Tag Archives: Gestió

Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

Salvete!

Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.

A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.

Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.

Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.

El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.

En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:

  • Com ja heu vist, la visita teatralitzada. Una visita per a tota la família. Aquestes visites es fan en català. Però fa poc, aquest estiu passat, van començar a fer aquestes visites en castellà, francès, anglès, rus i italià. Si hi esteu interessats, visiteu aquest enllaç, on hi ha tota l’informació d’aquestes visites romanes.
  • Un altre tipus de visita seria la que tothom coneix, amb un guia de l’actualitat. Aquestes visites es fan en dos idiomes, en funció del grup. Per preus i horaris aneu aquí. El preu de la visita guiada i el de la teatralitzada no entren en el preu de l’entrada.
  • I si aneu una mica justos econòmicament, també ofereixen visites sense guia. Però, encara que sigui una visita sense guia o romà, també té diverses ofertes; tant per gaudir del jaciment, com per gaudir d’Empúries i la seva costa. Si voleu informar-vos sobre tarifes, horaris o transport visiteu aquest enllaç.

El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.

Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.

A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.

Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.

Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.

Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo

Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.

Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.

A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.

  • La primera es una petita Fotoguia. Una petita guia d’unes quaranta-vuit pàgines que presenta fotografies de les ruïnes d’Empúries, ordenadament, i on també es llegeix una mica d’informació, tot i que són les fotografies el que hi abunda. Comença amb la història d’Emporiae, junt amb fotografies, que després passarà a les excavacions, per continuar amb la presentació i explicació de la ciutat romana i grega i el museu, amb alguns detalls sobre les dues ciutats. A mi em sembla una guia molt pràctica i fàcil d’entendre. Explica la informació justa i necessària, i no se’n va per les branques. Les fotografies són molt atractives.
  • Després hi ha una guia mes extensa que l’anterior on hi ha també fotografies, però el que més abunda és el text. Més gruixuda que la Fotoguia, té unes cent disset pàgines que expliquen resumidament la història de tot el jaciment: des de la topografia de la ciutat fins a l’Empúries moderna, incloent-hi, és clar, les històries de la ciutat romana i grega, el municipium Emporiae i l’Empúries medieval, entre altres. És un document molt pràctic per als qui vulguin saber més sobre tot el jaciment i no hagin tingut prou amb la Fotoguia.
  • Hi ha una altra guia semblant a l’anterior, més gran però no tan gruixuda. És una guia didàctica, d’unes quaranta-tres pàgines, que primer recomana els objectius de la visita per als alumnes de primària i secundària, després exposa les dades generals (situació i accés, marc històric, itinerari…) i els recursos per preparar la visita (textos, propostes per fer abans de la visita, bibliografia…) i per últim, la informació pràctica (visites, tallers…). Aquesta guia se centra més en l’exterior de totes les ruïnes, és a dir, tot el recomanable per gaudir la teva visita al jaciment.
  • Per últim hi ha un DVD quemostra tot el que les guies anteriors posen per escrit, però encara més resumit. El déu Asclepi, en grec, o Esculapi, en llatí, déu de la medicina, relata la fundació de la ciutat grega d’Empòrion, el desenvolupament de la cultura ibèrica i l’inici de la romanització que desembocarà en la creació de la ciutat romana Emporiae. És una eina molt pràctica per a qui no li agradi gaire llegir.Ens el van mostrar a classe abans de l’excursió i va ser de molta ajuda per entendre millor la visita al jaciment. La durada del vídeo és d’uns vint-i-dos minuts.
  • Finalment, hi ha un gran llibre/guia sobre Asclepi, o Esculapi. Fora, en el jaciment, hi ha l’estàtua d’aquest déu, però només és una còpia. Dintre del museu hi ha l’estàtua original, que és més gran. Aquest llibre, d’unes dues-centes pàgines, explica la cultura i arqueologia a l’inici de l’excavació, les troballes escultòriques, els braços del déu i els peus de la deessa (restes que s’havien trobat), els dubtes sobre la identitat del déu (si l’estàtua era d’Asclepi o Serapis), Empòrion i la seva connexió amb Delos i Alexandria, i el procés de conservació-restauració de l’Esculapi. Llibre molt pràctic per qui estigui interessat en la troballa de l’estàtua i en general, en la història.

Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.

Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.

L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.

Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.

Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.

  • L’aparcament podia ser un lloc més ampli, perquè autocars i automòbils particulars puguin aparcar juntament, i no al voltant del jaciment.
  • El petit lloc de ‘restauració’ que té el jaciment hauría de ser un lloc més digne. Encara que fora de les ruïnes hi hagi restaurants, crec que guanyarien encara més amb un lloc ben atractiu per menjar.
  • El museu crec que hauría de ser més ampli, perquè la gente tingui suficient espai per veure totes les restes. I la recepció, com he dit molt abans, amb un taulell més gran.
  • Alguns rètols caldria redactar-los també en anglès.

I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

Projecte de recerca de 4t de clàssiques

L’organització i continguts de la  matèria de l’ESO “Projecte de recerca”, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris d’estudi dirigits als Batxillerats, permet refermar els coneixements adquirits per l’alumnat de l’ESO en les matèries Cultura Clàssica i Llatí, i encoratjar-lo a continuar els seus estudis en el Batxillerat Humanístic.
La sistematització de la nova matèria de l’ESO, “Projecte de recerca” que aquí presento i que ha estat portada a terme durant dos  cursos 2008-2009 i 2009-2010 en el meu institut, ha d’anar molt lligada a l’estructura general del 4t d’ESO en itineraris encaminats al Batxillerat.

ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA “PROJECTE DE RECERCA”

Amb aquestes premisses i, seguint la filosofia que impregna tot el 4t d’ESO de preparar l’alumnat per al Batxillerat, la matèria “Projecte de recerca” s’hauria de fer l’últim trimestre de 4t a raó de 3 hores a la setmana, tot i que la normativa permet altres distribucions diferents. La meva proposta d’organització passa per respectar els agrupaments d’alumnes en tres itineraris, de manera que la matèria tingui tres grups d’alumnes amb un professor o professora diferent al capdavant de cadascú d’ells. D’aquesta forma, també des de “Projecte de recerca” es poden reforçar els coneixements adquirits en el si de les optatives específiques, que – com ja hem vist- són les matèries que després condicionen els itineraris dels Batxillerats.

Davant de cadascú d’aquests grups ha d’haver professorat especialista en cada itinerari: una persona del Departament d’Experimentals per al grup científic; una altra del Departament de Tecnologia per al grup tecnològic; i una tercera de l’àmbit Humanístic per al grup d’Humanitats. Aquests tres membres del professorat s’han de coordinar per preparar el desenvolupament de la matèria, proposant temes de recerca, equips de treball, els criteris d’avaluació, les exposicions orals finals, l’estructura de la memòria escrita pels equips d’alumnes…

GRUP D’ALUMNES DE 4T DE L’ITINERARI HUMANÍSTIC

És evident que el professorat especialista en llengües clàssiques compta amb el perfil òptim per poder dirigir el grup d’Humanitats; cal recordar que aquest alumnat està cursant “Llatí” com a matèria específica -tal i com hem vist abans- i que les seves recerques poden girar al voltant de la cultura clàssica per servir, per una banda, de complement als seus estudis actuals i, per l’altra, d’estímul per continuar-los en el Batxillerat d’Humanitats, cursant Llatí i Grec.
De fet, en la millor de les possibilitats, i gràcies a aquesta distribució, el professor o professora responsable del grup de 4t d’itinerari Humanístic de “Projecte de recerca” hauria de ser la mateixa persona que imparteix la matèria específica de 4t “Llatí”.
Des de la matèria “Projecte de recerca”, utilitzant la cultura clàssica com a generadora de temes de recerca per treballar en equip, podem ajudar l’alumnat a consolidar els aprenentatges assolits a la matèria de “Llatí” i a refermar els seus interessos vers al Batxillerat Humanístic.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

La normativa d’inici de curs 2008-2009 no proposava res en concret sobre el contingut de la matèria, però és evident que els tres professors de “Projecte de recerca” han de dedicar les primeres classes a ensenyar a fer recerca de manera teòrica, és a dir, a mostrar a l’alumnat les eines que li permetran saber discriminar la informació trobada en els diversos entorns (biblioteques, videoteques, hemeroteques, museus, internet…) i saber realitzar possibles treballs de camp (entrevistes, enquestes…). Igualment, com que part del procés de recerca és saber-la comunicar, també li han de dedicar un temps a assajar l’exposició oral amb ajuda de les TIC i a donar pautes per a la memòria escrita.
Una part important del contingut de la matèria són els temes pròpiament de recerca. Crec que, sempre que sigui possible, s’ha d’optar per un tema general comú als tres itineraris, al voltant del qual girin totes les petites recerques que es facin des dels diversos àmbits d’estudis. Això possibilita intercanvis d’informació entre els diversos grups i interès mutu per les recerques fetes des de punts de vista tan diferents.
En aquest sentit, la normativa del curs actual 2009-2010 per a la matèria “Projecte de recerca” és més precisa que la del curs anterior. La proposta que aquí he presentat i que vàrem portar a terme el curs passat en el meu centre s’adapta en la seva totalitat al que recullen les instruccions de principi del curs actual. Pel que fa als temes de les recerques, la nova normativa diu :
“Aquestes situacions inicials proposades a l’alumnat poden tenir un caràcter transversal però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement determinat […] el projecte de recerca es pot focalitzar en un àmbit concret del currículum.”
I més endavant afegeix, a tall d’exemple, alguns temes possibles:
“la preservació del paisatge tradicional de la comarca, el canvi climàtic, el treball infantil, la democràcia electrònica, joc net a l’esport, músiques del món, la casa del futur, publicitat i valors, la història de la localitat, consum i estalvi d’aigua, els residus urbans, creació d’una empresa, la pervivència del món clàssic, etc.”
És a dir, la proposta de la nova normativa –coincidint amb el model que aquí presento- és fer les recerques al voltant de temes generals o transversals que permeten un enfocament dins d’un itinerari d’estudis determinat.
A més a més d’aquests temes transversals que suggereix la normativa, podríem donar d’altres possibles que permeten les recerques des de qualsevol itinerari d’estudis, per exemple: l’alimentació, la salut, els espectacles, la ciutat…o d’altres temes més propers al context dels nostres alumnes, per exemple: les cultures que conviuen a l’institut, els llibres de text, el patrimoni cultural de la meva ciutat…Són, com es pot veure, prou generals com per permetre un enfocament des dels tres grups d’alumnes, segons els seus propis interessos, i, després, una posada en comú entre tots.
Em centraré ara, però, només en les recerques que pot portar a terme el grup d’alumnes de l’itinerari Humanístic que, tot i estar sotmeses a un tema general, com aquí proposo, crec que han de reforçar algun aspecte dels continguts de “Llatí” de 4t i també dels de l’optativa “Cultura Clàssica” que han cursat molts dels alumnes d’aquest grup a 3r d’ESO.
Quan relacionem entre sí els blocs de continguts d’aquestes dues matèries, podem veure que hi ha tres punts d’aspectes bàsicament lingüístics i tres, que toquen temes de cultura i civilització.

En les següents graelles he seleccionat alguns dels temes transversals proposats per la normativa actual de “Projecte de recerca” i hi he afegit d’altres semblants; he suggerit enfocaments possibles per a les recerques fetes pel grup d’alumnes de l’itinerari d’Humanitats, pensant no tant en l’originalitat d’aquestes petites investigacions com en el fet que a 4t l’important és reforçar els blocs de continguts de les matèries de clàssiques de l’ESO: en la primera graella l’enfocament dels temes incideix en aspectes lingüístics; en la segona graella, l’enfocament és sobre aspectes de cultura i civilització.

Per altra banda, hem pogut observar com, en últim lloc, la nova normativa proposava un possible tema per fer recerques que ens toca de ple, “la pervivència del món clàssic”. Això significa que, durant algun curs, la matèria “Projecte de recerca” hauria de treballar – des dels tres itineraris d’estudi- al voltant d’aquest tema transversal que, per una vegada, ens concedeix cert protagonisme, atès que fa que siguin els altres itineraris d’estudis els que hagin d’estar supeditats al nostre i no al revés. Els enfocaments des dels diferents itineraris al voltant d’aquest tema tranversal podrien ser semblants als proposats aquí:

CONCLUSIONS
La meva intenció ha estat presentar l’organització i continguts d’una matèria nova de l’ESO, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris per encaminar l’alumnat al Batxillerat, destacant les possibilitats que pot tenir aquesta matèria per confirmar l’interès de l’alumnat pel nostre àmbit de coneixement.
Una matèria com “Projecte de recerca”, interessant per ella mateixa, pot ser el pont que condueixi l’alumnat des de l’itinerari de 4t Humanístic, que ve marcat amb la matèria de “Llatí”, cap a l’estudi del Batxillerat d’Humanitats. Crec que és molt important la implicació del professorat de clàssiques en un nivell tan determinant per decidir la continuïtat dels estudis com és el 4t d’ESO.
Per últim, però, cal no perdre de vista que en aquest nivell d’estudis l’important no és tant l’originalitat de la petita investigació realitzada, sinó el que el tema escollit faciliti l’aprenentatge de les tècniques de recerca, reforci els coneixements adquirits i engresqui l’alumnat a continuar la seva formació amb estudis postobligatoris.

Ana Bistué Guardiola
Coordinadora pedagògica i professora de clàssiques
IES Joan Miró (L’Hospitalet de Llobregat)