Category Archives: Grec 2n

Emporiae MMXIV A.D: Memorandum Emporiarum

Al llarg de tota la nostra estada a Empúries vaig poder fer més de 300 fotos, però després d’una acurada selecció hi ha aproximadament 100 imatges que conformen aquest fotomuntatge. 

Des de ja entono el mea culpa per la qualitat de les fotos!!

Espero que la visita us hagi agradat i que encara recordeu coses que vam veure a Empúries. Si no és així i necessiteu ajuda per fer l’exercici següent, podeu consultar la fantàstica crònica de l’Ainhoa.

Identifiqueu un mínim de 5 llocs del jaciment que apareixen en el vídeo i expliqueu-ne el que recordeu. Indiqueu el minut i segon del vídeo a què us referiu i mireu de no repetir els que s’hagin triat als comentaris anteriors.

Amar Astudillo
2.2

Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

Salvete!

Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.

A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.

Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.

Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.

El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.

En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:

  • Com ja heu vist, la visita teatralitzada. Una visita per a tota la família. Aquestes visites es fan en català. Però fa poc, aquest estiu passat, van començar a fer aquestes visites en castellà, francès, anglès, rus i italià. Si hi esteu interessats, visiteu aquest enllaç, on hi ha tota l’informació d’aquestes visites romanes.
  • Un altre tipus de visita seria la que tothom coneix, amb un guia de l’actualitat. Aquestes visites es fan en dos idiomes, en funció del grup. Per preus i horaris aneu aquí. El preu de la visita guiada i el de la teatralitzada no entren en el preu de l’entrada.
  • I si aneu una mica justos econòmicament, també ofereixen visites sense guia. Però, encara que sigui una visita sense guia o romà, també té diverses ofertes; tant per gaudir del jaciment, com per gaudir d’Empúries i la seva costa. Si voleu informar-vos sobre tarifes, horaris o transport visiteu aquest enllaç.

El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.

Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.

A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.

Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.

Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.

Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo

Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.

Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.

A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.

  • La primera es una petita Fotoguia. Una petita guia d’unes quaranta-vuit pàgines que presenta fotografies de les ruïnes d’Empúries, ordenadament, i on també es llegeix una mica d’informació, tot i que són les fotografies el que hi abunda. Comença amb la història d’Emporiae, junt amb fotografies, que després passarà a les excavacions, per continuar amb la presentació i explicació de la ciutat romana i grega i el museu, amb alguns detalls sobre les dues ciutats. A mi em sembla una guia molt pràctica i fàcil d’entendre. Explica la informació justa i necessària, i no se’n va per les branques. Les fotografies són molt atractives.
  • Després hi ha una guia mes extensa que l’anterior on hi ha també fotografies, però el que més abunda és el text. Més gruixuda que la Fotoguia, té unes cent disset pàgines que expliquen resumidament la història de tot el jaciment: des de la topografia de la ciutat fins a l’Empúries moderna, incloent-hi, és clar, les històries de la ciutat romana i grega, el municipium Emporiae i l’Empúries medieval, entre altres. És un document molt pràctic per als qui vulguin saber més sobre tot el jaciment i no hagin tingut prou amb la Fotoguia.
  • Hi ha una altra guia semblant a l’anterior, més gran però no tan gruixuda. És una guia didàctica, d’unes quaranta-tres pàgines, que primer recomana els objectius de la visita per als alumnes de primària i secundària, després exposa les dades generals (situació i accés, marc històric, itinerari…) i els recursos per preparar la visita (textos, propostes per fer abans de la visita, bibliografia…) i per últim, la informació pràctica (visites, tallers…). Aquesta guia se centra més en l’exterior de totes les ruïnes, és a dir, tot el recomanable per gaudir la teva visita al jaciment.
  • Per últim hi ha un DVD quemostra tot el que les guies anteriors posen per escrit, però encara més resumit. El déu Asclepi, en grec, o Esculapi, en llatí, déu de la medicina, relata la fundació de la ciutat grega d’Empòrion, el desenvolupament de la cultura ibèrica i l’inici de la romanització que desembocarà en la creació de la ciutat romana Emporiae. És una eina molt pràctica per a qui no li agradi gaire llegir.Ens el van mostrar a classe abans de l’excursió i va ser de molta ajuda per entendre millor la visita al jaciment. La durada del vídeo és d’uns vint-i-dos minuts.
  • Finalment, hi ha un gran llibre/guia sobre Asclepi, o Esculapi. Fora, en el jaciment, hi ha l’estàtua d’aquest déu, però només és una còpia. Dintre del museu hi ha l’estàtua original, que és més gran. Aquest llibre, d’unes dues-centes pàgines, explica la cultura i arqueologia a l’inici de l’excavació, les troballes escultòriques, els braços del déu i els peus de la deessa (restes que s’havien trobat), els dubtes sobre la identitat del déu (si l’estàtua era d’Asclepi o Serapis), Empòrion i la seva connexió amb Delos i Alexandria, i el procés de conservació-restauració de l’Esculapi. Llibre molt pràctic per qui estigui interessat en la troballa de l’estàtua i en general, en la història.

Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.

Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.

L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.

Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.

Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.

  • L’aparcament podia ser un lloc més ampli, perquè autocars i automòbils particulars puguin aparcar juntament, i no al voltant del jaciment.
  • El petit lloc de ‘restauració’ que té el jaciment hauría de ser un lloc més digne. Encara que fora de les ruïnes hi hagi restaurants, crec que guanyarien encara més amb un lloc ben atractiu per menjar.
  • El museu crec que hauría de ser més ampli, perquè la gente tingui suficient espai per veure totes les restes. I la recepció, com he dit molt abans, amb un taulell més gran.
  • Alguns rètols caldria redactar-los també en anglès.

I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

Art a l’antiga Grècia

Els conceptes principals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. L’antecedent de l’art grec és l’art etrusc, a l’actual Toscana italiana, del qual conservem informació gràcies a Vitruvi. I va influir posteriorment l’art romà, el renaixement i el neoclassicisme. Hi podem classificar tres etapes: l’arcaica, la clàssica i l’hel·lenística. L’art grec té tant escultura, com pintura, com arquitectura. Tot i que de pintura pràcticament només es conserven les que es pintaven als recipients, no és el cas de l’escultura i l’arquitectura.

En arquitectura, els edificis estaven compostos per 4 parts: el krèpis (base), la columnata (les columnes), l’entaulament (l’arquitrau i el fris) i, finalment, la coberta. Les característiques columnes podien ser d’ordre dòric, jònic o corinti. Tot i que cadascun correspon a una etapa diferent, al ser la història acumulativa podia ser que hi hagués un ordre anterior en un edifici de l’època hel·lenística per exemple. Aquí tenim els tres ordres:

A més, els grecs buscaven tanta simetria, harmonia i perfecció que van fer una sèrie de càlculs matemàtics (èntasi) perquè les columnes del Partenó des de lluny, es veiessin completament paral·leles entre elles i perpendiculars al terra, ja que l’ull humà deforma una mica la imatge. Els grecs utilitzaven únicament el sistema arquitravat.

En quant a les escultures, van començar a tenir més moviment, des d’un moviment dissimulat (a l’època arcaica) a un moviment dramàtic i molt expressiu (època hel·lenística).

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Kore Dorífor de Policlet Lacoont i els seus fills

Heus aquí una petita taula amb les característiques dels 3 períodes de l’antiga Grècia:

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Influències Egipte Autòcton Orientals
Escultura Posicions rígides Escàs moviment Màxima expressivitat i dramatisme
Arquitectura (ordre) Dòric (s. VIIa.C) Jònic (s. VI a.C) Corinti (s. IV a.C)
Temes Ofrenes a déus Ideal de bellesa Diversos
Context Imperi micènic  La polis grega  Imperi d’Alexandre el Gran

Judit Gimènez Roig, 2n Batxillerat C

Lemnos

La pel·lícula Lemnos, el primer largometratge espanyol basat en una tragèdia grega dirigida per Alejandro Lorenzo Lledó, es basa en l’obra de SòfoclesFiloctetes.Aquest projecte té com a objectiu omplir el buit del cinema espanyol quant a adaptacions de clàssics grecs, a més a més Filoctetes mai abans no s’ha dut a la gran pantalla. La intenció és fer una obra rigorosa amb els referents grecs i mitològics, allunyant-se de propostes cinematogràfiques poc fidels.

Sinopsis de Lemnos i acompanyament musical:

Podeu seguir les últimes notícies a Twitter i a Facebook!

Camila Arigón

2n Batx Grec

Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio

El passat dimarts 7 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam realitzar una sortida al jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana d’on han resorgit importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 8 a la porta de l’institut, i tot seguit, vam marxar cap a Emporiae. El viatge va ser llarg, però vam parar per fer una pausa. Allà vam esmorzar i vam descansar una mica del trajecte en autocar.

Ientaculum paratum est!

 photo IMG_0179_zps956cbb10.jpg

 Després d’unes dues hores de viatge, per fi érem intra muros.

Finalitzant el trajecte, vam anar a buscar el que seria el nostre guia. En arribar al jaciment, vam estar esperant-lo fins que va arribar. Es deia Lucius i va explicar-nos que havia ocupat càrrecs com magister, aedilis, quaestor i flamen augustalis.

El primer que ens va ensenyar en Luci va ser l’amfiteatre, on se celebraven espectacles de lluita i jocs. Recordeu quin nom llatí rebien la cacera i la lluita de vaixells que es realitzaven a l’amfiteatre?

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Al costat de l’amfiteatre vam poder veure els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus. Juntament amb això, el guia va mostrar-nos l’espai sagrat de la ciutat, anomenat pomerium. Això consistia en una mena de muralla imaginaria, o més aviat una frontera que delimitava la ciutat. 

Ja a les portes de la muralla, tots vam quedar sobtats al veure el símbol de prosperitat que utilitzaven per a protegir la ciutat. Aquest símbol estava situat al mur de la porta d’entrada. Recordeu quin era i quin origen tenia? Tenia alguna funció més?

Seguint el nostre recorregut pel jaciment, vam arribar a les tabernae, que com ja sabreu, eren una mena de botigues on es venien productes com vi i oli, i a més, també s’hi vivia. A prop també hi havia el forum, on en Luci ens va explicar que va desenvolupar la seva cursus  honorum. Una mica més endavant vam poder observar llocs com el praesidium (campament militar) i la curia (ajuntament).

 photo IMG_0226_zpsfcd032f3.jpg                     photo IMG_0214_zps0a2c06cc.jpg

 photo IMG_0240_zps033feb0d.jpg

Després de veure les botigues i d’estar al fòrum, vam continuar cap a les thermae, que eren els banys públics. El guia ens va explicar que gran part del mèrit de les termes era dels grecs, ja que com sabem, moltes coses de les quals disposaven els romans primer van ser creacions gregues. Malgrat que per entrar a les termes s’havia de pagar entrada, hi anava la majoria de la població. Disposaven de tres sales depenent de la temperatura de l’aigua: frigidarium, tepidarium i caldarium. A les termes també s’hi trobava la sudatio, que com la pròpia paraula indica, era com les nostres actuals saunes. Algú recorda com s’escalfava l’aigua?

 photo IMG_0276_zps45039f0c.jpg

No ens oblidem dels serveis públics, dels quals tenim un record divertit:

 photo IMG_0290_zpse655f4fe.jpg

Durant tota la passejada, en Lucius ens va estar parlant de casa seva. Ens deia que era un habitatge molt modern, luxós i de grans dimensions, encara que només disposava d’una sola planta. Així doncs, va ser el que vam veure seguidament.

En aquells temps qui tenia una domus pertanyia a una classe social important, ja que eren habitatges de categoria. El terra estava fet amb pedres disposades a mode de mosaic i al voltant hi havia columnes. També va explicar-nos que ell rebia clients a casa i allà feien un intercanvi de favors. Com que estàvem tots molt cansats de visitar la zona, la parada a la domus ens va servir a tots per reposar les cames. Discipuli fatigati sunt…

En aquesta fotografia ens trobàvem fent un descans a la domus d’en Lucius.

 photo IMG_0316_zps238c147b.jpg             photo IMG_0331_zps769d5352.jpg

Deixant enrere aquests espais dedicats a la vida pública, arribem a veure l’estàtua d’Asclepi, situada a la neàpolis. Asclepi va ser el deu grec de la medicina i la curació, i va ser venerat a diversos santuaris de Grècia, com el d’Epidaure on, més endavant, es va dur a terme una important escola de medicina. El déu presenta uns atributs característics, que són la serp lligada al bastó, pinyes, corones de llorer i un gos. Tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació i en particular, les plantes medicinals.

 photo IMG_0361_zpsb401ea16.jpg

Després de la visita al jaciment, vam visitar el museu d’Empúries, en qual les meves companyes ens van explicar detalladament el tema de la figura d’Asclepi, per una banda, i el sacrifici d’Ifigenia per l’altra.

A l’exposició d’Asclepi, la Marisol i l’Andrea van explicar-nos la vida d’aquest déu, tot relacionant-la amb l’estàtua trobada a Empúries. Ens van fer una gran aportació sobre aquesta divinitat i ens van proporcionar una fitxa per ampliar el nostre dossier de la sortida.

 photo IMG_0441_zps45e6d90a.jpg

Al seu torn, l’Anna i la Mònica van parlar-nos sobre el sacrifici d’Ifigenia, que juntament amb l’estàtua d’Asclepi, ha sigut una de les troballes clàssiques més importants a Empúries. Es tracta d’un mosaic que ens mostra un episodi anterior a la Ilíada i es produeix abans d’anar cap a Troia. Aquí teniu la fitxa corresponent al sacrifici.

 photo IMG_0459_zps33cc500a.jpg

Per acabar amb el tema del sacrifici, recordeu quins personatges són els que surten al mosaic?

Fotografies: Amar Astudillo

Ainhoa Astasio 2n batx.

L’Erectèon i les Cariàtides

L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.

L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).

La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de  la batalla de les Termòpiles es van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.

Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.

Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?

Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius, la primera imatge és de Londres i la segona de Chicago:

A Madrid hi ha l’edifici de les Cariàtides:

I per acabar, un exemple molt més proper, concretament a Barcelona:

Cariàtides a la Casa Rafael Puig

M’ajudeu a localitzar-ne més?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Els pigments en l’Antiga Grècia

He fet aquest apunt amb el GoogleDrive sobre la pintura a l’Antiga Grècia on s’explica com feien els pigments amb els que els grecs pintaven. Al llibre de Grec 1 (ed. Teide) a la pàgina 180 tenim un apartat on parla de la pintura de l’antiga Grècia. Ens explica que als palaus minoics les parets es decoraven amb pintures al fresc amb una fina execució i colors vius, s’hi representaven festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals… Als palaus micènics de Micenes s’han conservat algunes restes de la decoració mural però no hi havia representats els elements vegetals o animals típics de la pintura minoica. Polignot (Πολύγνωτος) va ser un dels artistes més admirats de l’antiguitat nascut a Tassos i gràcies a les seves pintures li van permetre el dret de ciutadania atenesa, no s’ha conservat cap obra d’ell però ens han arribat textos de Pausànias i de Plini el Vell i pintures de les ceràmiques.

Sabríeu aportar alguna cosa més sobre la pintura a l’Antiga Grècia? Què n’opineu? Actualment quin tipus de pintura s’utilitzen? Sabeu com es diu el vas de la diapositiva número 12?

Clàudia Cazaux
2n Batx. Grec

Què se n’ha fet del grec? (IV)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)

Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.

– És el teu – advertí l’Eulàlia

– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?

Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia

– Ets la Zícora?

– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia

– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar

– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida

– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.

La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.

– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora

– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia

Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.

– Estàs bé? – preguntà preocupada

– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora

– Què? – no ho va sentir

– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica

I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.

– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres

– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia

– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà

– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.

– Aquest – ens el mostrà

Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!

– La nostra preferida – diguérem

– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada

– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia

– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà

Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.

– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada

– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora

– Això és el que intento esbrinar

– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia

– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim

– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem

Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.

CONTINUARÀ

Sara Bernad

2n Batxillerat Humanístic