Recreacions

A GRÈCIA:

ΚΑΘΗΜΕΡΙΟΣ ΒΙΟΣ

Un dia a l’antiga Grècia:

  • Anthea, t’estimo amiga meva
  • Corinna
  • Els bells temps d’infància
  • Records femenins
  • Sòcrates a l’àgora
  • Un amor fugaç

Mont Taíget avall

Una carta d’Anna a Juli

La nena que va voler veure el Sol d’Atenes (1a part) (2a part): Laia Muñoz Osorio

Un dia a l’antiga Grècia II:

  • La vida d’una esclava
  • La vida d’una dona grega

El guanyador de la gran cursa

El Diari personal d’una dona a l’antiga Grècia
En vers:

Oda a la dracma – Laia Muñoz Osorio

Oda a la veritat – Laia Muñoz Osorio

Nadal a l’Olimp – Laia Muñoz Osorio

Veus perdudes – Laia Muñoz Osorio

Un simposi a casa d’Aristides –Carlos Thiriet

El brindis grecIrene Ruiz

Una dona grega – Arnau Torres

A ROMA:

Llatí (ESO i Batxillerat):

La vida quotidiana a Baetulo

Un tomb per l’antiga Roma (Laura, Núria, Toni, Rebeca, Alis, Carlos, Coty, Dani, Irena, Lina, Marta, Oriol i Rabab)

Cartes des del campament

Jocs florals I
Jocs florals II
Jocs florals III

 

Clàudia i la deessa Cíbele I: L’amant

Clàudia i la deessa Cibele II: La vestal adúltera

Clàudia i la deessa Cíbele III: Una dona romana

Clàudia i la deessa Cíbele IV: L’estàtua

Clàudia i la deessa Cíbele V: El mariner

Clàudia i la deessa Cíbele VI: La Vestal Màxima

 

Fill de cadenes

La patrulla romana

Èxode

Cartes de comiat des del campament

 

Bàrcino:

De sobte, Bàrcino de Sílvia Espinach.

Tornant a un passat romà, d’Oriol S. López.

 

Recreacions hagiogràfiques (màrtirs cristians)

Jo també sóc romana! (Santa Eulàlia) – Laia Muñoz Osorio

Tatiana a la recerca de la veritat I, II, III, IV (Santa Tatiana) – Laia Muñoz Osorio

 

AL PARC DEL LABERINT D’HORTA:

SANT JORDI

Un Sant Jordi epistolar

4 thoughts on “Recreacions

  1. afrodita

    Una nena a Grècia.
    Des de que era petita sempre he estat tancada al gineceu amb la meva mare, la meva àvia i les meves germanes. Encara que a vegades, amb la excusa de ajudar a la meva mare a refrescar-se quan estava embarassada del meu germà petit, sortia al pati interior de la casa, això era un privilegi, les meves germanes no han aconseguit sortir mai. La meva mare i la meva àvia sempre ens cuidaven i ens ensenyaven des de ven petites. Recordo quan era ven petita, quan la meva mare em vestia amb el pitó i les sandàlies, i me n’anava a jugar amb unes nines fetes de drap, que feien les meves dos germanes grans mentre la meva àvia les ensenyava a cosir. Jo sempre he volgut ser com la meva germana gran, sobretot de petita que veia com la mare li ensenyava a posar-se guapa, amb el seu maquillatge, es pintava les pestanyes i es ressaltava els pòmuls, jo sempre volia ser com ella i arribar a aquella edat en que la meva mare m’ensenyes a posar-me guapa. Quan ja vaig ser lo suficient gran perquè la meva mare i la meva àvia m’eduquessin, és a dir, m’ensenyessin a cuinar, treballar la llana i el teixit, portar la casa, i quan era una mica més gran a preparar les celebracions que el meu marit desitgi en el futur i portar els esclaus, vaig deixar les nines per començar a aprendre a ser una bona esposa. Però no creieu que era gaire gran, tindria uns set anys quan ja vaig començar a ajudar a casa. Allà la meva segona germana gran ja no hi era a casa, ella ja vivia amb el seu marit des de feia un parell d’anys i des de el dia del seu casament ja no el he vit més, en canvi al seu marit el veig cada dos per tres anant a comprar quan els esclaus no van, a la caverna amb els amics…I la meva germana gran, la que des de petita he desitjar ser com ella , també es va cassar, fa ja tres anys, el seu marit va morir per una malaltia i s’ha quedat a càrrec del seu sogre, i quan el seu fill sigui lo suficient gran passarà a ser càrrec d’ell, és a dir, que tampoc la veig des de fa molt de temps. La meva mare i la meva àvia no estaven gaire contentes amb mi perquè no sem donava gaire bé portar una casa i volien casar-me el més aviat possible, així que em passava dia i nit esforçant per poder ser una bona dona grega, fins que vaig aprendre, fins i tot, a dirigir als esclaus i preparar la celebració d’un simposi per els amics del meu futur marit. Ara ja tinc catorze anys i dintre de poc, igual que les meves germanes gran em toca anar-me’n de casa, he de casar-me amb el meu futur marit, i això no passarà dintre de molt, perquè ja he tingut el plaer de conèixer al nuvi. I sincerament crec que he sigut una noia bastant afortunada, perquè de tots els homes de vint anys que he arribat a veure ell es el millor, i com tampoc podria negar a casar-m’hi amb ell perquè ho decideixen els meus pares, estic preparant el meu casament amb il•lusió, encara que em sàpiga greu deixar a la meva mare i la meva àvia soles, i sobretot deixar la meva infància enrere.

  2. Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila

  3. Joaquin

    LA VIDA EN GRECIA

    Las tardes no eran mas que
    ríos acorralados
    El sol algo mas
    que un símbolo dorado
    Ponerse a pensar en plenitud
    para dejar de callar voces
    Días con cuestiones de actitud
    Moría quien fallaba a los dioses

    Nacimientos en armonía interna
    Quien semidiós nacía
    dejaba un legado de vida eterna

    Quienes todo lo sabían
    de la filosofía vivían
    Buscando al cielo la vía
    mientras campesinos
    pensando como conseguir la comida del siguiente día

    La noche los encontraba
    a todos por igual
    desde las amistades mas fieles
    hasta el peor mal..

    Que después los dioses
    se encargaran de hacer a los malos sufrir
    eran partes de las historias
    por las cuales Grecia quería vivir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *