Empòrion l’ Atenes catalana

La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.

Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.

Moll hel·lenístic d’Empúries, s.I-II aC

Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.

La colònia dEmpòrionactualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.

Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.

Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.

També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici  destinat a les activitats comercials i socials.

Agorá i Stoá (s. II aC)

Agorá i Stoá (s. II aC)

Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.

Asklepíeion (s. II aC)

Asklepíeion (s. II aC)

Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.

A més els grecs  van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.

Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.

Factoria de salaons (s. I dC)

Factoria de salaons (s. I dC) Petita indústria on s’elaboraven conserves i salses de peix.

Serapíeion (s. I aC)

Serapíeion (s. I aC). Santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitats d’origen egipci.

Cisterna

Cisterna

Mosaic (s. II aC)

Mosaic (s. II aC). Paviment d’una sala de banquets amb inscripció en grec.

Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.

I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest artícle del Fil de les Classiques sobre Empúries ?

Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Alma Bergel

Víctor Sànchez

2 BAT Grec

27 thoughts on “Empòrion l’ Atenes catalana

  1. Zícora

    Salve.

    Felicitats pel vostre article Alma i Víctor. De fet, ja he anat unes quatre vegades juntament amb l’escola. Quan vaig anar, em va agradar molt, sobretot per la gran quantitat de runes que hi havien i que ara per ara encara es conserven restes. Al cap i a la fi, és emocionant pensar que estas trepitjant un emblemàtic lloc on antigament va estar poblat per romans.

    Vale.

  2. noradomingo

    Xaipe!
    Quin bon article Alma i Víctor!
    He tingut la oportunitat varis cops d’anar a veure auqesta ciutat i és increible en la bona forma en que es conserva. Segur que havia sigut una magnifica ciutat!!

  3. Marta Verde

    Empúries constitueix un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial. El tema d’Empúries surt a la Selectivitat 2013-2014, per tant ens interessa molts saber-ne.


    El geògraf grec Estrabó, que va escriure en època d’August, relata, en referir-se a Empúries, que “els emporitans, en un primer moment, varen ocupar una petita illa situada davant de la costa, que avui dia denominen Palaia Polis (ciutat antiga), però actualment viuen ja a terra ferma”.

    A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren i s’establiren sobre un petit poblat estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis, ocupat ja des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.

    Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes que delimitaven l’antiga línea de costa -la “terra ferma” d’Estrabó– és el que es coneix amb el nom de “Neàpolis” (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch. La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès.

    La ciutat grega estava dividida en dues parts:

    • La Paleàpolis: l’antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment. Avui el poble de Sant Martí d’Empúries, és l’únic indret d’Empúries que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l’època grega. Sembla que després de la fundació de la Neàpolis, la Paliàpolis es féu servir com a Acròpoli.
    • La Neàpolis: En aquesta part es troben els edificis més representatius de la ciutat, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l’època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s’han descobert restes d’èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N’és el principal exemple el santuari, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l’advocació d’Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d’una estàtua que s’hi va trobar. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L’àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:

    La Neàpolis consistia en un recinte emmurallat, el sud de la Neàpolis està delimitat per una muralla. La muralla es va desplaçar el segle II aC a causa de la necessitat de guanyar espai per a construir un conjunt de nous temples. La muralla que tancava la Neàpolis per l’oest, s’ha documentat l’existència d’una torre de vigilància.

    A l’espai guanyat amb l’ampliació de la muralla es construïren diverses construccions de caràcter religiós. Per exemple, el primitiu recinte d’Asclepi, del segle IV aC, es va modificar completament, i va quedar a partir d’aleshores dins els murs. L’Asklepieion era un centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi. El recinte sembla que estava compost pels tres temples, al costat hi havia unes cisternes, un pou i un edifici on els malalts rebien tractament terapèutic per part dels sacerdots.

    A mitjans del segle II aC, a Empúries es va decidir construir una plaça porticada en l’espai guanyat en desplaçar la muralla. A la zona occidental van edificar un temple consagrat segurament a Serapis.

    Per l’arribada de mercaders d’Orient van aprofitar l’existència d’una ciutat portuària, oberta a l’exterior, per establir-s’hi un empori comercial i cultural de gran influència.

    La nostre companya Xènia Serra, en el blog del seu treball de Recerca es pot trobar més informació sobre Empúries i el text esmentat anteriorment en grec.

    Nora Domingo i Marta Verde
    2n Grec

  4. Andrea Balart

    Xaipe!

    Jo vaig anar a Empúries a sisè de primaria, doncs era una excursió que es feia cada any i realment va ser una excursió que va valer la pena, ja que vem veure totes les ruïnes que tan bé es conserven, així com el museu que està allà. Del que més m’enrecordo és que hi havia la zona grega i la zona romana.

    Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Els grecs van colonitzar allà la ciutat d’Emporion, que es dedicava al comerç i va ser la colònia grega més ben conservada de la península Ibèrica.

    Crec que al mosaic de la sala dels banquets vol dir que sigui dolç estar reclinat i es refereix a la posició, reclinats als llits, en la que estaven els participants del banquet.

    Vale!

  5. Irina

    Xaipe!

    Jo també vaig anar a Empúries quan anava a l’escola i un cop amb els meus pares, quan era petita i em va agradar molt perquè totes les ruïnes es conservaven molt bé i trobaves temples, termes, cases, etc. I com que els grecs es van anar romanitzant a partir del segle III a C trobem també part de cultura romana.

    Empúries va ser la colònia grega més ben conservada a la Península Ibèrica i gràcies a aquesta colònia va entrar-hi la cultura grecoromana. Empòrion era una colònia que es dedicava al comerç però va patir una decadència amb l’enfonsament del comerç, després de les fundacions de ciutats com Tàrraco o Barcino.

    En quant al mosaic de la sala dels banquets diu “dolç estar reclinat” i feia referència a la posició en que estaven els que menjaven al banquet reclinas als llits.

    Vale!

  6. Andrea Balart

    Xaipe!

    Jo vaig anar a Empúries quan anava sisè de primaria i va ser una excursió que va valer la pena ja que vem veure les ruïnes que tan bé es conserven i el museu. Del que m’enrecordo encara és de la estatua d’Asclepi.

    Empúries és una zona molt important per a les clàssiques ja que va ser Els grecs van colonitzar aquesta zona, construint la famosa ciutat d’Emporion (la colònia grega més ben coneguda i més ben conservada de la península Ibèrica) , ciutat que es dedicava  principalment al comerç  Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Els grecs van construir la ciutat d’Empòrion, que es dedicava principalment al comerç i va ser la colònia grega més ben conservada a la Península Ibèrica.

    El mosaic de la sala dels banquets diu “és dolç estar reclinat” i fa referència a la posició, de reclinats en els llits, en que estaven els participants del banquet.

    Vale!

  7. Camila Arigón

    Empúries (en grec antic Ἐμπόριον’ “comerç”) és la colònia grega més ben coneguda i més ben conservada de la península Ibèrica. La fundació d’Empúries s’ha d’emmarcar en el context de les onades colonitzadores gregues que afectaren la Mediterrània occidental. Tenim documentada l’arribada de grecs cap al 600 aC, de procedència focea. La seva població va explotar el mar i el comerç marítim.

    El primer contacte dels navegants foceus amb el poblament indígena d’Empúries es van establir en un punt de fàcil defensa, a l’antic illot, anomenat Paleàpolis; va ser més aviat un port de comerç i d’escala. Des d’allí van iniciar els contactes comercials d’intercanvi amb la gent del país.

    A la segona meitat del segle VI aC, la ciutat ja estava força desenvolupada i s’anomenava Empòrion. Una gran muralla delimitava la ciutat. A la plaça central, l’àgora s’hi trobava el mercat i els principals edificis públics. Es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants.

    El comerç es basava en el fruit de l’explotació dels recursos agrícoles, sobretot cereals.

