Category Archives: Grec 1r

El Palau de Tirint i Updown Court

Quina relació creieu que poden tenir aquestes dues obres arquitectòniques d’èpoques i estils tant diferents? Doncs tot seguit ho podreu veure en el següent treball realitzat a partir de les Conferències a la UB a les que ens va portar la Lida el 24 de gener. Ens hem basat, especialment, en la conferència donada pel Dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega a la URV.
Els Palaus Micènics van ser un exemple de luxe al seu temps, entre ells el Palau de Tirint és un dels més destacats. Updown Court és, avui dia, la mansió més cara del món segons Forbes, amb el valor d’uns 139.000.000 milions d’euros (mireu aquest vídeo).

Irena i Coty
2n Batxillerat, Grec i Llatí.

Els ecos d’Antígona en diferents llengües

15 Replies

ΧΑΙΡΕΤΕ aràcnids i aràcnides!

Durant unes quantes classes de grec treballat la tragèdia a Grècia i concretament l’Antígona de Sòfocles.

Com bé sabeu el mite hel·lènic d’Antígona conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Etèocles i Polinices, moren uns a mans de l’altre, el rei de la ciutat prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra la ciutat, mentre es preparen honres fúnebres pel que l’ha defensada. Antígona, germana de tots dos, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices. Per això, és condemnada a mort.

La versió més completa d’aquest mite ens l’ofereix Sòfocles en la tragèdia Antígona. Creont simbolitza el tirà que sols creu en la llei positiva; Antígona els drets de la llei natural i de la religió.

Per saber-ne més, vam pensar d’agafar un fragment significatiu de l’Antígona (890-924) en què parlés la protagonista homònima i gravar-ho en diferents idiomes, ja que a classe som d’arreu i, per tant, bastant internacionals. Alguns vàrem anar a casa de l’Uri (=Deka) un diumenge matí i aquesta és la nostra aportació que esperem que la resta de companys s’animi a ampliar-la i que la Margalida estigui contenta del nostre treball col·laboratiu fora de l’aula que tant valora i ens anima a fer:

ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον, ὦ κατασκαφὴς
οἴκησις ἀείφρουρος, οἷ πορεύομαι
πρὸς τοὺς ἐμαυτῆς, ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς
πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·
ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ
κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.
ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω
φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,
μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·
ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ
ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους
χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν
δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.
καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.
οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,
οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,
βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.
τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;
πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,
καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,
μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν
οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.
τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ
νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν
καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.
καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν
ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου
μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,
ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος
ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.
ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;
τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι
βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ
τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.
ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,
παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·
εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ
πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

Alissa Komarova, Dani Costa, Irena Jagustín, Laura Galán, Lina Velasco i Oriol García-Penche (Deka).
GREC de 2n Batxillerat (Premià de Mar)

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

14 Replies

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·

(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Un altre començament, la poma d’or

18 Replies

Seguint el fil d’altres articles publicats, com aquell en què la Coty proposava un final diferent per a la guerra de Troia, i després de llegir el llibre “Vaixells negres davant Troia” on es descriu com va ser el cicle troià, vaig escriure un altre inici per a aquest mític conflicte.

Vet aquí el meu començament:

Mentre Tetis i Peleu estaven celebrant les seves noces, va aparèixer Eris, la deessa de la discòrdia, que no hi havia estat convidada.

Eris deixà una poma d’or sobre la taula i desaparegué. A la poma hi havia una inscripció que deia les següents paraules: “Per a la més bella”. Aleshores les tres deesses més maques de l’Olimp es pensaren que era per a elles, però no sabien a quina de les tres corresponia. Afrodita, Atena i Hera es van passar anys discutint per veure per a qui era la poma i, com que no ho aconseguien esbrinar, van baixar a la terra. En un bosc van trobar Paris, que ja que no les coneixia, podria jutjar-les com es mereixien. Cadascuna prometé a Paris que faria alguna cosa si la triava a ella: Atena li va prometre suprema saviesa, Hera li va prometre grans béns, poder i honors i Afrodita li va oferir la mà d’alguna noia tant maca com ella mateixa.

Paris s’ho va pensar una mica, però va acabar triant Atena. Amb això, la dea li havia de donar suprema saviesa, com li havia promés, i ell es va convertir en l’home més savi. En haver estat triada Atena, Afrodita i Hera s’enfadaren, però com que Paris era tan savi, les va fer entrar en raó amb les seves estratègies i van passar a portar-se tan bé com a les noces, abans que Eris deixés la poma sobre la taula, o millor encara.

Peter Paul Rubens, Judgement of Paris, s.1636, National Gallery, Londres [Font: Wikipedia]

Com creieu que hauria seguit el mite amb aquest començament?

Comenteu el quadre. Què en sabeu, de l’autor i l’època d’aquest quadre? Reconeixeu els personatges? Com els reconeixeu?

Marina García
1r Batxillerat Grec i Llatí.

Les Lisístrates modernes

37 Replies

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm

Google Maps d'”amor”

32 Replies

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor. Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?

Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

10 Replies

Ara que ve Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.

Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat

L’espoliació de peces arqueològiques

33 Replies

Venus de Milo, Louvre

El nostre col·laborador, filòleg clàssic i periodista Antoni Janer en una entrevista feta fa poc a Luces en la oscuridad parla sobre l’espoliació de peces arqueològiques, un tema que sovint surt a classe i al bloc, com és el cas dels marbres del Partenó, de la pedra Rosetta, del tresor de Troia o de la Venus de Milo.

Què n’opineu?

Literatura i formes de govern a l’antiga Grècia

18 Replies

Homer

El passat dilluns dia 24 de gener, com ja sabeu, els alumnes de grec i llatí de 2n de Batxillerat vam podem anar a les conferències que van ser organitzades per la secció catalana de la SEEC a l’Universitat de Barcelona.

En el meu cas, la conferència sobre el món grec del dr. Jesús Carruesco em va resultar tan interessant que m’ha inspirat fer aquesta recerca i escriure aquest quadre sobre el govern i la literatura de l’antiga Grècia, un petit resum que us resultarà de gran ajuda, ja que els estudis de molts de nosaltres estan relacionats o bé amb la literatura, o bé amb el món polític i, per suposat, amb el món grec.

PERÍODE TEMPORAL	EDAT CORRESPONENT	TIPUS DE GOVERN	LITERATURA I ESCRIPTORS DESTACATS
XX-XI aC	Edat de bronze	Monarquia
X-IX aC	Època Fosca	Monarquia -Cap a l’any 1200 a.C., un altre poble d’origen grec, els Doris, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant els micènics. -Esparta i Corint es van transformar en les ciutats principals dòriques.	Tipus de literatura –La guerra de Troia fou descrita per Homer en la Ilíada i va ser un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació en aquesta evasió. -Durant aquest període Grècia va patir un retrocés cultural, fet que fa que aquesta època s’anomeni així.
VIII-VI aC	Època Arcaica	Oligarquia i Tirania: -Inicis de la creació de la polis -Base de la política: aristocràcia. -Grans celebracions marcades per representacions artístiques (poesia, literatura, art…)	Artista: HOMER -Utilització de mons antics (civilitzacions micèniques) de caràcter imponent.. -Històries no fidedignes. Tipus de literatura: LÍRICA -Utilització de metàfores(la pau del estat, auriga…) -Els tirans demostraven el seu poder ja que ho utilitzaven propagandísticament.
V-IV aC	Època Clàssica	Democràcia –Va començar a causa d’un buit de poder per pèrdua de prestigi dels hereus del càrrec. -Inici de la POLIS: *Parts: Pnyx (assemblea), Àgora(tribunal), Teatre… -Tots els ciutadans es consideraven iguals.	Tipus de literatura: TEATRE ORATÒRIA FILOSOFIA *Reflex de la societat del moment, ja que com tot el poble era igual, el tipus de literatura també era igual de valorada.
III-IaC	Època Hel·lenística	Monarquia -Ampliació del món grec per Alexandre el Gran. -Nova col·locació de la POLIS: *Pau del rei és el centre de la ciutat.	Tipus de literatura: -Propagandística: exaltació del rei. -Es mostra el gran governant absolut com a heroi (per exemple Aquil·les,…)

En aquest Google Maps hauríem d’anar introduint amb molta lectura i paciència, a partir de la seva localització geogràfica, fragments de literatura grega i formes de govern.

Mostra Literatura grega i formes de govern en un mapa més gran

Rebeca Sànchez
2n Batxillerat de Llatí i Grec

Píndar

6 Replies

El dilluns passat, com ja sabeu, vem anar tots plegats a les dues conferències de grec i llatí que es van fer a la UB. La de llatí tractava els orígens de Roma en l’història de l’art, i la de grec dels sistemes polítics a Grècia en la literatura. A mi personalment, em va semblar més productiva la de grec, ja que es van esmentar personatges molt representatius, com per exemple el poeta líric Píndar, el qual em va semblar molt interessant. He fet una presentació perquè pogueu conèixer millor com va ser aquest personatge.