El passat diumenge 24 de novembre vam acudir a la conferència de Ramon Coll sobre els còmics ambientats en l’antiguitat.

Aquests còmics van ser produïts entre 1940 i 1973, a l’època franquista. Es basen des de la prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà. Tenen una alta qualitat respecte als dibuixos però contenen molts anacronismes ja que no són llibres d’història.

Alguns còmics actuals de romans són Àlixi, Neandertal, Murena, Les àguiles de Roma o El Jabato. Aquest últim està molt ben fet i els dibuixos són de gran qualitat però conté anacronismes històrics. Es basa en una ciutat hittita en el 2 mil·lenni a.C i també apareixen víkings. Comporta un cert canvi als còmics, ja que aquest personatge comença a somriure, característica que abans no afegien.

També s’han realitzat còmics com El viatge al centre de la terra, escrit per Juli Verne o El món perdut, per Conan Doyle. Aquests dos es basen en la paleontologia i en els grans descobriments arqueològics de l’època.

Els còmics han inspirat molt al cinema com la pel·lícula de El Capitán Trueno, El signe de la creu, Fabiola.

A vegades, utilitzen un recurs per tornar al passat, la màquina del temps, com ara en Viatge al passat (Kid Martin, 1946). Barregen ciència ficció i elements històrics, un gran exponent van ser les fantàstiques obres de Flash Gordon. Hi ha altres còmics com per exemple Titán, el invencible (Bruguera, 1947) que barreja astronautes lluitant en amfiteatres o Rock Vanguard en el que apareixen animals gegants.

Com aquests còmics van ser realitzats a l’època franquista eren de caràcter nacionalcatòlic, com ara Heroïs Bíblics o Sucedió una vez.

Dins de tota la categoria de personatges hi trobem Purk, l’Home de Pedra, que era una mena de Tarzán. El còmic era molt surrealista, hi havia homes amb cap de lleó o de rinoceront. A Piel de Lobo, per exemple, sortien centaures o sirenes. La gent, però, creien que existien.

També hi havia personatges que estaven en contra de Roma com era Viriato o Aníbal.

Fixant-nos en el còmic a Egipte trobem Skaner, el rei del desert. Aquest nom és una paradoxa, ja que el desert ho relacionem amb la soledat. I un altre és El puny de bronze, que tracta d’una mòmia.

En relació a Grècia, hi van crear Ayax El Grec, El Coloso, que inclou mitologia grega, El Gran Heleno, Aquiles El Grec, Abans que Troia caigués. En aquest últim, hi apareixen muntant a cavall amb estreps, fet que no va sorgir fins més endavant. Això és un anacronisme, però es justifica dient que no és un llibre d’història.

Respecte a Roma trobem còmics com Orlan, l’intrèpid, El Príncep de Rodes, que tracta d’aventures, Coraza, que és un dels pocs còmics en què el protagonista mor, és menjat pels lleons en un amfiteatre, El Libertador que era un patrici romà i amagava el seu rostre darrere d’un casc, Praco El Pastor.

Fets a Catalunya en trobem Història i llegenda.

Encara que n’hi ha pocs, trobem còmics d’humor com Tio vivo o La historia esa, vista por Hollywood.

ENTREVISTA A RAMON COLL

-Quina carrera has cursat?

Vaig estudiar arqueologia, abans eren cinc anys d’estudis universitaris.

-Quin és el vostre còmic preferit?

El Jabato. S’ha notat?

-Un personatge preferit?

El Jabato i altres personatges dolents com Càrtal, Nomà…

-Creu que l’ús del còmic facilitaria l’aprenentatge d’èpoques passades?

Absolutament, ja que llegint i mirant les imatges ho recordes millor. Recordo que als vuit anys ja sabia que eren els hittites gràcies a El Jabato. Ara els còmics ambientats en l’antiguitat és una eina poc aprofitada i això facilitaria l’aprenentatge respecte aquest àmbit. També recordo que a l’escola els professors recomanaven als pares dels nens amb més dificultats que compressin “Érase una vez el hombre…”, ja que era una altra manera fàcil i divertida d’aprendre.

-Un còmic que no tingui anacronismes?











La majoria en tenen però que no en tinguin hi ha varis basats en els romans com Morena, Àguiles de Roma o Neandertal.

-Els còmics, com ha dit abans no són un llibre d’història, però que hi hagi tants anacronismes a la llarga no pot ser negatiu?

Per als historiadors no, perquè ja saben que allò no era així. Per a ells és com veure un pirata amb un barret, estem acostumats i sabem que això no és així en realitat. Ja que volen inspirar-se en l’antiguitat, que ho facin bé i que contractin assessors històrics.

-En una escala de l’1 al 10, quina influència ha tingut el cinema als còmics?

Moltíssim, un nou. A més a més es retroalimenten.

-“Història i llegenda” va ser l’únic còmic en català ambientat en l’època?

Sí.

-Vols fer alguna declaració per a Aracne?

I tant. Llegiu El Jabato i còmics històrics en general.

Moltes gràcies, Ramon!

Camila i Xènia

1r de batx. Grec i LLatí