Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.
Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?
Carlos Thiriet
2n Batx. Grec i Llatí
Carlos, sens dubte, Empúries és la porta d’entrada de la civilització grecollatina a casa nostra i a tota la península ibèrica. Ja que aquest estiu, en temps de vacances has visitat les restes grecoromanes d’Empúries i en tens moltes fotografies, et proposo, a més, de fer una gimcana fotogràfica d’identificació. Així els companys podran identificar visualment el fòrum a la ciutat romana o el macellum a la ciutat grega.
La colonització grega consisteix en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder instal·lar-se i noves àrees amb les quals poder comerciar. Així doncs hi ha dos motius principals que van impulsar els grecs a explorar i ocupar territoris d’ultramar, d’una banda, el creixement demogràfic i, d’altra banda una repartició deficient de les terres, que a Grècia sempre ha estat poc fèrtil i escassa.
Empúries és la colònia grega més coneguda i més conservada de la península Ibèrica. Anteriorment ha estat habitada per bàrbars o indígenes amb economia de subsistència i això ha canviat amb l’arribada dels grecs.
La fundació d’Empúries es va donar en un context d’onades colonitzadores del poble grec que van afectar el Mediterrani occidental. Va ser fundada al golf de Roses. Gràcies a la construcció de la muralla i els edificis públics, Empúries es va esdevenir força desenvolupada. Quan la polis emporitana va encunyar moneda pròpia els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat.
Empúries durant la segona Guerra Púnica, va mantenir una ferma aliança amb la república romana. El 218 aC, Els romans comandats per Gneu Escipió van desembarcar a Empòrion amb la missió d’impedir que Asdrúbal enviés tropes i diners al seu germà Anníbal. Roma va dominar tota la mediterrània, i d’aquesta manera, de mica en mica els mateixos grecs es van anar romanitzant. Les ruïnes que trobem en aquest nivell més superficial són d’època romana.
Penso que en el moment que coneixem la història i l’origen d’aquelles pedres, els sabem valorar com ho fan els historiadors. Aquestes herències són molt importants per arribar a conèixer el passat i crec que encara ens queda molt per descobrir.
Xairete!
Personalment crec que és impressionant que encara hi hagi restes de l’antiga Empòrion. Quan visito monuments antics sempre em quedo sorpresa i emocionada perquè trobo molt important tenir restes d’antigues ciutats siguin on siguin. Quan vaig anar a visitar-la m’hagués agradat poder veure algun mapa per situar-me i per veure les coses millor, perquè depenen del lloc on et trobis, veus quatre pedres i prou.
Pel que fa la ciutat grega es va fundar a la segona meitat del segle VI aC quan la ciutat estava molt desenvolupada i van decidir anomenar-la Empòrion. La ciutat romana es va fundar al segle I a.C.
Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques. També hi ha l’amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l’altra de la porta sud. L’amfiteatre era un edifici molt modest en forma d’un oval. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l’arena.
Els romans varen arribar a Empúries per romanitzar el poble d’allà i amb ganes d’expandir el seu imperi.
Els grecs anomenaven Empòrion perquè significava mercat gràcies al seu índex elevat de l’economia. Nosaltres l’anomenem Empúries per què en lloc de ser un derivat de la paraula grega, és un derivat de la paraula romana que estava escrita en plural.
Xaipete!
En el meu cas quan vaig anar a Empúries no vaig saber valorar-ho. Va ser a 2n d’ESO, amb els alumnes d’intercanvi i l’única cosa que volíem era fer gresca riure i passar-ho bé. A més no entenia gaire bé les coses i no veia res interessant en el que en aquell moment considerava un munt de pedres. Actualment, però, he madurat, he estudiat més sobre això i sóc capaç d’adonar-me de la importància que tenen. Ara quan les veig només el fet de pensar que tenen més de 20 segles m’esglaia.
La ciutat grega es va fundar als volts del S. IV a. C mentre que la Romana al S. I d.C. A les runes podem trobar les termes la palestra, un mercat, el fòrum.
Els romans van envair Empúries per motius militars i aquesta va ser el punt de partida dels Romans a la península Ibèrica.
La paraula Empúries en català s’escriu en plural, ja que és una evolució de la paraula llatina que també era en plural.
Xaipete!
La colonització grega consisteix en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder instal·lar-se i noves àrees amb les quals poder comerciar. Així doncs hi ha dos motius principals que van impulsar els grecs a explorar i ocupar territoris d’ultramar, d’una banda, el creixement demogràfic i, d’altra banda una repartició deficient de les terres, que a Grècia sempre ha estat poc fèrtil i escassa.
Empúries és la colònia grega més coneguda i més conservada de la península Ibèrica. Anteriorment ha estat habitada per bàrbars o indígenes amb economia de subsistència i això ha canviat amb l’arribada dels grecs.
La fundació d’Empúries es va donar en un context d’onades colonitzadores del poble grec que van afectar el Mediterrani occidental. Va ser fundada al golf de Roses. Gràcies a la construcció de la muralla i els edificis públics, Empúries es va esdevenir força desenvolupada. Quan la polis emporitana va encunyar moneda pròpia els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat.
Empúries durant la segona Guerra Púnica, va mantenir una ferma aliança amb la república romana. El 218 aC, Els romans comandats per Gneu Escipió van desembarcar a Empòrion amb la missió d’impedir que Asdrúbal enviés tropes i diners al seu germà Anníbal. Roma va dominar tota la mediterrània, i d’aquesta manera, de mica en mica els mateixos grecs es van anar romanitzant. Les ruïnes que trobem en aquest nivell més superficial són d’època romana.
Penso que en el moment que coneixem la història i l’origen d’aquelles pedres, els sabem valorar com ho fan els historiadors. Aquestes herències són molt importants per arribar a conèixer el passat i crec que encara ens queda molt per descobrir.
Molt interessant aquest article sobre Empùries.
La veritat quan vaig veure Empúries,no sabia que tenia tants anys de història,és molt antiga.Empuries va significar molt a la antiguitat,i ara a deixat una gran pervivència .Sembla mentida com el la antiguitat va ser una ciutat ,que estaba dividida.
La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis.
La Paleàpolis : on els grecs van fundar el seu primer establiment.
la Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l’antiguitat era en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l’època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s’han descobert restes d’èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N’és el principal exemple el santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l’advocació d’Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d’una estàtua que s’hi va trobar. A la recent reconsideració del déu representat esdevé molt dubtosa aquesta adscripció a Asclepi. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny.
L’àgora:es de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:
una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l’àrea de la ciutat cap al sud.
un recinte porticat en la terrassa inferior rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-, on més endavant es va construir un temple, potser consagrat a Serapis.
una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest.
l’ampliació de l’àgora, soterrant els edificis de la banda est.
construcció a la mateixa àgora d’una stoá -un edifici porticat- de dues naus i, probablement, dos pisos. A l’interior s’hi arrecerava una sèrie locals comercials.
Tant l’àgora com el carrer principal allotjaven gran quantitat d’establiments de tota mena (botigues, petits tallers…), que donen fe de l’activa vida comercial d’Empòrion. En destaquen una factoria de salaons i el mercat veí a l’àgora, format per un seguit de locals comercials al voltant d’una cisterna pública.
Xaipe!!!
Aquest lloc l’hem visitat a 1r o 2n d l’ESO i realment m’ha fascinat tota la història que hi ha dins aquestes pedres i tot el que hans queda de Grècia, molt interessant el treball, felicitats.!
Pingback: Els romans i els grecs ens han deixat grans tresors | Aracne fila i fila
Empúries, al Golf de Roses, va ser fundada el 576 aC pels colons de Focea (Grècia) i està dividida en la part grega, on es troben els nuclis urbans, arran de la costa, és a dir la Paleàpolis (ciutat antiga) i Neàpolis, ciutat nova, creada a conseqüència del creixement de la població, i la part interior (part romana), creat entorn el 100 aC.
A partir del segle IV aC la ciutat grega creix de manera considerable i és coneguda com a Empòrion, Ἐμπόριον. A causa de la seva situació en la ruta comercial entre Massàlia i Tartessos, la ciutat es va convertir en un gran centre econòmic i comercial a més de la colònia grega més gran de la península ibèrica. Es comencen a encunyar les primeres monedes, anepigràfiques (sense inscripció), en un primer moment, i amb la llegenda EM, més tard. A la fi d’aquest segle, s’emeten ja dracmes amb el tipus del cavall, segons model púnic, i després amb el característic pegàs, en el revers, i el cap d’Aretusa en l’anvers.
L’arribada romana es produeix durant les Guerres Púniques (entre els romans i els cartaginesos), a partir de l’aliança d’Empòrion amb els romans: l’any 218 aC els romans envien un exèrcit, que desembarca a Empúries, amb la missió de tallar els subministraments d’Anníbal, que està assolant Itàlia. Construeixen un campament militar, que s’acabaria convertint posteriorment en la ciutat romana d’Empúries i que conviuria en igualtat amb la grega. Amb el temps, la cultura romana va influenciar notablement la totalitat d’Empúries, els grecs es van anar romanitzant, els hi va ser concebuda la ciutadania romana i, el darrer quart abans de crist (època d’August) els pobles es van unir en un de sol: Municipium Emporiae, en plural llatí.
Empúries servia com a entrada per als vaixells que venien principalment de les costes d’Itàlia i Grècia per comerciar amb Espanya. Aquesta ciutat era una de les que més comerç marítim abastava de tota la costa actual de Catalunya, superant la quantitat de comerç de Barcino, l’antiga Barcelona. Empúries també era una de les ciutats amb més cultura de tota la península, ja que era una ciutat colona grega i romana, cosa que feia que el nivell fos molt elevat.
Actualment, trobem jaciments arqueològics tant a la part grega com la romana. Entre els edificis d’oci trobem, a la part grega, l’Asclepièon (temple curatiu dedicat al déu grec de la medicina, Asclepi), el Serapèion, temple situat entre el mercat i la muralla, consagrat a divinitats Egípcies, una àgora i, a la zona romana, termes públiques i el fòrum.
Allò que més interessant em sembla dels jaciments que podem veure avui en dia, és el fet que aquests ens permeten mirar més enllà de l’ara, del nostre present i el jo en què ens trobem immersos i veure en profunditat, pensar com aquests llocs eren habitats per altres persones fa més de dos mil anys, que feien la seva vida de manera tan semblant com diferent de la nostra.