El dilluns passat, com ja sabeu, vem anar tots plegats a les dues conferències de grec i llatí que es van fer a la UB. La de llatí tractava els orígens de Roma en l’història de l’art, i la de grec dels sistemes polítics a Grècia en la literatura. A mi personalment, em va semblar més productiva la de grec, ja que es van esmentar personatges molt representatius, com per exemple el poeta líric Píndar, el qual em va semblar molt interessant. He fet una presentació perquè pogueu conèixer millor com va ser aquest personatge.
Laura Galán
2n batxillerat
Grec
Píndar a Aracne! Qui ens ho havia de dir? Gràcies, Laura, per aquest regal i que tingueu un bon viatge i estada a Madrid!
Hola Laura,
m’ha encantat el teu article, abans no sabia quien era Píndar, ara he apres una mica.
He estat llegint alguns dels seus poemes i aqui os deixo el primer frgament que m’he llegit, perque tingueu idea de la seva manera de escriure.
La Pítica VI, és un epinici que se’ns conserva del poeta grec Píndar. (És diu que és un himne dedicat a Xenòcrates).
-Aqui el teniu en grec:
ΞΕΝΟΚΤΡΑΤΕΙ ΑΚΡΑΓΑΤΙΝῼ ΑΡΜΑΤΙ
στροφή α’ -> (estrofa 1ª)
ἀκούσατ’: ἦ γὰρ ἑλικώπιδος Ἀφροδίτας
ἄρουραν ἢ Χαρίτων
ἀναπολίζομεν, ὀμφαλὸν ἐριβρόμου
χθονὸς ἐς νάιον προσοιχόμενοι:
Πυθιόνικος ἔνθ’ ὀλβίοισιν Ἐμμενίδαις
ποταμίᾳ τ’ Ἀκράγαντι καὶ μὰν Ξενοκράτει
ἑτοῖμος ὕμνων θησαυρὸς ἐν πολυχρύσῳ
Ἀπολλωνίᾳ τετείχισται νάπᾳ:
-Traducció al català, de Lluís Enric Apesteguia Ripol:
Α XENÒCRATES D’AGRIGENT, VENCEDOR EN LA CURSA DE CARROS
Estrofa 1a
Escoltau: sens dubte cultivam el camp d’Afrodita d’ulls vius
o el de les Gràcies
tot anant cap a la marina guixa de
la terra bramuladora;
allà a llaor dels benaurats Emmènides,
del fluvial Agrigent i certament de Xenòcrates
s’ha bastit el pític tresor dels himnes
fixat a l’apol·línia vall rica en or;
Gràcies Laura per aquest magnífic article.
Hola! Molt bon article és aquest, Laura! Jo tinc la mateixa opinió que tu, la conferència de grec a la UB em va semblar molt més important que la de Llatí.
Jo tampoc tenia gaire idea de qui era Píndar, i des de la conferència em va entrar la curiositat.
Es un poeta liric grec molt important, i d’ell s’ha conservat íntegres tan sols quatre llibres d’epinicis que comprenen les 14 odes olímpiques, 12 odes pítiques, 11 odes nemees, 7 odes ístmiques.
Píndar va néixer cap el 518 aC a Beòcia i va morir cap el 438 aC a Argos. Va ser un dels màxims representants de la poesia lírica, concretament de la poesia lírica coral.
Píndar va pertànyer a una família aristocràtica, per aquest motiu es va poder permetre els seus estudis i els seus viatges. Es va criar a les ciutats de Tebes i d’Atenes, on va ser discípul d’Agatocles. Encara sent molt jove va participar en un concurs literari de poesia, en el que no va guanyar. A l’edat de vint anys va començar a ser reconegut com a poeta i des de llavors va anar recorrent les diverses corts gregues recitant la seva poesia.
L’obra del poeta líric consisteix en Epinicis o odes triomfals dedicades als guanyadors dels jocs esportius panhel·lènics: Olímpiques, Pítiques, Ístmiques i Nèmees. Píndar també va utilitzar el peà, els partenis, els himnes i cants dedicats al vi i cants fúnebres. La poesia de Píndar té un nivell lingüístic molt elevat, ja que combina diferents dialectes grecs i hi predominen les figures retòriques. Artistes posteriors consideren que Píndar és el símbol de la llibertat del geni creador.
Pingback: Píndar | Literatura grega a escena
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Suadela Venusque en la música actual