L’espoliació de peces arqueològiques


Venus de Milo, Louvre

El nostre col·laborador, filòleg clàssic i periodista Antoni Janer en una entrevista feta fa poc a Luces en la oscuridad parla sobre l’espoliació de peces arqueològiques, un tema que sovint surt a classe i al bloc, com és el cas dels marbres del Partenó, de la pedra Rosetta, del tresor de Troia o de la Venus de Milo.

Què n’opineu?

33 thoughts on “L’espoliació de peces arqueològiques

  1. Xènia Serra

    Χαιρε!
    El tema de l’espoliació de peces arqueològiques és un tema molt interessant ja que això ha arribat a comportar alguns conflictes entre paisos. Opino que una de les millors maneres per solucionar aquest problema es que els paisos es posesin d’acord a l’hora de tindre segons quins tipus d’obres d’art i que fins i tot escrivissin algun redactat amb el que haguessin decidit, així, a l’hora de triar si una obra d’art pertany a un pais o a un altre no comportaria problemes ja que es seguirien les normes escrites, fent que no hi hagués tants conflictes.

  2. Rebeca Barroso

    Xaipete!!!

    Primer de tot dir que és un article força interessant, ja que consisteix en una entrevista on explica de manera simple l’espoliació de les peces arqueològiques i aquests temes causen grans conflictes en la política i en l’economia. Considero que cada obra hauria d’estar al seu país d’origen i no ser exhibides a altres llocs on no tenen cap mena de relació, així si es troben en el seu país d’origen, tenen molt més valor que no pas estar a un altre país solament per diners.

  3. Camila Arigón

    Xaipe!

    Sobre aquesta polèmica que tracta de l’espoliació de peces arqueològiques, com per exemple de Gran Bretanya a Grècia, considero que els dos tenen part de raó. És veritat que aquestes antiguitats formen part de la història i la cultura de Grècia i els ciutadans les poden reclamar, però tot i així en un museu tan important com el de Londres hi dóna molt de benefici, tant per part del museu com per part dels visitants, ja que com és un museu tan reconegut en té moltíssimes més visites de les que en tindria a Grècia, a més a més, les han sabut mantenir en bon estat durant molts anys i això també s’ha de reconèixer.

  4. Arnau Lario

    Una entrevista molt interessant… L’Antoni té molta raó, l’espoli per part de les grans potències és una espina clavada a la carn de països com Grècia, Itàlia, Egipte o Afganistan, que no van saber valorar el seu patrimoni quan el tenien. La Venus de Milo és només un dels exemples de les obres d’art que adornen museus com el British, el Pergamon museum o el Louvre. La veritat, si tornessin tot l’art clàssic que hi exhibeixen, es quedarien amb sales senceres buides…

  5. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    Un article molt interessant, juntament amb l’entrevista sobre l’espoliació de peces arqueològiques. Mai m’havia plantejat aquesta pregunta ni havia parlat ni sentit a parlar d’aquest tema. Penso que les obres s’haurien de quedar en el seu lloc d’origen, ja que cada lloc té el seu Patrimoni de la Humanitat i s’ha de respectar. Està bé el fet que altres països vulguin tenir obres d’altres cultures per tal d’ampliar la seva pròpia cultura i d’enriquir els seus museus, però el que penso és que cadascuna d’aquestes té els seus orígens i les seves històries i s’han de conservar tal qual, ja que des del meu punt de vista perden una mica d’autenticitat traslladant-les d’un lloc a un altre.

  6. Marta Gallardo

    Xaipe!

    L’entrevista a l’Antoni em sembla molt interessant, ja que fa breus introduccións clares sobre la història de quan les grans potències van apoderar-se de les obres arquitectòniques que els països com Grècia, no van saber valorar per reafirmar-se com a nacions.
    És un tema complicat, no puc decantar-me per cap de les dues opcions, però jo ho deixaria com está.

  7. María Mayor

    Xaipe!

    Aquesta entrevista és molt interessant, ja que tracta un tema complicat i que a creat molts debats. En la meva opinió, crec que les obres arquitectóniques d’un país haurien d’estar en aquest mateix. Perquè una de les coses més representatives d’una cultura és l’art d’aquesta.

  8. Alina Roman

    Xaipete!

    Primer de tot m’ha semblat interresant l’entrevista amb Antoni Janer i dir què cada país te la seva cultura i que trobo injust que el fet d’haver colonitzat una zona un pais s’hagin d’emportar monuments o restes importants d’aquell pais . Com ha comentat per exemple en l’època de la Revolució Francesa en que Napoleó Bonaparte va emportar-se moltes peces de Roma , o altres països que van colonitzar l’India o Grècia o Egipte tots el monuments importants . Cada peça o monument hauria de ser retornat al su orígen perquè allà és la seva cultura i allà han sorgit tot tipus d’históries i monuments importants i que una cultura sempre s’ha de mantenir en el país o regió d’origen i no en un altre lloc només perquè tenen valor históric important . Per tant cada país amb la seva cultura.

  9. Carlos Thiriet

    Χαιρε,
    És realment impressionant la quantitat d’obres d’art i reliquies històriques que han estat expropiades d’uns països a altres. Cal destacar el cas de Gran Bretanya, sobretot el British Museum, al qual he anat, que es nodreix principalment d’obres d’altres països com Egipte o Grècia. Això és molt injust, ja que avui dia aquests tenen escassetat del seu propi patrimoni cultural, el qual és molt important en la civilització actual. Espero que tornin els marbres del Partenó i el nou museu de l’acròpolis d’Atenes pugui assolir un gran esplendor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *