Category Archives: General

Etimologies sonores: οὖς, ὠτός (τὸ)

16 Replies

En el meu artιcle us presentaré l’etimologia de la paraula οὖς, ὠτός (τὸ), que prové de la paraula proto-indoeuropea *h₂ṓws, la qual com a nom vol dir “orella”. La nostra paraula té el mateix significat.
En diferents dialectes de la llengua grega podem veure un canvi d’aquesta paraula, per exemple al dòric ὦς.

Aquí deixaré la declinació en nominatiu i acusatiu, que hem estudiat fa poc les meves companyes i jo, de οὖς, ὠτός (τὸ) per a qui ho pugui necessitar:

Cas
 Singular Plural
NominatiU τὸ οὖς τὰ ὦτα
Acusatiu τὸ οὖς τὰ ὦτα

D’aquesta paraula prové el prefix ot(o)-, que fa referència a coses que tenen a veure amb l’oïda com otitis. En aquest cas, ot- fa referència a l’oïda i -itis és un sufix que vol dir “infecció”.

Us mostraré paraules en diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que és clar, té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

 Castellà  otorrinolarinogología  otorrinolaringólogo
 Català  otorinolaringologia  otorinolaringòleg
 Francès  oto-rhino-laryngologie  oto-rhino-laryngologiste
 Anglès  otorhinolaryngologist  otorhinolaryngologist
 Portuguès  otorrinolaringologia  otorrinolaringologista
 Alemany  Otorhinolaryngologie  Otorhinolaryngologe

Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré què signifiquen:

  • Otorrinolaringologia: és l’especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l’orella, el nas i la gola. 
  • Otorrinolaringòleg: metge especialista en l’otorrinolaringologia.

Per últim, us deixaré un vídeo amb altres exemples que contenen aquest prefix, que dóna a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: orella, oïda…

I ara unes preguntes:

  • Ja coneixem el significat del prefix oto-, però totes les paraules d’exemple, tant al vídeo com a la graella de les llengües, estan compostes per aquesta paraula i una altra de procedència grega. Podríeu dir quin és el significat i la forma grega de l’altra ètim?
  • Podries fer la declinació en nominatiu i acusatiu singular, de les paraules esmentades en l’anterior pregunta?
  • Coneixes una altra paraula que tingui a veure amb l’oïda i tingui la partícula oto-? Si es així, posa-la.

Χαίρετε!

Μαρισόλ Μάρρο Ρεδόνδο

Etimologies sonores: μέλος, -ους (τὸ)

22 Replies

Χαíρετε!

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’Isaac Albéniz, i com no podia ser d’una altra manera, les alumnes de grec també hi participem amb les nostres aportacions lingüístiques i etimològiques. La meva tasca aquest any consisteix a explicar-vos l’etimologia de la paraula μέλος, -ους (τὸ), és a dir, que us feu una petita idea d’on prové i quina relació té amb la actualitat.

μέλος, -ους (τὸ): Per començar, podem dir que aquesta paraula és neutra, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article que li correspon és τὸ. La seva categoria gramatical és de substantiu i pertany a la tercera declinació.
El significat de la paraula μέλος, -ους (τὸ) és “cant o poesia”, d’aquí que el seu ús estigui molt relacionat amb la temàtica musical. Aquí us deixo alguns exemples de paraules relacionades amb la música que tenen com a arrel μέλος:

CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS PORTUGUÈS ITALIÀ
 MELODIA  melodía  mélodie  melodia melodia
 MELOMANIA   melomanía mélomanie  melomania melomania
 MELODRAMA  melodrama  mélodrame  melodrama  melodramma
 MELÒDIC   melódico  mélodique  melódico melodico
 MELODISTA  melodista  mélodiste  melodista melodista
 MELOPEA   melopea cuite  melopéia melopea

 

  • Algú sap alguna paraula fora de l’àmbit musical que provingui de l’arrel grega μέλος?
  • Sabríeu definir i relacionar amb l’arrel μέλος algunes de les paraules dels exemples? 
  • Al següent vídeo apareixen algunes fotos numerades, les podríeu relacionar amb els mots corresponents, que apareixen a la llista d’exemples?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lM9KH3Zgw3A[/youtube]

Mónica Martínez Segura 1.2

Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat

12 Replies

 A l’antiga Grècia, l’esport era una assignatura molt important, ja que la força, la resistència i la disciplina, eren valors molt estimats entre els grecs. Només els nois, a partir dels 12 anys, la podien aprendre. L’educació per a l’esport tenia lloc a un gimnàs o palestra.

La palestra era un espai a l’aire lliure on s’ensenyava lluita. Tot gimnàs tenia la seva palestra. La lluita és, de fet, l’esport més antic. Amb el pas del temps, aquestes palestres, tot i que van continuar impartint classes de lluita, es van obrir a altres ensenyances com conferències i discussions filosòfiques i intel·lectuals. S’acostumaven a guarnir amb escultures dedicades als déus grecs més relacionats amb l’esport com ara Apol·lo (perquè representava la bellesa i, un cos bell és un cos treballat. A més a més, un dels objectius dels atletes era aconseguir bellesa), Hermes (protector dels atletes era un déu molt veloç) o Hèracles (déu dels esports, dels herois i dels atletes).

Els esportistes es despullaven i s’untaven amb oli i sorra i quan acabaven de fer exercici, es retiraven la sorra amb un objecte anomenat estrígil.

Els jocs olímpics es van iniciar l’any 776aC amb una única prova, la cursa. Com en l’actualitat, es feien cada 4 anys en honor al rei dels déus grecs, Zeus. Es diu que Zeus, va fer les Olimpíades per celebrar que els déus guanyaven sobre els titans les Olimpíades eren l’esdeveniment esportiu més famós i reunia atletes d’arreu. Es celebraven a l’estadi d’Olímpia (Ολυμπία, lloc on, segons la mitologia, Zeus va derrotar el seu pare Cronos). En temps de les Olimpíades, si hi havia alguna guerra en joc, aquesta se suspenia i s’establia temps de treva.


Temple de Zeus, a Olímpia

 Runes històriques del gimnàs d’Olímpia

Estàtua de Zeus, feta per Fídias a Olímpia (Actualment no existeix)

Una altra anècdota de les Olimpíades era el fet que només participaven homes. Sona molt normal i comú però, una de les raons era que, per participar havien d’anar nuus i l’ideal de bellesa (καλὸς και ἀγαθός) a l’antiga Grècia era el cos de l’home i, el de la dona, sempre se’l representava amb roba.

Els Jocs Olímpics tenien tres categories:

  • La cursa: es divideix en dues subcategories: les curses a peu i les carreres de cavalls.
  • La lluita: que consistia de tres modalitats: la lluita lliure, la boxa, i la lluita on “tot val” o pancraci
  • Pentatló: consistia de 5 modalitats: disc, llançament de javelina, cursa per etapes, salt de longitud i lluita.

En l’actualitat, les Olimpíades tenen una cerimònia inaugural que segueix rendint honor a Grècia, als orígens dels jocs. Una flama s’encén a Olímpia i recorre el món encesa fins arribar al país amfitrió. Per als grecs antics el foc, un element d’una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues, hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hèstia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics, els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d’Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l’agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.

Instal·lacions esportives

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3W63fdTrZuI[/youtube]

La zona esportiva d’Olímpia constava de les següents construccions:

  1. Gimnàs
  2. Palestra: es feia servir per practicar boxa, lluita i salt.
  3. Taller de Fídias Taller on Fídias va fer l’estàtua de Zeus
  4. Filepèon: Edifici dedicat a les victòries de Filip II 
  5. Pelòpion: La tomba de l’heroi Pelop.
  6. Altar de Zeus: Fet amb les cendres d’animals sacrificats.
  7. Temple d’Hera:
  8. Metroon: temple dedicat a la dea Rea
  9. Tresors
  10. Temple de Zeus: És el temple més gran del Peloponès, contenia una estàtua de Zeus la qual després d’un terratrèmol s’ensorrà juntament amb columnes. Davant d’aquest temple hi havia una olivera d’on extreien les branques per fer les corones que donaven com a premi als atletes guanyador.
  11. Buleuteri: Lloc on es reunia el Senat Olímpic.
  12. Pòrtic meridional Pòrtic d’entrada a la ciutat olímpica que donava l’entrada als esportistes
  13. Estadi: Replà de sorra envoltat de graderies on la gent restava de peu. Allà es realitzaven les proves de carrera, lluita i pentatló.
  14. Hipòdrom: No se’n conserven restes. Allà es feien les carreres de cavalls i carros.

Etimologies sonores: ἀκούω

12 Replies

Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música. 

La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica. 

Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en català a un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a”  i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”

Acústica: f. Ciència que estudia el so.

L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica

Acústic -a:  adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…

Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.

  CATALÀ  acústic
  CASTELLÀ  acústico
  GALLEC  acústico
  BASC  akustikoa
  ANGLÈS  acoustic
  ITALIÀ  acustico
  FRANCÈS  acoustique
  ALEMANY  akustisch
 PORTUGUÈS  acústico

Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.

Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?

Anacústic -a: Que no propaga el so.

Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.

Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

Ambliacúsia: Duresa d’oïda.

Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.

Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.

Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporada que es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma? 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pejucSQsQVo[/youtube]

MARINA SALAS ZAMORA

INS ISAAC ALBÉNIZ, BADALONA

Tot són ganes de viatjar a Grècia!

20 Replies

Continuem rebent viatges a Grècia! Tot són ganes d’anar-hi! Després de viatjar per les illes gregues del mar Egeu, ara viatgem per Atenes i voltants; també farem tot un tour a la recerca dels millors paratges grecs.

L’Ariadna Zarkos ha fet un vídeo amb una ruta pels llocs que li han semblat més bonics del paisatge grec.

Ariadna Zarcos
1r Batxillerat Grec

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

5 Replies

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocs, publicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?

Lucífer, el portador de llum

2 Replies

Hesperus o la personificació del matí d’A. Rafael Mengs. Palau de la Moncloa

Lucífer o LLucifer ve del llatí  lux “llum” i  fero “portar”: per tant vol dir “portador de llum”. En termes astronòmics, s’anomena stella matutina o stella vespertina. El seu equivalent grec  és Fòsfor (Φωσφόρος) o Heòsfor (Έωσφόρος “el portador de l’Aurora”). Fòsfor és el fill d’Eos, la deessa de l’alba (Aurora en la mitologia romana)  i és l’estel de l’alba. El pare de Vèsper era Cèfal, un mortal, mentre que el de Fòsfor  era el déu estel·lar Astreu.

L’estrella del matí i de la tarda

Eos, Fòsfor, Hèsper, Hèlios de Stanisław Wyspiański. The National Museum in Warsaw, 1897

 Es deia que Pitàgores o Parmènides  van descobrir  que en realitat es tractava del mateix cos celeste (per als grecs una “estrella errant”, és a dir, un planeta).

 Lucifer en la tradició cristiana

 En el cristianisme se l’imagina com l’àngel més bell de la creació i també com el causant del major drama còsmic mai ocorregut. Explica la llegenda que, seduït pel seu propi orgull, va arrossegar a una gran part dels àngels que adoraven Déu, provocant una rebel·lió les conseqüències de la qual  són l’existència del dolor, la maldat i la mort al món. Llucifer és considerat des de llavors com l’ideòleg del mal, l’instigador del costat fosc de l’home, el temptador primer o el diable. Se’l confon amb Satanàs i gaudeix d’una llarga tradició cultural.

La caiguda  de Llucifer, il·lustració de Gustave Doré

 Poema:

“Lucero verspertino” d’Edgar Allan Poe

Ocurrió una medianoche

a mediados de verano;

lucían pálidas estrellas

tras el potente halo

de una luna clara y fría

que iluminaba las olas

rodeada de planetas,

esclavos de su señora.

Detuve mi mirada

en su sonrisa helada

-demasiado helada para mí-;

una nube le puso un velo

de lanudo terciopelo

y entonces me fijé en ti.

Lucero orgulloso,

remoto, glorioso,

yo siempre tu brillo preferí;

pues mi alma jalea

la orgullosa tarea

que cumples de la noche a la mañana,

y admiro más, desde luego,

tu lejanísimo fuego

que esa otra luz, más fría, más cercana.

A veure si sabeu on es troba l’única escultura de Llucifer en un parc públic?   Ens ajudeu a recollir la seva pervivència sobretot en poesia com a “portador de llum” i anunciador de l’aurora?

Andrea i Irina Balart

2n.Batx.C Grec i Llatí

El cel dels mites

Ego sum lux mundi

6 Replies

L’altre dia, en l’assignatura d’Història de l’Art, vam fer un estudi iconogràfic de la església de Sant Climent de Taüll, concretament les pintures que hi ha en l’església situades a la zona de l’absis (darrere de l’altar).

Pintures de Sant Climent de Taüll

Les pintures que es troben en aquesta zona són de tema religiós, on podem veure una perspectiva jeràrquica, la figura que més ressalta és la de Jesús. Per cert, sabeu quin nom rep i quins són els seus ètims?

En estudiar la figura de Jesús, em vaig adonar que a cada costat d’ell hi ha una lletra grega, en aquest cas a la esquerra una alfa (Α) i una òmega (ω) a la dreta, que segons el que vaig estudiar, signifiquen el principi i la fi.

Però el tret que em va portar a fer aquest apunt és una inscripció que hi ha en el llibre que porta Jesús en la mà esquerra: Ego sum lux mundi (Jo sóc la llum del món). Aquesta frase forma part de frases de Jesús en llatí.

Foto ampliada de la frase "Ego sum lux mundi"

Aquesta frase, a part de ser una frase de Jesús, també la podem atribuir als comportaments d’algunes persones que creuen que ells són els millors i que ningú els pot superar. Vosaltres creieu que aquesta frase és adient per aquest tipus de gent? Coneixeu altres frases en llatí o en grec que hagi dit Jesús?

Xènia Serra Gaxas

2n Batxillerat C

Llatí i Grec

El costat romà de Sabadell

8 Replies

Aquest cap de setmana, mentre estava al Facebook, vaig rebre una imatge compartida, aquesta:

Em va encuriosir, i, com que tinc intenció de fer el treball de recerca sobre aquest tema, vaig anar fins a Sabadell, concretament a la Sanvitxeria Sbd, a prop de la catedral, on vaig conèixer alguns dels integrants d’Arraona romana, un grup de persones que es reuneixen de tant en tant per a fer activitats relacionades amb els romans (excursions, visites, recreacions històriques…). Allà vam parlar amb Jordi Solé, autor del llibre “La conspiració de Tàrraco“, amb el qual va guanyar, fa poc, el premi Nèstor Luján 2013, que ens va explicar la seva visió de la novel·la històrica, cosa que va propiciar un debat, que es va allargar fins la nit.

En la meva opinió, crec que va ser una vetllada molt interessant, ja que vaig poder aprendre coses que no sabia (a més d’adonar-me que em queda molt per llegir) i, sobretot, que les converses s’havien de limitar a Roma, que si no…

Us convido que visiteu el seu grup de Facebook, on sempre pengen coses molt interessants sobre aquest tema, i on tothom a qui agradin els romans hi té cabuda.