John William Waterhouse, Oracle 1884
Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els humans per mitjà de missatges divins o de signes misteriosos. L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina, i s’anomenava oracle l’endevinació practicada per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur. Moltes decisions humanes (sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs) depenien de les respostes oraculars. Per tant, els grans centres oraculars (el de Zeus a Dodona, a l’Epir; el d’Apol·lo a Delfos, al peu del Parnàs; i el de Plutó a Cumes, a la Itàlia meridional) gaudien d’un enorme prestigi panhel·lènic i eren llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives, com el tresor dels sifnis i el dels atenesos a Delfos.
Per saber-ne més podeu llegir aquesta entrada de Sebastià Giralt i a continuació escolteu el nostre amic i col·laborador d’Aracne fila i fila, el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer en una entrevista feta recentment al programa de ràdio Luces en la oscuridad parla sobre l’oracle de Delfos i dóna resposta a les qüestions plantejades: Què en diu la llegenda del lloc? Per què fou el centre religiós més important del món grec? D’on prové el nom “pitonissa”? etc.
Els grecs buscaven la comunicació amb els déus mitjançant els oracles. En el cas de l’oracle de Delfos, el déu es comunicava amb el pelegrí per mitjà de la pítia, asseguda en un trípode i en un estat d’èxtasi, i de la interpretació dels mots d’aquesta que feia un sacerdot. Recordeu alguna resposta oracular? Eren fiables? De quina manera avui hi ha gent que cerca resposta a coses desconegudes del passat, del present i el futur? Qui hi creu? Què n’opineu de tot plegat?…
Per acabar completeu aquest Google Maps amb els principals centres oraculars del món grec que es correspon amb l’exerci 4 de la pàg. 156 del llibre Grec 1, ed. Teide:
Veure Centres oraculars en un mapa més gran
XAIPETE!
Aquest apunt m’ha fet pensar, sabia que els grecs eren supersticiosos però no sabia fins a quin punt, havia sentit a parlar sobre oracles però no sabia que s’ho prenien tan en serio. Les respostes que els donaven no eren fiables, gens fiables. Avui dia hi ha gent que creu en pitonisses, les donen per la televisió a altes hores de la nit i són totalment falses. Jo no hi crec però respecto a tos aquells qui creuen que això pot passar.
http://lahistoriaheredada.com/oraculos-la-antigua-grecia/
Avui, des de casa i gràcies a l’era digital, podem consultar l’oracle de Delfos. Potser el déu Apol·lo domina la xarxa i la Pítia està disposada a treballar tots els dies de l’any, vint-i-quatre hores: http://www.ucl.ac.uk/GrandLatMisc/oracle.html
Cal introduir una pregunta en qualsevol llengua per tal que la resposta sigui Sí o No i clicar el botó de demanar (CONSULT THE ORACLE). De seguida, rebrem en anglès la resposta de la pítia, tot seguint l’estil dèlfic. La resposta serà, per tant, enigmàtica.
Así funcionaba el oráculo de Delfos
https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20191017/47900462955/delfos-gracia-clasica-oraculo.html
https://dapuritojo.wordpress.com/2020/01/17/el-oraculo-de-delfos-siempre-da-sorpresas/?utm_source=twitter.com&utm_medium=social&utm_campaign=curiosidades-que-nos-cuentan-los-antiguo&utm_content=36479540
Vols consultar l’oracle? https://www.ucl.ac.uk/GrandLatMisc/oracle.html