Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

Salvete!

Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.

A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.

Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.

 photo IMG_0315_zpsf2ff0a0b.jpg

Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.

El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.

En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:

  • Com ja heu vist, la visita teatralitzada. Una visita per a tota la família. Aquestes visites es fan en català. Però fa poc, aquest estiu passat, van començar a fer aquestes visites en castellà, francès, anglès, rus i italià. Si hi esteu interessats, visiteu aquest enllaç, on hi ha tota l’informació d’aquestes visites romanes.
  • Un altre tipus de visita seria la que tothom coneix, amb un guia de l’actualitat. Aquestes visites es fan en dos idiomes, en funció del grup. Per preus i horaris aneu aquí. El preu de la visita guiada i el de la teatralitzada no entren en el preu de l’entrada.
  • I si aneu una mica justos econòmicament, també ofereixen visites sense guia. Però, encara que sigui una visita sense guia o romà, també té diverses ofertes; tant per gaudir del jaciment, com per gaudir d’Empúries i la seva costa. Si voleu informar-vos sobre tarifes, horaris o transport visiteu aquest enllaç.

El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.

Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.

A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.

Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.

 photo IMG_0404_zpsb6b6e612.jpg

Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo.

Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.

 photo IMG_0457_zps1f6f6863.jpg

Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.

A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.

  • La primera es una petita Fotoguia. Una petita guia d’unes quaranta-vuit pàgines que presenta fotografies de les ruïnes d’Empúries, ordenadament, i on també es llegeix una mica d’informació, tot i que són les fotografies el que hi abunda. Comença amb la història d’Emporiae, junt amb fotografies, que després passarà a les excavacions, per continuar amb la presentació i explicació de la ciutat romana i grega i el museu, amb alguns detalls sobre les dues ciutats. A mi em sembla una guia molt pràctica i fàcil d’entendre. Explica la informació justa i necessària, i no se’n va per les branques. Les fotografies són molt atractives.
  • Després hi ha una guia mes extensa que l’anterior on hi ha també fotografies, però el que més abunda és el text. Més gruixuda que la Fotoguia, té unes cent disset pàgines que expliquen resumidament la història de tot el jaciment: des de la topografia de la ciutat fins a l’Empúries moderna, incloent-hi, és clar, les històries de la ciutat romana i grega, el municipium Emporiae i l’Empúries medieval, entre altres. És un document molt pràctic per als qui vulguin saber més sobre tot el jaciment i no hagin tingut prou amb la Fotoguia.
  • Hi ha una altra guia semblant a l’anterior, més gran però no tan gruixuda. És una guia didàctica, d’unes quaranta-tres pàgines, que primer recomana els objectius de la visita per als alumnes de primària i secundària, després exposa les dades generals (situació i accés, marc històric, itinerari…) i els recursos per preparar la visita (textos, propostes per fer abans de la visita, bibliografia…) i per últim, la informació pràctica (visites, tallers…). Aquesta guia se centra més en l’exterior de totes les ruïnes, és a dir, tot el recomanable per gaudir la teva visita al jaciment.
  • Per últim hi ha un DVD quemostra tot el que les guies anteriors posen per escrit, però encara més resumit. El déu Asclepi, en grec, o Esculapi, en llatí, déu de la medicina, relata la fundació de la ciutat grega d’Empòrion, el desenvolupament de la cultura ibèrica i l’inici de la romanització que desembocarà en la creació de la ciutat romana Emporiae. És una eina molt pràctica per a qui no li agradi gaire llegir.Ens el van mostrar a classe abans de l’excursió i va ser de molta ajuda per entendre millor la visita al jaciment. La durada del vídeo és d’uns vint-i-dos minuts.
  • Finalment, hi ha un gran llibre/guia sobre Asclepi, o Esculapi. Fora, en el jaciment, hi ha l’estàtua d’aquest déu, però només és una còpia. Dintre del museu hi ha l’estàtua original, que és més gran. Aquest llibre, d’unes dues-centes pàgines, explica la cultura i arqueologia a l’inici de l’excavació, les troballes escultòriques, els braços del déu i els peus de la deessa (restes que s’havien trobat), els dubtes sobre la identitat del déu (si l’estàtua era d’Asclepi o Serapis), Empòrion i la seva connexió amb Delos i Alexandria, i el procés de conservació-restauració de l’Esculapi. Llibre molt pràctic per qui estigui interessat en la troballa de l’estàtua i en general, en la història.

Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.

Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.

L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.

Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.

Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.

  • L’aparcament podia ser un lloc més ampli, perquè autocars i automòbils particulars puguin aparcar juntament, i no al voltant del jaciment.
  • El petit lloc de ‘restauració’ que té el jaciment hauría de ser un lloc més digne. Encara que fora de les ruïnes hi hagi restaurants, crec que guanyarien encara més amb un lloc ben atractiu per menjar.
  • El museu crec que hauría de ser més ampli, perquè la gente tingui suficient espai per veure totes les restes. I la recepció, com he dit molt abans, amb un taulell més gran.
  • Alguns rètols caldria redactar-los també en anglès.

I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

14 thoughts on “ Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

  1. Teresa Devesa i Monclús

    La Marina és molt indulgent amb vosaltres, estimats alumnes, i només us ha demanat un comentari general, però la seva feina és tan detallada i documentada (en paper i telemàticament) que paga la pena que us la mireu amb atenció. Digueu-nos el vostre parer de cadascun dels apartats de l’article, destacats amb negreta. Coincidiu amb la seva descripció i valoració? Considero que qualsevol suggeriment de millora també pot ser ben rebut pels encarregats de l’excavació a qui enviarem els enllaços un cop acabats tots els articles.
    Felicitats Marina, al final d’una tasca intensa, els resultat és molt complet i original!

  2. Zícora

    Salve!

    Un apunt molt ben redactat. En dues ocasions he anat a Empúries amb l’escola. M’agrada molt aquest lloc i opino que el que resta d’ell, s’hauria de conservar i cuidar de la millor manera possible. Gràcies a la minuciocitat de l’escrit i les fotografies, penso que fins i tot l’article pot servir a la gent de guia turística quan el vulgui visitar.

    Vale!

  3. munyoz.andrea

    Salve!
    Jo coincideixo en tots els punts que ens explica la Marina.
    Primerament el guia em va semblar simpàtic però de vegades sortia bastant del seu paper per fer-nos bromes comparant com viva ell antigament , amb la nostra actualitat. Des del meu punt de vista crec que aquest tipus de guia és l’ideal per nens més petits ja que poden estar més atents. A més a més vaig trobar a faltar una explicació més detallada de la “domus” i les seves parts.

    Vull felicitar a la Marina perquè ha fet una bona tasca investigant tot el que tenia el seu abast. Jo no vaig veure el tríptic però sembla una bona idea per la gent que no vol contractar un guia. La idea de fer les visites guiades en diferents llengües es una eina per guanyar turistes, cada vegada més van ampliant els idiomes i no només fan aquesta visita en anglès.

    Especialment del museu no tinc res a dir perquè només vaig fer una petita exposició sobre Asclepi. La sala on era l’estàtua d’Asclepi em va semblar bastant gran i apropiada. D’una banda teníem l’estàtua, apartada de les explicacions i la serp.
    Això si,la meva companya i jo no vam poder visitar res més perquè tots anàvem justos de temps, però cal dir que em vaig quedar amb ganes de veure l’exposició de la Mònica i l’Anna.

    A l’hora de dinar, el dia abans de la sortida nosaltres ja vam planejar que faríem i vam decidir fer una mena de pícnic a prop de Sant Martí d’Empúries. No m’hi vaig fixar en el bar però per el que he llegit no sembla gaire atractiu. Segurament si hi hagués qualitat-preu,molta gent aprofitaria la visita i també es quedaria a dinar o berenar.

    Aquesta sortida m’ha permès aprendre els orígens d’aquesta ciutat i sobretot aprofundir en la cultura romana i grega.
    Tornaré a visitar Empúries amb la meva família, així que la pròxima vegada que hi vagi possiblement la guia seré jo.

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Zícora, ens agrada que trobis útil les explicacions de la Marina. Tant de bo hi poguéssim anar alguna vegada amb els companys de Premià! Records i veure si ens tornem a veure a la Magna.
    Andrea, m’agrada aquesta idea que apuntes de ser tu la guia per a la teva família. Si ho fas, sentiré com a assolits un dels objectius de l’assignatura: que feu vostre el llegat clàssic i l’incorporeu al vostre bagatge cultural personal. No oblidis aturar-te a la sala d’aquest vell personatge barbut que tan bé coneixes a hores d’ara.

  5. Montserrat Bach

    Salve!
    Un article molt interessant, Marina, i molt ben treballat!
    Tens raó quan apuntes les mancances que té el jaciment a l’hora de rebre els visitants, tan en l’aparcament com a la recepció. Són coses que ja haurien d’estar més a punt, però que tal com vam veure l’edifici està en obres i la crisi ha aturat la seva habilitació.
    Esperem que en visites futures puguem gaudir d’una recepció i uns espais més adequats als visitants.

  6. Alba Garcia i Marçal Garcia

    Salve!
    Molt bon article, Marina! Nosaltres sí que hem tingut l’oportunitat de visitar les ruïnes d’Empúries. La visita ens va semblar molt interessant ja que a quart vam treballar aquest tema i va estar bé per aprofundir i refrescar la memòria en aquesta visita, per tant sí, ens va encantar. Ens sembla fascinant que després de tants segles encara puguem apreciar com van viure els romans a la seva època i a més en tinguem proves.
    Aquesta visita va ser extraordinària i difícil d’oblidar, sobretot si pensem que el nostre guia era l’únic que anava disfressat i explicava la història en primera persona. Això va fer que hi poséssim més interès i encara recordem aquesta excursió el dia d’avui.

    Vale!

  7. Mónica Martínez

    Salve!!

    Bona feina Marina!! Si que he anat a les ruïnes d’Empúries, i no només quan hi hem anat aquest any amb l’escola, recordo haver-hi estat fa uns anys amb la meva família! També estic d’acord amb tot el que has dit en l’article, i la visita em va agradar molt tot i que com hem dit ja alguns cops, el guia romà no es que deixes en gaire bona posició als grecs i això a mi i a les meves companyes de grec no ens va agradar massa però entenc que coma fiel romà era la seva tasca ήήήήήή

    Vale!

  8. Amar Astudillo

    A mi personalment em va agradar molt. Visitar aquestes ruines em va traslladar als temps dels romans i em va facilitar el poder imaginar-me com vivien allá.
    Crec que tots les estancies estan ben cuidades. Malgrat que hi hagi molt excavat encara falta molt més per descubrir i mai saps que et pots trobar. Penso que s’hauria d’invertir molts més diners en aquest ámbit, ja que ens permet coneixer moltes coses dels nostres avantpassats.

  9. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!
    L’autora d’aquest article que versa sobre la gestió turística d’Empúries és la Marina Ruiz. L’estructura d’aquest és la següent: Salutació en llatí, presentació general, aspectes generals de la visita, tipus de guies, retolació i informació, museu, informació que es dóna en el museu, pàgina web i menjar, aparcament i suggeriments i/o propostes constructives. El guia va saber situar-se en la pell d’un romà de fa més de 2000 anys. Si ens fan creure que ens traslladen amb una màquina del temps i ens diuen que el guia és un veritable romà, m’ho crec.
    Pel que fa a la qüestió de les visites turístiques, penso que es podria ampliar l’oferta lingüística: no seria sobrer que també hi hagués una visita teatralitzada en alemany i fins i tot en xinès i japonès. El mateix es pot aplicar a la retolació. Jo crec que el museu era massa petit, no només pel que fa a l’espai sinó també a l’exposició de peces. Caldria ampliar-lo bastant i dotar d’un espai propi els restauradors de mosaics, perquè poguessin treballar amb més material i amb més intimitat. Per a qualsevol persona mínimament interessada en la història, la cultura clàssica, el llatí o el grec, la visita és obligada, ja que amplia el nostre coneixement sobre l’Edat Antiga a Catalunya i les relacions entre ibers, grecs i romans. Si es té temps, s’hauria de dedicar una estona a llegir les guies i a escoltar el vídeo que hi ha el museu, ja que la lectura
    i l’atenció a aquestes explicacions proporcionades del museu contribueixen a aprofundir el nostre coneixement sobre un moment tan crucial de la història de la Península Ibèrica, Focea i Roma es van creuar ad infinitum. La pàgina web és bastant completa. Tot i això, a mi m’agradaria que s’accelerés el ritme de les excavacions a Empúries, ja que avui gran part de l’antiga ciutat es troba al subsòl. Recordem que és molt important per a un país saber els seus orígens i la seva història més enllà de “la guerra de Cuba”. Algú va dir que si volies conèixer el futur, havies d’estudiar el passat. Convindria que mai no passéssim per alt aquesta expressió tan sàvia.
    Pel que fa al restaurant opino que, si es volgués augmentar l’afluència turística a Empúries, hi ajudaria el fet que el jaciment tingués un bon restaurant (que no bar) amb tots els ets i uts. M’explico: s’haurien d’oferir plats de qualitat a un preu assequible.
    Per altra banda, el fet que l’aparcament no disposi de prou espai desincentiva possibles visitants a entrar a Empúries. Està bé que hi puguin aparcar autocars però s’hauria d’augmentar l’oferta per a vehicles privats.
    Una manera d’augmentar els ingressos és oferir sempre les màximes comoditats al turista i a un preu raonable.
    Χαίρετε!

  10. Teresa Devesa i Monclús

    Has fet una anàlisi molt detallada de la teva visió del tema que presenta la Marina, amb llatinisme inclòs, així m’agrada!
    Sobre l’espai d’acollida, fixa’t en el comentari de la Montse, on us fa veure que l’edifici de l’entrada és un nou centre de visitants, però les obres van lentes, com lentes van també les excavacions arqueològiques. Els que s’hi dediquen ja saben que no s’hi valen les presses, tenen clar el “Festina lente” que tant t’agrada.

  11. Anna Ferrón

    Salvete!!

    Personalment a la meva família els hi agrada molt anar a visitar els jaciments, les ruïnes, i Empúries ha estat una de ls que més hi he anat, uns quatre cops que recordi jo ben bé. Un cop amb els meus pares tindria jo uns set anyets ,també dos anys desprès amb els meus tiets per què la meva cosina petita volia veure-les. Anys més tard amb l’antiga escola on jo anava. Però la sorpresa va ser quan ens van dir que tornariem a anar a 2n de Batxillerat quina il·lusió, és un lloc tant interessant que m’encanta.

    Mai havia vist que la visita guiada poguès ser amb un personatge que ens representès com es vivia allà, explicant-nos-ho en primera persona. La veritat es que el Lucius, es pasava una miqueta amb els grecs, deixant als romans per sobre d’aquests, fet que va fer que les gregues estiguèssim ràpides en dir que allò no era així.

    Finalment, haig de felicitar a la companya Marina, perque ha fet un dels articles més complerts que he vist, d’una manera que no se’ns faci pesada.

    Fins un altre!

  12. Teresa Devesa i Monclús

    Pots estar contenta, Anna, de la teva família, que t’ha sabut inculcar l’amor al patrimoni. Com a professora teva puc dir que se n’han sortit molt bé i que se’t nota per l’interès i l passió que poses en tot. D’altra banda, estic segura que la Marina, com a alumna de 1r estarà molt contenta dels teus elogis, d’altra banda, tan merescuts.

  13. Jordi Agraz

    Un gran article per exposar-nos com vivien allà, Emporiae sempre ha estat una de les ciutats més atractives en l’àmbit cultural per a mi, una de les ciutats més importants de la nostre antiguitat i una de les més boniques sense cap mena de dubte, molt bona feina i una gran explicació de la vostra sortida.

  14. Maria Sorribes

    Salve!

    Aquest article ens parla sobre la manera com es va estructurar la sortida, la manera d’explicar i de fer de guia, ens explica el què hi ha i on podem trobar-ho.
    M’agrada la manera en com s’explica perquè ho descriu amb les seves paraules el què hi ha a Empòrion, què podem fer allà, què és el que anirem a veure i sobretot el què pots esperar de la visita.

    Aquest article ens ajudará molt als de clàssiques de 4t, 1r i 2 n de batxillerat d’aquest curs perquè no sabem què hi ha al jaciment arqueològic i el que hi haurà al museu.

    Está molt bé per una noi que vulgui estudiar turisme perquè pot agafar inspiració i idees per aplicar-les a la llarga.

    Penso que em fixaré en l’oferta turística del lloc quan hi vagi dimarts i crec que és un tema molt bo de treball.

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *