He proposat d’exposar Ikariam, un videojoc d’estratègia en temps real en línia que es pot jugar de forma gratuïta i multijugadora distribuït per Gameforge (és una empresa alemanya editora de videojocs en navegador, els quals tenen una versió gratuïta bàsica). Està ambientat a l’antiga Grècia i consisteix a gestionar una polis, amb les seves successives colònies, perquè creixi i domini els rivals. El seu mecanisme de joc és similar al Travian o The Settlers entre d’altres.
El jugador controla una ciutat des d’una illa grega, on pot invertir en recursos, construir edificis i investigar en tecnologia per millorar les tropes o aconseguir la felicitat dels seus habitants. També pot aliar-se amb altres jugadors per intercanviar mercaderies o defensar-se d’atacs enemics. L’objectiu és acumular capital per ampliar la seva ciutat.
El joc consisteix en un món virtual de molts arxipèlags que recorda al Mar Egeu. Cada arxipèlag té vuit illes (inicialment amb deu polis, i amb un màxim de 16 i els 6 terrenys lliures es colonitzen) amb vuit meravelles diferents cadascuna. En cada illa hi ha una meravella dedicada a una dea o déu perquè aquesta dea o déu beneeixi l’illa:
La farga d’Hefest, el temple de Gea, el jardí de Dionís, el temple d’Atena, el temple a Hermes, la fortalesa de Llauris, el temple de Posidó i el Colós.
Cada illa posseeix una bosc per a l’obtenció de fusta i una explotació d’una altra de les quatre matèries que es poden explotar en el joc: vi, marbre, cristall o sofre. De tal manera que els jugadors de les vuit illes han de comerciar amb les altres illes per a poder proveir-se dels tres materials que els hi falta.
Curiosament aquest joc té diferent formes de govern:
Una modificació recent permet canviar el tipus de govern que vulgui emprar cada jugador, cada tipus de govern té una sèrie d’avantatges i desavantatges. Aquí us deixo alguns tipus de governació:
– Ikacràcia: el govern d’un benèvol líder insular.
– Anarquia: quan s’ordena un canvi de govern hi ha un període d’anarquia, la corrupció augmenta un 25% a totes les ciutats, els vaixells tornen a les ciutats d’on han sortit, s’anul·len els atacs, no es poden donar ordres…
– Aristocràcia: el govern dels nobles, és a dir, d’un grup el·litista.
– Democràcia: el govern del poble.
– Dictadura: el govern d’un líder, és a dir, d’una sola persona.
– Monocràcia: el govern de la llei; fins i tot als propis líders els hi resulta difícil modificar les lleis.
– Oligarquia: el govern d’uns pocs, concretament les riques famílies de mercaderes.
– Teocràcia: el govern dels sacerdots.
Bé doncs, us incito a que proveu de jugar-hi. Personalment penso que és una manera útil d’aprendre, a més us podreu divertir. És un joc educatiu bastant interessant, és genial que estigui ambientat en l’antiga Grècia! Hi jugueu?
Per cert, per què creieu que té aquest nom? A qui us recorda? Per què?
Chorouk Regrag
1r Batx. Grec
