre per allí un pigot, però tampoc és massa rellevant).

    Ja la resta és un estel fugaç, els nens creixen, els troba un bon matrimoni que els adopta en “negre” i, pocs anys després, se’ls hi ensenya el DNI, esbrinant qui són i, òbviament, recuperant al seu avi, qui torna al tron. Ells volen fundar una altra ciutat, però abans era primordial saber qui manaria, perquè la monarquia conjunta no era pas una opció, així que s’enfronten a la gran prova anomenada “compta els voltors”, guanyant Rémol. Aquest designa uns límits que Rem, juganer, infringeix. La gran falta de respecte va portar als cops i, finalment, la sang va tacar la taula. Ròmul, penedit o indecís, va enterrar-lo on fundaria Roma.

    Això de renéixer de les cendres, de sorgir vida de la mort és un clixé bastant usual, potser Rem tenia sang de fènix, qui sap.

  5. Joan Barrabino Rubio

    Salve!
    L’ara Casali és una representació dels fragments de l’obra de Tit Livi” ”Ab urbe condita” on s’explica el naixement de Ròmul i Rem. A continuació relacionarem aquests fragments amb les escenes que podem veure en l’escultura,

    1. En la primera escena podem veure el moment on el Deu Mart “força” a Rea que era empresonada i la deixa embarassada dels bassons:
    Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l’origen d’una ciutat tan
    important i en l’establiment de l’imperi més gran després del poder dels déus.
    Embarassada per la força, la vestal va infantar bessonada i va dir que Mart era el pare
    de la seva descendència equívoca, sigui perquè ho creia de veritat, sigui perquè era
    més honorable que fos un déu l’autor d’aquella falta.

    2. En la segona escena veiem com Rea entrega els bessons als ajudants d’Amuli, que es volia desfer d’ells:
    Però ni els déus ni els homes alliberen la mare o la descendència de la crueltat del rei:
    la sacerdotessa és encadenada en una presó i el rei mana que els nens siguin
    precipitats al corrent del riu. Per una casualitat, segurament preparada pels déus, el
    Tíber havia sortit de mare formant suaus estanys i els encarregats de dur a terme
    l’ordre no podien acostar-se per enlloc al llit habitual del riu, però tenien l’esperança
    que l’aigua, encara que estava encalmada, era prou fonda per ofegar els nens. Creient
    executar així l’ordre del rei, abandonen els infants en un toll accessible, on ara hi ha la
    figuera Ruminal, en altre temps anomenada Romular.

    3. En la tercera escena observem en moment en que Ròmul i Rem són llençats al riu Tíber sota l’atenta mirada del seu pare, el Déu Mart:
    Aleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitàries. Diu la tradició que
    l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat
    exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a
    prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als
    infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els
    nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva
    cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que
    Larència era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos:
    d’aquí prové l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi.

    4. Finalment, en la quarta i última escena es veu el moment on la lloba Luperca recull als dos nadons i se’n fa càrrec d’ells. Aquest moment és un dels moments més recordats de totes les llegendes mitològiques:
    Per últim, veiem com la lloba acull als infants Ròmul i Rem.
    Així foren engendrats i criats. Quan els nens van fer-se grans, recorrien els congostos
    caçant i no s’estaven sense fer res a la cabana o ajaguts guardant el ramat. Així van
    enrobustir el seu cos i la seva ànima i no sols plantaven cara a les feres sinó també
    atacaven els lladres carregats de botí i es repartien entre els pastors el que els
    prenien. Creixent cada dia que passava el nombre de joves del seu grup, compartien
    amb ells els perills i les diversions.

  6. Iria Rael

    Salve!
    L’Ara Casali (Museus Vaticans, Roma), està inspirada en l’obra ”Ab urbe condita” de Tit Livi, la seva obra ens parla de la fundació de Roma, en ella ens parla sobre els fundadors de Roma, Ròmul i Rem. En aquesta fotografia observem l’Ara casali, l’obra plasma quatre escenes de ”Ab urbe condita” (”Des de la fundació de Roma”). Començant des de adalt fins abaix, en la primera part podem observar com el déu Mart viola a la Rea, i la deixa embarassada de bessons. Anomenats Ròmul i Rem. En aquest fragment de l’obra ens parla d’aquesta part.
    Al principi al observar l’imatge, no vaig conseguir apreciar res, únicament a la part final els dos bessons Ròmul i Rem.
    ” 1. Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l’origen d’una ciutat tan
    important i en l’establiment de l’imperi més gran després del poder dels déus.
    Embarassada per la força, la vestal va infantar bessonada i va dir que Mart era el pare de la seva descendència equívoca, sigui perquè ho creia de veritat, sigui perquè era més honorable que fos un déu l’autor d’aquella falta.
    En la segona part observem com Rea Sílvia, dóna els nadons als servidors d’Amuli.”
    ”2. Però ni els déus ni els homes alliberen la mare o la descendència de la crueltat del rei: la sacerdotessa és encadenada en una presó i el rei mana que els nens siguin precipitats al corrent del riu. Per una casualitat, segurament preparada pels déus, el Tíber havia sortit de mare formant suaus estanys i els encarregats de dur a terme l’ordre no podien acostar-se per enlloc al llit habitual del riu, però tenien l’esperança que l’aigua, encara que estava encalmada, era prou fonda per ofegar els nens. Creient executar així l’ordre del rei, abandonen els infants en un toll accessible, on ara hi ha la figuera Ruminal, en altre temps anomenada Romular.”
    En la tercera apareix el personatge del déu Mart, observan com tiran als seus fills al riu Tíber.
    ”3. Aleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitàries. Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que Larència era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos: d’aquí prové l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi.”
    4. Per últim, veiem com la lloba acull als infants Ròmul i Rem.
    ”Així foren engendrats i criats. Quan els nens van fer-se grans, recorrien els congostos caçant i no s’estaven sense fer res a la cabana o ajaguts guardant el ramat. Així van enrobustir el seu cos i la seva ànima i no sols plantaven cara a les feres sinó també atacaven els lladres carregats de botí i es repartien entre els pastors el que els prenien. Creixent cada dia que passava el nombre de joves del seu grup, compartien amb ells els perills i les diversions.”
    Aquets fragments han estat extrets de la traducció de l’obra ”Ab urbe condita” de Tit Livi.

  7. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    Les tradicions romanes van adornar el sorgiment de la ciutat de Roma amb diverses llegendes que van ser recollides principalment per l’historiador romà Titus Livi.
    Podem establir una relació entres les escenes aquí representades amb els fragments del llibre de Titus Livi amb el mite de Ròmul i Rem, on s’explica la fundació de la ciutat de Roma.

    Diu la llegenda que Ascani, fill de l’heroi troià Enees (fill de Venus i d’Anquises), hauria fundat la ciutat d’Alba Longa sobre el riu Tíber. Sobre aquesta ciutat van regnar molts dels seus descendents fins a arribar a Numitor i al seu germà Amuli. Aquest va destronar a Numitor i, perquè no pogués tenir descendència que li disputés el tron, va condemnar la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta perquè romangués verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va engendrar en Rea Silvia (primera escena) als bessons Ròmul i Rem. Quan aquests van néixer i per salvar-los van ser llançats al Tíber dins d’una cistella ( tercera escena) que va encallar a la zona de les set turons situada prop de la desembocadura del Tíber, al mar. Una lloba, anomenada Luperca, es va acostar a beure i els va recollir i va alletar al seu cau de la Muntanya Palatino fins que, finalment, els va trobar i va rescatar un pastor la dona del els va criar. Ja adults, els bessons van reposar a Numitor en el tron d’Alba Longa i van fundar, com a colònia d’aquesta, una ciutat a la riba dreta del Tíber, al lloc on havien estat alletats per la lloba, per ser els seus Reis. Es diu que la lloba que va alletar Ròmul i Rem (escena 4) va ser la seva mare adoptiva humana.
    Laurencia o Luperca és la nodrissa de Ròmul i Rem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *