Seguint el fil d’altres articles publicats, com aquell en què la Coty proposava un final diferent per a la guerra de Troia, i després de llegir el llibre “Vaixells negres davant Troia” on es descriu com va ser el cicle troià, vaig escriure un altre inici per a aquest mític conflicte.
Vet aquí el meu començament:
Mentre Tetis i Peleu estaven celebrant les seves noces, va aparèixer Eris, la deessa de la discòrdia, que no hi havia estat convidada.
Eris deixà una poma d’or sobre la taula i desaparegué. A la poma hi havia una inscripció que deia les següents paraules: “Per a la més bella”. Aleshores les tres deesses més maques de l’Olimp es pensaren que era per a elles, però no sabien a quina de les tres corresponia. Afrodita, Atena i Hera es van passar anys discutint per veure per a qui era la poma i, com que no ho aconseguien esbrinar, van baixar a la terra. En un bosc van trobar Paris, que ja que no les coneixia, podria jutjar-les com es mereixien. Cadascuna prometé a Paris que faria alguna cosa si la triava a ella: Atena li va prometre suprema saviesa, Hera li va prometre grans béns, poder i honors i Afrodita li va oferir la mà d’alguna noia tant maca com ella mateixa.
Paris s’ho va pensar una mica, però va acabar triant Atena. Amb això, la dea li havia de donar suprema saviesa, com li havia promés, i ell es va convertir en l’home més savi. En haver estat triada Atena, Afrodita i Hera s’enfadaren, però com que Paris era tan savi, les va fer entrar en raó amb les seves estratègies i van passar a portar-se tan bé com a les noces, abans que Eris deixés la poma sobre la taula, o millor encara.
Peter Paul Rubens, Judgement of Paris, s.1636, National Gallery, Londres [Font: Wikipedia]
Com creieu que hauria seguit el mite amb aquest començament?
Comenteu el quadre. Què en sabeu, de l’autor i l’època d’aquest quadre? Reconeixeu els personatges? Com els reconeixeu?
Marina García
1r Batxillerat Grec i Llatí.
Bé, Marina, ha costat molt i has trigat força temps, però finalment ho has aconseguit. Ara espero que aviat tornem a tenir creacions teves, cada vegades més elaborades.
Encara falten les versions mítiques dels companys, però de moment, desplegueu la vostra imaginació per explicar què hauria passat si tot hagués començat com explica la Marina.
Molt bo, aquest començament! Si la història fos així, no s’hauria segrestat ni seduït cap noia, ni hauria hagut la guerra dels troians contra els grecs que es van aliar. Les tres deeses seguirien felices, l’Olimp no s’hauria dividit en 2 bàndols, Tetis no hauria plorat pels esdeveniments posteriors ni pel seu fill i Paris hauria ajudat a Troia amb la seva saviesa i així esdevenir una ciutat pròspera i pacífica.
Però… i si for Hera l’escollida? Qui sap què hauria passat?
Enhorabona Marina!
Molt aconseguit el teu article, és curiós com has utilitzat un mite tan antic i l’hagis reformat, però estic tan segura de que si haguès estat així no hauria hagut cap guerra de Troia, ja que com diu Paris hauria estat el home més sabi, i no hauria cicle mític, quina llastima no? o pot ser hauria aparegut un altre cícle, qui sap.
Haig de dir que aquest article tot i plantejar un final diferent, també s’ha de ser realista, els homes antics (i actualment encara també) abans que tota sabiduria i riquesses el que més desitjaven en el món eran les dones. No creieu? No només en aquest mite grec, es representa l’elecció entre tres virtuts sino tambè la bogeria que pot desencadenar la bellessa femenina i el desig intern carnal d’un home.
El quadre de Rubens esta caracteritzat bàsicament pel volum que els hi dona a les figures dels personatges tant grases i voluputuosses del cuadre on podem identificar fàcilment les tres deesses; Hera amb el seu paó als peus, Afrodita amb el seu fill Cupidó al costat és la dels cabells daurats i per finalitzar identifiquem Atenea, apareixent els seus atributs al costat dret del quadre, com el seu escut amb el rostre de Medussa plasmat.
També identifiquem Hermes, el misatgwer del Olimp amb el seu barret alat el qual no perd detall de l’escena, assegut a davant apareix el pastor Paris amb la poma d’or a la má pbservant els cossos nus de les tres deesses més explendorosses.
És un començament possible totalment, fins i tot més raonable que el real, ja que Paris es va deixar portar per la bellesa i no per la saviesa i la raó. Respecte al quadre he de dir que Rubens va fer alguns altres quadres de temes mitològics. A la imatge es reconeixen les tres divinitats en discòrdia, que són: Atena, Minerva en llatí, com s’ha dit a l’article la dea de la saviesa es troba a la nostra esquerra, fàcilment reconeguda pel seu escut, la del mig per descart serà Afrodita, la dea de la bellesa, anomenada en llatí Venus. Porta un tela negra que no sé ben bé que és i la noia de la dreta, és Hera, Juno en el nom llatí, ja que porta el paó que la caracteritza. A la banda dreta del quadre, es troben dos homes, un que porta la poma de la discòrdia que és Paris, qui entrega la poma a Afrodita i al quadre aquesta sembla que estigui caminant cap endavant per recollir-la. L’altre home, és una divinitat, la qual suposo que serà Mercuri, o Hermes en llatí, ja que porta el casc alat i està visualitzant l’escena. És el deu missatger així qe suposo que aquesta és la seva feina en el moment de la pintura, assabentar-se dels esdeveniments per després explicar-los a Zeus. He de dir que al quadre les dees estan pintades amb un color més blanc, símbol de puresa, en cavi, els dos homes tot i que Mercuri sigui una divinitat, estan fets d’un color més fosc.
Encara que al principi sembla la mateixa història és molt important el últim paràgraf, on Paris (un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia al segrestar la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirigí una expedició contra Troia per tal de recuperar-la.) tria a Atena,en grec Ἀθηνᾶ, deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica, per els romans coneguda com a Minerva, ja que a la història original es decanta per la deessa Afrodita, en grec Αφροδιτη, deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni, per els romans Venus.
Aquest quadre de Rubens, diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l’escola flamenca, és molt conegut, representa a les tres deesses Atena, Afrodita i Hera, en grec Ἧρα, respectivament, seguint l’ordre del quadre.
Ja continuaré!
Bona versió! però jo coincideixo amb els de segon, en el sentit de que no hi ha motiu de guerra. Però potser podria sorgir per un altre motiu…
Respecte el quadre de Rubens, que va ser un pintor barroc, representa a l’esquerra a Paris assegut amb la poma a la mà, al seu costat trobem una altra divinitat: Hermes, el missatger dels déus, que se’l reconeix més que res pel casc alat que duu.
La dona de més a la dreta és Atena (trobem un escut a prop d’ella), la del mig és Afrodita (duu als braços el seu fill Eros) i la de més a l’esquerra és Hera (se sap que és ella per la vestimenta que porta).
PD: jo dic esquerra o dreta des del punt de vista del quadre, no el de l’espectador.
Marina al final t’ha surtit molt bé, felicitats!
Bueno si la història hagués començat així no s’hauria segrestat a Helèna i no hagués tingut lloc cap gerra.
Aquest quadre va ser pintat per Peter Paul Rubens al 1636.
En aquesta imatge es pot reconéixer a Atena a la dreta de la imatge, perquè porta al costat seu l’escut i el casc als peus.
També es veu a Afrodita al mig de les altres dues deesses, que se la reconeix perquè la segueix el seu fill Eros.
I a la esquerra de la imatge, al costat d’Afrodita, està Hera, la qual se la reconeix perquè va molt més tapada
que les altres i perqué va acompañada d’un paó.
Després també es veu a Paris que se’l reconeix perquè porta a la mà la poma d’or.
I a la dreta de Paris hi és Hermes, déu del comerç, la missatgeria i l’eloqüència, amb el seu barret alat i el caduceu.
Marina, m’ha agradat molt la teva història!!
Crec que no tan sols amb el final com ho vaig fer jo, sinó sobre tot amb el principi, la història hagués estat completament diferent.
Suposo que si Paris s’hagués convertit en l’home més savi del món, també hagués arreplegat uns quants enemics, perquè a part era molt bonic! Així que crec que potser els aqueus haguéssin buscat alguna excusa per començar batalla. Tot i així, Hèctor, orgullós de tenir un germà tan savi (no tan covard com ho va ser en l’altre versió), hagués lluitat fins al final, sabent que aquella batalla només havia començat per envejes.
Així doncs, per mi tornarien a guanyar els troians, que són els meus preferits!! 😀
Sobre el quadre, de Rubens sabem que va ser un autor flamenc que durant el seu temps va tenir tants encàrrecs que va crear un taller i de vegades només feia les primeres i últimes pinzellades d’un quadre, perquè sinó no podia arribar a complir els encàrrecs.
Com es tracta de 1636 pertany clarament a l’època del Barroc, a l’escola flamenca, caracteritzada per tractar temes religiosos i mitològics.
Sabem que és un quadre de Rubens pels cossos robustos, el tema mitològic, per la importància del color sobre la línia, etc.
Els personatges els reconeixem gràcies a:
ATENA – porta l’escut amb la Medusa.
AFRODITA – darrere seu teu a Cupid.
HERA – va amb el paó.
PARIS – té la poma d’or.
HERMES – porta el casc alat.
Coty, com et trobes? Segurament millor si ja aprofites la convalescència per comentar amb encert. Cuida’t i millora’t. Et trobem a faltar a classe, especialment jo.
Bé, veig que la majoria ja teniu prou coneixements mitològics per distingir les divinitats i interpretar el quadre. Així mateix, em sembla que tots teniu clar el que no hauria passat amb aquest nou principi i fins i tot aventureu que, perquè continués havent-hi cicle mític, s’ahurien empescat un nou motiu de disputa. Ara bé, felicito la Coty, per precisar una mica més el nou motiu de conflicte: l’enveja. Jo aniria més enllà i parlaria de la ὕβρις, aquesta supèrbia que provoca conlictes entre humans i déus. No us sembla que Paris, tan bell i savi, seria massa perfecte en la seva qualitat d’humà? Quin altres mites coneixeu en què la supèrbia humana va provocar la ira i la revenja divina?
Recullo també la incògnita que llença la Carla: i si hagués guanyat Hera?
Si fos l’Hera l’escollida, la història no seria tant divertida. Per què? doncs pel fet que les lluites serien per aconseguir tots els béns de Paris i arribar als honors rebuts per part de la dea. Sempre queda més bonic quan hi ha una història “d’amor” pel mig.
Doncs sí, massa perfecte seria per a un èsser humà ser jove, i el més llest.
De mites que provoquin ira dels déus en conec un d’aquest mateix cicle: Odisseu, rei d’Ítaca deixa cec al cóclop Polifem, que és un dels fills de Posidó, el déu dels mars i oceans. Aquest déu, li fa la vida impossible a Odisseu per a que no torni a casa, vol que pateixi. Cal afegir que aquesta revenja no és només per això, sinó perqué Odisseu, no li dona les gràcies per estar de part dels grecs.
Bé, canviant de tema, si Hera hagués estat l’escollida del mite la guerra potser seria interna, i no hi tindrien res a veure els grecs. Podria ser que hèctor, mort d’enveja matés el seu germà Paris, ja que ell es creia l’heroi de Troia. Això podria haber desencadenat una cadena d’odi entre la família reial… qui sap…
Ja veig que aquest començament ha agradat, jo he pensat que Paris també podia haver triat Atena, ja que crec bastant improbable que tries una dona com Hera, al ser la deessa del matrimoni i també perque seria més probaple que a un home com Paris l’intereses la saviesa, o la mà d’alguna noia, que no, poders i honors, ja que Paris, va haver estat abandonat i això segurament va fer que a Paris no li intereses massa tenir béns, poder i honors.
El David ens ha aportat un exemple de comportament superb en un humà que ha provocat la ira d’algun déu. Afortunadament, però, la història d’Odisseu acaba bé, ¿coneixeu algun altre mite en què la cosa acabi malament?
També em sembla força interessant, David, la teva proposta d’una possible guerra civil fatricida a causa de l’afany de poder. En quin cicle mític hi ha dos germans que sí que es disputen el poder? I en la mitologia romana?
Espero més possibles finals….
Teresa, acabo de veure aquest comentari i se m’ha ocorregut dos germans.
Ròmul(771 – 717 aC) i Rem(771 – 753 aC), dos germans que van ser criats i alletats per una lloba, Luperca. Van ser els fundadors de Roma i el senat romà
Els dos germans romas que es disputaven el poder de l’imperi romà, van ser Ròmul i Rem, els famosos nens que van ser alletats per una lloba. Van fundar roma, i Rem va matar a Romul per haver passat els límits de la ciutat.
Pingback: El mirall del Judici de Paris | Itinerant la Barcelona més clàssica
Pingback: Anàlisi del mite de la poma de la discòrdia | El fil del mite grec