L’espoliació de peces arqueològiques


Venus de Milo, Louvre

El nostre col·laborador, filòleg clàssic i periodista Antoni Janer en una entrevista feta fa poc a Luces en la oscuridad parla sobre l’espoliació de peces arqueològiques, un tema que sovint surt a classe i al bloc, com és el cas dels marbres del Partenó, de la pedra Rosetta, del tresor de Troia o de la Venus de Milo.

Què n’opineu?

33 thoughts on “L’espoliació de peces arqueològiques

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Aquest bloc té col·laboradors de luxe, Margalida! Estic molt interessada per saber què en pensen els nostres alumnes sobre el que ens explica l’Antoni, que en sap un munt, d’arqueologia. Aquesta reflexió inicial serà una bona introducció al darrer article de la sèrie “Londinium”, dedicada al British, on la polèmica sobre els marbres del Partenó es respira i es llegeix per tot arreu.
    Estaria bé que comentéssiu l’estàtua amb què la Margalida ha il·lustrat l’article, què en diu l’Antoni? I sobre d’altres peces arqueològiques que heu vist “in situ”: l’altar de Pèrgam, el mausoleu d’Halicarnàs, el temple d’Efes…?

  2. Dani costa

    Aquest article explica de manera senzilla i rigorosa l’espoliació de les grans peces artístiques de l’antiguitat. Realment és un autèntic dilema si les obres han de tornar als països d’orígens o quedar-se en els museus dels països espoliadors, mes quant es defensa el fet que aquests països van endur-se’n les obres per conservar-les en bon estat. En el cas de la Venus de Milo sembla una autentica metàfora del que ha succeït amb l’espoliació, li manquen els braços per la disputa entre els habitants de l’illa de Melós i l’expedició francesa i ara per contemplar-la tenim que adonar-nos que que li manquen els braços per la manera en que va ser traslladada, l’art en últim terme és la principal víctima dels interessos de les nacions.

  3. Rebeca Sánchez

    El tema de l’espoliació de peces arqueològiques, però també pictòriques, arqueològiques (relleus, columnes, …) és un tema que ja varem tractar en l’article sobre La restitució dels marbres del Partenó, i que actualment està tornant amb força ja que molts països demanen el que creuen qe és seu.

    Cap al segle XVII els estats més rics del món i concretament d’Europa començaren a recopilar peces d’art d’arreu del món per a omplir els seus museus ja que la varietat d’art en quant a bellesa, la sorpresa per part del receptor ja que troba exotisme és un fet que fa realçar la cultura del país, és sofisticat, és intel•ligent. Per tant, països com França o Anglaterra arrestaren arreu per trobar art amb que omplir els seus museus.
    Degut a aquests fets, moltes obres arquitectòniques meravelloses quedaren fora de context, sense sentit, ja que no tenien les parts fundamentals i moltes quedaren pobres…

    La part que més m’ha impactat és com explica el fet de que Napoleó Bonaparte va anar a Egipte a recollir les obres d’art per a que no es perdessin en l’oblit i que un cop Napoleó va perdre la guerra, Anglaterra i França havien de repartir-se les obres que havia recollit el dictador i la peça estrella fou la pedra de Rosetta, un enorme descobriment per a la llengua i per a els jeroglífics egipcis.
    També nombra els marbres del Partenò, tema tractat en el blog fins la sacietat.
    De la Venus de Milo no sabia que en descobrir-la si tenia els braços però que va ser una batalla que la va mutilar! Tal com m’has dit, Lida, impressiona molt veure aquesta Venus de Milo, sense braços, amb l’esquena malmesa…
    Molts països es resisteixen i tal com diu Antoni Janer, els país diuen que no hi havia cap llei i que van actuar bé i que si no ho haguessin fet s’haurien fet malbé.

    M’ha semblat molt interessant la entrevista, la majoria de temes ja els hem tractat o bé a classe de clàssiques o a Història del Art així que ho he pogut entendre tot amb claredat.

    Vale!

  4. Ariadna Jiménez

    La veritat es que aquest tema ha sortit molt a classe i al bloc.
    Com vaig dir en l’article de la sèrie “Londinium”, dedicada al British, penso que s’haurien de quedar en el lloc d’origen, ja que darrera d’aquest lloc hi ha una població, cultura, societat… i per aquesta, en el seu dia, la pesa arqueològica va ser important.
    Només crec que se l’haurien d’emportar en el cas de que no la poguessin conservar en bones condicions, ja que aquestes peces arqueològiques són important per a entendre millor el passat.
    La imatge que ha triat la Margalida és una escultura, més concretament la Venus de Milo.
    L’ Afrodita de Milos, en grec Αφροδίτη της Μήλου, més coneguda com Venus de Milo, és una de les estàtues més representatives del període hel•lenístic de l’escultura grega, i una de les més famoses escultures de l’antiga Grècia. Va ser creada en algun moment entre els anys 130 i 100 a. C., i es creu que representa a Afrodita, en llatí Venus, deessa de l’amor i la bellesa.
    Altres peces arqueològiques que alguns companys de classe van veure “in situ” són l’altar de Pergam i el mausoleu d’Halicarnàs, entre d’altres.
    L’altar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l’època hel•lenística sobre l’acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC). L’Altar va formar, durant un temps, part de la llista de les meravelles del món.
    El Mausoleu d’Halicarnàs va ser un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l’antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l’Imperi Persa. Va ser construït per Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s’havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu i Sàtir.

  5. Coty

    Em sembla molt trist veure com aquestes obres de gran valor es van degradant mica en mica. Potser aquesta situació només reflecteix la decadència del nostre món en alguns sentits…
    Hem tingut el plaer aquest any de conèixer una mica més d’a prop algunes escultures i obres molt importants en la Història de l’Art aquest curs amb el viatge a Madrid, entre d’elles mosaics i d’altres obres pertanyents al món clàssic i la veritat es que és una meravella veure com de bé es conserven.
    També per a aquesta assignatura vam fer una redacció en la que opinàvem si era convenient el retorn dels frisos del Partenó a Grècia, amb la qual cosa estic completament d’acord, perquè es vigilarà per tal de que els marbres no pateixin, però, i els de fora què?
    Crec que en temes com aquests encara ens queda molt recorregut per fer, perquè tot i tenir a l’abast infinitat de noves tecnologies, encara no sabem com conservar i protegir vertaderes obres d’art.

  6. Oriol Garcia

    Aquest tema és un tema que està molt vigent en el nostre àmbit actualment. És molt trist, veure que coses amb molt de valor i que son molt significatives, amb el pas del temps i dels anys es van degradant i fent mal bé. Amb el viatge a Madrid que hem fet alguns alumnes de segon de batxillerat que fem Història de l’art, hem pogut observar en primera persona algunes escultures i pintures, en general, algunes obres molt importants i interessants, i és impresionant veure com encara es conserven intactes desprès de tants i tants anys des de que es van fer.
    Cal dir, que el primer trimestre, varem fer a història de l’art un exercici que hem va semblar molt interessant. Consistia en donar la opinió sobre, algunes obres que estaven exposades en un altre lloc que no era el d’origen, és a dir, estaven en un lloc en el que no s’havia trobat o no s’havia fet allá. La meva opinió va ser, que aquelles obres importants i interesants, tenen que anar al seu lloc d’origen i on realment van sortir; no trobo correcte que una cosa sortida d’un indret, estigui exposada en un altre. També tinc que dir, que per altre vanda, es un gran privilegi aquells indrets que conserven obres i escultures que no son les seves, i tot i així, gràcies a ells, hi ha obres i escultures que es conserven intàctes, i aquest també es un gran mèrit, tot i que segueixo pensant que l’obra que surt d’algun indret, te que estar exposada en aquell mateix lloc d’on ha sortit.

  7. Laura Galán

    La veritat és que crec que totes les peces que han sigut expoliades, deuríen ser retornades al seu lloc d’orígen. No obstant, en els casos com per exemple d’Egipte, on no donaven el valor corresponent a les obres d’art, crec que l’actitud de França no va ser incorrecte un cop se les van enduur per tal de conservar-les. En altres països però, les van “robar” durant l’imperialisme amb el fi de demostrar el seu poder i enriquir-se exhibint-les i amb aquest dilema, arribo a la conclusió de que és molt difícil determinar qui ha de tenir la posesió, ja que s’hauríen de posar d’acord i cada cas, és un món. Tot i així, espero que dintre de poc temps tot aquest enrenou quedi solucionat i tothom estigui satisfet.

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Està molt bé que des de difents matèries us facin reflexionar sobre el tema de l’espoli arquològic, de manera que en pogueu emetre una opinió raonada i ben argumentada. Qui sap què passarà, però com a mínim el jovent n’estarà ben informat.
    M’agrada, Dani, aquest esment de la Venus de Milo com a metàfora visual del que va passar a melos en el moment de l’espoliació.
    Bona recerca, Ariadna, sobre les peces esmentades a l’entrevista.

  9. Alissa Komarova

    Hola,
    aquest tema aquest any l’he tratat més d’un cop, i segueixo pensant que cada obra pertany al pais(lloc) on s’ha fet, constuït o elaborat, pel context històric d’aquell moment, per questions significatives i simplement pel fet que es un jaciment històric que pertany al seu lloc “natal”.
    Puc entendre que agun cop es venguin algunes obres (no molt significatius) simplement per recollir diners, per reconstruir altres obres.
    Pero lo que no es acceptabe es lo que va passar durant la segona Guerra Mundial; van robar moltíssimes obres.
    Ho podeu llegir en el segunt enllaç (no és molt llarg):
    http://musamusae.blogspot.com/2009/01/museu-i-cinema-espoli-i-recuperaci.html

  10. lourdes caparros

    Salve!

    jo crec que les peces arqueologiques haurien de quedarse al seu lloc inicial, vale, esta molt be que la gent les pugi anar a veure i coses aixi, pero jo crec que al canviar peces de lloc perden la seva historia.

    Tambe crec que les peces haurien de tornar al seu lloc inicial..

    VALE

  11. Marta Serna Sánchez

    Jo he visitat alguns d’aquests museus com el British Museum (de Gran Bretanya) o el Louvre (de França). La veritat és que quan els vaig visitar no em vaig plantejar que la majoria de peces no estan al seu lloc original. Després d’escoltar aquesta entrevista em sembla increïble com l’espoliació de les obres arqueològiques pot ser negatiu.
    Per començar em sembla increïble que, per un motiu purament nacionalista (una espècie de competició entre països per guanyar prestigi i importància)s’hagin d’exportar obres dels seus llocs d’origen. Des del meu punt de vista és molt egoista i perjudicial. Per començar crec que si aquella obra arqueològica pertany a una cultura no pots agafar i emportar-te-la, és com si t’estiguessis emportant una part pròpia de la seva cultura.
    Com s’escolta a l’entrevista, per culpa de l’espoliació hi van haver pèrdues arqueològiques com elements del partenó perduts pel mar; o altres elements que van ser utilitzats per ús privat que van provocar el deteriorament de l’obra en concret.
    Per tant em mostro en contra d’aquesta activitat ja que no crec que sigui necessari destruir el patrimoni d’un altre país per elevar el prestigi del teu (com va fer Napoleó a França per exemple).
    Gran article i m’ha agradat molt el programa de radio.

    Adeu!!!

  12. Chaima Anza

    Salve!

    Aquest tema el trobo molt interessant ja que és un tema que es parla a tots arreus, ja que afecta molt el nostre entorn.

    La veritat és que jo mai he visitat algun museu fora de Catalunya, però sempre he pensat que les obres d’art dels país se’n de quedar en el seu territori cultural i no exportar-lo altres llocs.L’origen de l’obra mai s’ha de destruÏr,mai s’ha de treure el valor de on pertany l’obra i posar t’ho el teu territori.

    Per això estic en contra de les injustícies que es provoquen actualment amb l’espoliació de les obres.Malgrat l’augment de la sensibilització social respecte al llegat arqueològic i a les millores legislatives, administratives i policials adoptades durant els últims vint anys al nostre
    país, la nostre protecció del patrimoni arqueològic està lluny d’obtenir una quota acceptable de protecció, tal com demostren les estadístiques. És per aquesta raó que s’ha d’integrar, i de forma immediata, tot un seguit de mesures fortes per acabar amb aquest.

    Aqui us deixo una pàgina per veure l’any 2010 a Espanya es va trobar un seguitde lladres de obres d’art:

    seguithttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100611/desarticulada-una-les-principals-xarxes-contraban-dart-espanya-portugal/316870.shtml

  13. nuria yela

    Χαιρετε!

    L’espoliació d’obres d’art segons la meva opinió personal no està gens bé, acabo de comentar l’article que parla del Bristish Museum de Londres que ha de retornar els marbres del Partenó i es que tal com he cometat anteriorment les obres d’art igual que les joies, els edificis o els documents, són patrimoni de l’estat d’origen. Així doncs, si una cosa és d’algú li ha de ser retornada. En el que si que estic a favor és en que es poden “deixar” algunes obres per tal de que es puguin realitzar exposicions arreu del món i les obres (originals o bé copies) puguin ser admirades des de ben a prop.
    Jo per exemple vaig anar a una exposició del faraó Tutankamon, hi havia una gran quantitat de còpies de sarcòfags, carros, ceràmiques i estris varis. També hi havia una còpia de la Pedra de Rosetta. Encara que no fossin les originals va ser tot un plaer poder gaudir de l’exposició!

  14. Laia Muñoz Osorio

    Estic d’acord amb vosaltres, cap país té el dret d’espoliar qualsevol peça arqueològica estrangera.

    Tal i com s’explica a l’entrevista, aquest hàbit començà per les continues i agudes confrontacions entre Gran Bretanya i França a finals del segle XVIII i principis del XIX. Com que Anglaterra ja posseïa colònies a l’Àsia com l’Índia, la França napoleònica no es va quedar enrere i es proposa fer-se amb gran part d’Europa i del nord d’Àfrica, com ara Itàlia, Grècia o Egipte. Què tenen en comú aquestes tres nacions? Doncs que van ser civilitzacions molt importants, riques i influents. La millor manera de consolidar l’imperi francès de Napoleó era expandint-se territorialment i prenent consciència de líder (Napoleó admirava a Juli Cèsar en especial).

    Tant gran era el desig de seguir l’exemple dels “antics” que portà a Napoleó i els principals líders polítics de l’Europa imperialista a fer-se amb objectes i restes arqueològiques que van pertànyer en primera mà als grecs i romans.

    Però tot i que fou una actitud incorrecta, cal dir que com per exemple el cas dels marbres del British Museum estaven més segurs a Londres que a Atenes. La posició geogràfica de Londres no va permetre l’invasió d’altres nacions com és el cas de l’Alemanya nazi, en canvi Atenes es troba situada en un punt més fàcil d’arribar i per tant és més fàcil emportar-se obres d’art i altres objectes de valor.

    Segons el meu punt de vista els britànics, francesos, etc; van fer una bona tasca a l’hora de protegir aquestes restes arqueològiques en el seu moment. Però ara toca retornar-les a la seva llar.

  15. Margalida Capellà Soler Post author

    Val més tard que mai! Heu fet aquesta tasca fora del temps-Moodle. Algunes demostreu interès pel tema, que de ben segur aquest any també deveu haver tractat a Història d’art, no totes heu tingut la paciència d’escoltar el programa de ràdio per saber-ne més! Tampoc heu clicat en els enllaços proposats, almenys no n’heu deixat constància. Tampoc us heu plantejat en profunditat el tema del retorn de les obres d’art i la crisi actual grega, per exemple.
    Si us vàreu perdre l’exposició referenciada per la Núria, en podeu fer un tastet aquí.

  16. Laia Muñoz Osorio

    Crec que actualment les restes arqueològiques gregues, romanes, egípcies… estan millor conservades i més segures on estan (British Museum, Louvre…).

    Malauradament, a Grècia no hi ha gaires diners per invertir en cultura i restauració i conservació de museus. Ciutadans desesperats per la pobresa que els envolta intenten trobar objectes de valor al voltant de l’Acròpoli per vendre’ls, o en els casos més tristos han arribat a robar a museus.

    Així que després d’unes últimes reflexions considero que per exemple els marbres del Partenó estan millor a Londres que a Atenes. Una nació no necessita objectes materials per a identificar-se, sinó un esperit i sentiment d’unió i força per a superar els temps més durs.

  17. irina

    Xaipete!

    Està molt bé eñ que diu Antoni Janer, professor de clàssiques, sobre l’espoliació de peces arqueològiques.

    A mi em sembla indignant que hi hagui països com per exemple la Gran Bretanya, que s’enduguin obres d’art, ja siguin escultures o pintures, dels països que els van trobar o dels països d’on pertanyien.

    La pedra de Rosseta o la Venus del milo són obres d’art tan importants que no es tindrien que considerar propietat de ningú, sinó del país d’origen del escultor o pintor que les va fer. Penso que això ho fan per treure’n profit d’aquests objectes de valor ja que en els seus països no tenen obres tan importants com aquestes, o que tenen tan de valor com les mencionades. Tot i així és cert que Grèica està en crisi i actualment no pot invertir en la restauració d’obres tan costoses, per això se n’ha d’ocupar Gran Bretanya per exemple, que té més diners.

  18. Andrea Balart

    Xaipe!

    Jo també penso que tot això de l’espoliació és un gran dilema, però penso que és una mica injust que alguns països s’expropïn de peces que no són seves només amb el pretext de que les estan restaurant. Jo vaig estar al Louvre, a Paris i vaig veure que hi havien moltes escultures com la Venus del Milo que tindrien que està a Grècia.

    Per altre banda hi ha països que descuiden importants monuments que poden deteriorar-se si no es restauren per això va bé que alguns països on tenen millors recursos econòmics s’ocupin d’això.

    Per cert esta molt bé les reflexions que fa el professor de clàssiques Antoni Janer.

    Vale!

  19. Roger Umpiérrez

    Per a mi és un dilema si les obres han de tornar als països d’orígens o quedar-se en els museus en els que estan ja que els països els quals estan aquestes obres expropiades se les van endur per conservar-les en bon estat. Encara que en el cas de Grècia sabem que no hi ha millor lloc per a les peces que en la seva terra ja que sempre han tingut molt respecte per la cultura i art en aquest país i en aquest cas crec que hauríen de tornar les peces al seu lloc d’origen!

    Vale!

  20. nora domingo

    Aquest tema és molt polèmic ja que mai se sap qui ha de quedarse amb les grans peces artístiques de l’antiguitat. Per una part té dret a quedarse-las els que l’han han restaurat millorat i exposat durant anys i amb això també han beneficiat economicament però també esta clar tenen tot el dret els qui han creat aquestes antiguitats son seves i formen part de la seva història per lo tant tenen molt més dret ja que són de la memòria de la seva ciutat i antepassats. Es un dilema impressionant però jo estic a favor de qui han creat aquestes peces tan antigues.

  21. Xènia Serra

    Salve!
    L’espoliació de peces arqueològiques és un tema bastant delicat ja que a causa d’això pot haver-hi alguns conflictes entre paisos. Tot això de veure qui es queda amb la peça arqueològica es tindria que solucionar d’alguna manera que fes que segons alguns criteris, es pogués decidir qui es queda amb la peça arqueològica sense ningún tipus de baralla que pugui arribar a danyar les peces.

  22. victorsanchez

    Gran article i molt interessant l’entrevista sobre l’expoliació d’obres d’art!
    Aquest és un tema que ha comportat molts conflictes polítics i econòmics al llarg dels anys, fins i tot al nostre país també hem tingut conflictes sobre l’expoliació d’obres d’art.
    Jo crec que cada país s’hauria de quedar amb les seves pròpies obres d’art i no haurien de ser venudes a països més importants o desenvolupats solament perquè ofereixen una quantitat molt alta de diners, restaurar-les o posar-les en museus perquè milers de turistes les vegin i hi facin fotografies. Crec que cada país s’ha de responsabilitzar de les seves obres d’art, escultures i estàtues.
    En la meva opinió, només permetria la venda d’obres d’art a altres països si els països d’on procedeixen aquestes, no li donen cap mena de valor.

  23. Clàudia Cazaux Cuberas

    La he trobat una entrevista molt interessant. Tracta d’un tema bastant delicat sobre l’espoliació de les peces arqueològiques gregues i romanes com podrien ser els marbres del Partenó, la famosa Venus de Milo… ja que xoca amb temes polítics, culturals i econòmics. Tot i que els altres països van aprofitar el buit legal per emportar-se les peces potser ara haurien d’arribar a alguna mena d’acord amb Atenes ja que ells també tenen dret a reclamar unes peces que provenen d’allà.
    Una de les coses que no he trobat bé és que per exemple li tallessin els braços a la Venus de Milo ja que han distorsionat una de les grans obres d’art clàssic.
    Però bé, opino que Antoni Janer a explicat de manera professional i objectiva els fets i m’han agradat molt les seves explicacions.

  24. Roser

    Χαιρε!

    Jo penso que l’espoliació de restes arqueologiques s’hauria d’evitar. És cert que en un museu pot arribar a més gent i les persones tenen més facilitat per accedir-hi però també es veritat que en un museu no s’aprecia suficient la peça. En la meva opinió les restes arqueologiques que han arribat els nostres temps s’harien de quedar al seu lloc original i és que en moltes ocasions el context històric és molt important a l’hora d’entendre-ho.

  25. Xènia Serra

    Χαιρε!
    El tema de l’espoliació de peces arqueològiques és un tema molt interessant ja que això ha arribat a comportar alguns conflictes entre paisos. Opino que una de les millors maneres per solucionar aquest problema es que els paisos es posesin d’acord a l’hora de tindre segons quins tipus d’obres d’art i que fins i tot escrivissin algun redactat amb el que haguessin decidit, així, a l’hora de triar si una obra d’art pertany a un pais o a un altre no comportaria problemes ja que es seguirien les normes escrites, fent que no hi hagués tants conflictes.

  26. Rebeca Barroso

    Xaipete!!!

    Primer de tot dir que és un article força interessant, ja que consisteix en una entrevista on explica de manera simple l’espoliació de les peces arqueològiques i aquests temes causen grans conflictes en la política i en l’economia. Considero que cada obra hauria d’estar al seu país d’origen i no ser exhibides a altres llocs on no tenen cap mena de relació, així si es troben en el seu país d’origen, tenen molt més valor que no pas estar a un altre país solament per diners.

  27. Camila Arigón

    Xaipe!

    Sobre aquesta polèmica que tracta de l’espoliació de peces arqueològiques, com per exemple de Gran Bretanya a Grècia, considero que els dos tenen part de raó. És veritat que aquestes antiguitats formen part de la història i la cultura de Grècia i els ciutadans les poden reclamar, però tot i així en un museu tan important com el de Londres hi dóna molt de benefici, tant per part del museu com per part dels visitants, ja que com és un museu tan reconegut en té moltíssimes més visites de les que en tindria a Grècia, a més a més, les han sabut mantenir en bon estat durant molts anys i això també s’ha de reconèixer.

  28. Arnau Lario

    Una entrevista molt interessant… L’Antoni té molta raó, l’espoli per part de les grans potències és una espina clavada a la carn de països com Grècia, Itàlia, Egipte o Afganistan, que no van saber valorar el seu patrimoni quan el tenien. La Venus de Milo és només un dels exemples de les obres d’art que adornen museus com el British, el Pergamon museum o el Louvre. La veritat, si tornessin tot l’art clàssic que hi exhibeixen, es quedarien amb sales senceres buides…

  29. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    Un article molt interessant, juntament amb l’entrevista sobre l’espoliació de peces arqueològiques. Mai m’havia plantejat aquesta pregunta ni havia parlat ni sentit a parlar d’aquest tema. Penso que les obres s’haurien de quedar en el seu lloc d’origen, ja que cada lloc té el seu Patrimoni de la Humanitat i s’ha de respectar. Està bé el fet que altres països vulguin tenir obres d’altres cultures per tal d’ampliar la seva pròpia cultura i d’enriquir els seus museus, però el que penso és que cadascuna d’aquestes té els seus orígens i les seves històries i s’han de conservar tal qual, ja que des del meu punt de vista perden una mica d’autenticitat traslladant-les d’un lloc a un altre.

  30. Marta Gallardo

    Xaipe!

    L’entrevista a l’Antoni em sembla molt interessant, ja que fa breus introduccións clares sobre la història de quan les grans potències van apoderar-se de les obres arquitectòniques que els països com Grècia, no van saber valorar per reafirmar-se com a nacions.
    És un tema complicat, no puc decantar-me per cap de les dues opcions, però jo ho deixaria com está.

  31. María Mayor

    Xaipe!

    Aquesta entrevista és molt interessant, ja que tracta un tema complicat i que a creat molts debats. En la meva opinió, crec que les obres arquitectóniques d’un país haurien d’estar en aquest mateix. Perquè una de les coses més representatives d’una cultura és l’art d’aquesta.

  32. Alina Roman

    Xaipete!

    Primer de tot m’ha semblat interresant l’entrevista amb Antoni Janer i dir què cada país te la seva cultura i que trobo injust que el fet d’haver colonitzat una zona un pais s’hagin d’emportar monuments o restes importants d’aquell pais . Com ha comentat per exemple en l’època de la Revolució Francesa en que Napoleó Bonaparte va emportar-se moltes peces de Roma , o altres països que van colonitzar l’India o Grècia o Egipte tots el monuments importants . Cada peça o monument hauria de ser retornat al su orígen perquè allà és la seva cultura i allà han sorgit tot tipus d’históries i monuments importants i que una cultura sempre s’ha de mantenir en el país o regió d’origen i no en un altre lloc només perquè tenen valor históric important . Per tant cada país amb la seva cultura.

  33. Carlos Thiriet

    Χαιρε,
    És realment impressionant la quantitat d’obres d’art i reliquies històriques que han estat expropiades d’uns països a altres. Cal destacar el cas de Gran Bretanya, sobretot el British Museum, al qual he anat, que es nodreix principalment d’obres d’altres països com Egipte o Grècia. Això és molt injust, ja que avui dia aquests tenen escassetat del seu propi patrimoni cultural, el qual és molt important en la civilització actual. Espero que tornin els marbres del Partenó i el nou museu de l’acròpolis d’Atenes pugui assolir un gran esplendor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *