Author Archives: astasio.ainhoa

Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio

El passat dimarts 7 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam realitzar una sortida al jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana d’on han resorgit importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 8 a la porta de l’institut, i tot seguit, vam marxar cap a Emporiae. El viatge va ser llarg, però vam parar per fer una pausa. Allà vam esmorzar i vam descansar una mica del trajecte en autocar.

Ientaculum paratum est!

 photo IMG_0179_zps956cbb10.jpg

 Després d’unes dues hores de viatge, per fi érem intra muros.

Finalitzant el trajecte, vam anar a buscar el que seria el nostre guia. En arribar al jaciment, vam estar esperant-lo fins que va arribar. Es deia Lucius i va explicar-nos que havia ocupat càrrecs com magister, aedilis, quaestor i flamen augustalis.

El primer que ens va ensenyar en Luci va ser l’amfiteatre, on se celebraven espectacles de lluita i jocs. Recordeu quin nom llatí rebien la cacera i la lluita de vaixells que es realitzaven a l’amfiteatre?

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Al costat de l’amfiteatre vam poder veure els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus. Juntament amb això, el guia va mostrar-nos l’espai sagrat de la ciutat, anomenat pomerium. Això consistia en una mena de muralla imaginaria, o més aviat una frontera que delimitava la ciutat. 

Ja a les portes de la muralla, tots vam quedar sobtats al veure el símbol de prosperitat que utilitzaven per a protegir la ciutat. Aquest símbol estava situat al mur de la porta d’entrada. Recordeu quin era i quin origen tenia? Tenia alguna funció més?

Seguint el nostre recorregut pel jaciment, vam arribar a les tabernae, que com ja sabreu, eren una mena de botigues on es venien productes com vi i oli, i a més, també s’hi vivia. A prop també hi havia el forum, on en Luci ens va explicar que va desenvolupar la seva cursus  honorum. Una mica més endavant vam poder observar llocs com el praesidium (campament militar) i la curia (ajuntament).

 photo IMG_0226_zpsfcd032f3.jpg                     photo IMG_0214_zps0a2c06cc.jpg

 photo IMG_0240_zps033feb0d.jpg

Després de veure les botigues i d’estar al fòrum, vam continuar cap a les thermae, que eren els banys públics. El guia ens va explicar que gran part del mèrit de les termes era dels grecs, ja que com sabem, moltes coses de les quals disposaven els romans primer van ser creacions gregues. Malgrat que per entrar a les termes s’havia de pagar entrada, hi anava la majoria de la població. Disposaven de tres sales depenent de la temperatura de l’aigua: frigidarium, tepidarium i caldarium. A les termes també s’hi trobava la sudatio, que com la pròpia paraula indica, era com les nostres actuals saunes. Algú recorda com s’escalfava l’aigua?

 photo IMG_0276_zps45039f0c.jpg

No ens oblidem dels serveis públics, dels quals tenim un record divertit:

 photo IMG_0290_zpse655f4fe.jpg

Durant tota la passejada, en Lucius ens va estar parlant de casa seva. Ens deia que era un habitatge molt modern, luxós i de grans dimensions, encara que només disposava d’una sola planta. Així doncs, va ser el que vam veure seguidament.

En aquells temps qui tenia una domus pertanyia a una classe social important, ja que eren habitatges de categoria. El terra estava fet amb pedres disposades a mode de mosaic i al voltant hi havia columnes. També va explicar-nos que ell rebia clients a casa i allà feien un intercanvi de favors. Com que estàvem tots molt cansats de visitar la zona, la parada a la domus ens va servir a tots per reposar les cames. Discipuli fatigati sunt…

En aquesta fotografia ens trobàvem fent un descans a la domus d’en Lucius.

 photo IMG_0316_zps238c147b.jpg             photo IMG_0331_zps769d5352.jpg

Deixant enrere aquests espais dedicats a la vida pública, arribem a veure l’estàtua d’Asclepi, situada a la neàpolis. Asclepi va ser el deu grec de la medicina i la curació, i va ser venerat a diversos santuaris de Grècia, com el d’Epidaure on, més endavant, es va dur a terme una important escola de medicina. El déu presenta uns atributs característics, que són la serp lligada al bastó, pinyes, corones de llorer i un gos. Tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació i en particular, les plantes medicinals.

 photo IMG_0361_zpsb401ea16.jpg

Després de la visita al jaciment, vam visitar el museu d’Empúries, en qual les meves companyes ens van explicar detalladament el tema de la figura d’Asclepi, per una banda, i el sacrifici d’Ifigenia per l’altra.

A l’exposició d’Asclepi, la Marisol i l’Andrea van explicar-nos la vida d’aquest déu, tot relacionant-la amb l’estàtua trobada a Empúries. Ens van fer una gran aportació sobre aquesta divinitat i ens van proporcionar una fitxa per ampliar el nostre dossier de la sortida.

 photo IMG_0441_zps45e6d90a.jpg

Al seu torn, l’Anna i la Mònica van parlar-nos sobre el sacrifici d’Ifigenia, que juntament amb l’estàtua d’Asclepi, ha sigut una de les troballes clàssiques més importants a Empúries. Es tracta d’un mosaic que ens mostra un episodi anterior a la Ilíada i es produeix abans d’anar cap a Troia. Aquí teniu la fitxa corresponent al sacrifici.

 photo IMG_0459_zps33cc500a.jpg

Per acabar amb el tema del sacrifici, recordeu quins personatges són els que surten al mosaic?

Fotografies: Amar Astudillo

Ainhoa Astasio 2n batx.

El pentinat de la dona romana

Com ja sabeu, durant la sortida que vam fer a Tàrraco, al museu vam veure diverses escultures que plasmaven l’estètica que tenia la gent de l’època de l’antiga Roma. Una escultura en concret va ser “El bust d’una dona desconeguda”, que ens va cridar a tots l’atenció per la complexitat del pentinat que portava. Si no la recordeu, aquí us deixo la imatge:

 photo 166275_10201075969170664_1108113212_n_zps14d5afd8.jpg

Bust d’una dona desconeguda (Museu de Tàrraco)

Aquest bust no pertany a una dona en concret, sinó que es va trobar a una zona residencial de Tarragona.

A Roma, els pentinats de les dones anaven variant durant els segles. Una dona de l’època de la República portava un pentinat amb adorns, com per exemple, la ratlla al mig i un monyo baix; però això va anar canviant amb el pas del temps. A mesura que Roma s’anava expandint, la societat romana absorbia i adaptava molts aspectes dels pobles conquerits, en aquest cas el pentinat, ja que això forma part de la cultura.

A l’Aracne ja hi h hagut alguns articles sobre estètica i vestimentes relacionades amb l’època romana, com aquest de l’Anna Pardo, que parla sobre l’abillament a l’antiga Roma. Al bloc “Bona Dea” trobareu molta informació sobre l’abillament de la dona romana, i a l’adreça Facebook, hi ha un gran recull de bustos femenins.

Comenteu les característiques i l’estil d’aquests pentinats i tipus de vestimentes que trobareu al grup “Bona Dea”. Si trobeu algun pentinat interessant o semblant a aquest podeu posar-hi l’enllaç.

En aquest bust destaca l’elaboració i complexitat del pentinat, moltsemblant al de les efígies de Faustina la Gran, esposa d’Antoní Pius. Aquesta dependència de la moda introduïda per l’emperadriu contrasta amb la individualitat dels trets de la cara, que representen amb realisme una dona ja madura (membre, segurament, de les capes altes de la societat de Tàrraco). Aquesta figura pertany a l’època de  mitjans del segle II dC, i té unes mesures de 33 x 19 x 26,5 cm. Està feta de marbre de Luni-Carrara esculpit.

 photo 942597_10201075972410745_1719107624_n_zps3b83e738.jpg

Bust d’una dona desconeguda (vist des de darrere)

Per a la IX Magna Celebratio, les alumnes Cristina Ortiz, Andrea Ocaña (model) i Carla Pallach, alumnes de 2n de batxillerat del INS Isaac Albéniz, van voler representar aquest pentinat en una model de veritat. La Cristina, per al nostre pentinat va fer unes ones a l’aigua i trenes, motius els quals van formar part del pentinat que portava la dona a l’època imperial. Va ser un treball dificultós, i van necessitar molta paciència i ajuda, però el resultat final va ser reeixit.

El material que s’ha utilitzat per fer-lo és el següent:

  • Pinta de pues estretes
  • Pinta per a cardat de 5 pues
  • Pinta d’una pua
  • Pinta normal
  • Pinces de rulos
  • Forquilles planes
  • Forquilles de monyo
  • Laca
  • Gomina
  • Assecador
  • Metxes de cabell postís
  • Gomes petites
  • Planxa

A continuació, l’explicació de tot el procés, dut a terme per la Cristina Ortiz:

Primer, va reunir tots els clips que tenia; després va fer diverses particions de cabell. Va separar dues porcions de cabell de la part de davant per fer les ondulacions i després va començar a fer les trenes que servien per fer l’espècie de “corona” de trenes de la part de dalt. Després de fer-les, les va ajuntar i les va enganxar al costat, i alhora va passar el cabell per baix de les trenes perquè tot el cabell restant quedés a dalt d’aquestes, i així poder fer la segona part de trenes.

Darrere de la corona de trenes que havia fet al principi, va guardar un trosset de cabell per poder tapar la part on s’enganxaven les altres trenes.

Després, va unir la segona capa de trenes en forma de U, i va tapar els clips amb el tros de cabell que havia guardat anteriorment.

Finalment va ondular el cabell de la part de davant amb la tècnica d’ones a l’aigua, i va posar molta laca.

I aquí, fotografies del procés i del resultat final:

 photo 947334_10201075981410970_2099127099_n_zpseb67da56.jpg

 photo 936736_10201075978450896_169197296_n_zpsd29e4043.jpg
 photo 544072_10201075983091012_486843397_n_zps9f4f12d8.jpg
 photo 947085_10201075985651076_1966104039_n_zps24454239.jpg


 photo IMG-20130430-WA0001_zps98bcdde6.jpg


 photo IMG-20130430-WA0002_zps28a85c57.jpg

Ainhoa Astasio 4t ESO Llatí