  8. gimenez.judit

    Xaipe!
    Moltes felicitats per l’apunt! Empúries (Ἐμπόριον’), que en grec volia dir comerç, va ser una ciutat molt important tot i que, posteriorment, Barcino i Tarraco la van substituir. Abans de l’arribada dels grecs (s. VII aC) de la Fòcea, hi habitaven els indigets, aquests vivien de l’agricultura i la ramaderia, tenien una economia de subsistència i no coneixien ni la navegació. Gràcies als colonitzadors grecs van rebre la cultura, l’urbanisme i la tècnica propis de la Fòcea i s’iniciaren a la navegació. Els grecs van fer que substituïssin les cabanyes per la polis grega i hi van construir un port. Van ensenyar-els la llengua grega i els introduïren a l’escriptura. La base de l’economia de la ciutat era el comerç marítim i, sobretot, l’exportació de cereals.
    En la meva opinió, en el que s’explica en aquest apunt es veu clarament que els grecs van ser revolucionaris en el procés d’evolució fins arribar al que som avui en dia. Mentre aquí encara vivíem com a l’edat de bronze dins de cabanyes dèbils i senzilles, i el nostre art era bàsicament rupestre, a Grècia ja havien construït temples i estàtues precioses i estaven molt més avançats. Sincerament, no hi he estat mai, però no descarto anar-hi algun dia.

  9. Clàudia Cazaux Cuberas

    Impresionant! Una de les coses més importants per mi que té Catalunya i es troba a un lloc tan bonic com Empúries, una antiga civilització que es conserva super bé a part de les de Barcino i Tarraco! Malauradament no hi he pogut entrar mai però hi he passat bastants cops per davant i sempre m’ha cridat l’atenció. Al principi hi habitaven els indigets però al segle VII a.C. van arribar els grecs i van rebre la cultura, l’urbanisme, la tècnica i van iniciar la navegació.

  10. Pingback: Edimburg: l’Atenes del Nord! | Aracne fila i fila

  11. Pingback: Empúries, la porta d’Hispània | Aracne fila i fila

  12. Pingback: Cypsela en una escultura de Carles Sentís! | Aracne fila i fila

  13. Pingback: Empúries a vista de dron | Aracne fila i fila

  14. Rafael Cantarero

    Jo no he anat mai a la ciutat d’ Empòrion. Puc dir que posteriorment va ser romana. el mosaic de la sala de banquets diu”es dolç estar reclinat”.
    Es deia l’Atenes catalana perquè era la centre de la vida econòmica, política i cultural. i sobre les polis gregues ens comenten que hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici destinat a les activitats comercials i socials. No hi he estat mai.

  15. Adrià Morales Roig

    Empúries fou una antiga colònia grega i posteriorment romana ubicada a l’extrem sud del golf de Roses. Aquesta ciutat és una zona molt important per a la cultura grega ja que va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la Península Ibèrica. Els grecs van colonitzar aquesta zona, construint la famosa ciutat d’Emporion (la colònia grega més ben conservada de la península Ibèrica) , ciutat que es dedicava principalment al comerç marítim i on actualment trobem uns grans jaciments arqueològics. Empúries es caracteritza per el seu gran comerç marítim, els seus grans vaixells, el port…
    Es diu que Empúries es l’Atenes de Catalunya per que per als grecs la ciutat catalana és com la seva primera ciutat, cultivaven, comerciaven, treballaven, ho feien tot igual que a Grècia. Les polis gregues s’hi trobaven l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat i els principals edificis públics. El mercat era l’edifici destinat a les activitats comercials i socials. Jo mai he estat a Empúries però sabent que hi han aquestes troballes arqueològiques m’encantaria anar.

  16. Víctor García García

    Mai he anat a Empúries a veure les restes romanes, però amb aquestes imatges puc veure que es conserven molt bé. L’Atenes Catalana es diu Empúries perquè els romans d’allà explotaven molt el comerç marítim, anomenat emporia i d’aquí bé el nom Empòrion (comerç).
    L’article ens explica que aquestes polis gregues vivien bàsicament de l’explotació del mar i el comerç marítim. Estaven organitzades en una societat oligàrquica i democràtica. També ens diu que com a poli grega que era, tenia la plaça central anomenada àgora on hi havien el mercat i els principals edificis públics. En aquesta poli es retia culte a Asclepi que era el déu de la medicina i la navegació. Aquesta poli va aconseguir tenir la seva pròpia moneda però va entrar en decadència per problemes mercantils i la ciutat va ser abandonada.

  17. David Álvarez

    Vaig anara a Empúries fà molt de temps i m’agradaria tornar a anar-hi ja que no en recordo molt. Mirant les fotografíes m’han tornat ganes d’anar-hi un altre cop ara que ja soc més gran.
    S’anomena Empúries, l’Atenes catalana perquè és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica. L’article ens explica què la ciutat era envoltada en una muralla per defensar-se i a partir d’aquesta teníen l’àgora on s’hi trobava el mercat i els principals edificis públics. Els ciutadans vivíen bàsicament dels comerços marítims.
    A més els grecs van introduïr les àmfores que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja, eren molt útil per transportar-les en vaixells i mantenir el contingut.
    La ciutat es veu que està molt ben conservada encara que hagin passat segles, com per exemple la fotografía del mosaic del Domus,

  18. Teresa Devesa i Monclús

    Quines imatges més evocadores, Nora i Marta, realment és un enclavament preciós i tal com ens el presenteu, encara més.
    Víctor ves en compte que t’equivoques amb la referència al romans, és l’Atenes, no la Roma, catalana…. Mira d’escriure bé també la paraula polis.
    No dubtis a tornar, David, de ben segur que t’agrada més que la primera vegada…

  19. Noa Alonso

    Salve!
    Jo mai he anat a Empúries a veure les restes romanes, però amb aquestes imatges puc veure que es conserven molt bé. L’Atenes Catalana es diu Empúries perquè els romans d’allà explotaven molt el comerç marítim, anomenat emporia i d’aquí bé el nom Empòrion (comerç).
    Aquest article ens explica que aquestes polis gregues estaven organitzades en una societat oligàrquica i democràtica, i vivien bàsicament de l’explotació del mar i el comerç marítim. També ens diu que com a poli grega que era, tenia la plaça central anomenada àgora on hi havien el mercat i els principals edificis públics. En aquesta poli es retia culte a Asclepi que era el déu de la medicina i la navegació. Aquesta poli va aconseguir tenir la seva pròpia moneda però va entrar en decadència per problemes mercantils i la ciutat va ser abandonada. Al mosaic de la sala dels banquets diu “dolç estar reclinat” i feia referència a la posició en que estaven els que menjaven al banquet reclinas als llits.

  20. Aitor

    Es un article interessant perque ens parla de com era la ciutat d’ Empúries en l’època grega i com es va fundar. Es veu l’important que eren els ports i la comunicació marítima en aquells temps per comerciar i conquerir. Aquests articles et fan veure d’un altre manera una ciutat, t’hi fixàs mes en el transfons.

  21. Nerea Pérez

    Jo vaig anar de petita una vegada a Empúries i una altra vegada aquest any amb la assignatura de llatí.Vam visitar la ciutat grega i romana.
    S’anomenava l’Atenes catalana perquè els grecs van colonitzar Empúries i és la colònia grega més ben conservada i coneguda de la Península Ibèrica.
    Les polis gregues es regien per una oligarquia dels primers fundadors i per un sistema democràtic.Empòrion estava delimitada per una gran muralla que formava part del sistema defensiu de la ciutat. També hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o “stoá” i els principals edificis públics.
    – ” Àgora”: és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat.
    – “Stoá” : era l’edifici destinat a les activitats comercials i socials.

  22. Carla Escolar Lopez

    Salve!
    Jo mai he anat a Empúries per veure les restes romanes, en canvi si que he anat a les de Tarragona (Tarraco). Penso que les restes d’Empúries es troben en molt ben conservades.
    Vivien ben comunicats amb el mar i es feia molt comerç marítim.
    S’ anomena l’Atenes catalana perquè és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.
    La ciutat era delimitada per un gran muralla que servia per a poder defensar tota la ciutat. També podem trobar llocs com l’àgora que era la plaça central on es feia vida social, política i economia.I l’stoá que era un edifici on es feien les activitats comercials i socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *