Tag Archives: Asclepi

Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio

El passat dimarts 7 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam realitzar una sortida al jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana d’on han resorgit importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 8 a la porta de l’institut, i tot seguit, vam marxar cap a Emporiae. El viatge va ser llarg, però vam parar per fer una pausa. Allà vam esmorzar i vam descansar una mica del trajecte en autocar.

Ientaculum paratum est!

 photo IMG_0179_zps956cbb10.jpg

 Després d’unes dues hores de viatge, per fi érem intra muros.

Finalitzant el trajecte, vam anar a buscar el que seria el nostre guia. En arribar al jaciment, vam estar esperant-lo fins que va arribar. Es deia Lucius i va explicar-nos que havia ocupat càrrecs com magister, aedilis, quaestor i flamen augustalis.

El primer que ens va ensenyar en Luci va ser l’amfiteatre, on se celebraven espectacles de lluita i jocs. Recordeu quin nom llatí rebien la cacera i la lluita de vaixells que es realitzaven a l’amfiteatre?

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Al costat de l’amfiteatre vam poder veure els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus. Juntament amb això, el guia va mostrar-nos l’espai sagrat de la ciutat, anomenat pomerium. Això consistia en una mena de muralla imaginaria, o més aviat una frontera que delimitava la ciutat. 

Ja a les portes de la muralla, tots vam quedar sobtats al veure el símbol de prosperitat que utilitzaven per a protegir la ciutat. Aquest símbol estava situat al mur de la porta d’entrada. Recordeu quin era i quin origen tenia? Tenia alguna funció més?

Seguint el nostre recorregut pel jaciment, vam arribar a les tabernae, que com ja sabreu, eren una mena de botigues on es venien productes com vi i oli, i a més, també s’hi vivia. A prop també hi havia el forum, on en Luci ens va explicar que va desenvolupar la seva cursus  honorum. Una mica més endavant vam poder observar llocs com el praesidium (campament militar) i la curia (ajuntament).

 photo IMG_0226_zpsfcd032f3.jpg                     photo IMG_0214_zps0a2c06cc.jpg

 photo IMG_0240_zps033feb0d.jpg

Després de veure les botigues i d’estar al fòrum, vam continuar cap a les thermae, que eren els banys públics. El guia ens va explicar que gran part del mèrit de les termes era dels grecs, ja que com sabem, moltes coses de les quals disposaven els romans primer van ser creacions gregues. Malgrat que per entrar a les termes s’havia de pagar entrada, hi anava la majoria de la població. Disposaven de tres sales depenent de la temperatura de l’aigua: frigidarium, tepidarium i caldarium. A les termes també s’hi trobava la sudatio, que com la pròpia paraula indica, era com les nostres actuals saunes. Algú recorda com s’escalfava l’aigua?

 photo IMG_0276_zps45039f0c.jpg

No ens oblidem dels serveis públics, dels quals tenim un record divertit:

 photo IMG_0290_zpse655f4fe.jpg

Durant tota la passejada, en Lucius ens va estar parlant de casa seva. Ens deia que era un habitatge molt modern, luxós i de grans dimensions, encara que només disposava d’una sola planta. Així doncs, va ser el que vam veure seguidament.

En aquells temps qui tenia una domus pertanyia a una classe social important, ja que eren habitatges de categoria. El terra estava fet amb pedres disposades a mode de mosaic i al voltant hi havia columnes. També va explicar-nos que ell rebia clients a casa i allà feien un intercanvi de favors. Com que estàvem tots molt cansats de visitar la zona, la parada a la domus ens va servir a tots per reposar les cames. Discipuli fatigati sunt…

En aquesta fotografia ens trobàvem fent un descans a la domus d’en Lucius.

 photo IMG_0316_zps238c147b.jpg             photo IMG_0331_zps769d5352.jpg

Deixant enrere aquests espais dedicats a la vida pública, arribem a veure l’estàtua d’Asclepi, situada a la neàpolis. Asclepi va ser el deu grec de la medicina i la curació, i va ser venerat a diversos santuaris de Grècia, com el d’Epidaure on, més endavant, es va dur a terme una important escola de medicina. El déu presenta uns atributs característics, que són la serp lligada al bastó, pinyes, corones de llorer i un gos. Tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació i en particular, les plantes medicinals.

 photo IMG_0361_zpsb401ea16.jpg

Després de la visita al jaciment, vam visitar el museu d’Empúries, en qual les meves companyes ens van explicar detalladament el tema de la figura d’Asclepi, per una banda, i el sacrifici d’Ifigenia per l’altra.

A l’exposició d’Asclepi, la Marisol i l’Andrea van explicar-nos la vida d’aquest déu, tot relacionant-la amb l’estàtua trobada a Empúries. Ens van fer una gran aportació sobre aquesta divinitat i ens van proporcionar una fitxa per ampliar el nostre dossier de la sortida.

 photo IMG_0441_zps45e6d90a.jpg

Al seu torn, l’Anna i la Mònica van parlar-nos sobre el sacrifici d’Ifigenia, que juntament amb l’estàtua d’Asclepi, ha sigut una de les troballes clàssiques més importants a Empúries. Es tracta d’un mosaic que ens mostra un episodi anterior a la Ilíada i es produeix abans d’anar cap a Troia. Aquí teniu la fitxa corresponent al sacrifici.

 photo IMG_0459_zps33cc500a.jpg

Per acabar amb el tema del sacrifici, recordeu quins personatges són els que surten al mosaic?

Fotografies: Amar Astudillo

Ainhoa Astasio 2n batx.

També jo com Safo

 

Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα

καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ

νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα

Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω

SAFO

És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola. Miro les estrelles…
Les Plèiades s’encenen, surten de la nit.
La seva claror em porta a Grècia.
T’il·lumina,  Asclepi, déu de la salut.
Dins teu veig la serp, la que es cargola al teu bastó
L’aire càlid del sol omple els carrers buits
quan surts a buscar, als teus paradissos
de fulles i plantes, remeis per guarir.
Fill d’Apol·lo i de la mortal Corònide,
sempre has portat la medicina dins del cor.
Et veig, ja déu,esculpit en marbre,
fet etern el somni, fet etern l’instant.
És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola; però viatjo entre els astres
seguint sempre la melodia del estels.

Pepita CASTELLVÍ

Emporiae MMXI: El viatge d’Asclepi

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Photobucket

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea  i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la  ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van  restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una  rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat