23 thoughts on “Grec: Una llengua indoeuropea arcaica flexional

  1. camil.arigon

    El grec és una llengua flexional, ja que expressa mitjançant la flexió en el nom (declinació) i en el verb (conjugació) categories gramaticals.

    El sistema nominal és propi de noms, pronoms, adjectius (i participis) i article. S’hi diferencien les categories de cas, gènere i nombre.

    El cas és la capacitat d’expressar una funció sintàctica concreta mitjançant les terminacions dels substantius i dels adjectius, és a dir, cadascuna de les formes que pot adoptar una paraula per expressar una funció sintàctica dins una frase. Al conjunt de formes s’anomena flexió o declinació. Declinar-lo significa dir tots els casos d’un mot. En el grec hi trobem cinc casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

    De gèneres hi trobem tres: el masculí, el femení i el neutre i el nombre conserva tres nombres gramaticals: singular, plural i dual.

    El sistema verbal és pròpia dels verbs. La flexió verbal en grec depèn de les categories gramaticals següents: persona, nombre, temps, veu, mode i aspecte. S’expressen mitjançant desinències, sufixos o morfemes gramaticals afegits al tema.

    El verb conserva tres persones (1a, 2a i 3a) i de nombres hi trobem tres: singular, plural i dual. El temps pot ser present, imperfet, futur, aorist, perfet i plusquamperfet; la veu és activa o mitjana; de modes hi ha quadre: indicatiu, subjuntiu, optatiu i imperatiu; i l’aspecte expressa una característica o qualitat interna de l’acció i pot ser de tres tipus: de present, d’aorist i de perfet.

    Els mots invariables no presenten flexions, com ara les conjuncions, els adverbis, les interjeccions i les preposicions.

  2. Ariadna Ruiz

    Χαιπετε!
    El power point esta força bé, això ens ajudarà moltíssim a estudiar, moltíssimes gràcies.
    Està molt bé!

  3. Belén Cansino Hernandez

    χαιρετε!
    Bon treball Carlos! És un esquema molt pràctic i ens servirà bastant per estudiar les unitats I i II.

    Ha estat una bona explicació complementada per les aportacions de la Margalida que m’ha ajudat bastant a entendre-ho tot.

  4. Mariona Sabanés

    Χαιρετε
    Bona feina Carlos!!
    Ara ja tinc més clar l’explicació de la llengua flexionant pero encara tinc alguns dubtes. Amb aquest prezi és una manera més fàcil per poder estudiar-ho.

  5. Joan Barrabino rubio

    Molt bon treball Carlos.El treball està ben montat ja que és fàcil de comprendre i de forma senzilla.
    Felicitats!!

  6. omaima

    Carlos Thiriet bona feina encara que ara ho tenim que aprendre i aplicar les normes pero molt bona feina m’ha agradat com has fet el Prezi axí es mes fàcil de estudiar i aprendre com fer el pasat , el present i el futur.

  7. Iria Rael

    Bon treball Carles! Molt organitzat i complet gràcies a aquest prezi em queda molt més clar que el grec és una llengua flexional!!

  8. Chaymae

    χαιρετε!
    Molt bon treball Carlos, es un esquema facil i practic que ens servira molt per estudiar aquests temes.
    L’exposició ha sigut molt interrasant i entenadora.

  9. camil.arigon

    En grec clàssic hi ha cinc casos. La flexió expressa les categories morfològiques i les funcions sintàctiques per mitjà de desinències afegides a l’arrel d’un mot: el nominatiu fa la funció de subjecte o atribut, el vocatiu d’apel·lació, l’acusatiu (sense preposició) de complement directe, el genitiu (sense preposició) de complement del nom (sintagma preposicional) i el datiu (sense preposició) de complement indirecte.

  10. María Mayor

    Xaipe!

    El grec és una llengua indoeuropea i , igual que l’ indoeuropeu , és una llengua flexiva . Flexió és el conjunt de canvis que experimenta un nom o un verb per expressar unes categories diferents .

    Al conjunt dels canvis de forma ( morfològics ) que pot experimentar una arrel per expressar diverses categories gramaticals ( persona , nombre , temps , mode , gènere … ) en diem flexió. A les diferents variants que pot oferir una paraula les anomenarem casos i als morfemes els anomenarem desinències .Els models de possibles variacions que els substantius o altres paraules poden tenir en aquestes llengües es diuen declinacions . En grec hi ha tres .
    La declinació grega posseeix tres gèneres : masculí , femení i neutre , i tres nombres : singular , plural i dual ; aquest últim , que no apareix en espanyol ni en llatí , designa un grup de dues persones o de dues coses , especialment quan es considera que formen una parella natural i indissoluble ( τὼ χεῖρε = les dues mans ) , però és rar i sol substituir-se pel plural , per aquest motiu s’estudiarà de manera unitària i no en cada declinació .

  11. gimenez.judit

    El grec és una llengua flexional ja que diferencia el sistema nominal (Substantius, adjectius, pronoms, articles i participis) , que es diu que declina, del verbal (Verbs), que es diu que es conjuga. En el cas del sistema nominal, les desinències indiquen gènere (Masculí, femení o neutre), nombre (Singular, plural o dual) i cas (Nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu o datiu).
    Per altra banda, els temes i sufixos del sistema verbal expressen mode (Indicatiu, subjuntiu o optatiu) i aspecte (Present, aorist o perfet). El cas nominatiu és el propi dels subjectes o dels atributs mentre que el vocatiu ho és de les apel•lacions. Tot seguit, l’acusatiu és propi dels complements directes, el genitiu dels complements del nom i el datiu de l’indirecte
    A més, els sufixos temàtics expressen persona (Primera, segona i tercera), nombre (Singular, plural o dual), temps (Present o passat) i veu (activa o mitjana).
    Finalment, no tots els mots del grec varien, és el cas, doncs, de les conjuncions, les preposicions, les interjeccions i dels adverbis.

  12. Clàudia Cazaux Cuberas

    El grec és una llengua flexiva perquè permet diferenciar el sistema nominal, que el formen els substantius, els adjectius, els pronoms, els articles i els participis, i es separen en declinacions; del verbal, format pels verbs, aquests es conjuguen.
    Les desinències del sistema nominal indiquen el gènere (masculí, femení i neutre), el nombre (singular, plural i dual) i el cas, en total 5 (nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu). El sistema verbal té els temes i els sufixos que indiquen el mode (indicatiu, subjuntiu i optatiu) i l’aspecte (present, perfet i aorist). Cada cas del sistema nominal té diferents funcions: el nominatiu fa funció de subjecte o atribut si acompanya a un verb copulatiu; el vocatiu serveix per apel•lar, cridar a algú; l’acusatiu fa funció de complement directe; el genitiu és el complement del nom; i el datiu fa funció de complement indirecte.
    Els sufixos temàtics indiquen la persona (1a, 2a, 3a), el nombre (singular, plural i dual), el temps (present o passat) i la veu (activa i mitjana).

  13. Dani

    El grec pertany al grup de les llengües flexives. La flexió es un procediment morfològic que permet a
    una llengua expressar les funcions sintàctiques mitjançant morfemes desinencials afegits a l’arrel
    d’una paraula.
    El grec fa ús dels casos i també de les preposicions, les quals regeixen un cas determinat. Cadascuna de les diverses formes que pot tenir un nom, un article, un adjectiu o un pronom, segons la seva funció sintàctica dins l’oració, rep el nom de cas.

    En grec hi ha cinc casos, cadascun dels quals té una funció sintàctica pròpia:
    – Nominatiu per a la funció de subjecte i d’atribut. (Subj. / Atr.)
    – Vocatiu per a la funció de l’exclamació o invocació a algú.
    – Acusatiu per a la funció de complement directe (CD, OD), i de complement circumstancial de
    direcció, si porta preposició davant (CC)
    – Genitiu per a la funció de complement del nom (CN), de complement circumstancial de
    procedència si porta preposició davant (CC) i a vegades de complement de règim verbal (CRV)
    – Datiu per a la funció del complement indirecte (CI, OI), i de circumstancial d’instrument de
    locatiu si porta preposició davant (CC).
    Podem saber a quin grup pertany cada substantiu per l’ENUNCIAT: Nominatiu i Genitiu (és habitual donar només la part final del genitiu). Aquest enunciat ens permetrà deduir les desinències que s’han d’afegir a cada arrel.

  14. Roser

    El grec és una llengua flexional perquè té diferents terminacions segons el que es vulgui expressar, això succeeix tan en els verbs com en els substantius. En el cas nominal, les desinencies expressen el gènere (masculí, femení, neutre), el nombre (singular, plural, dual) i el cas (nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu). En quan al sistema verbal podem distingir dos tipus diferents de decinència, així doncs tenim per un costat els sufixos verbals, els quals s’utilitzen per aclarar el mode (indicatiu, subjuntiu, optatiu) i aspecte (present, aorist, imperfect); d’altre banda trobem els sufixos temàtics els quals expressen la persona (primera, segona, tercera), el nombre (singular, plural, dual), el temps (present, passat) i la veu (activa, mitjana). Finalment és cert que alguns mots de la llengua grega són invariables, és a dir no hi ha cap tipus de variació, aquests són els següents: les conjuncions, els adverbis, les interjeccions i les preposicions.

  15. Rebeca Barroso

    Xaipetee!!!

    El grec antic és una llengua flexiva, ja que el “sistema nominal”, format principalment pels noms, els pronoms i els determinants, està dotat d’una rica morfologia. En el cas del sistema nominal podem diferenciar el gènere, característica dels substantius, adjectius i articles que ens indica si està en masculí, femení o neutre, el nombre, és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d’elles (singular i plural), i el cas, és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase, podem diferenciar dintre dels casos: nominatiu, per a la funció de subjecte i predicat, vocatiu, per a la funció de l’exclamació a algú, acusatiu, per a la funció de complement directe (CD), genitiu per a la funció de complement del nom (CD), i però últim el datiu, per a la funció del complement indirecte (CI). Per part del sistema verbal podem diferenciar els sufixos temàtics que ens indiquen la persona, el nombre, el temps i la veu mitjana o activa, i els sufixos verbals que indiquen el mode i l’aspecte (present, imperfet i aorist).

  16. Mireia Gil Tutusaus

    El grec és una llengua flexiva, ja que es pot veure a partir de la flexió del nom i del verb les categories gramaticals. També una de les altres raons de què el grec sigui una llengua flexiva és per què, és una llengua indoeuropea i com a tal les llengües indoeuropees són flexives.
    Encara que hi ha mots invariables a la llegua grega. Aquesta no tenen cap tipus de variacions i són: les conjuncions, els adverbis, les interjeccions i les preposicions.
    En el sistema nomina hi ha: Substantius, adjectius(i participis), pronoms i articles. Aquest estan indicant el gènere(masculí, femení o neutre), el cas(nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu)i el nombre(singular plural o neutre).
    En el sistema verbal hi ha dos tipus de desinència diferents:
    -Els sufixos verbals: són el que s’utilitzen per aclarir el mode(indicatiu, subjuntiu, optatiu) i l’aspecte(present, aorist, imperfet)
    -els sufixos temàtics: són els que expressen la persona, el temps, la veu i el nombre

  17. falcon.ana

    Xaipete!

    El grec clàssic, com a llengua d’origen indoeuropeu, és una llengua flexiva. Això vol dir, bàsicament, que les paraules poden tenir sufixos i desinències que canvien la seva categoria gramatical, en gènere, nombre, etc… Les seves formes nominals posseeixen un sistema flexiu pel qual a una mateixa arrel o tema se li afegeixen diferents terminacions o casos per marcar les funcions sintàctiques de les paraules dins la frase.
    Mitjançant aquest tipus de flexió, les paraules van canviant les seves terminacions segons compleixen funció de:
    – Subjecte i predicat (Nominatiu)
    – Exclamació a algú (Vocatiu)
    – Complement Directe (Acusatiu)
    – Complement del nom (Genitiu)
    – Complement Indirecte (Genitiu)
    En el sistema verbal podem diferenciar:
    – Els sufixos temàtics (ens indiquen la persona, el nombre, el temps i la veu mitjana o activa)
    – Els sufixos verbals (ens indiquen el mode i l’aspecte (present, imperfet i aorist)).

  18. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    Per a respondre a la pregunta “És el grec una llengua flexiva?”, primer s’ha d’explicar en què consisteix una llengua d’aquesta índole. Com a característica principal, les paraules que la constitueixen sofreixen canvis mitjançant els morfemes (nombrant-se flexió nominal), depenent dels seus significats dintre de les oracions, ja siguin gramaticals o sintàctics. D’aquesta forma, expressen les seves funcions i concordances, però sense necessitar el context de la oració, doncs les seves desinències ja mostren, en la majoria de casos, quin tipus de paraules (categòricament parlant) són.

    Per altra banda, aquests canvis en les desinències també afecten als verbs, denominant-se flexió verbal. Així, els canvis morfològics determinen el mode, temps, persones, etc, dels verbs. Aquestes variacions prenen el nom de conjugació.

    Per acabar, les llengües flexives també tenen paraules invariables, fent referència a qualsevol cadena de morfemes que no experimenten ningun tipus de flexió, pel qual no sofreixen canvis en les desinències, són invariables. En el grec, aquesta categoria de paraules està formada per les conjuncions, els adverbis, les interjeccions i les preposicions.

  19. Carlos Thiriet

    Χαιρετε,
    El grec, de la mateixa manera que el català o el castellà (ja que la gramàtica d’aquestes llengües deriva de la grega), és una llengua flexiva. Això no és rés més que l’ús de desinències al final de cada nom o verb que marquen el gènere, nombre o fins i tot el temps. Les desinències es posen seguint el model de les declinacions, en el cas del nom, i de les conjugacions, en el cas del verb. Podem diferenciar dos sistemes:
    – El sistema nominal, en el qual les desinèncias expressen el gènere, nombre o cas del sustantiu, adjectiu, pronom o article.
    El gènere pot ser masculí, femení o neutre (a les llengues que parlem no existeix el neutre); el nombre singular, plural o dual; el cas es regeix per la funció sintàctica que faci el mot en l’oració, nominatiu (subjecte), vocatiu (imperatiu), acusatiu (CD), genitiu (CN) i datiu (CI).
    – El sistema verbal es regeix per les conjugacions, i les seves desinències o sufixos podem ser verbals, que expressen el mode i aspecte, o temàtics, que expressen persona, nombre, temps i veu.

    Així doncs, el grec, al igual que la resta de llengües indoeuropees, es caracteritza per ser una llengua flexional, i això fa que sigui molt complexa i difícil d’aprendre, però si superem el grec segur que podrem aprendre qualsevol altra llengua flexiva.

  20. Marc Arquillo Quintana

    El grec, a l’igual que altres llengües derivades de la llengua indoeuropea, és una llengua flexiva; expressa una sèrie de categories gramaticals a partir de la flexió en el nom anomenada com a declinació i en el verb anomenada com a conjugació. A partir de l’ús de desinències al final de cada nom o verb podem identificar el gènere, temps o nombre corresponent a cada paraula. Hi podem distingir dos sistemes, el sistema nominal i el sistema verbal.
    -En el sistema nominal la desinència indica gènere (masculí, femení o neutre), cas (Nominatiu, Vocatiu, Acusatiu, Genitiu i Datiu) o nombre (singular o plural) de substantius, pronoms, adjectius o articles. Cal remarcar que en la llengua catalana i castellana no existeix el neutre.
    – En el sistema verbal la flexió verbal o conjugació varia segons les categories gramaticals següents: persona (primera: jo, segona: tu o tercera: ell), nombre, temps (present imperfet, futur…), veu (activa o mitjana), mode (indicatiu, subjuntiu, optatiu i imperatiu) i aspecte (present, aorist i perfet).
    En la llengua grega, les preposicions, els adverbis, les conjuncions i les interjeccions no experimenten una flexió en la seva desinència, per la qual cosa són invariables.

  21. Abigail.dina

    Molt bon apunt!
    El grec com altres llengües com per exemple ,el llatí,el sànscrit o el gòtic,són derivades de l’indoeropeu,i per tant podem dir que el grec és una llengua flexional ,això significa que,expressa mitjançant la flexió com bé diu la paraula ,aquesta flexió l’expressa en el nom(declinació)i en el verb (conjugació)una sèrie de categories gramaticals .S’ha de dir que en grec el sistema de verbal i el nominal funcionen per separat .Resten al mare de la flexió el mots invariables o no flexibles,como poden ser les conjuncions ,el adverbis…Podem fer distinció entre:Mots no flexibles i mots flexibles .
    En grec podem trobar “el cas”,que ho podem definir como la capacitat d’expressar una funció sintàctica concreta mitjançant les terminacions dels substantius i dels adjectius,és a dir s’anomena cas cadascuna de les diferents formes que pot adoptasr una paraula per expressar una fnció sintàctica dins una frase.
    El grec clàssic té cinc cassos:nominatiu,vocatiu ,acusatiu,genitiu i datiu.Tot i que abans hi havia altres.Cadascún d’aquests casos tenen una funció determinada i es declinan d’na manera diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *