Tag Archives: Emporion

Empúries, la porta d’Hispània

Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.

Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?

Carlos Thiriet
2n Batx. Grec i Llatí

Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

Salvete!

Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.

A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.

Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.

Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.

El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.

En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:

  • Com ja heu vist, la visita teatralitzada. Una visita per a tota la família. Aquestes visites es fan en català. Però fa poc, aquest estiu passat, van començar a fer aquestes visites en castellà, francès, anglès, rus i italià. Si hi esteu interessats, visiteu aquest enllaç, on hi ha tota l’informació d’aquestes visites romanes.
  • Un altre tipus de visita seria la que tothom coneix, amb un guia de l’actualitat. Aquestes visites es fan en dos idiomes, en funció del grup. Per preus i horaris aneu aquí. El preu de la visita guiada i el de la teatralitzada no entren en el preu de l’entrada.
  • I si aneu una mica justos econòmicament, també ofereixen visites sense guia. Però, encara que sigui una visita sense guia o romà, també té diverses ofertes; tant per gaudir del jaciment, com per gaudir d’Empúries i la seva costa. Si voleu informar-vos sobre tarifes, horaris o transport visiteu aquest enllaç.

El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.

Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.

A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.

Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.

Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.

Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo

Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.

Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.

A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.

  • La primera es una petita Fotoguia. Una petita guia d’unes quaranta-vuit pàgines que presenta fotografies de les ruïnes d’Empúries, ordenadament, i on també es llegeix una mica d’informació, tot i que són les fotografies el que hi abunda. Comença amb la història d’Emporiae, junt amb fotografies, que després passarà a les excavacions, per continuar amb la presentació i explicació de la ciutat romana i grega i el museu, amb alguns detalls sobre les dues ciutats. A mi em sembla una guia molt pràctica i fàcil d’entendre. Explica la informació justa i necessària, i no se’n va per les branques. Les fotografies són molt atractives.
  • Després hi ha una guia mes extensa que l’anterior on hi ha també fotografies, però el que més abunda és el text. Més gruixuda que la Fotoguia, té unes cent disset pàgines que expliquen resumidament la història de tot el jaciment: des de la topografia de la ciutat fins a l’Empúries moderna, incloent-hi, és clar, les històries de la ciutat romana i grega, el municipium Emporiae i l’Empúries medieval, entre altres. És un document molt pràctic per als qui vulguin saber més sobre tot el jaciment i no hagin tingut prou amb la Fotoguia.
  • Hi ha una altra guia semblant a l’anterior, més gran però no tan gruixuda. És una guia didàctica, d’unes quaranta-tres pàgines, que primer recomana els objectius de la visita per als alumnes de primària i secundària, després exposa les dades generals (situació i accés, marc històric, itinerari…) i els recursos per preparar la visita (textos, propostes per fer abans de la visita, bibliografia…) i per últim, la informació pràctica (visites, tallers…). Aquesta guia se centra més en l’exterior de totes les ruïnes, és a dir, tot el recomanable per gaudir la teva visita al jaciment.
  • Per últim hi ha un DVD quemostra tot el que les guies anteriors posen per escrit, però encara més resumit. El déu Asclepi, en grec, o Esculapi, en llatí, déu de la medicina, relata la fundació de la ciutat grega d’Empòrion, el desenvolupament de la cultura ibèrica i l’inici de la romanització que desembocarà en la creació de la ciutat romana Emporiae. És una eina molt pràctica per a qui no li agradi gaire llegir.Ens el van mostrar a classe abans de l’excursió i va ser de molta ajuda per entendre millor la visita al jaciment. La durada del vídeo és d’uns vint-i-dos minuts.
  • Finalment, hi ha un gran llibre/guia sobre Asclepi, o Esculapi. Fora, en el jaciment, hi ha l’estàtua d’aquest déu, però només és una còpia. Dintre del museu hi ha l’estàtua original, que és més gran. Aquest llibre, d’unes dues-centes pàgines, explica la cultura i arqueologia a l’inici de l’excavació, les troballes escultòriques, els braços del déu i els peus de la deessa (restes que s’havien trobat), els dubtes sobre la identitat del déu (si l’estàtua era d’Asclepi o Serapis), Empòrion i la seva connexió amb Delos i Alexandria, i el procés de conservació-restauració de l’Esculapi. Llibre molt pràctic per qui estigui interessat en la troballa de l’estàtua i en general, en la història.

Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.

Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.

L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.

Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.

Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.

  • L’aparcament podia ser un lloc més ampli, perquè autocars i automòbils particulars puguin aparcar juntament, i no al voltant del jaciment.
  • El petit lloc de ‘restauració’ que té el jaciment hauría de ser un lloc més digne. Encara que fora de les ruïnes hi hagi restaurants, crec que guanyarien encara més amb un lloc ben atractiu per menjar.
  • El museu crec que hauría de ser més ampli, perquè la gente tingui suficient espai per veure totes les restes. I la recepció, com he dit molt abans, amb un taulell més gran.
  • Alguns rètols caldria redactar-los també en anglès.

I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

Emporiae MMXI: Una romana molt viva a Empúries

El 13 d’octubre, els alumnes de Grec i Llatí de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona vam fer una visita al jaciment d’Empúries. Va ser una sortida diferent perquè estava dirigida per una guia molt especial anomenada Iulia, una romana del s.II a.C que de vegades “surt de la seva tomba”, com ens va explicar, per fer conèixer a la gent contemporània com era la seva ciutat, actualment anomenada Empúries, i tota la seva història des de l’arribada dels grecs, els romans i finalment la caiguda de l’imperi.

L’actriu que ens va guiar per tota la visita va aconseguir que els oients estiguéssim atents a les seves explicacions perquè era una manera diferent de veure la història. Potser hi havia detalls que no concordaven amb l’època, però la majoria de vegades feia entendre que no sabia què eren molts dels aparells que portàvem, com ara les càmeres de fotos; per exemple, abans de fer la presentació es va apropar a una companya que estava fent una fotografia i va preguntar: “Què és això? Em farà mal?”, com si l’espantés.

Sempre intentava la interacció amb el públic, sobretot per resaltar els costums comuns i les diferències amb l’actualitat. Un exemple de diferències que ens van sorprendre molt i per les quals la Iulia s’estranyava de la nostra reacció va ser quan a les termes ens explicava que l’esport, que només practicaven els homes, es feia despullat i que a les letrines es rentaven amb una mateixa esponja totes les persones que les fessin servir. La dona també s’estranyava de la nostra forma de vida, com que les noies de la nostra edat no estiguéssim casades ja, amb l’edat que tenim; quan va sortir el tema, la Iulia es va sorprendre i ens va mirar com si fos una cosa dolenta.

Des del punt de vista teatral, l’actriu ho va fer molt bé, captava l’atenció ja que la seva expressió, veu i reaccions eren bones. A més, seguia la coneguda norma del teatre “mai es dóna l’esquena al públic quan s’està parlant”, durant les seves explicacions. Fins i tot quan havia de caminar explicant alguna cosa, caminava cap a enrera per no donar l’esquena mentre parlava, sempre de cara al públic. L’única cosa que es podria dir que la “delates” és la seva pronúncia en llatí, ja que no era del tot correcta, però ho atribuïa al pas dels anys, i qui sap…deu ser veritat! Jo m’ho vaig creure i m’agradaria tornar-hi a escoltar les seves històries de patrícia: com considerava els plebeus, com li agradava veure les lluites de gladiadors i com anava a les termes a relaxar-se.

Photobucket

Imatges: Annia García

  • Algú podría destacar un moment de l’actuació de la Iulia? Quin moment us va semblar més creïble o us va fer pensar que realment aquella dona era romana i Empúries la seva ciutat?
  • Us agrada aquesta manera d’explicar la història? Què en penseu? Havíeu fet alguna vegada una visita dramatitzada d’aquestes característiques?

Sara Castro

2.2 Ins. Albéniz, Badalona

Emporiae MMXI: Un viatge al món clàssic

El passat dijous 13 de Octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de Batxillerat de Clàssiques vam anar a visitar uns dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya, Empúries.

Per aprofitar millor el dia, vàrem quedar molt d’hora a la porta de l’institut. Però, com sempre, algunes persones mai són puntuals. Per tant, vam haver de sortir una mica més tard del previst. Una vegada en marxa l’autocar (Ab schola eximus), vam veure una alumna per la finestra corrent darrera de l’autocar perquè ens anàvem sense ella. Aquesta estampa, no sé per què, era molt semblant a algunes escenes de pel·lícules, en què l’autocar escolar se’n va i l’alumne ha de sortir corrents per agafar-lo, si no vol arribar tard a classe. Però ho va aconseguir i va poder-hi pujar.

Com que els budells ja ens tremolaven i les cames volien prendre un petit descans, vam fer una aturada tècnica (Ientaculum paratum est) i després ad Emporias s’ha dit.

Photobucket

Finalment i amb molta impaciència vam arribar al jaciment arqueològic d’Empúries on ens va rebre la Iulia, una patrícia de l’època romana. S’ha de dir que tenia molta vis comica, a més de ser simpàtica i agradable. El que ens va sorprendre molt era com vestia. Però per això teniem la nostra particular dissenyadora de moda, l’Anna, que a partir d’unes fotografies i una informació, ens ha explicat de forma molt detallada i precisa per què la Iulia se’ns va presentar així i com era la vestimenta de  la resta de la població romana.

Aquesta ens va portar fins l’entrada de la ciutat romana, on ens va situar en el marc històric de l’època del ibers, l’assentament dels grecs i posteriorment l’entrada dels romans. Ens va posar en antecedents mitjançant els ensenyaments que havia rebut de la seva nutritor grega.

La Iulia va explicar el pentinat típic de l’home romà a partir de l’exemple d’un alumne de 2n de Batxillerat. I a una noia de 1r li va posar un sobrenom, la Vikinga, pel seu cabell tant ros. El que més gràcia em va fer a mi i al meu company va ser quan a una noia, que fa Grec, li va dir que tenia un perfil igual que el de una grega. Tot això feia que la dramatització no fos solament explicació, sinó també ironia. La Sara estava amatent a tota la representació per tal de confeccionar un article des del vessant de la seva gran passió, el teatre.

Abans d’entrar dins de la ciutat romana, ens vam aturar a contemplar la figura que hi havia a la porta. La Iulia en un primer moment no ho volia ensenyar perquè això produiria el riure de tothom, però ho va fer. Era un fal·lus que a Roma i a la ciutat, representava la fertalitat i la força dels habitants. A posteriori vam entrar a la civitas romana pel cardo maximus, a banda i banda del qual hi havia les tabernae i unes columnes. Seguint una miqueta més vam trobar a mà dreta una insula. Aquest carrer principal ens va conduir al fòrum, centre de la vida política on la dona no podia entrar. Aquesta entrada cada nit es tancava per tal que ningú pugés accedir.

He de dir que, tot i ser personae non gratae en una domus aliena a nosaltres, la Iulia ens va convidar, amb molta amabilitat, a fer un cop d’ull per saber com vivia. Una vegada tots a dintre, vam veure a mà esquerra una representació del que seria el sostre que recobria la part més externa del fòrum. A l’altra banda es trobava la basílica, on s’administrava justícia. Allà mateix vam poder apreciar com feien el terra, que era de marbre, tal i com ho fem actualment. A l’alumne dels cabells romans li va preguntar si ell tenia el terra igual i en respondre-li que no, la reacció de la Iulia era de sorpresa i ens qualificava d”estranys’.

A Empúries, com qualsevol altre ciutat, tenia unes termes, on anaven a banyar-se o a fer altres activitats d’oci. La patricia romana ens va  explicar que allà utilitzaven el ‘pipí’ per rentar-se les dents i hi havia una esponja col·lectiva per rentar-se les seves parts. Aquesta notícia va causar exaltació entre tot l’alumnat, sobretot les noies. La Iulia, ho veia el més normal del món, però la veritat es que  fàstic en fa, per més polits que fossin els romans.

Finalment, vam deixar la civitas romana, per endinsar-nos a la grega. S’ha de dir que tots ens vam fixat com canviava  la urbanització d’una civilització a l’altra. La romana era molt octogonal mentre que la grega era molt més ‘’laberint’’, ja que no tenia un traçt especial. Allà, la Iulia ens va estar explicant algunes de  les zones de la ciutat grega, entre elles l’altar on es trobà el déu de la medicina, Asclepi. La zona que més ens va agradar va ser l’àgora, una gran plaça amb les mateixes característiques que la romana.

Un cop acabat el recorregut encara quedava el museu i els nostres magnífics professors, la Núria, la Teresa i en Surroca, ens van dir que l’alumnat de Quart tenia l’opció d’entrar com no. Quasi ningú d’aquest curs hi va entrar excepte tres noies (quina poca estimació pel món clàssic!). En canvi, els de primer i segon sí ho vam fer, ja que la feina encarregada ens ho exigia i perquè, encara que els professors potser no ho creguin, ens entusiasma molt aquest món.

Un cop dins del museu, les companyes Marina i Thaïs van fer una exposició davant d’uns dels tresors millors del museu, un mosaic del Sacrifici d’Ifigenia. Malgrat els nervis, ja que a la Thaïs, tot i ser de perfil grec, li tremolaven les mans i la Marina deia que es quedaria en blanc…, ens van explicar amb seguretat la història i personatges que s’hi representaven. Poc després vam visitar una sala dedicada exclusivament a Asclepi, on la Carla i la Júlia ens explicaren temes relacionats amb aquest déu. A la pobre Carla li entrava el riure, propi dels nervis, però tot i això, ho van fer molt bé.

I ara, com no, venia la millor part, l’hora lliure (Otium ad edendum). Moltíssimes persones van aprofitar per fer un volt per Sant Martí d’Empúries, ja que es una població preciosa. D’altres van estar en una mena de ‘xiringuito’ parlant i comentant la sortida.

De tornada a l’autocar, no se per què i potser ens equivoquem, els professors es van adormir, menys en Ramon Surroca, que va aprofitar per llegir un llibre. La Teresa dormia, perquè per la posició del cap era evident i la Núria, perquè es veia reflectida en el vidre pel sol. L’esgotament es feia evident també entre nosaltres, molts dels quals també van dormir (Discipuli fatigati sunt). L’excursió ens va resultar molt interessant i divertida.

I per concloure, us presentem un muntatge fotogràfic de la sortida, amb fotos -com no podia ser d’una altra manera- de la nostra fantàstica reportera gràfica, l’Annia, a la qual tots nosaltres devem les il·lustracions dels nostres articles.

Com a colofó de la sèrie Emporiae MMXI el vídeo de la Michelle, que publiquem després un llarg procés d’edició. Esperem que el resultat final, sempre millorable però fruit d’esforç i il·lusió, us agradi.


Jordi i Ilya
2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz