Category Archives: Grec 2n

Un viatge a les platges de les illes gregues

Qui pogués anar de viatge a Grècia!  Tenim tants viatges virtuals a Grècia, que jo he decidit, després de fer un thinglink de la geografia grega, fer un viatge a les principals platges de les illes gregues! Agafem, doncs, el vaixell de Grècia!

  1. . El nostre primer viatge a Grècia: Viatge a Grècia, per Maria Salat
  2. .  Viatge a la recerca de temples grecs
  3. . Viatge a la recerca de teatres grecs
  4. . Viatge als centres oraculars grecs
  5. . Viatge a la recerca dels jocs esportius de l’antiguitat
  6. . Viatge al Peloponnès
  7. . Viatge a les illes del Mar Jònic
  8. . Viatge a les illes Espòrades
  9. . Viatge a les illes Cíclades
  10. . Viatge a  Creta
  11. . Viatge a les illes del Mar Egeu
  12. . Viatge a Atenes i voltants. Viatge a l’acròpoli a la catalana
  13. . Viatge a la recerca de les set meravelles
  14. . Viatge a la recerca dels set savis grecs
  15. . El meu viatge a Grècia fet l’any… (els de l’Arnau, àlbums de viatges…)
  16. Un viatge de museus
  17. . Viatge a la recerca dels millors paisatges grecs
  18. . Viatge a Grècia amb el cinema: Zorba, el grec; Mamma mia; Un verano en vaqueros 2; My life in ruins…
  19. . Viatge al món del mite: el mite d’Hèracles, el dels argonautes, el d’Ulisses, el dels déus i deesses, geografia mitològica, etc
  20. . Equidistàncies sagrades
  21. . Un viatge al passat
  22. . Voltant pel món de Catalunya ràdio ens porta a Grècia
  23. . Un viatge poètic a Grècia
  24.  . Μύκονος, Σαντορίνη & Αθήνα

  25. Un viatge a la gastronomia vegana grega

  26. . Geografia de Grècia (els 10 llocs més turístics de Grècia)
  27. . Un viatge a les platges insulars gregues:

Irene Sanz
1r Batx. Grec

Grècia a les pel·lícules

Grècia no només té molta història, sinó que també és coneguda pels seus bonics paisatges que inspiren a rodar pel·lícules en les seves illes, els seus carrers, les seves platges, etc.

Segurament si sou amants del cinema, haureu vist alguna d’aquestes pel·lícules, però en canvi, segur que no sabíeu on es van rodar, oi? Doncs bé, amb aquest Thinglink podreu conèixer les 6 pel·lícules més importants per a mi i a quina zona de Grècia van ser rodades.

Hi surten de totes les èpoques i de tots els gèneres! Animeu-vos i visualitzeu alguna d’aquestes grans pel·lícules i podreu conèixer els increïbles racons que ens mostra Grècia!

Si voleu conèixer més sobre la filmografia grega, no dubteu en passar-vos pel nostre bloc sobre cinema i referents clàssics, La cinta de Νίκη i ajudar-nos a ampliar els referents clàssics al cinema i, en aquest cas en concret, Grècia en el cinema!

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

La geografia de Grècia feta thinglink!

L’àmbit geogràfic de Grècia en l’antiguitat es pot dividir en quatre apartats: la Grècia continental, la Grècia insular, la Grècia asiàtica i la Magna Grècia.

A la Grècia continental, a l’extrem meridional de la península balcànica, s’hi distingeixen alhora tres zones geogràfiques: la Grècia septentrional, la central i la meridional (el Peloponnès). Ara que a classe fem la unitat 4 de Grec 1 editorial Teide he decidit fer aquest thinglink de geografia grega per començar a saber localitzar els principals llocs de l’antiga Grècia. I a vosaltres, quins us criden l’atenció? És ben bé Grècia un poble mariner que de cara al mar! El 80% del seu territori l’ocupen muntanyes!

Coneixeu més mots que provinguin de la geografia grega?

Irene Sanz
Grec 1r Batx.

Ikariam, un videojoc ambientat en l’antiga Grècia

He proposat d’exposar Ikariam, un videojoc d’estratègia en temps real en línia que es pot jugar de forma gratuïta i multijugadora distribuït per Gameforge (és una empresa alemanya editora de videojocs en navegador, els quals tenen una versió gratuïta bàsica). Està ambientat a l’antiga Grècia i consisteix a gestionar una polis, amb les seves successives colònies, perquè creixi i domini els rivals. El seu mecanisme de joc és similar al Travian o The Settlers entre d’altres.

 

El jugador controla una ciutat des d’una illa grega, on pot invertir en recursos, construir edificis i investigar en tecnologia per millorar les tropes o aconseguir la felicitat dels seus habitants. També pot aliar-se amb altres jugadors per intercanviar mercaderies o defensar-se d’atacs enemics. L’objectiu és acumular capital per ampliar la seva ciutat.

El joc consisteix en un món virtual de molts arxipèlags que recorda al Mar Egeu. Cada arxipèlag té vuit illes (inicialment amb deu polis, i amb un màxim de 16 i els 6 terrenys lliures es colonitzen) amb vuit meravelles diferents cadascuna. En cada illa hi ha una meravella dedicada a una dea o déu perquè aquesta dea o déu beneeixi l’illa:

La farga d’Hefest, el temple de Gea, el jardí de Dionís, el temple d’Atena, el temple a Hermes, la fortalesa de Llauris, el temple de Posidó i el Colós.

Cada illa posseeix una bosc per a l’obtenció de fusta i una explotació d’una altra de les quatre matèries que es poden explotar en el joc: vi, marbre, cristall o sofre. De tal manera que els jugadors de les vuit illes han de comerciar amb les altres illes per a poder proveir-se dels tres materials que els hi falta.

Curiosament aquest joc té diferent formes de govern:

Una modificació recent permet canviar el tipus de govern que vulgui emprar cada jugador, cada tipus de govern té una sèrie d’avantatges i desavantatges. Aquí us deixo alguns tipus de governació:

– Ikacràcia: el govern d’un benèvol líder insular.

– Anarquia: quan s’ordena un canvi de govern hi ha un període d’anarquia, la corrupció augmenta un 25% a totes les ciutats, els vaixells tornen a les ciutats d’on han sortit, s’anul·len els atacs, no es poden donar ordres…

– Aristocràcia: el govern dels nobles, és a dir, d’un grup el·litista.

– Democràcia: el govern del poble.

– Dictadura: el govern d’un líder, és a dir, d’una sola persona.

– Monocràcia: el govern de la llei; fins i tot als propis líders els hi resulta difícil modificar les lleis.

– Oligarquia: el govern d’uns pocs, concretament les riques famílies de mercaderes.

– Teocràcia: el govern dels sacerdots.

Per a jugar IKARIAM

Bé doncs, us incito a que proveu de jugar-hi. Personalment penso que és una manera útil d’aprendre, a més us podreu divertir. És un joc educatiu bastant interessant, és genial que estigui ambientat en l’antiga Grècia! Hi jugueu?

Per cert, per què creieu que té aquest nom? A qui us recorda? Per què?

Chorouk Regrag
1r Batx. Grec

Empúries, la porta d’Hispània

Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.

Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?

Carlos Thiriet
2n Batx. Grec i Llatí

Els alumnes de grec, quina imatge tenim de Grècia?

Amb la crisi grega i el bombardeig de notícies sobre l’economia grega als mitjans de comunicació, la imatge que tenen els alumnes de grec ha canviat i no és tan fàcil com abans, tot i que necessari, mostrar la lluminositat de Grècia, bressol de la cultura occidental, de la nostra democràcia, pensament, …perquè som deutors amb Grècia.

Abans de començar amb la unitat sobre la geografia grega i parlar dels meravellosos paisatges grecs, lloc de mites i de viatges somiats, hauríem de reflexionar sobre la imatge que tenim ara de Grècia; si fem tot el possible per ajudar-la; per què l’hauríem d’ajudar. En definitiva, ara que tenim clar per què estudiar grec, cal plantejar-nos per què Grècia?

En primer lloc, us recomano, entre d’altres, de visionar l’entrevista que fa poc a Barcelona va fer el director de l’Ara, Carles Capdevila, a l’escriptor i cineasta, l’hel·lenista Pedro Olalla arran de la gira per donar a conèixer el seu últim llibre, publicat a Acantilado,  Grecia en el aire, i després visionar una videoconferència del mateix Pedro Olalla amb els principals llocs de Grècia, la nostra herència cultural:

Kahoot de Grec per preparar les PAU (o l’examen extraordinari)!

Bon dia a tothom!

Som l’Imad i el Sergio i us portem un kahoot dels exàmens de selectivitat des de l’any 2000 fins el 2014, per tal que els alumnes de grec puguin preparar-se de manera més clara i entenedora els diferents apartats que hi apareixen en els exàmens de grec que són: Traducció, Morfologia, Etimologia i Cultura o civilització i repassin una mica el que ja sabem comprovant lúdicament coneixements tal com vàrem fer amb Déus grecs i cultes i Literatura grega.

SELEGREC -2000     SELEGREC-2001   SELEGREC-2002  SELEGREC-2003  

SELEGREC-2004   SELEGREC-2005   SELEGREC-2006   SELEGREC-2007

SELEGREC-2008  SELEGREC-2009   SELEGREC-2010   SELEGREC-2011

SELEGREC-2012   SELEGREC-2013    SELEGREC-2014

kahoot

Captura de pantalla (18)

Captura de pantalla (16)

 

Captura de pantalla (15)

I ara podeu fer els Posa’t a Prova

Posa’t a prova 1 

Posa’t a prova 2

Posa’t a prova 3 

Posa’t a prova 4 

Posa’t a prova 5 

Posa’t a prova 6

Posa’t a prova 7 

Maria Mayor, Imad Tmara i Sergio Fernández

2n Batxillerat Grec

Pluja de centaures aràcnids

Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatiaEl fil del mite Grec   Siringa, la música de l’antiga Grècia

aureus_0

Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.

D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.

  • El primer i el tercer són Treballs de recerca d’alumnes de segon de batxillerat que han triat aquest format digital en lloc del tradicional. Tenen, per tant, una autoria singular i la seva finalitat és sevir de plataforma per mostrar el procés de recerca i les conclusions obtingudes, tot i que en els dos casos els alumnes manifesten la voluntat de mantenir-los en actiu.
  • El segon és un espai col·lectiu, amb aportacions diverses -i per tant, autoria plural- nascut amb la voluntat d’esdevenir una annex temàtic de l’Aracne, com tants d’altres els darrers anys, seguint el camí obert per L’empremta d’Orfeu i més tard La cinta de Νίκη.

De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.

 

  • Els dos primers blocs són obra d’alumnes de l’IPM. Des de Premià, sota la supervisió de la Margalida, l’Arnau Lario va confeccionant el mosaic de la reconstrucció històrica a Catalunya i els alumnes de l’ESO segueixen el fill que els ofereix la mitologia grega.
  • Siringa, la música de l’antiga Grècia prové de l’Albéniz de Badalona, on la Marina Salas s’endinsa en els orígens de la música, que tant li apassiona, mentre jo mateixa, meravellada de la seva sensibilitat musical, miro de guiar-la en el laberint digital.

El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.

Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!

 TERESA