Durant aquests últims mesos, quan pensem en els països mediterranis, els relacionem amb la letal crisi econòmica, una Tercera Guerra Mundial més psicològica que física.
“Què fariem sense els països de centre-Europa?” -Ens preguntem sovint- “I ells?”- Em pregunto jo- “Què farien sense la nostra cultura?” Si ells ens anomenen PIGS (Portugal- Itàlia- Grècia- Espanya), ells en són bàrbars.
Grècia és igual a Papandreu, a… però també al gloriós Alexandre el Gran. Itàlia és igual a Berlusconi, a … però també a l’ambiciós Juli Cèsar.
Algú se’n recorda d’aquella Grècia que arribava fins l’Àfrica, l’Àsia Menor i fins i tot fins a l’Índia? Algú se’n recorda d’aquell Imperi Romà que dominava des de l’Àsia Menor, els països àrabs i fins i tot Britànnia i Germània? Sembla que no, només ens importa l’economia…
Hauríem de sobreposar l’economia a la cultura en aquesta societat amb tanta manca de valors? Significa el segle XXI la fi de les civilitzacions que alguna vegada van pertànyer a la Gran Roma?
Mentre la política grega s’enfonsa, la llengua protagonitza el 28è premi Vallverdú en assaig, a casa nostra. Sembla que les muses portaren la victòria a l’aràcnid Eusebi Ayensa, també professor hel·lènic; traductor i director de l’Institut Cervantes d’Atenes, bon coneixedor de l’obra de Maria Àngels Anglada, …
Amb D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, Eusebi Ayensa ens vol fer conéixer una gran afició de l’escriptor Carles Riba no només per la Grècia Clàssica, sinó també per l’actual. L’obra consisteix en set cartes del novel·lista parlant sobre la seva passió sobre la la literatura neohel·lènica.
Un altre cop més la literatura ens recorda quines són les arrels de quasi tots els llibres que els grans amants de la paraula escriuen avui i han escrit al llarg de la història.
Laia Muñoz Osorio
Llatí-Grec, 1r Batx
