Lemnos

La pel·lícula Lemnos, el primer largometratge espanyol basat en una tragèdia grega dirigida per Alejandro Lorenzo Lledó, es basa en l’obra de SòfoclesFiloctetes.Aquest projecte té com a objectiu omplir el buit del cinema espanyol quant a adaptacions de clàssics grecs, a més a més Filoctetes mai abans no s’ha dut a la gran pantalla. La intenció és fer una obra rigorosa amb els referents grecs i mitològics, allunyant-se de propostes cinematogràfiques poc fidels.

Sinopsis de Lemnos i acompanyament musical:

Podeu seguir les últimes notícies a Twitter i a Facebook!

Camila Arigón

2n Batx Grec

8 thoughts on “Lemnos

  1. Zícora

    Salve!

    Jo segueixo totes les noticies d’aquesta pel·lícula a través de Facebook! El cert és que tinc ganes de veure-la. No sé per què, però malauradament els films ambientats en la mitologia grega mai acaben de ser fidels als textos originals. D’aquesta manera només aconsegueixen confondre al públic. Crec que tots els directors que produeixen pel·lícules sobre romans haurien de fer com Lledó.

    Vale!

  2. Carlos Thiriet

    Χαιρετε,
    La veritat és que no havia escoltat molt sobre aquesta pel·lícula, però ara tinc ganes de veure-la i crec que la descarregaré quan pugui.

  3. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    Em sembla una gran idea per part del cinema espanyol fer una pel·lícula basada en una de les tragèdies de Sòfocles la veritat. Espero que estigui bé i si puc ja la miraré en algun motiu.

  4. Paula Cortés

    Χαιρετε,
    Quina bona idea fer aquesta pel·lícula per omplir el buit del cinema espanyol quant a adaptacions de clàssics grecs!

    L’argument d ela pel·lícula es el següent: Odisseu i Neoptòlem viatgen l’illa de Lemnos al desè any de la guerra de Troia. L’objectiu dels dos personatges és aconseguir la decisiva intervenció de Filoctetes, l’amo de l’arc d’Heracles. Neoptòlem, renunciant al seu honor i justícia, utilitza l’engany i l’astúcia per robar l’arc, infligint la seva ànima a una ferida inesborrable.

    L’autor de l’obra original és Sòfocles (Σοφοκλῆς). Va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l’antiga Atenes, juntament amb Esquil i Eurípides. Cronològicament, va viure entre els dos i, segons la Suda bizantina, va ser autor d’unes 123 obres, entre les quals hi ha tragèdies de la importància i influència d’Èdip rei i Antígona. De tota la seva producció literària, només es conserven set tragèdies completes, les quals són d’importància cabdal per al gènere.
    Va tenir una llarga vida, ja que va morir quan comptava gairebé noranta anys, i la seva existència va coincidir amb el període d’esplendor d’Atenes.

    Es basa en el personatge mitològic Odisseu.
    Odisseu va ser el rei d’Ítaca, marit de Penèlope i pare de Telèmac. Es caracteritza per la seva intel·ligència en el camp de batalla, la seva astùcia i el do per la manipulació i l’engany.
    Es estavellar la guerra de Troia va trencar el jurament de solidaritat amb Grecia i va intentar ocultar-se fingint que era un boig, però va ser descobert i obligat a tornar.
    Lluita durant deu anys a Troia i torna a Ítaca amb la seva dona.
    És també protagonista d’altres obres, com ara, L’Odissea, que narra les aventures que va viure durant la seva tornada a Ítaca. Nosaltres vam llegir una adaptació molt bona, anomenada “Les aventures d’Odisseu”.

  5. Raquel Martínez

    Xaipete!

    Em sembla molt original i una molt bona idea, ja que aquesta obra “Filoctetes” de Sófocles, com s’esmenta en l’article, mai s’havia traspassat a la gran pantalla.
    – Sófocles(495a.C.-406a.C.) va ser un poeta tràgic grec. A l’any 468 a.C. va començar a fer-se conegut com a autor tràgic al guanyar a Esquil en el concurs teatral que es celebrava anualment a Atenes durant les dionísies.
    Va arribar a escriure 123 tragèdies per a festivals, els quals va guanyar 24. Dins de la seva gran producció, actualment només es conserven set tragèdies senceres: “Antígona”, “Edipo Rei”, “Áyax”, “Las Traquinias”, “Filoctetes”, “Edipo en Colona” i “Electra”.
    – L’obra en qüestió gira en torn al personatge mitològic Filoctetes. És un dels molts herois de la mitologia grega. Va ser fill del rei Peant de Melibea, en Tessàlia i Metone. Ell era famós pel seu arc i les seves fletxes, objectes que els havien sigut entregats per Hèracles. Va ser un dels pretendents d’Helena de Troia, abans que es casi amb Menelau.
    Encara que va partir amb les naus gregues cap a la Guerra de Troia, com a conseqüència d’una mossegada d’una serp, va ser abandonat a l’illa de Lemnos per consell d’Odisseu. Va passar quasi deu anys allà. Una vegada els grecs atrapen a l’endeví Heleno, aquest els hi diu que només amb l’arc d’Hèracles prendran possessió de Troia. Llavors Odisseu i Neoptolemo decideixen anar a l’illa de Lemnos per agafar l’arc i l’armadura d’Odisseu. Allà, ells prenen les armes de les mans de Filoctetes, encara que ell es nega a entregar-les. Finalment apareix Hèracles, el qual ordena a Filoctetes que es presenti a la Guerra de Troia per recuperar la salut i la seva glòria.

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Gràcies, Camila, per compartir aquesta notícia. Com les companyes que han comentat anteriorment, penso que és una bona notícia que aquesta pel·lícula tiri endavant. Esperem que arribi a bon port!

  7. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    L’article de Camila Arigón ens presenta la pel·lícula Lemnnos, d’Alejandro Lorenzo Lledó, basada en la tragèdia de Sòfocles, Filoctetes. Estic d’acord amb les companyes que és una bona iniciativa que el cinema porti a la pantalla gran les obres clàssiques, especialment les tragèdies, que capten fàcilment l’atenció del públic. Ja en la seva època, les obres tràgiques utilitzaven la font del mite per aproximar-se als espectadors, ja que aquests coneixien les històries i els personatges mítics.

    Sòfocles va ser un autor tràgic grec del segle V aC. Amb Èsquil i Eurípides, és considerat un dels tres grans dramaturgs de l’antiga Atenes. Sòfocles va escriure més de cent obres, però només se’n conserven set de completes. La seva obra va renovar el gènere tràgic. L’autor de l’Antígona introduí un tercer actor en la trama de l’argument, que va reduir el pes del cor. També va trencar amb el costum de les trilogies, que havia imposat Èsquil; així, les obres de Sòfocles tenien independència les unes respecte de les altres. Finalment, tot i que segueix tractant els temes tràgics per excel·lència, la religió i la moral, també introdueix els conceptes de la voluntat, la decisió i el destí individual, tal com podem observar en Antígona. No oblidem, d’altra banda, que l’autor d’Antígona va crear la tragèdia Èdip rei, tan important en el segle XX, a partir de les teories de Freud.

    El tema central de l’obra Filoctetes, reelaborada en la pel·lícula de Lorenzo Lledó, és l’estratègia d’Odisseu i de Neoptòlem per aconseguir que l’arquer aqueu, amb la seva armadura, donació d’Hèracles, es dirigís cap a Troia per ajudar els grecs. Segons la predicció de l’endeví Hèlenos, aquesta era l’únic camí cap a la victòria que tenien els aqueus.

    La pel·lícula té, com a subtítol, “La tragedia del engaño”. I és que, a partir de l’arribada dels dos companys, Odisseu i Neoptòlem, a l’illa de Lemnos -on fa temps va ser abandonat Filoctetes, per culpa de la mossegada d’una serp al peu, que el va deixar esguerrat i malferit-, comencen les argúcies per aconseguir l’armadura d’Hèracles, tot enganyant l’heroi de Lemnos. Ja sabem que Odisseu és un personatge hàbil i enginyós. En aquesta ocasió, és ell qui empeny el jove Neoptòlem a prendre-li les armes a l’heroi dànau, convencent-lo que el retornarà a Grècia. La consciència i el sentit de la justícia de Neoptòlem el fan dubtar dels seus actes, i el pla no es pot executar com Odisseu havia previst. Tanmateix, en l’últim moment, el mateix déu Hèracles suggereix a Filoctetes d’anar a Troia. Finalment, l’heroi participa en la guerra i, amb el seu arc mata Paris, fill de Príam.

    Χαίρετε!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *