El cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat

[youtube]https://youtu.be/G0VK4XCcJSo[/youtube]

Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona l’apocalíptic cant de la sibil·la, recentment declarat per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest cant, que es representà a tot Europa durant l’Edat Mitjana, enfonsa les seves arrels en les profetesses de l’antiguitat clàssica. El seu ressorgiment vingué de la mà del cristianisme, que l’adaptà al seu credo. D’aquesta manera, la sibil·la es convertí en l’anunciadora del Judici Final.

A l’antiguitat preclàssica s’atribuïa a la dona el do de la fertilitat no només humana sinó també agrària, donat que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. En aquest context, algunes dones arribaren a adquirir coneixements bastant precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que se’ls atribuís un poder d’endevinació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes.

A l’antiga Grècia, la sibil·la que va gaudir d’un major reconeixement va ser la del santuari de Delfos, on el déu Apol·lo instaurà el seu oracle després d’haver mort la serp Pitó. No és d’estranyar que en els orígens d’aquest oracle hi trobem una serp. Es tracta d’un animal vinculat als sabers ocults de la Mare Terra (Gea) i sempre en contacte amb ella a través dels seus desplaçaments. Precisament una possible etimologia de la paraula sibil·la ens remetria a l’arrel indoeuropea *sibh- (“xiular”), que seria una onomatopeia del so que fa la serp. La resposta de la sibil·la de Delfos sempre era ambigua, de manera que era el propi interessat qui l’havia d’interpretar pel seu compte. En la nostra llengua això queda reflectit en l’expressió “llenguatge sibil·lí”, sinònim de misteriós, enigmàtic.

Juntament amb la de Delfos, una altra sibil·la important al món hel·lènic fou la de Cumes, colònia grega situada prop de la badia de Nàpols. Aquesta sibil•la és la que més influí en el cristianisme gràcies a les Bucòliques del poeta llatí Virgili. En un dels poemes d’aquesta obra apareix la sibil·la de Cumes anunciant el naixement d’un nen que havia de suposar el retorn de la famosa edat d’Or. Segurament l’escena expressava, de forma al·legòrica, l’alegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur pròsper que es podia intuir. I pel que fa a la identitat del nen, aquest podria ser el fill de Polió, un general que havia intercedit en el primer triumvirat. Tanmateix, alguns autors cristians estaven convençuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de l’arribada de Crist, que ja havia estat anunciada pels profetes de l’Antic Testament.

Por al canvi de mil•lenni
El principal responsable de l’adopció de la sibil·la per als interessos del cristianisme va ser Agustí (segle V dC), autor de la influent obra La ciutat de Déu. La irrupció, però, de la sibil·la a les esglésies el 24 de desembre es produí a finals del segle X. Aleshores, la por que provocava el canvi de mil·lenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi del temps i la segona vinguda del Messies, que havia de jutjar la humanitat. En aquesta ocasió, a la sibil·la se li assignà un cant, de melodia gregoriana, basat en un sermó en llatí escrit al segle V dC per un bisbe de Cartago.

Al segle XVI el concili de Trento prohibí qualsevol manifestació musical a les celebracions litúrgiques. D’aquesta manera, el cant de la Sibil·la va desaparèixer de gairebé totes les esglésies d’Europa. Tan sols es mantingué a Mallorca i a la ciutat de Sardenya de l’Alguer, on havia arribat als segles XIII i XIV, respectivament, de la mà de les tropes de la corona catalanoaragonesa. En aquestes terres, el cant de la Sibil·la, que aleshores ja comptava amb una versió en llengua catalana, estava tan arrelat a la societat que difícilment els bisbes pogueren acatar les ordres del concili de Trento. Ara el cant s’està recuperant a la catedral de Braga (Portugal) i a altres punts del territori de parla catalana, com a alguns pobles del País Valencià o a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Antoni Janer Torrents

IES DAMIÀ HUGUET (Campos, Mallorca)

18 thoughts on “El cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Antoni, no saps s’alegria que em dónes amb aquesta col·laboració a Aracne, no sols pel contingut que des de El Fil de les Clàssiques he ajudat a difondre sinó també perquè ens honores amb la teva publicació.
    Per cert, aquest cap de setmana no ens perdrem el suplement Presència, tal com ja ho anunciava a El Fil i llegirem El cant de la Sibil·la!
    Antoni, t’esperem per aquí no només llegint-nos, que sé que fa temps que ho fas, sinó també col·laborant activament amb nosaltres i ajudant a enriquir-nos tots plegats.
    Per molts anys!
    No us perdeu aquest Nadal el cant de la Sibil·la, no us deixarà indiferents!

  2. Dolors Clota

    Moltes gràcies, Antoni, per una explicació tan entenedora del que és el cant de la Sibil.la. Enhorabona a tots els mallorquins i algueresos per la declaració de Bé Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tot i que he treballat en instituts de Mallorca, per les vacances de Nadal sempre tornava cap a Catalunya i m’ha quedat la recança d’haver-lo sentit… però potser aquest any serà hora d’anar a sentir-lo, encara que sigui a Barcelona.

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Dolors, has de sentir el cant de la Sibil·la a Mallorca, si pot ser, i si no a l’església del Mar de Barcelona. T’emocionarà. No deixa a ningú indiferent i no és qüestió de fe. No hi pot haver nit de Nadal, per a mi, sense el cant de la Sibil·la! Que passeu unes Bones Festes!

  4. Haddy Camara

    Salve!
    Mai havia sentit parlar abans de la silbil.la,pero com sempre dic :
    -gracies a aquet bloc s’apren de tot 🙂
    Vale !

  5. Antoni

    Estic content que us hagi agradat el reportatge. Encantat de col·laborar amb vosaltres. Estam en contacte,

    Antoni Janer

  6. Anna Jimenez

    Salve Margalida !

    – jo no havia sentit mai a parlar de la Sibil.la, es super interresant.

    Vale!

  7. Sara

    Personalment, crec que no he escoltat mai aquest cant però m’agrada veure que hi ha coses que perduren per tota la història i més si és una cançó, un llibre o qualsevol tradició que vagi recordant la nostra història i cultura.

    M’ha fet gràcia que en aquella època també tinguessin por als canvis de mil·leni. Encara avui dia tothom s’esvera per un canvi de dècada, centúria o mil·leni i es començen a fer pel·lícules i representacions de tota mena.

    M’ha agradat en general l’article perquè no sabia gaires coses sobre les sibil·les i mirant articles veig que són un bon exemple perquè provenen d’uns coneixements i una cultura que encara perduren.

  8. Jordi Berdún Pérez

    Ostres, no sabia que l’havien fer patrimoni de la humanitat! Vaig escoltar alguna cosa l’altre dia per Youtube, gràcies a les informacions que em va donar un amic d’una altre escola.
    Home, si es una cosa pròpia del territori i s’ha de conservar com a tal, ho veig totalment d’acord que ho hagin fet. Almenys sabem, que no cau a l’oblit coses que van fer els nostres avantpassats llatins i grecs. Crec però,què el que falla i estic en contra es fer útil una cosa, tant important historicament parlant i literària, per fer més turime i adquirir més riquesa territorial. Però avui en dia,millor tenir això , per treure diners, que no res. Tal i com diu un refrany castellà ‘Mejor pájaro en mano que ciento volando’. Però cal destacar que és un cant preciós.
    La relació que té amb el nadal, ja que es la mort del mal i el naixement del bé. Té com a finalitat, el cant apocalíptic, però amb el naixement del messies Jesús,la terra és salva del mal. Una altre obra esmentada es ”Vucòliques” de Virgili.

    Per acabar, en el nostre institut podríem fer algun cant sobre les Sibil·les, més que cantar les cançons tant tradicionals. No esteu d’acord?

  9. Uxue Avilés

    Salve!!

    Mai havia sentit a parlar de la Sibil·la, penso que és molt interessant i està molt treballat l’article.

    Vale!!

  10. Teresa Devesa i Monclús

    M’alegro que gràcies al Toni, de Campos, hagueu decobert o après més coses sobre aquest personatge de l'”Eneida”. Sara, la por al desconegut ve d’antic i el canvi de mil·lenni sempre s’ha entès com un pas al desconegut. Jordi t’agraeixo que donis la teva opinió ben argumentada, tot i que al final em deixes una falta garrafal en un títol de Virgili. Espero que a l’examen no em posis “Bucòliques” amb ve baixa!!!!

  11. Anna Pardo

    Salue

    QUe macó que és aquest cant! Trobo molt bé que l’hagin fet Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ja que actualment existeixen moltes tradicions d’origen clàssic que, poc a poc, van desapareixent sense una raó determinada. És una bona manera de fer que aquestes tradicions perdurin més o que, almenys, siguin recordades per les noves generacions, encara que només siguin escoltades per nadal, una festa de tradició religosa.

    Vale

  12. serna.marta2010

    Salve!!!
    M’agrada molt aquest cant. No havia sentit mai parlar de la silbil·la. Gràcies a aquest article ja en se més sobre el tema. Molt bon article i m’agrada molt el video.

    Vale!!!

  13. Pingback: L’entrada al Tàrtar de l’Eneida | Aracne fila i fila

  14. Marta Verkholyak

    Felicitacions, és un article molt ben investigat i redactat. No havia pensat mai que les sibil·les hagin tingut un orígen tan extens i interessant i que hagin evolucionat d’aquesta forma al llarg de diferents segles i cultures. Mai hauria dit que podrien estar relacionades amb el cristianime, fins al punt d’arribar a intentar extingir-les. Per sort, han acoseguit arribar als nostres dies i han guanyat un reconeixement ben merescut.
    Jo vaig conèixer aquest terme gràcies a la lectura de l’assignatura de llatí, una adaptació de l’Eneida (de Virgili). El protagonista, Eneas, visita una sacerdotessa anciana que vaticinava el futur, coneguda com Sibil·la. Ella va tenir visions sobre un futur terrible que esperaba a Eneas, cosa que concorda amb el que explica aquest article sobre les profecies sibíl·liques. A més, va ajudar Eneas i el va acompanyar a l’Avern, un lloc que la Sibil·la semblava conèixer prou bé.
    Quan vaig llegir aquest capítol del llibre no li vaig donar gaire importància a aquest personatge, ja que aquesta dona misteriosa passa una mica desapercebuda entre els terribles monstres i enemics als que s’enfronta Eneas amb la resta dels troians. Però aquest article m’ha despertat curiosotat i he après que mai s’ha de passar per alt els petits detalls, ja que poden amagar tot un món darrere seu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *