Mapa poètic de Grècia
Cultura clàssica, General, Grec 1, Grec 2 novembre 12th, 2009De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?
Ver Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran
El Mapa poètic de Grècia per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
novembre 12th, 2009 at 08:04
Una idea magnífica, Margalida, me encanta.
novembre 12th, 2009 at 11:49
Muchas gracias, Ana. A ver si la gente colabora y lo vamos entre todos completando.
novembre 12th, 2009 at 13:38
Margalida!!
Poema a Grècia, un relat de Gerard Germain Gonzàlez:
Has passat mai per entre els Propileus d’Atenes,
i t’has trobat fitant de cara el Partenó?
L’has vist, silent record de gaudis i de penes,
com si de Pèricles servés tota esplendor?
Has passejat potser per l’Olímpia runosa,
i has contemplat el temple destruït de Zeus?
Si guardà de Fídies l’estàtua més ditxosa
el déu de la fitora ja el va tombar als seus peus.
Has enfilat, amb pas lent, la Via Sagrada
del Santuari fundat allí en el Parnàs?
La màgia del lloc on Pitó fou derrotada
en el marbre i la terra per sempre ha romàs.
La llum d’aquell sol no ha banyat mai tes pupil·les?
El mar de l’Egeu no ha il·luminat mai ta pell?
Qui t’ha vist, ni ciclops ni Quimeres ni Escil·les,
res ja no el separa d’un paisatge tan bell.
Perquè lluny de tu, Hèl·lada, ja no hi sé viure
avui mateix voldria fer-me polissó:
i, així reclòs, no sortir més a l’aire lliure
fins veure Súnion retallat a l’horitzó.
Adeu!!
novembre 12th, 2009 at 13:51
En quin lloc del Google maps el poses, Mekki? No t’oblidis de citar l’autor i de posar un enllaç amb la pàgina corresponent.
novembre 12th, 2009 at 18:36
Xairete:)
Està molt bé aquesta idea Lida!
Jo he trobat un fragment d’un Alemany “Friedrich Hölderlin” va sobre un alxipèleg traduït per Jordi Llovet.
L’arxipèlag
Digues! Atenes, ¿on és? Oh, déu carregat de tristesa!
D’aquella ciutat preferida no en queda més que les cendres
que jeuen damunt de les urnes dels mestres en ribes sagrades?
¿No en queda un senyal, cap indici, per tal que aquell que navega,
passant-hi a la vora, l’esmenti i pugui guardar en la memòria?
¿Potser no lluïen a dalt de la ciutadella, les formes
dels déus? A aquella ciutat, ¿no s’hi alçaven columnes?
Sonora, de l’àgora estant, no hi brunzia la veu ravatada
i fervent del seu poble? ¿I doncs? ¿No baixaven, amb pressa, els camins,
de portes alegres avall, cap al port que tothom beneïa?
M’ha semblat un poema preciòs i descrita d’una manera real l’imatge dels arxipèlegs que hem estat veien en el documental de classe.
M’he enamorat de Grècia, m’encantaria anar. Aveure si l’any que ve pudriem anar-hi com vas comentar jaja:)
adéeuu!
novembre 12th, 2009 at 18:51
Blau, verd i blanc els colors de Grècia i del nostre bloc! Tens raó, Irena, Grècia enamora i a veure si el nostre somni es fa realitat.
Has triat un bell poema. Ara l’hauries de posar al Mapa poètic de Grècia.
novembre 13th, 2009 at 10:44
Quina idea més maca per aprendrens la geografia grega:)
Ahir vaig estar buscant Grècia en la literatura i vaig trobar alguns fragments de novel.les molt macos, però tot i que no són poemes, podrien servir, no?
L’any que ve podriem anar de final de curs a Grècia, és preciós:)
novembre 13th, 2009 at 11:07
XAIPETE!
Vaig veure l’illa se Santorini a una pel·lícula, i des
d’aquell moment estic boja per anar-hi!
He trobat un poema preciós de Josep Piera:
ODA A SANTORINI
El oscuro placer ardiente que yo busco
por este mar de luz y de esperanzas,
placer de ser aquel niño de estrellas
que sueño de ángel un día se sintió,
me trajo aquí, cual nave a la deriva,
hasta tu puerto de escarpadas cenizas,
luna azul del Egeo, adormecido
fuego que, como el ave, renace en su inmolar.
Isla del cielo, nacida de la llama,
yerma de verde y fértil de hecatombes,
tanto te deseaba y te quería
que, antes de poseerte en tus abismos,
cual eres yo te amaba ya, hija del alba
con viñas aferradas a la vida,
riscos de hacha, playas de lava gélida,
donde, como las rocas, el hombre llora su cantar.
novembre 13th, 2009 at 11:38
Ja ens agradaria a tots! A veure si el somni es fa realitat! Quins fragments hi voldries incloure, Rebeca?
novembre 15th, 2009 at 08:56
No us perdeu el poema “Gnossiannes” de Pepita Castellví, localitzat a Cnosos (CRETA) perquè és de la guanyadora del primer premi de poesia del Certamen literari del Maresme, que es va celebrar ahir a Arenys de Munt.
L’enhorabona més sentida, Pepita, per a un premi ben merescut! Esperem més col·laboracions teves.
FELICITER!